cuina sana

Son fàcils i ràpides de preparar, si disposem d’un molinet de cafè podem fabricar  nosaltres mateixos les farines integrals dels cereals. Les creps les podem fer de farina de  blat sarraí, sègol, civada,,.... o be barrejar 2 o 3 cereals diferents.  El més interessant d’aquestes creps és que, a diferència de les creps clàssiques, aquestes no contenen ou, ni llet, per tant al no portar ou es poden consumir si es desitja diàriament, per  altra banda al no contenir llet, la poden consumir les persones intolerants a la lactosa o als al·lèrgics a la proteïna de la llet. 

Els celíacs les poden consumir de  blat sarraí un seudo cereal que no conté gluten. 

Preparar la farina:

el gra sencer (100gr), el posarem al molinet de cafè. Hem de moldre bé el gra fins que ens quedi una farina molt fina . Si no volem fer servir tota la farina que em mogut la podem guardar a la nevera en un taper. Es convenient guardar els cereals de gra sencer a la nevera  fins que no els necessitem, es conserven millor i ens evitarem que ens apareguin per la cuina les molestes papallones dels cereals, que no porten productes químics. 

En dietes per aprimar-se es preferible consumir creps per acompanyar els aliments ,la quantitat de  farina es mínima   si mengem una o dues creps.

 Podem menjar una amanida acompanyada de creps, podem fer unes creps farcides de verdures saltejades o bé poden acompanya un plat de pasta o arròs.Podem fer unes verdures saltejades, el vapor o a la planxa i farci les creps, tanquem la crep com si fos una truita i pel damunt podem posar una mica de salsa de tomàquet, també les podem acompanyar amb salsa de Soja. 

Combinació alimentaria: acompanyen bé a totes  les verdures i els hidrats de carboni en general (arròs, pasta, etc). Es preferible no barrejar cereals entre ells, son més difícils de pair.

LES CREPS: 

Ingredients:

100gr de farina integral de blat sarraí

1 a 2 cullerada d’oli d’oliva i una mica de sal

200ml. d’aigua. 

El.laboració:

 1.        la massa de les creps: posem en un bol, la farina del  cereal escollit, juntament amb ½ culleradeta de sal, una cullerada d’oli d’oliva i l’aigua. Es barreja amb unes varetes, ha de quedar una consistència semi liquida perquè la massa es pugui estendre fàcilment sobre la paella (és important que la massa no quedi massa liquida sinó la crep no es lliga). També a la massa si ens agraden els gustos més orientals, podem afegir, especies com ara la comí, curri, cúrcuma, etc.

2.       escalfar una crepera o bé una paella de fer truites, posem un mica d’oli, com mitja cullerada. Posem un cullerot de la massa de les crepes en la paella i inclinem la paella perquè s’estengui la massa homogèniament per tota la paella. Perquè la massa quedi mes fina amb l’espàtula de plàstic ajudem a estendre encara més la massa (a l’utilitzarà farines integral com més fina queda la crep més fàcil serà coure-la). Deixem daurar el crep d’una banda uns minuts i quan podem aixecar amb l’espàtula el crep sense que es trenqui, la girem i l’acabem de coure per l’altre costat uns minuts més fins que quedi  daurada.

3.        amb l’espàtula retirem el crep de la paella i la deixem sobre paper de cuina uns 2 minuts perquè no es condensi el vapor que emana el crep al estar tan calent, així ens quedarà el crep més cruixent.

                 farina de blat sarraí acabada de moldre

Aquesta és una deliciosa manera de preparar unes creps, es preparen molt ràpidament i conserven tot l’aroma i gust dels espàrrecs. Es poden preparar  amb qualsevol farina integral (blat , civada, sègol, blat de moro, etc.).  Els celíacs les poden consumir al ser el blat sarraí un cereal que no conté gluten.

Ingredients:

100gr de farina integral de blat sarraí

200gr d’espàrrecs de marge

1 a 2 cullerada d’oli d’oliva i una mica de sal.

200ml. d’aigua.

Elaboració:

1.        tallar els espàrrecs en trossos més o menys petits i saltejar-los en una paella al mínim, amb dues cullerades d’aigua. Després de 3 minuts afegir una cullerada sopera d’oli d’oliva i acabar de saltejar un parell de minuts més i retirarem del foc.

2.        la massa de les creps; posem en un bol, la farina de blat sarraí, juntament amb ½ cullaredeta de sal, una cullerada d’oli d’oliva i l’aigua. Es barreja amb unes varetes, ha de quedar una consistència semi liquida perquè la massa es pugui estendre fàcilment sobre la paella (és important que la massa no quedi massa liquida sinó la crep no es lliga).

