Destripe de un pasodoble (apto para sanfermineros curiosos)
27 Juny, 2007 08:18
Publicat per bego,
Llegeixo
De la primera setmana de Govern, de Kiko Veneno i de la mort del Fari
25 Juny, 2007 01:07
Publicat per bego,
Política municipal
Acaba una setmana intensa. La primera del nou ajuntament encapçalat per Josep Fèlix Ballesteros. I l’alcalde ha començat amb fets, complint el que va dir, signant el decret per eliminar 500 zones blaves que existien només per afany recaptatori. En pocs dies, els mínims possibles necessaris per tramitar i executar el decret, les ratlles blaves esdevindran blanques i s’anul·laran els parquímetres. (Segueix)
Tweet
technorati tags: Ballesteros , Tarragona , Fari , Kiko Veneno , zones blaves
EMOCIÓ (x7)
17 Juny, 2007 19:56
Publicat per bego,
Escric
EMOCIÓ al veure com en Pep Fèlix ha fet història al ser elegit alcalde de Tarragona.
EMOCIÓ al veure emocionats els qui durant 18 anys han treballat a fons per veure de nou un govern de progrés a Tarragona, Xavier Sabaté ho relata molt bé al seu darrer post. Sabaté també parla al seu bloc de Joan Aregio i de la seva dona, la Marina. Igual que ell, jo també vull expressar la meva solidaritat també per tots dos i el màxim respecte, al marge de rivalitats polítiques.
DISCURS DE LA PORTAVEU DEL PSC, EN L’ACTE DE CONSTITUCIÓ DE LA CORPORACIÓ MUNICIPAL DE TARRAGONA, 2007-2011
16 Juny, 2007 18:18
Publicat per bego,
Política municipal
1 – Salutació i agraïments Il.lm. alcalde..... (estic molt contenta de poder-te saludar així) Autoritats Companys de consistori Sres. I srs. Bon dia a tothom És un honor parlar en nom del Grup del Partit dels Socialistes de Catalunya I vull que les meves primeres paraules siguin d’agraïment als 20.365 ciutadans majors d’edat que han dipositat la seva confiança en el partit que avui represento per governar la nostra ciutat. És un agraïment que faig extensiu a tots els ciutadans, pensin com pensin, votin el que votin... Ens sentim compromesos amb tots. I es una satisfacció fer-ho després d`haver arribat a un acord amb un altre grup – Esquerra Republicana de Catalunya – Un acord per constituir un govern de progrés per Tarragona, un govern plural però amb una sola veu. L’escenari, avui, hauria pogut ser diferent, però tots hem coincidit en la necessitat de treballar plegats per una Tarragona forta, ambiciosa i avançada. Des d’aquí vull agrair als amic d’Esquerra el compromís que han assolit i dir-los que el camí que iniciarem plegats és apassionant. 2 - Un nou projecte per Tarragona Torno al motiu de la meva intervenció, l’explicació del vot del grup del PSC. El nostre Partit es va presentar a les eleccions del passat 27 de maig amb un projecte de canvi i amb una candidatura encapçalada per Josep Fèlix Ballesteros que va obtenir la majoria de vots. Avui nosaltres, els regidors i regidores del PSC no hem fet més que acomplir el mandat dels tarragonins als quals representem i representarem durant quatre anys. Hem votat la persona que lidera una proposta i un conjunt d’homes i dones, un programa per rellançar aquesta ciutat i un equip disposat a dur-lo a terme. És un canvi que avui ja ha començat. HUMILITAT Un canvi en les formes, amb un govern pròxim, que vol estar al costat de la ciutadania sense cap mena de supèrbia. Molts ja sabeu que quan un general romà desfilava victoriós pels carrers de la capital de l’Imperi, darrera d’ell un servent s’encarregava de recordar-li les limitacions de la naturalesa humana. "¡Mira darrera teu, deia, Recorda que ets un home i no un Déu” Estic segura que el nou alcalde no necessitarà recordatoris, exercirà la seva autoritat amb humilitat, però també amb fermesa. TENIR EN COMPTE TOTHOM Hem votat també Josep Fèlix Ballesteros perquè sabem que representarà i fomentarà, allò que reclamava fa un temps des de La Vanguardia, l’escriptor tarragoní Jordi Tiñena quan deia: “Francament, tenim el dret a esperar molt més dels polítics. Tenim el dret a exigir-los que uneixin esforços per solventar els grans temes. No hi ha excusa possible. És exigible que es respecti a tots els grups i es facin esforços per aprofitar les energies i les idees de tots i que els plenaris siguin un autèntic foro polític de debat, perquè aquest és el lloc on es pot i ha de sentir-se la veu dels ciutadans”. Si el tingués davant li diria: Jordi, pots estar tranquil, aquest govern és inclusiu, hi cap tothom que vulgui treballar amb actitud constructiva i per l’objectiu comú de defensar els interessos de Tarragona davant de tot. TRANSPARÈNCIA i GOVERN PROPER El canvi també significa més transparència i més participació. Els tarragonins sentiran com a propis els afers que en aquesta casa tractem, que seran molts i molt importants per a la seva vida i per la vida de la ciutat i establirem mecanismes per afavorir la participació ciutadana en la presa de decisions. HONESTEDAT I canvi significa governar amb una delimitació estricta entre els interessos públics i els privats. Canvi també en els continguts. Perquè els temps són canviants i avui en l’era de la globalització encara més. Perquè als tarragonins ens agrada recordar com Marcial recomanava Tarragona sobretot a l’hivern pel seu clima, o com Lluís Ponç d'Icart parlava amb tant d’entusiasme de la nostra ciutat al “ Libre de las grandesas de Tarragona “ És evident, però, que no podem recrear-nos en el passat. Les demandes dels ciutadans s’han modificat amb el temps i avui són més canviants que mai. Tenim el repte de desencallar els grans temes pendents a la ciutat, la façana marítima, la dotació d’espais per educació, la dignificació del patrimoni històric..... El repte de situar Tarragona al món, d’exercir com a motor del territori, de treure partit de tot el potencial que tenim. El repte d’atendre els qui més ho necessiten perquè Tarragona serà cohesionada o no serà la ciutat que tots esperem. El repte de garantir el progrés econòmic, sense el qual la cohesió social no és possible. El repte de treballar per una Tarragona culta, ordenada, neta, amb més qualitat de vida. El repte d’il·lusionar-nos a tots amb un nou tarragonisme més consistent i amb més valor afegit. CAPITALITAT Els diré només dues paraules que són claus en el full de ruta del nou govern: TARRAGONA CAPITAL. Josep Fèlix Ballesteros s`ho creu i el grup del PSC al qual represento també. 3. - Un equip sòlid És un equip sòlid, amb empenta, amb idees i amb projectes clars. Hem començat a treballar a fons i no baixarem el ritme, perquè hi ha molta feina a fer. Tots nosaltres som conscients de les expectatives que hem generat i de les que ha generat Josep Fèlix Ballesteros, de la confiança que han dipositat en nosaltres i en ell milers de ciutadans i ciutadanes. També per això l`hem votat. Perquè estem segurs que els ciutadans han percebut aquesta proximitat de la qual ell tant parla. Aquesta confiança referma un compromís personal de l’alcalde i de tots els membres del grup que m’honora representar, amb Tarragona.....Tarragona, en primer lloc, però també un compromís amb els valors de justícia, solidaritat, honestedat i treball que els socialistes sempre hem defensat i que guiaran la nostra tasca a l’Ajuntament. 4. Final Tots els membres del grup socialista tenim una gran il.lusió. I els asseguro una cosa, treballarem incansablement per estar a l’alçada de les circumstàncies. Per totes les raons exposades, el vot del grup del PSC ha estat per Josep Fèlix Ballesteros. Li hem encomanat la gran responsabilitat i el privilegi de liderar el canvi que necessita la nostra ciutat. Ni ell ni nosaltres us defraudarem Moltes gràcies! Tarragona, a 16 de juny de 2007
Tarragona i més enllà
14 Juny, 2007 01:30
Publicat per bego,
Política municipal
PSC+ERC = Govern municipal, fort, estable i compromés.
