Per sortir de la crisi cal només LIQUIDITAT monetària i IMPLICACIÓ de les administracions...

24 Feb 2009

Bé, potser el titular del post d'avui no és del tot cert, però sí que té en compte dos dels pilars bàsics sobre els que s'ha de sostenir la recuperació econòmica, des de l'escala local fins a l'àmbit mundial.

Es pot concloure que dels problemes amb el que es troben avui en dia les empreses, i que ens arrosseguen a tota la societat al punt de crisi actual en el que vivim, són els següents:

1. MANCA DE LIQUIDITAT.

Liquiditat, circulació de diner, doncs és la sang de la nostra economia. Si la sang no circula, el cos es col·lapsa... Doncs si el diner no circula, el teixit social es col·lapsa.

I la manca de liquiditat de les empreses, facilitada per la manca d'obtenció de crèdit per a continuar la seva activitat econòmica, com s'ha vingut fent amb normalitat durant molts i molts anys, comporta problemes com la manca de confiança entre proveïdors i clients, pèrdua de llocs de treball per no poder pagar nòmines, empitjorament de la qualitat de servei de les empreses, pèrdua de competitivitat, manca de fons econòmics per a portar a terme plans estratègics de les empreses per a la seva transformació i supervivència econòmica...

2. INFLEXIBILITAT DE LES ADMINISTRACIONS.

A la manca de liquiditat monetària se li suma una malaltia crònica que afecta al teixit empresarial del nostre país, i que és la desídia de les nostres administracions públiques, que en comptes de facilitar les accions de caràcter emprenedor de les nostres empreses, hi posen obstacles que amb la situació econòmica actual es transformen en obstacles insalvables.

Les nostres empreses han de poder actuar de forma més flexible als canvis econòmics i productius que estan fent-se lloc durant els últims mesos a la nostra societat. Les empreses es veuen obligades a prendre decisions que, sense comptar el problema de la manca de liquiditat, no poden esperar a que passin mesos o anys per a que les administracions públiques, en tots els seus nivells, donin llum verda als nous projectes (bé, a l'obtenció de la documentació administrativa que habiliti la posada en marxa del projecte). Aquests mesos i fins i tot anys de retard agreugen, i molt, la crisi en la que viuen les empreses a l'actualitat, i que ens porten a tots, per extensió, a una situació insoportable.

A més d'agilitzar els tràmits burocràtics, de no paralitzar en negociacions per permutes els tràmits administratius, l'administració pública té l'obligació, en l'actualitat, d'agilitzar el pagament dels deutes que té amb els seus proveïdors i d'ingressar en els comptes de les empreses les subvencions pactades, doncs ja que la banca no està al nivell que li toca en el tema d'aportat liquiditat monetària al mercat, i veient que els diners amb que és subvencionada o recolzada per l'estat no surten del circuit bancari, potser s'han d'obrir noves vies, si no es vol passar per la nacionalització o intervenció de la banca, per a fer que el fluxe monetari es torni a posar en marxa.

Diuen que no és temps per a estratègies de partit, no es temps de que els titulars siguin per a caceres impresentables i complots d'espionatge entre companys de partit...  Els titulars que troba a faltar en Miquel Roca en el seu article de La Vanguardia d'avui  són aquells que parlen de l'increment de l'atur, de les manifestacions de la crisi, de la sotragada borsària o de les dificultats en el crèdit. Els titulars que ens facin veure la realitat actual del nostre entorn econòmic i que ens ajudin a reflexionar per trobar el camí de sortida, i per la via més ràpida possible, que ens permetin plantejar-nos l'estratègia a seguir.

És temps de plantejar l'estratègia que hem de seguir tots junts per tirar endavant el País. I no hi ha temps per pensar en que ja ho farem demà... L'estratègia de País per a un moment de crisi generalitzada com l'actual s'ha de tenir plantejada ja, i si no ho està, a reunir-se tots plegats i no sortir de la reunió fins a tancar el tema, entre tots (delegant els ciutadans aquesta funció als seus representants a les institucions democràtiques, així com als representants de les diverses forces socials - empresarials, universitàries, sindicals, ong's -..., i si, ara toca comptar amb les ONG's més que mai, no val a badar, tindran un paper trascendental els propers anys ).

Algú es llegirà aquest article, o estaran més interessats amb què faran avui la Pantoja, la Duquesa de Alba o si avui Mariano Fernández Bermejo té el dia lliure per tal d'anar de cacera? Cadascú és lliure, però essent lliure d'escollir, decideixes en gran part quin serà el teu futur.


 

Té Zapatero majoria absoluta? Doncs si aquest any no capgira la situació, eleccions anticipades al desembre del 2009!!!!

10 Feb 2009

Al setembre, tots els partits de l'arc parlamentari espanyol hauran de valorar si s'ha de presentar moció de censura a Rodríguez Zapatero i el seu govern. Si la tendència actual de ràpida destrucció de llocs de treball i desacceleració econòmica no varia, no hem d'aguantar un govern durant quatre anys quan no té majoria absoluta, així que la resta de partits ja sap el que ha de fer, avançar les eleccions.

