Per combatrela calor de l’estiu tenim una de les sopes
més refrescants i tonificants. Es pot servir com a plat o com aperitiu (si el
servim amb un gotet llarg o bé en una copa petita).
L’elaboració del gaspatxola podeu trobar en les receptes d’aquest
bloc, però en el moment de servir es posa un filet de salsa pesto pel damunt
donant una nota d’aroma i color. L’aperitiu l’acabem punxant 3 olives sense
osque deixarem damunt d’un gotet o
unacopa.
Las algues van esser la
primera expressió del món vegetal a la terra.
Son riques en minerals (sobretot
en ferro, iode, sodi, calci, magnesi, potassi i fòsfor), oligoelements,
vitamines (vit C, vit B)), aminoàcids, fibra i mucílag i pigments antioxidants.
El gran poder de les
algues és la depuració (ajuden a reduir el colesterol i fluïdifiquen la sang),
estimulen el metabolisme i ajuden a eliminar greixos.
*Contraindicacions: hipertensió arterial (riques en sodi),i hipertiroïdisme
(contenen quantitats elevades de iode, excepte l’alga cochayuyo que conté
quantitats més petites d’aquest mineral).
Les més conegudes són les
algues Wakame, Kombu, Espaguettis de mar, Dulse, Nori, Agar-agar, Cochayuyo i la Espirulina i Clorella
(algues de aigua dolça).
La introducció a la
nostra alimentació és important per a garantir unes quantitats adequades
de minerals (sobretot si se segueix una dieta vegetariana ).
Com treballem les algues
a la cuina?
Deixar 20 minuts les algues
en remull per rehidratar-les i després es pot cuinar junt amb altres verdures.
Torrar en una paella les
algues escollides sense posar oli, en pocs minuts l’alga al
torrar-se canvia de color, l’alga l’hem de deixar refredar (ha de
quedar cruixent al refredar-se) i després la trenquem amb els dits a trossets i
la triturem en un molinet de cafè elèctric (ha de quedar l’alga convertida en
pols molt fina). La pols d’alga serveix per condimentar qualsevol plat (servim
la pols directament pel damunt del plat cuinat).
Torrar en una paella,
planxa o forn les algues amb una mica d’oli pel damunt i un cop torrades les
algues queden cruixents i es poden menjar posant pel damunt de plats cuinats
com si fossin xips (Nori o Dulse), són molt gustoses i enriqueixen
qualsevol plat, com ara un plat d’arròs, una amanida o altres plats.
50g de farina de cigró o 50g de pa ratllat
(per a arrebossar les croquetes).
Un polsim de sal.
Elaboració:
1.Tallar
la ceba a daus petits i saltejar amb oli en una paella.
2.Triturar els cigrons amb la ceba saltejada.
3.Posar,
en una paella al foc, els cigrons i la ceba, afegir una barreja de 100ml de
beguda de soja, farina de blat sarraí, la nou moscada i la canyella i coure
fins que quedi espès. Retirar del foc.
4.Deixar
refredar i donar forma a les croquetes amb les mans.
5.Posar
en un bol 100ml de llet de soja i en un altre 50g de farina de cigrons o pa
ratllat. Passar les croquetes per la beguda de soja i desprès arrebossar amb la
farina de cigrons.
6.Posar
al forn a 140g durant 15- 20minuts o bé fregir amb oli d’oliva.
Es
pot servir calent a l’hivern i fred a l’estiu. Es un platfàcil de preparar i molt lleuger. En el
farciment del pastís podem fer servir qualsevol verdura segons la temporada.
Ingredients (per 4 persones):
4 patates
petites (una patata per persona)
½ pebrot,
½ albergínia i ½ carbassó
2 porros
4 cullerades
de postra d’olivada (o olives negres triturades amb oli)
6
tomàquets madurs (per salsa)
Elaboració:
Bullir
les patates en l'aiguadurant 40
minuts i deixar refredar
tallar
totes les verdures a daus petits i sofregir-les amb una mica d’oli(es poden coure conjuntament o bé per
separat)
salsa de
tomàquet: posarem els tomàquets en una cassola amb un raig d’oli i una
mica de sal, deixem coure i després posem la salsa per la batedora elèctrica
per que quedi lligada i de consistència més fina.
per
l’elaboració del plat: una volandera d’acer inoxidable ens ajudarà a que
el pastís quedi amb forma rodona. Posem la volandera en el fons del plat i
posem a dins una capa tallada fina de patata amanida amb sal i oli,
després col·loquem una capa de la barreja de verdures, tornem a col·locar
una capa de patata i per últim cobrim amb salsa de tomàquet. Podem
decorar el pastís amb olivada aclarida amb una mica d’oli.
Cuina
ovolacto-vegetariana, cuina lacto-vegetariana,cuina macrobiòtica i cuina vegana
El
bloc estàdirigit a persones que
vulguinaprendre, encara que no siguin
vegetarianes,i vulguin aportar una
alternativa a la sevacuina diària.Aprendre nocions bàsiques naturistesi de dietètica oriental ens ajuda per saber
confeccionar menús nutritius i saludables, fàcils de preparar, de textura i
sabors diferents.
En
la dieta ovolacto-vegetariana s’exclou la carn i el peix, però no els ous, la llet
i la mel.
La
dieta lacto-vegetariana, inclou la llet i s’exclouen els ous.
La
macrobiòticaes basa en el consum de cereals
integral, llavors i algues e inclou petitesaportacions de peix i marisc.
Però
tenim un altre tendènciao filosofia de
vida que es el veganisme, on no es pren cap producte derivat d’un animal,
s’exclouen així els ous, la llet i derivats i la mel.
La
major part dels plats i postres del blocson vegans. Es molt fàcil trobar plats vegetarians, però en tots s’acaba
incloent la llet, els formatges iels
ous, tan per la elaboració dels postres com per la confecció dels plats.
Per
tal d’evitar consumir un excés aquests productes derivats d’animals que son tan
freqüents en la nostra cuina, quasi tots els plats i postres d’aquest bloc son
vegans, d’aquesta manera podem aprendre a poder prescindir d’aquests productes
i trobar altres alternatives encara que no siguem vegetarians.
Pel
meu parer es molt interessant saber prescindir dels ous i la llet; els ous son
uns aliments molt concentrats i no es pot fer un excés d’ells; els làctics son
aliments que generen molta flema i mucositat i son difícils de
digerir per moltes persones. Aprendre a elaborar un pastiso un postra sense llet ni ouspot ser molt interessant, confeccionar plats
sense acabar amb la llet, formatge o cremes de llet resultaran de més fàcil
digestió.
PD:
aquest bloc està en construcció i mica en mica s’estan incloent-hi noves receptes.
Durant la germinació es
produeix una explosió de vida rica en enzims i molts nutrients, es pot germinar
qualsevol llavor alimentant-la amb aigua i una temperatura adequada.
Els cigrons secs els posem amb una safata de vidre amb
aigua fins que els cobreixi. Els deixem 24 hores en remull en un lloc on no
doni la llum (sota l’aigüera o bé en un dels armaris de la cuina).
Passades 24 hores, passem els cigrons per una escorredora per treure
l’aigua, els rentem amb aigua neta i els tornem a deixar a la safata de vidre
mirant que els cigrons quedin ben estesos formant una sola capa de cigrons.
Aquesta operació de rentar els cigrons i escorre’ls s’ha de fer cada 12 hores
(al matí i al vespre) durant 4-5 dies, fins que els brots germinats tinguin uns
quants centímetres.