Aquesta és la fórmula que avui s’ha fet realitat a Tarragona, en un acte auster, però seriós i solemne, on Josep Fèlix Ballesteros i Sergi de los Ríos han signat el pacte que farà possible que dissabte la ciutat entri en un nou cicle polític, un cicle amb un Govern de Progrés per Tarragona.
És un pacte que, en si mateix, ja demostra que les formes estan canviat. Un pacte de consens, ben treballat, on ambdós partits han posat els interessos de la ciutat per damunt de tot i que ha estat lliurement decidit per les dues forces. Aquests factors, en si mateixos, ja són la garantia de l’èxit.
Com ha dit el futur alcalde Ballesteros, “s´obre una nova etapa que ha de servir per a rellançar la ciutat”.
Però més enllà de Tarragona, son molts els ajuntaments que es preparen per un canvi. Salou n’és un exemple, gràcies al pacte PSC-CiU que suposa el tancament d’una època que, en el darrer any, ha estat salpicada d’escàndols. Falset n’és un altre, o Calafell, o Montroig del Camp, o Constantí. En tots ells, els socialistes aspirem a constituir dissabte governs forts i estables, on la proximitat, la cohesió social i la qualitat de vida siguin objectius prioritaris.
Tweet
technorati tags: política municipal , Tarragona , PSC , ERC , Govern de Progrés per Tarragona
Confiança (x 4)
11 Juny, 2007 03:44
Publicat per bego,
Política municipal
CONFIANÇA, és el sentiment que durant aquests dies m’ha traslladat amb més força la gent amb la qual he anat parlant des que es van celebrar les eleccions municipals. La confiança de milers de tarragonins -m’atreviria a dir que fins i tot de molts que per raons “x” no ens van votar- en la bona tasca que farà Josep Fèlix Ballesteros en la nova etapa que s’enceta a l’Ajuntament de Tarragona.
CONFIANÇA en que no es compleixin els mals auguris i Zapatero i Rajoy trobin la manera d’unificar un posicionament respecte a ETA. Confio en que Rajoy aparqui el que ha estat fins ara el seu objectiu principal, la fi del socialisme, per lluitar realment per la fi del terrorisme.
CONFIANÇA en tancar el més aviat possible els episodis de judicialització de la política que l’encara alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, ens deixa com a herència. La senadora Maria José Elices declara avui al Tribunal Suprem per la denúncia que Nadal li va interposar per injúries, arran que ella va dir que es primaven interessos privats en detriment dels públics. Estic segura que el Suprem arxivarà el cas.
CONFIANÇA en que la nostra societat sigui cada cop més solidaria i els llaços socials evitin els drames de solitud. Ho dic perquè avui m’ha tornat a sobtar una notícia d’aquelles que fan pensar què fem tots plegats. “Troben el cos d'un home que portava un mes mort. Els Mossos d'Esquadra van trobar dissabte a la tarda el cadàver d'un home d'uns 65 anys que portava més d'un mes mort en el seu domicili d'Arenys de Mar”.
Tweet
technorati tags: Confiança , Ballesteros , Zapatero , Rajoy , Elices
Herois (Article d'Albert Om publicat a l'Avui)
11 Juny, 2007 02:24
Publicat per bego,
Llegeixo
Tota la meva admiració pels 9.000 nous regidors dels ajuntaments. Mentre vostè i jo ens gratem la panxa al sofà, ells treballaran per fer realitat la piscina municipal on vostè i jo podrem nedar cada matí.
Albert Om/050607
Els alcaldes estan molt més a prop dels veïns que no pas dels perversos aparells dels partits polítics. Són com presidents d'escala. Tothom els para i els fa saber allò que els molesta del seu carrer o del seu barri. Són persones que tenen els mateixos problemes que vostè o que jo -un nen amb otitis, un pare amb Alzheimer, la hipoteca que s'enfila- i, a sobre, els toca carregar amb les preocupacions col·lectives. I és veritat que, en aquesta legislatura, n'hi haurà mitja dotzena més que fotran mà a la caixa i una bona colla que oblidaran les promeses fetes en campanya, però la immensa majoria dedicaran els millors anys de la seva vida a pensar en el progrés del seu municipi, que també és el nostre.