Si no ho fan, la societat s'haurà de replantejar, ja exhausta, un gir de 180graus de l'escena política espanyola actual, tant dels governants com de l'oposició, cap d'ells seran alternativa de futur.

Publicat per vpa ( Opinió ) :: Comentaris (2) :: Enllaç permanent :: Retroenllaços (0)
Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • Tafanera
  • Barrapunto
  • Tumblr
  • Fresqui
  • del.icio.us
  • E-mail
  • Google
  • Netvibes
  • digg

 

CatFòrmulaMusical, o com una fòrmula musical en català és possible

13 Gen 2009

Més de 100 videoclips, de 100 bandes i cantants diferents, en català apareixen al portal de música en català CatFòrmulaMusical. Si algú creu que la música en català està morta, a CatFòrmulaMusical tenim una prova de que està ben equivocat.

 

 

Dins el bloc del Catarrà, va aparèixer una secció anomenada CatFòrmula Musical el 14 d'agost del 2007. L'abril del 2008 es va decidir que aquesta secció necessitava d'un bloc propi, on es presentessin els videoclips de la música en català que podem gaudir, intentant no donar protagonisme a cap grup en concret, de descobrir que hi ha una gran quantitat de cantants i grups que preparen temes en català, i que amb aquests temes es pot gaudir de la música en l'idioma del país.

Sense comptar molts videoclips de la secció inicial que encara no s'han inclós al bloc CatFòrmulaMusical , aquest mes de gener del 2008 ja s'ha arribat a passar la fita dels 100 videoclips de música en català, de propostes que venen des de Catalunya, País Valencià, Ses Illes, Andorra i l'Alguer. Més de 100 videoclips de més de 100 cantants i bandes diferents, que demostren que la creació en català de música està ben viva, i que amb mitjans econòmics suficients, que segurament ja existeixen però s'utilitzen amb altres finalitats, els mitjans de comunicació de casa nostra haurien de fer possible que gaudissim de la música en català, en el nostre idioma, a les nostres televisions i ràdios, als pubs musicals i als fils musicals de supermercats, sales d'espera o perruqueries.

Les propostes musical que es poden gaudir des de CatFòrmulaMusical incorporen tan temes ben actuals com "Una imatge més" de La Brigada, "Fràgil" de Lexu's, "Fer res" de Clara Andrés o "La dona contemporània" de Roger Benet i els Oximorònics, com temes que ja formen part de la nostra història musical com "Ràdio Capvespre" de Maria Cinta, "Tantes coses a fer" dels Pets, "Llença't" de Lax'n'Busto, o fins i tot la versió de "El tren de mitjanit" que ha sortit aquest 2008 en les veus de Pep Sala i Mònica Green.

Les propostes que es presenten són ben variades, encara que dominen els temes que puguin ser tinguts en compte en fòrmules musicals per a tots els públics (ja se sap que en preferències musicals hi ha una bona diversitat d'opinions). Propostes de bandes com Dept, Gossos, Mishima o Antònia Font es poden gaudir conjuntament amb temes de cantants com Òscar Briz, Roger Mas, Cesk Freixas o Lluis Cartes. Però també tenen cabuda temes d'altres estils més alternatius com són els de Rosa-Luxemburg, Gàtaca o Estanislau Verdet, o temes més comercials com els que ens aporten La Puerta de los Sueños, Bizarre o Guille Milkyway.

Esperem poder continuar gaudint de la música de casa nostra i en el nostre idioma, i que no es digui que la música en català no pot ser escoltada de la mateixa manera en que s'escolten les propostes d'altres mercats musicals. I aquí  CatFòrmulaMusical posa el seu gra de sorra.


 

11 de setembre del 2001, 3000 morts, van canviar el món...

11 Gen 2009

Si per les Torres Bassones els nord-americans van invair Iraq i Afganistan, què haurien de fer els palestins de Gaza?

A Nova York (i també a Washington i Pensilvània), uns atacs terroristes van acabar amb la vida de gairebé 3000 persones l'11 de setembre del 2001. Molts catalans ho vam veure en directe per la televisió, doncs no acostumem a anar a treballar el dia de la nostra Diada Nacional. I veient aquestes imatges, al cap d'unes dues hores havia quedat amb uns amics que passaven el dia a Sitges per fer un café (aleshores jo vivia a Cubelles). En aquell café els vaig comentar que alló significava que la història de la nostra societat faria un gir irreversible, doncs aquells atacs terroristes representaven una declaració de guerra a l'estat nord-americà.

