Dissabte, Octubre 21, 2006
A la tardor de la Jaka
21 Oct 2006Jaka, el teu bloc no em deixa posar el meu comentari, així que el deixo aquí, dedicat al teu article Tardor...
Ja fa gairebé un mes que vam entrar a la tardor... I ves per on, sempre toca fer-hi cap durant el día més important per a la ciutat de Tarragona, la Diada de Santa Tecla, que aquest any ens ha portat molta aigua benvinguda...
Tanmateix, aquest migdia, al Balcó, feia un sol magnífic, i ens acompanyava un d'aquells dies benèvols que la tardor ens regala abans de que vingui el fred i l'hivern, amb la claror mediterrània que és enveja de molts, i un dia agradable per prendre els últims piscolabis, cafès i gelats a les terrasses de la nostra Rambla, esguardats per l'imponent Roger de Llúria.
Penso que, malgrat les vies del tren, segur que els visitants esporàdics que arriven a la nostra ciutat, vinguin d'una estada vacacional a Salou, o d'excursió per descobrir les restes de l'antiga capital romana de la Tarraconense, quan posen els peus al Balcó, i toquen ferro, deuen d'emportar-se un record magnífic del regal que la nostra ciutat ens ofereix cada dia en el nostre Balcó del Mediterrani.
Benvinguda sigui la tardor en els nostres cors.
I de pas, una cançoneta, del grup valencià la Beniterrània, titulada "Cançons de l'Horta"
El grup valencià La Beniterrània actuant a Info TV la tardor de 2005.
Lletra del poeta valencià Enric Duran i Tortajada (1895-1967).
En despertar la fauna alada
s'escolta un fervil clamoreig:
la simfonia matisada
que del sol viu és l'espurneig.
Ara és la flonja terrarola
la que s'eleva del guaret,
i canta i canta, i vola i vola,
cercant cercant millor indret.
La bella i dolça cadernera
modula notes musicals.
Cantant cantant vola lleugera
del fruiterar cap a l'alfals.
Irromp la flauta cristal·lina
pel policròmic, bell pinsà.
Veu que modula dolça i fina
com un canari casolà.
I sobre totes les cantúries,
rialles d'hortes i jardins,
suren les veus de les centúries
del diabòlics teuladins.
Veu dels ocells, polifonia!
notes vibrants, suau remor!
els ocells canten quan naix el dia,
l'himne a la vida, l'himne a l'amor.
Gràcies Catarrà, però aquests escrit teu si que es un article, el meu post no hi arriba, jo ahir escoltava aquella cançó de les “Feuilles mortes” i tot d’una vaig pensar en aquella tardor tan bonica de la foto i per uns moments vaig viure aquelles hores màgiques.
M’agrada’t molt tot el que dius. A veure si algun dia ens troben per aquesta Rambla nostra.
:)
És que quan tens la inspiració, no la pots deixar escapar... I així ha sortit... I buscant la paraula "tardor" al Youtube, m'he trobat amb aquesta buleria valenciana, que crec que també s'escau en aquest periode de l'any que estem vivint... I he dit, abans de que no m'enrecordi més d'aquesta cançó de la Beniterrània, doncs la incorporo al que inicialment havia de ser un comentari en el teu post.
Espero que sí que ens trobem algun dia per aquesta Rambla nostra, encara que jo ho tinc més complicat, doncs ja fa molts anys que no exerceixo d'habitant de Tarragona, i he passat a ser un visitant més que hi va de tant en tant...