I, a canvi, es troben que en els últims anys han perdut bona part de la consideració social de què gaudien abans. Han entrat a formar part d'allò que es diu la classe política, el col·lectiu més insultat i ridiculitzat d'aquest país. Als alcaldes se'ls caricaturitza com uns depredadors del medi ambient, que només volen arribar al poder per requalificar terrenys i omplir-se les butxaques de comissions il·legals. Per això, trobo admirable que, enmig d'aquest clima hostil on tots són posats al sac dels ineptes i corruptes, encara hi hagi 9.000 homes i dones de bona fe que estiguin disposats a treballar pel seu municipi.
No es tracta de començar un procés de canonització de tots els polítics locals. No són sants ni màrtirs, ni ningú no els obliga a dedicar-se a això. Però sí que es tracta d'evitar que a les properes eleccions municipals no només estiguin mig buides les urnes, sinó que també es quedin a mig omplir les llistes electorals. Als ajuntaments acabarà passant com al meu bloc de pisos: que ningú vol ser president d'escala i cada any es va quedant el mateix. Potser no és el més ben preparat per al càrrec. Però és l'únic que ho vol fer.
De la graduación en comunicación de la URV, de lo que se dijo y de mis becarios
09 Juny, 2007 11:08
Publicat per bego,
Escric
“!Hoy las cosas adelantan, que es una barbaridad!”. La frase, de una conocida Zarzuela, me va como anillo al dedo para empezar la crónica de lo que ayer fue la ceremonia de graduación de los estudiantes de la segunda promoción de Comunicación de la URV (periodismo, publicidad y relaciones públicas), que tuvo lugar en el auditorio de Caixa Tarragona.
Cuando yo me gradué, en la UAB, en 1992, dije adiós y buenas tardes, pasé por secretaria a recoger un papel amarillo que me fue entregado previo pago de la cuota correspondiente y que sirvió para recoger el título al cabo de un año, el tiempo que necesitaba su majestad el Rey para firmarlo. ¡Gran honor!
Ayer, en cambio, la URV celebró una emotiva ceremonia presidida por el Vicerrector Antoni Terceño y con presencia de la Decana de Letras y del director de los estudios, el infatigable Bernat López. En el acto, ellas y ellos, engalanados para la ocasión, recogieron el diploma tras una ceremonia de algo más de dos horas en las que los padrinos, Francesc Escribano, director de Televisió de Catalunya, y Jaume Giró, director general de Comunicación y del Gabinete de Presidencia de Repsol YPF, nos ilustraron con su visión actual y siempre interesante de la profesión. No sé si pagaron la cuota antes, no lo pregunté, pero desde luego la graduación tuvo mucho más glamour que la que yo viví.
De lo dicho, destaco cuatro cosas:
Ø (Escribano) El periodismo no es un trabajo cualquier, a él le dedicamos la vida. Y seguro que alguna vez alguien os ha dicho la popular frase: ninguno de vosotros encontrará trabajo de periodista.
Ø (Giró) Bajar el kiosco y comprar cada día el periódico es un acto heroico hoy en día. Quien lo hace, debería ser declarado especie en extinción y protegida. ¡Y si compra dos periódicos, aun más!
Ø (Escribano) En un mundo con tantos medios de información y donde el futuro ya no es lo que era, lo importante no es hablar, sino decir alguna cosa
Ø (Giró) No hay que ser temerario, pero sí valientes. Y defender la existencia de los medios de comunicación plurales. Una sociedad bien informada, es una sociedad con criterio y es la base de la democracia.
Por cierto, me hizo una gran ilusión ver como se graduaban Xavier Olivé y Xavier Zaragoza, los dos becarios de la URV que hicieron sus prácticas en el Gabinete de Premsa de la Delegación del Gobierno y de quienes tengo un magnífico recuerdo. La emotividad con la que me vinieron a saludar es una gratificación que agradezco enormemente. ¡Les deseo lo mejor en el futuro!
Tweet
technorati tags: URV , periodismo , Jaume Giró , Francesc Escribano , Caixa Tarragona
No debería extrañarme .....