Estava segur que el govern nord-americà no sabria tractar aquell fet com un atac terrorista (tràgic però puntual) i ho convertiria com una declaració de guerra contra la sobirania nord-americana, i que la resposta no trigaria a venir. En no gaire temps el govern Bush va inventar-se que el règim de Sadam Hussein preparava armes de destrucció massives, i sota aquesta excusa van enviar el seu exèrcit per "posar ordre" a la societat iraquiana... I em pregunto, els iraquians sota quin règim prefereixen viure (si només es pot escollir entre aquests dos règims), sota el règim de Sadam, o sota el règim imposat pels nord-americans, que va significar la destrucció de l'estat iraquià i el desordre posterior que ha portat la tragèdia als iraquians, siguin de la confessió o poble que siguin? Ni una cosa ni l'altra són bones alternatives, però dubto que el que hi ha ara sigui millor que el que hi havia abans.


3000 morts en una ciutat, Nova York, on viuen 8 milions de persones (18 milions a l'àrea metropolitana). Aixó és el que va passar l'11 de setembre del 2001.

Ara, en ple Nadal de finals del 2008, ha començat un atac sense miraments contra el poble palestí a Gaza. En un territori que no arriba als 400 quilòmetres quadrats hi viuen (malviuen) un milió i mig de palestins. En quinze dies de bombardejos ja anem cap a les 1000 víctimes (una tercera part d'ells infants). Si els palestins (i el poble musulmà en el seu conjunt) decidisin contestar amb la contundència amb la que en el seu dia ho van fer els Estats Units... On aniriem a parar? Si els pobles musulmans vulguessin posar ordre al món per a que no torni a passar el que passa a Gaza, com els nord-americans ho "han" fet per a posar ordre i que no torni a passar un 11 de setembre... On aniriem a parar?

Espero que els estaments internacionals es facin escoltar i imposin una treba, i posteriorment les condicions per arribar a una pau justa i duradora a Terra Santa, doncs ens juguem l'estabilitat mundial, i no val a badar. No es pot alimentar els ideals dels extremistes, ni fent atemptats multitudinaris a Nova York, ni bombardejant salvatjament Gaza i els seus habitants reclossos i sense sortida alguna ni d'abandonar la terra atacada.

Quin futur volem per a la nostra civilització? Si volem conviure (si volem seguir el camí de la convivència), no anem per bon camí. Esperem que aixó s'arregli ben aviat.

 

 

Publicat per vpa ( Opinió ) :: Comentaris (1) :: Enllaç permanent :: Retroenllaços (0)
Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • Tafanera
  • Barrapunto
  • Tumblr
  • Fresqui
  • del.icio.us
  • E-mail
  • Google
  • Netvibes
  • digg

 

En el nom de la crisi...

3 Des 2008

Portada del número 48 (de l'any 2008) del setmanari eslové Mladina 

Just el dia després d'assabentar-me que havia estat acomiadat de forma improcedent per part de la meva ara ja ex-empresa (dilluns), ahir dimarts vaig rebre el número 48 del setmanari eslové al que estic subscrit, la revista Mladina ("Joventut" a casa nostra), una de les ensenyes de la llibertat d'expresió de la petita república adriàtico-centro-europea. La veritat és que el número 48 de Mladina té una portada que ni que endevinés la meva realitat personal ni la realitat de molta gent durant aquestes setmanes i mesos... A veure quan veiem una portada així per casa nostra!!!!

Traducció del text del tema principal:

EN NOM DE LA CRISI (V IMENU KRIZE)

Com el món dels negocis ha transformat de cop i volta la crisi en l'argument per a l'acomiadament de treballadors i mitjà per a l'encobriment de tots els errors del passat.

Bé, avui em toca anar a BCN a buscar el finiquito i la indemnització, i recollir els papers per a apuntar-me a l'atur. Quina gran il·lusió!!!!!! (Suposo que ho sabreu entendre que ho dic en pla irònic la última frase).

El número 48 del Mladina abans de llegir-lo.

 

 

 


 

Un altre cop... Al carrer!!!!

1 Des 2008

Bé, si fa cinc anys em van fotre al carrer per acomiadament improcedent, avui m'ha tornat a tocar la grossa!!!!!

No entraré en detalls, ara no val la pena. Les baixes per stress, quan treballes massa hores a la feina (i amb prou feines tens sis hores per dormir) es veu que no les entenen, i el dia que he anat a buscar l'alta, doncs he preguntat perquè no havia cobrat la nòmina de novembre i m'han preguntat si havia rebut un burofax... I com no he rebut cap burofax, doncs m'ho han hagut de dir per telèfon... Noi, se t'acabat aquí la feina.

L'altre cop, que també hauria d'haver agafat alguna baixa per stress, no ho vaig fer... Aquest cop ha estat dues setmanes de baixa, i guaita!!!!

Bé companys, no sóc el primer ni seré l'últim, però ja no cal treballar a la gran ciutat per trobar-se amb aquestes situacions de treballs sense horari establert, sense descans permés, sense saber si el cap de setmana lliures o també hauràs de treballar,...