3.       afegim al bol de la massa de les creps, els espàrrecs i removem amb les varetes.

 4.       escalfar una crepera o bé una paella de fer truites, posem un poc d’oli, com mitja cullerada. Posem un cullerot de la massa de les crepes en la paella i inclinem la paella perquè s’estengui la massa homogèniament per tota la paella. Perquè la massa quedi mes fina amb l’espàtula de plàstic ajudem a estendre encara més la massa (a l’utilitzarà farines integral com més fina queda la crep més fàcil serà coure-la). Deixem daurar el crep d’una banda uns minuts i quan podem aixecar amb l’espàtula el crep sense que es trenqui, la girem i l’acabem de coure per l’altre costat uns minuts més fins que quedi  daurada.

5.        amb l’espàtula retirem el crep de la paella i la deixem sobre paper de cuina uns 2 minuts perquè no es condensi el vapor que emana el crep al estar tan calent, així ens quedarà més cruixent.

El  tomàquet i l’alvocat son uns excel·lents aperitius plens de color. La barreja de gustos i textures fa que siguin molt agradables al paladar.

Ingredients (per dues persones):

1 alvocat (mig per persona)

2 tomàquets tipus pera

Un grapat d’olives negres

2 cullerades soperes d’oli de oliva

Sal al gust

Elaboració.

1.     l’alvocat el partim per la meitat i amb una cullera sopera separem l’os i després treiem sencera la polpa de l’alvocat i la tallem a petits daus.

2.     tallem els tomàquets igualment  petits daus

3.     barregem l’advocat i el tomàquet en un bol, afegim el punt de sal i l’oli

4.     acabem el plat amb un grapat d’olives negres  

  Durant la nit dormim entre 6-8 hores, durant aquest temps el cos es desfarà de les toxines que el nostre organisme ha acumulat durant el procés de la digestió.  Nosaltres podem allargar o potenciar aquest desdejuni amb l’esmorzar. L’esmorzar és el nostre primer àpat del dia,  l’àpat  més important amb referència a la depuració de la nit,  per això  és tant important com trenquem la nostra petita depuració. Moltes persones fins que no esmorzen se senten deprimides, cansades, amb malestars com ara mal de cap. Això es degut a que moltes toxines es troben a la sang durant el  desdejuni. Altres persones s’han d’aixecar durant la nit per menjar, sinó no poden dormir. Faig  referència a Arnar-lo Eret, naturista alemany; “com més quantitat de deixalles l’home acumula, més ha de menjar per a detenir la seva eliminació”. Es a dir, que com més toxines hagi acumulat al nostre organisme més haurem de menjar  per interrompre  la seva eliminació i així no tenir malestars. Moltes persones i sobretot nens, al matí no tenen gana i per hàbit mengen o se’ls fa menjar. Popularment es creu que l’esmorzar ha de ser un àpat molt complert per tindre energia durant tot el dia, però aquest és un concepte erroni,  succeeix tot el contrari, com més mengem menys energia. Per ajudar al cos a desfer-se del residus tòxics, mucositat i sobretot  de l’excés de pes, podem consumir fruita, la seva digestió és molt ràpida i no fem treballar gaire al sistema digestiu. El consum energètic més important es dona en el procés de la digestió, consumint només fruita estalviem molta energia i allarguem el procés depuratiu fins l’hora del dinar. Al matí es preferible començar amb un suc de fruita o un liquat, la fruita liquada no ha de passar gaire temps a l’estómac per la seva digestió, en 10-15 minuts està païda. També es pot començar el dia amb una infusió calenta , amb llimona i mel, això ens ajudarà ha desfer-nos dels àcids i l’excés de mucositat. Més tard  i al llarg del matí podem consumir tota la fruita que vulguem, però menjarem només quant tinguem gana. Hi ha persones que confonen la gana amb símptomes hipoglucèmics, aquestes  petites baixades de sucre son degudes  a que el seu cos està molt acostumat a consumir sucres i carbohidrats d’absorció ràpida, però aquest  símptomes desapareixen als pocs dies. També es poden consumir quantitats petites de fruita deshidratada, com ara dàtils , figues, etc, però mai barrejarem la fruita seca amb la fruita fresca; la  proporció d’aigua que contenen es molt diferent i això fa que siguin aliments incompatibles a nivell digestiu. Sí que podem barrejar aquesta fruita deshidratada amb fruits secs, però sempre en petites quantitats, son aliments molt concentrats. Podem barrejar tot tipus de fruites, a excepció del meló que es preferible consumir-lo sol.