08 Juny, 2007 01:17
Publicat per bego,
Política municipal
Desde luego, no sé porqué me sorprendo. El final de la etapa Nadal es un claro exponente de lo que han sido sus 18 años de reinado, y especialmente los cuatro últimos, con lo cual no debería extrañarme de las situaciones anormales que estamos viviendo estos días.
No debería extrañarme cuando el concejal de Urbanismo, Jordi Sendra, reconoce en público que NO sabía que la revisión del plan general de ordenación urbana (POUM) incluía expropiaciones. Concejal de U.R.B.A.N.I.S.M.O.....lo deletreo por si acaso alguien no lo había percibido en toda su magnitud.
No debería extrañarme que los monumentos de la ciudad cierren sin aviso previo y sin especificar durante cuánto tiempo para que los trabajadores puedan despedir al actual alcalde Nadal. Y que en la puerta ponga “por obras”.
No debería extrañarme de que CiU se dedique a empezar la oposición cuando debe ejercer de gobierno hasta el día 16.
No debería extrañarme del interés de CiU por seguir unida al PP. “Si no podemos seguir en la plaza de la Font, traslademos el idilio al passeig de Sant Antoni”, deben haber pensado los dirigentes convergentes mientras pactaban la Diputación. (con este acuerdo entre las dos fuerzas conservadoras se ha roto un largo historial de gobierno unitario para trabajar juntos a favor del territorio)
En fin....eso en Tarragona. En el Vendrell, CIU no descarta cortejar Plataforma per Catalunya (PxC), el partido xenófobo de Anglada, para gobernar. Impresionante.
Como nota final, cambio de tercio para dejar constancia de una frase que me ha encantado......En España tenemos una jornada laboral religiosa, entramos cuando Dios manda y salimos cuando Dios quiere.....La frase es de Nuria Chinchilla, profesora de IESE y especialista en conciliación de la vida laboral y familiar.
Mañana más (o no!)
Declaració institucional del Govern en relació amb el trencament de l'alto el foc anunciat per ETA
07 Juny, 2007 00:49
Publicat per bego,
Política en general
El Govern de la Generalitat de Catalunya expressa la seva condemna i rebuig al comunicat fet públic per la banda ETA, en què anuncia el trencament de l'alto el foc permanent en vigor des de març de 2006.
Un cop més, ETA frustra i defrauda les esperances de la immensa majoria de ciutadans que volen la fi de la violència al País Basc i a tota Espanya.
ETA ha anunciat que està disposada a continuar fent pagar a tota la societat un preu pel seu odi absurd.
Aquesta decisió dels terroristes resulta més macabra encara, a pocs dies d'acomplir-se 20 anys de la pitjor matança que el terrorisme d'ETA ha provocat, amb l'atemptat d'Hipercor, a Barcelona.
La societat catalana té ben present el record de totes les víctimes que el terrorisme ha provocat a Catalunya i a tota Espanya: des de l'atemptat de Vic, passant per l'assassinat d'Ernest Lluch, els regidors del PP, el policia municipal de Barcelona, Juan Miguel Gervilla, o el Mosso d'Esquadra Santos Santamaria, mort a Roses, fa poc més de sis anys, en el darrer atemptat mortal que hi ha hagut al nostre país.
Avui el Govern de Catalunya es reafirma i s'afegeix a la crida per la unitat de totes les forces polítiques democràtiques i de tota la societat. Una unitat que permetrà fer front amb serenor i fermesa als qui ara amenacen de nou amb més sang, amb més dolor i amb més patiment.
El Govern de la Generalitat expressa el seu suport al Govern espanyol, al Govern Basc i al conjunt de les institucions democràtiques i expressa la confiança en el respecte a l'Estat de Dret, la llibertat i la democràcia com a únic camí per assolir la pau, així com en el treball de totes les Forces i Cossos de Seguretat en la seva lluita contra el terrorisme.
Des de la convicció ferma en la superioritat moral dels valors democràtics, el poble de Catalunya ha manifestat reiteradament en el seu desig de pau i de llibertat.
Catalunya continuarà estant al costat dels ciutadans i ciutadanes bascos, i de tots els pobles d'Espanya, en l'anhel per un futur en pau i en llibertat.
Aregio pensa que encara estem en campanya electoral?