Així que nois, a les nostres comarques, també prepareu-vos per al que ve, que aquest cop no sabem qui serà el proper, amb aixó de la crisi els que guanyen bons sous estan molt nerviosos per conservar-los, i ens tocarà pringar als que no cobrem ni massa ni massa poc. Bona nit a tothom, i a veure si remuntem!!!!

Publicat per vpa ( Opinió ) :: Comentaris (4) :: Enllaç permanent :: Retroenllaços (0)
Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • Tafanera
  • Barrapunto
  • Tumblr
  • Fresqui
  • del.icio.us
  • E-mail
  • Google
  • Netvibes
  • digg

 

Definició de Triestitat...

30 Nov 2008

Llegeixo l'article de la Jaka en el seu bloc "El viatjar infinit", la veritat és que el que m'ha cridat l'atenció ha estat la referència que fa de l'escriptor triestí Claudio Magris. I per entendre aquest món que ens descriu Magris en el seu llibre cal tenir present quin és el seu origen, la seva città, Trieste... La ciutat que de l'Imperi Austro-hungar la Gran Guerra va fer que passés a mans de la jove Itàlia, i que el final de la Segona Guerra Mundial la va comdemnar durant anys a no saber si el seu futur continuava a Itàlia o passaria a mans de la Iugoslàvia de Tito. Un ball de fronteres que fins l'any 1991 no va acabar de definir-se a les seves portes, quan de cop i volta, en comptes de tenir a Iugoslàvia de veïna, els veïns continuaven sent els mateixos, però ara passaven a posseir un estat propi, Eslovènia... Una Trieste italianitzada, d'arrels austro-hongareses pel que fa a la ciutat, i d'arrels eslaves pel que fa al seu rerapaís eslovè. Amb una impresionant esglèsia ortodoxa presidint el seu canal, quan italians i eslovens són de cultura catòlica. Un reguitzell de cultures que s'entrellacen en el seu pas pel territori, que en un de tants turons presideix, entre altres, les restes d'un temple romà, que als seus peus té amagat entre carrerons les grades del teatre romà que creixen esgraonades sobre el vessant del turó.

Bé, amb el viatge de la Jaka per Chiemsee, a mi m'ha fet viatjar, al citar a en Claudio Magris, a la Trieste italiana... o triestina?

Bé, reprodueixo el text extret del llibre de Claudio Magris "Microcosmi" que he inclós en el comentari a l'article de la Jaka (si me l'aprova, he he...):

"Con  Slataper nasce la triestinità, che è insieme adolescenza, senilità e mancanza di sicura maturità; utopia della vita vera e disincanto per la sua assenza, unite sotto il dominio di una volontà morale che impone di vivere come si non si fosse l'esperienza radicale del disagio della civiltà. Pretendere di vivere è da megalomani, dice Ibsen, e Slataper, che scrive il grande libro su Ibsen, decide di essere magalomane e muore. La guerra è il futuro di queste giovenezze che sognano la vita ma sacrificano quest'ultima al suo sogno e sono prote al sacrificio e all'autosacrificio.

Triestinità - vitalità e malinconia, nostalgia di purezza che si accorge di tutti i compromessi ma anche quando vi indulge non dimentica che sono tali e non se la dà ad intendere. Esigenza adolescente di vita vera, conscienza senile della vita falsa; non resta che la bisboccia all'osteria. "

Amb Slataper neix la triestitat(*), que és simultàniament adolescència, senilitat, i falta de maduresa segura; utopia de la veritable vida i decepció per la seva absència unides sota el domini d'una voluntat moral que imposa viure com si no hagués existit l'experiència radical del malestar de la civilització. Ibsen diu: pretendre viure és de megalòmans, i Slataper, que escriu el gran llibre sobre Ibsen, decideix se megalòman i es mor. La guerra és el futur de les joventuts que somien la vida però la sacrifiquen al seu somni i estan disposades al sacrifici i a l'autosacrifici.

Triestitat (*) - vitalitat i malenconia, nostàlgia de puresa que s'adona de tots els compromisos però fins i tot quan perdona no oblida que hi són i no es deixa enganyar. Exigència adolescent de vida autèntica, consciència senil de la vida falsa; només queda fer tabola a la taverna.

(*) Si de tarragoní tenim tarragonins, i de triestí tenim triestins, ens trobem, però, que de tarragoní tenim tarragonitat, i no pas tarragoninitat, així doncs, el/la traductora fa correctament la traducció de triestinità en triestitat, encara que a mí em soni malament, i m'agradès més que ho hagués traduït com a triestinitat...

 

La triestitat té una base cultural, històrica i comercial brutal que la construeix i la sustenta, però en el nostre petit país, no podriem parlar de tarragonitat? (Ho sento, visc a Reus, però sóc un pelacanyes, què hi farem, la tarragonitat tira...)


 

Quina Catalunya vols????

12 Mar 2008

Tu tries, quina Catalunya vols???? La Catalunya que treballa per a la Sexta o la Catalunya que treballa per a Andorra Televisió?

Televisió Espanyola, amb la col·laboració de La Sexta -  Rodolfo Chikilicuatre - "Baila el chiki chiki"

 

Andorra Televisió - Gisela - "Casanova"

Ja es pot veure que els catalans podem ser el mateix diable, o bé fer la feina ben feta... Aixó si, en un món globalitzat, sembla cada cop més difícil conservar la identitat... Però potser no cal recuperar el camí de la feina ben feta?

 

Nota: Per al comentari del Josep Maria:

(SIC) no puc ni posar un comentari al meu propi bloc... Sembla que Tinet estigui ballant al ritme del Txiqui Txiqui!!!!! Bé, aquí va la meva resposta:

Sento no compartir la opinió en aquest cas, Josep Maria, he he... Però bé, agafem-ho per la banda amable de la notícia ;-)

Catarrà

PD. La gala va ser èpica, més per la presència de la Rafaela Carrà i la Rosa de Espanya (més prima que mai... dintre de dos anys, a aquest ritme, serà anorèxica!!!!) que per Chirikiquatre, rebatejat per Rafaella com a Chirikisexta :D


 


 

Kosovo... Una independència per interès?

24 Feb 2008

Molts estan feliços per la independència de Kosovo aquests dies... Una independència complicada, i no reconeguda pels organismes internacionals, només per alguns estats sobirans.

La veritat és que penso que els dirigents dels estats que pensen que dirigeixen el món estan prenent, especialment des del 11-S, decisions que més aviat recorden les lleis geològiques de la deriva continental, sense saber cap a on van, i creant nous xocs de plaques tectòniques que es descontrolen. Iraq i Afganistan son dos greus exemples. Igualment, sembla que vulguin tornar a fer esclatar el Líban en mil pedaços, i ja s'està planejant el repartiment de Palestina en dues entitats independents, que siguin força digeribles pels interessos geoestratègics dels EE.UU i del seu soci a la zona, Israel.

Em preocupa molt com s'ha pres, tan a la lleugera, el tema de la independència de Kosovo, com si fos tan simple, i sense tenir en compte les conseqüències, greus conseqüències, que aquest fet portarà a la ja trasbalsada i ferida zona dels Balcans. Particularment em preocupa el futur d'una Bòsnia que els poders fàctics serbis i croats volen encara repartir-se a dentallades, passant olimpicament dels veïns que (independentment del seu origen) viuen repartits per tot el territori bosnià, i on els bosnians musulmans no compten amb la complicitat de veïns forts com els que si presenten els bosnians serbis i els bosnians croats. Veïns que poc a poc anaven reconstruint les seves relacions socials i econòmiques, superant cinc anys de guerra civil induïda des de l'exterior del territori bosnià.

Amb el reconeixement d'un Kosovo independent per part d'alguns governs sobirans occidentals, que es creuen tan inteligents i que ho controlen tot, s'ha tornat a donar carta blanca, setze anys després del començament de la guerra civil bòsnia del 1992-1995, a aquells que volen repartir-se Bòsnia entre els poders fàctics de Sèrbia i Croàcia. Dessitjaria que la cosa no vagi a més, però quan començo a veure que grups musicals bosnians cancel·len concerts en territori serbi, em fa pensar que la festa, la sagnant festa, només ha fet que tornar a començar... Espero i dessitjo equivocar-me, però em temo que ho tenim molt cru, especialment a Bòsnia, on s'havia arribat a un cert status quo d'ordre interètnic a nivell social i administratiu, que aquest ordre i pau es pugui mantenir amb el reconeixement a la lleugera d'un Kosovo independent, dirigit pels ex-guerrillers de la UÇK... I sembla que hi ha més interessos foscos al darrera, Europa torna a sotmetre's a les estratègies geopolítiques dels mandataris nord-americans.

Per la part que em toca, per les meves experiències personals, dessitjo als bosnians, independentment del seu origen, que mirin cap a Sarajevo i deixin de mirar a Belgrad, Pristina i Zagrab. Que mirin el seu melic, sí, doncs els melics dels veïns continuen força contaminats d'odis i interessos que als bosnians no els ha pas d'interessar. Els interessos dels bosnians han d'entrar, si més no, en mirar cap al futur i construir un país fort i multiètnic, que demostri que es pot viure sense recances i amb concòrdia, i que té una gran riquesa humana que pot aportar molt a Europa, una trista Europa que encara no s'ha dignat a integrar per la via urgent a Bòsnia dins de les estructures de la Unió Europea. Quan s'hi decideixi la UE, potser torni a ser tard, si no ho és ja... Torno a repetir, que dessitjo estar equivocat.