05 Juny, 2007 16:59
Publicat per bego,
Escric
Creia que la campanya electoral havia acabat, però es veu que pel sr. Aregio no és així.
Aregio va prometre fa pocs dies una oposició constructiva, però tot apunta que aposta per generar un nivell de crispació difícil d'entendre pels tarragonins i tarragonines. Frases, com les que va pronuniar ahir, dient “no permetré que la societat civil sigui ni controlada ni anestesiada”, el deixen en mal lloc. Quan un ha perdut, no és aconsellable fer declaracions pressuposant allò que encara no ha fet el guanyador. Els ciutadans no ho entenen, ni tan sols els que t’han votat. És de manual.
Lamentablement sóc pessimista, l'aliança de CiU amb el PP continua viva a
Tarragona a la Diputació, a Roda de Bar[a i al Catllar. Com hauria continuat a
Salou si el sr. Aregio hagu'es pogut com tothom sap. I com vam poder veure ahir, en
el seu llenguatge.
Aregio segueix encara els suggeriments dels qui durant la campanya electoral li van aconsellar un to d’articles i de discurs que el situaven de sortida com a perdedor (recordo moments en que parlava com si fos oposició quan encara era govern i fins i tot, en els debats, va donar per fet més d'un cop que Ballesteros seria alcalde quan encara els ciutadans no s'havien pronunciat en les urnes). Sr. Aregio, la campanya ja ha acabat! Ja sabem que a la dreta li costa trobar el seu lloc quan passa a l’oposició, però la ciutat de Tarragona guanyarà si vostès aposten per un discurs més constructiu. Lamentablement sóc pessimista, l'aliança de CiU amb el PP continua viva a
Tarragona a la Diputació, a Roda de Bar[a i al Catllar. Com hauria continuat a
Salou si el sr. Aregio hagu'es pogut com tothom sap. I com vam poder veure ahir, en
el seu llenguatge.
Em fa gràcia, a més, que ara tots els membres de CiU a Tarragona matxaquin el mateix discurs. “Vigilarem, fiscalitzarem, que compliu totes les promeses que heu fet”, diuen. És la consigna que tenen, gens creïble pels qui han governat de la forma que ho han fet durant 18 anys.
Nosaltres complim els nostres compromisos, no cal que es preocupin! El dubte és si vostès són capaços de presentar durant els quatre anys que vénen per endavant una alternativa creïble al projecte de ciutat que els socialistes defensem i que, no ho dubtin, és el que Tarragona necessita. Que jo sàpiga el programa de CiU de les eleccions municipals no existeix. O potser estic equivocada i és que jo no l’he sabut trobar penjat a la seva web o editat pel seu partit.
Proposo un joc: on és el programa (projecte) de CiU per els pròxims quatre anys per la ciutat de Tarragona? Estaria encantada que algú me’l faci arribar.
De les “Petxines” de la informació, del horror d’un reality show holandès i de les imatges de la Rambla
04 Juny, 2007 01:33
Publicat per bego,
Escric
Divendres, a la Cova del Jazz es van lliurar les Petxines de la informació atorgades pel Col·legi de Periodistes de Catalunya a Tarragona. La oberta, a qui més facilita la feina al mitjans, va ser per l’Oficina de Premsa de Bombers de la Generalitat, la va recollir una gran amiga, Núria Iglesias. La daurada, va ser per Lluís Amiguet, que més enllà de triomfar des de la contra de la Vanguardia és un tarragoní amb intuïcions interessants. La nota negra de la nit és que no va aparèixer ningú per recollir la petxina tancada, la adreçada a qui no facilita la tasca dels periodistes. Aena, la Subdelegació del Govern i Paco Flores van ser els nominats. No van quedar massa bé.