 

Enllaços d'interès:

Camp Bondsteel (Camp militar estadounidenc a territori kosovar):

http://en.wikipedia.org/wiki/Camp_Bondsteel

http://www.abc.net.au/news/newsitems/200511/s1517535.htm (US denies Guantanamo-style prison in Kosovo)

http://www.globalsecurity.org/military/facility/camp-bondsteel.htm

http://www.satellite-sightseer.com/id/4937/Serbia_and_Montenegro//Urosevac/Camp_Bondsteel

 

Publicat per vpa ( Opinió ) :: Comentaris (2) :: Enllaç permanent :: Retroenllaços (0)
Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • Tafanera
  • Barrapunto
  • Tumblr
  • Fresqui
  • del.icio.us
  • E-mail
  • Google
  • Netvibes
  • digg

 

Amb l'AVE, de BCN a Camp de Tarragona 34 minuts... En Regionals RENFE, de Reus a Barcelona, 32 minuts de retard...

20 Feb 2008

Reus/Barcelona, 20 de febrer del 2008.

Acostumo a agafar l'autobús per anar i tornar de la feina, a Barcelona, des de Reus. Hi ha dies, però, en que em veig obligat a agafar la RENFE, com ha estat el dia d'avui.

Tren anunciat, Catalunya Exprés a Barcelona, que havia de sortir de Reus a les 9h 11 minuts. Ha arribat gairebé a la seva hora, però hem estat aturats a la mateixa estació de Reus durant mitja hora. Un cop posat en marxa, el Catalunya Exprés no ha recuperat temps en tot el trajecte, arribant a les 11h 11 minuts a l'Estació de Sants.

Tot aixó el mateix dia en que s'ha extrenat la flamant nova línia de Tren d'Alta Velocitat (AVE) Madrid-Barcelona, i els mitjans de comunicació se n'omplen de repetir que Tarragona està ja a només 34 o 38 minuts de Barcelona (segons les fonts)... Jo, en un mitja distància que m'havia de deixar a Barcelona en una hora i mijta, m'he estat dues hores al tren... En total , tres hores des que he sortit de casa fins a que he arribat a la feina... Són temps d'Alta Velocitat....

Foto ampliada : enllaç


 

Ave, Cèsar, els que anem en rodalies i regionals, ens fotem com sempre...

19 Feb 2008

 

Barcelona, 18 de febrer del 2008.

L'AVE ja arriba a Sants Estació... Qui s'en recorda ara del pitjor exemple de gestió d'un servei de transport públic en els últims decenis dels nostres estimats polítics?... Es clar, arriben les eleccions, i tornarem a votar als culpables del major desastre col·lectiu que ha afectat a la ciutadania catalana... Fins quan continuarem deixant-nos posar les orelles de ruc...

Per cert, estic esperant amb delit el nou servei de rodalies Barcelona-Camp de Tarragona... Per als habitants de les ciutats de Tarragona i Reus que estem obligats a utilitzar els serveis públics ho trobarem molt raonable, especialment quan estudiem les propostes per arribar o sortir de l'Estació Camp de Tarragona (només a 10 quilòmetres de la Plaça Imperia Tarraco o a més de 15 quilòmetres de la Plaça Prim), així com quan comencem a veure desaparèixer més serveis de regionals i llarga distància que ens unien directament des dels nostres pobles i ciutats amb Barcelona (o entre les nostres viles!!!)... Si per somiar truites, quan es farà per fi la zonificació tarifària del transport públic del Camp de Tarragona (no de l'Estació, em refereixo al territori, al nostre territori!!!), o es disposarà d'un servei de rodalies... Sempre les nostres comarques tractades com el cul de sac dels diners que es van quedant pel camí a Madrid, Barcelona,....

 

 


 

Dues cares de la mateixa moneda.

10 Feb 2008

 

Sembla que les eleccions és cosa de dos... O no?

Resumidament, dues preguntes que són les que més em donen voltes aquests últims mesos. La resta per ara m'ho reservo, doncs aquí a Tinet estem primer de tot de disfrutar...

A) Tornarem a tenir dret a un habitatge digne alguna vegada? Si t'has d'hipotecar des de zero, tremola...

B) Continaurem amb els sous base congelats com porten des de fa 15 anys, i que si vols un sou digne t'has de fotre d'hòsties amb el primer que trobes pel camí? (Fa un mes i mig cobrava el mateix que  l'estiu de l'any 1991, em feia molta il·lusió cobrar el mateix, he he)

No sé quina resposta ens pensen donar, dubto que en donin solució a cap de les dues preguntes...
 

 

Nota: Aquesta foto l'he fet aquesta tarda a Cambrils, vora la desembocadura de la Riera d'Alforja, en una zona on s'estan construint força blocs nous de pisos i apartaments...

 

Publicat per vpa ( Opinió ) :: Comentaris (1) :: Enllaç permanent :: Retroenllaços (0)
Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • Tafanera
  • Barrapunto
  • Tumblr
  • Fresqui
  • del.icio.us
  • E-mail
  • Google
  • Netvibes
  • digg

 

Perdut pel món de Flickr, i noves notícies d'Andorra a Eurovisió 2008!!!