Em pertorba aquesta setmana la noticia del reality show holandés que premia al guanyador amb la donació d’un ronyó i que atorga a una malalt terminal la potestat de triar per quí serà l’òrgan. En què ens estem convertint? És un veritable horror. (m'apunta un amic que la notícia va resultar ser falsa, una operació de marqueting, mea culpa per no haver-ho seguit suficientment i per no mirar-ho abans d'escriure. En qualsevol cas no he volgut modificar el post, perquè l'horror per mi és el mateix.....en fi, tots plegats hem de reflexionar una mica)
Acabo aquest post amb dues imatges de la Rambla. Una de dijous, amb un avi assegut a un banc de la coca central, escrivint un missatge d’sms. Ho feia pausadament, concentrat, utilitzant una lupa per veure el teclat del seu telèfon mòbil. La segona d’avui, a mitja nit. La Rambla en solitud....il·luminada i serena.
Proximitat, el gran actiu de Ballesteros
01 Juny, 2007 12:20
Publicat per bego,
Publico
(Article publicat al Diari de Tarragona, 1 de juny 2007)
“El que m’agrada de Ballesteros, és que si me’l trobo pel carrer li podré parlar amb llibertat, explicar-li que em preocupa sense tallar-me. No em fa por atansar-m’hi i això és una gran cosa”. Aquesta frase, pronunciada per una amiga fa pocs dies valorant el resultat de les eleccions municipals, resum al meu entendre un dels principal actius del nou alcalde de Tarragona, la proximitat. És una de les claus del perquè va rebre la confiança majoritària dels electors el 27 de maig. Però, com s’ha forjat el seu lideratge? Quines són les raons del tomb electoral tan radical que s’ha produït a Tarragona i que obre pas a una nova etapa a la ciutat?
Després d’unes eleccions, es parla habitualment de la causa de les derrotes, només cal repassar l’hemeroteca dels darrers dies, però crec que també és necessari reflexionar sobre els èxits. És important saber com es concerten les adhesions a un projecte i a un lideratge. Ambdós, projecte i líder, són inseparables i quan es produeix una bona combinació és quan hi ha possibilitats d’èxit real. I un dels factors clau és que tots dos han de ser creïbles.
En el cas de la ciutat de Tarragona, la combinació, el “pack”, ha funcionat clarament. El projecte de canvi, en els formes i en els continguts, responia a una demanda social que a la campanya de les eleccions municipals de l’any 2003 ja va ser la base del projecte presentat pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i es va comunicar bé a la ciutadania. El resultat final, 10 regidors per CiU i 9 pel PSC (cal afegir el de la resta de forces polítiques) van demostrar que el camí estava ben encetat.
En aquell moment, però, faltava que el líder, Josep Fèlix Ballesteros, poc conegut a aleshores, es consolidés. Per fer-ho, havia de treballar intensament i ajustar els missatges. I ell, que ho tenia molt clar, va iniciar un intens camí de quatre anys cap al objectiu final. Durant tot aquest temps, el treball de Josep Fèlix s’ha definit amb diferents accions que es poden resumir en quatre aspectes i que, en la meva opinió, expliquen els resultats assolits el passat diumenge.
El primer, ha estat la dedicació intensa, amb allò que molts anomenem “la seva obsessió per la proximitat” que s’ha expressat de forma molt diversa: ha dormit a tots els barris, ha parlat directament amb milers de persones, ha visitat totes les entitats de Tarragona, etcètera. En segon lloc, la llista electoral amb la que ha concorregut a les eleccions ha estat d’ampli espectre, representativa de diversos sectors socials i superant les fronteres del partit.
Com a tercera acció important, cal destacar que durant aquests quatre anys ha utilitzat totes les eïnes comunicatives al seu abast per donar-se a conèixer, explicant molt quina és la seva personalitat, fins i tot els aspectes relacionats amb la seva forma de ser, les seves creences, els seus motors vitals.
I en quart lloc, s’ha identificat com ningú amb els problemes de cadascú de nosaltres, s’ha posat a la nostra pell, ha fet seus els anhels i les il·lusions personals i col·lectives desvetllant la passió per millorar la vida a nivell individual i també de Tarragona en general. Ha aconseguit que els tarragonins i tarragonines veiéssim en aquesta proximitat allò que ha acabat essent una il·lusió ciutadana.
Aquests valors, credibilitat, treball incansable, projecte clar, empatia, capacitat de generar il·lusió i, sobretot, proximitat són els que ara també marcaran de ben segur la seva etapa com a alcalde.
Begoña Floria
Periodista i regidora electe del PSC a Tarragona