23 Des 2007

Últimament no em podeu seguir les passes massa per aquí al meu blog a Tinet... La culpa la té (si és que no em vull donar la culpa a mi mateix i de forma directa, he he...) que he trobat un lloc on, amb unes característiques similars a les d'un bloc, doncs dono a conèixer alguns dels resultats d'un dels meus hobbies, com és la fotografia.

Ja fa més d'un any que vaig obrir el meu àlbum particular al portal Flickr (de l'empresa del Yahoo, ja sabem que al final gairebé tots els serveis a nivell mundial i d'èxit que s'ofereixen a Internet estan en mans de quatre poderosos!!!!) Com no, les meves fotos les trobareu a l'àlbum del Catarrà (no podia ser menys!!!!), i poc a poc se m'ha anat convertint en la meva droga particular, que ha anat substituint les meves entrades a Tinet.

A més a més, per diversos motius, també havia perdut l'interés d'escriure coses a Tinet, potser perquè cada cop hi ha més blocs nous, potser perque n'hi ha uns quants que sempre han d'estar presents en els titulars dels blocs de Tinet, i no justament amb articles de bont rotllo.

Un petit premi que he rebut gràcies als meus articles al meu bloc ha arribat del màxim responsable de la discogràfica catalana Música Global. Ha valorat els meus articles sobre música en català (que com tota la resta del bloc, haig de reconèixer que s'ha quedat aquests últims mesos bastant aturat!!!), i m'ha fet arribar com a obsequi de Nadal sis discos de la discogràfica gironina!!!! La veritat és que els nostres articles als nostres blogs personals poden aportar idees que poden millorar moltes coses. El problema és que la major part de les vegades el nostre esforç més o menys anònim és poc reconegut, fins i tot en organitzacions on t'has apuntat per involucrar-te, però que passen de tu excepte quan et necessiten per omplir un event especial.

El detall del sr. Cufí fent-me arribar els discos ha sigut un detall senzill i que s'agraeix molt, i espero que m'esperoni per tornar a donar guerra en el tema de la música en català, doncs, com és possible que gairebé haguem de demanar perdó per expressar-nos i viure en el nostre idioma i a la nostra pròpia casa???!!!! I si dius alguna cosa sobre el teu dret de viure i expresar-te en català, molts poden acabar titllant-te de xenòfob... Doncs, encara que tampoc els catalans som justament innocents dels nostres propis problemes, m'agradaria saber quin any RTVE enviarà una cançó en català per a representar a l'Estat Espanyol a Eurovisió... Per sort, Andorra i la RTVA han pogut aconseguir veure un dels meus somnis acomplerts, encara que en el seu cinqué any de presència a Eurovisió, sembla que el País dels Pirineus es decanta definitivament a l'anglès amb una única frase en català per a la cançó composta pel genial Jordi Cubino i que interpretarà la catalana Gisela.

La creu d'aquesta història és la llarga llista de músics i grups andorrans i forans que pensaven que aquest any també podrien presentar maquetes a la RTVA per a representar Andorra a Eurovisió, però els màxims dirigents de RTVA (que no els treballadors de la parapública andorrana) han decidit tancar la porta (sense previ avís) als músics il·lusionats per apostar per una coproducció tancada amb una nova discogràfica andorrana lligada amb una discogràfica amb seu a Barcelona pertanyent a una multinacional i amb un producte ja tancat, amb la cançó de Jordi Cubino "Casanova" que cantarà la Gisela a Belgrad el proper mes de maig del 2008 per defendre la bandera andorrana a Eurovisió. Ha estat la primera cançó que s'ha donat a conèixer de les 43 que es presentaran a Belgrad el proper 2008 (encara que només coneixem un minut de la cançó, i a la que ja s'ha ajuntat la representant albanesa, que s'ha donat a conèixer el cap de setmana passat), i Andorra torna a sorprendre amb un altre gir musical que descol·loca als que es pensen que un país com Andorra sempre enviarà el mateix tipus de música.

Així doncs, us deixo amb el trocet de "Casanova" que podem escoltar fins ara, a l'espera de poder gaudir de la maqueta sencera, i sobretot, de l'espectacle que la Gisela ens donarà a Belgrad el proper any 2008 sota la bandera andorrana... Video va!!!!!

 

 

 

 

 


 

Davant la presa de pèl, la realitat...

31 Oct 2007

 

 

 

L'espectacle a l'hemicicle del Congrès Espanyol pel que fa al debat sobre la situació de les infraestructures a Catalunya és vergonyós... Tot el que he vist i escoltat és només façana, i ningú aporta solució alguna... La veritat és que la solució al problema de rodalies i regionals per tal d'entrar a Barcelona per Sants ja només és una: SANTA PACIÈNCIA.

La decisió que es va prendre l'any 2002 de que definitivament l'AVE o Tren d'Alta Velocitat (TAV) entraria a Barcelona per Sants va ser la sentència de que quan les obres del AVE arribessin a les portes de l'estació de Sants, innevitablement, el servei ferroviari des de les comarques del sud de Catalunya amb la capital catalana s'haurien de cancel·lar durant el periode de temps en que es culminessin les obres d'infraestructura en un tram que acull el tram de vies ferroviàries amb més trànsit de tot l'Estat Espanyol, encaixonat entre blocs de vivendes a dues bandes, i amb una línia de metro (la línia 2 del metropolità de Barcelona) que només donaven una solució, que era que mentre es fessin les obres d'implantació de l'AVE en el tram Bellvitge-Sants, de quatre vies d'amplada peninsular ens quedariem, en el millor dels casos, amb només dues disponibles, i amb un espai tan petit per a moure tota la maquinària per construir la nova infraestructura havia d'afectar per força la circulació normal d'unes línies de rodalies i regionals que ja en una situació normal acumulen retards diaris d'entre cinc minuts i mitja hora de durada, de temps perdut diari per a centenars de milers d'usuaris que ningú retribuirà.

L'innevitable ja ha passat, i la decisió que es va prendre l'any 2002 és la veritable culpable de la nefasta situació actual. Ara els polítics es dediquen a tirar pilotes fora, tan sigui Zapatero, com Rajoy, com Mas, com Montilla... Es demana la destitució de la Ministra d'Infraestructures Magdalena Álvarez. N'estic d'acord, però també n'estic d'acord amb la defensa pròpia que fa la ministra de la seva negativa a deixar el càrreg. No es pot castigar només a una persona, que s'ha trobat amb el problema sense haver participat activament en la decisió que l'ha provocat, quan en el consell de ministres hi ha un altre ministre que sí que està implicat en aquesta decisió. Sí, només si dimiteix, i exigim la dimisió, de l'ex-alcalde de Barcelona Joan Clos, podrem aleshores també demanar la dimisió de Magdalena Álvarez.

Joan Clos va ser la bandera de la capital catalana per a fer que el govern estatal liderat per José María Aznar i el moribund últim mandat de l'expresident català Jordi Pujol (que va tenir una última legistatura deplorable en relació amb tota la tasca de govern que Catalunya li ha d'agraïr en les legislatures anteriors) acceptessin les presions de l'aparell metropolità del PSC que va forçar que l'AVE arribés a Barcelona per Sants, i en concret per l'estret i amb alta intensitat de circul·lació corredor ferroviari entre el Prat i Sants Estació.

Sempre ens queixem de Madrid, i del seu centralisme, però la desfeta de l'AVE i la seva afectació sobre el sistema de rodalies i regionals centralitzat en l'estació de Sants de la capital catalana és conseqüència directa d'una altra visió egocèntrica del territori per part dels poders fàctics de la ciutat de Barcelona i dels municipis que conformen l'anomenat primer cinturó metropolità (i en especial els que pertanyen a les comarques del Baix Llobregat i del Barcelonès).

Es hora de que el territori que s'extèn més enllà del Delta del Llobregat i del Barcelonès es posi ferm, i exigeixi que a partir d'ara el mapa de Catalunya passi per un mapa en xarxa de tot el territori, en que no es pensi només en fer el millor per a Barcelona o evitar el pitjor a Barcelona... El millor per a Barcelona era l'AVE a Sants, però alhora aquesta decisió era la pitjor per al territori català, doncs es tallava el cordó umbilical ferroviari entre el sud de Catalunya i Barcelona, en concret, i entre tot Catalunya i Barcelona en general. I queda demostrat que tallant el cordó umbilical, Barcelona perd la seva capacitat de capitalitat de tot el territori, doncs no sap gestionar conjuntament els interessos de la ciutat amb els  interessos del territori del que se suposa que n'és la capital.

I com aquesta, moltes altres decisions que sempre miren que Barcelona sigui la millor ciutat del món, tancada entre el Tibidabo i la Barceloneta, entre la desenvocadura del Llobregat i la desenvocadura del Besós, i extraviada enmig del territori del que diu que vol ser capital, que és Catalunya.

Per començar a posar les coses al seu lloc, no demaneu a la Magdalena Álvarez que se'n torni a casa... No només demaneu aixó, prèviament, en Joan Clos també ha de deixar d'exercir de tota responsabilitat política, demostrada la seva inneptitut... Com tam bé va retratar el suposat gran èxit del Fòrum de les Cultures...


 

De Milà a Reus en transport públic (bé, durant quasi tot el trajecte)

28 Oct 2007

 

 

Acabo de publicar en el meu àlbum a Flickr el reportatge gràfic sobre el meu viatge des de l'hotel on he passat tota la setmana a Milà fins a casa meva, a Reus. Per als que us agradin les obres de l'AVE i, especialment, els seus efectes, crec que pot ser interessant.

Podeu visitar el reportatge anant al següent enllaç: http://www.flickr.com/photos/86533211@N00/sets/72157602759329317/

Trobareu comentaris i opinions personals a cadascuna de les fotos, si les consulteu. I podeu deixar també les vostre opinions. Salutacions!!!!!