Confiança (x 4)
11 Juny, 2007 03:44
Publicat per bego,
Política municipal
CONFIANÇA, és el sentiment que durant aquests dies m’ha traslladat amb més força la gent amb la qual he anat parlant des que es van celebrar les eleccions municipals. La confiança de milers de tarragonins -m’atreviria a dir que fins i tot de molts que per raons “x” no ens van votar- en la bona tasca que farà Josep Fèlix Ballesteros en la nova etapa que s’enceta a l’Ajuntament de Tarragona.
CONFIANÇA en que no es compleixin els mals auguris i Zapatero i Rajoy trobin la manera d’unificar un posicionament respecte a ETA. Confio en que Rajoy aparqui el que ha estat fins ara el seu objectiu principal, la fi del socialisme, per lluitar realment per la fi del terrorisme.
CONFIANÇA en tancar el més aviat possible els episodis de judicialització de la política que l’encara alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, ens deixa com a herència. La senadora Maria José Elices declara avui al Tribunal Suprem per la denúncia que Nadal li va interposar per injúries, arran que ella va dir que es primaven interessos privats en detriment dels públics. Estic segura que el Suprem arxivarà el cas.
CONFIANÇA en que la nostra societat sigui cada cop més solidaria i els llaços socials evitin els drames de solitud. Ho dic perquè avui m’ha tornat a sobtar una notícia d’aquelles que fan pensar què fem tots plegats. “Troben el cos d'un home que portava un mes mort. Els Mossos d'Esquadra van trobar dissabte a la tarda el cadàver d'un home d'uns 65 anys que portava més d'un mes mort en el seu domicili d'Arenys de Mar”.
Tweet
technorati tags: Confiança , Ballesteros , Zapatero , Rajoy , Elices
Herois (Article d'Albert Om publicat a l'Avui)
11 Juny, 2007 02:24
Publicat per bego,
Llegeixo
Tota la meva admiració pels 9.000 nous regidors dels ajuntaments. Mentre vostè i jo ens gratem la panxa al sofà, ells treballaran per fer realitat la piscina municipal on vostè i jo podrem nedar cada matí.
Albert Om/050607
Els alcaldes estan molt més a prop dels veïns que no pas dels perversos aparells dels partits polítics. Són com presidents d'escala. Tothom els para i els fa saber allò que els molesta del seu carrer o del seu barri. Són persones que tenen els mateixos problemes que vostè o que jo -un nen amb otitis, un pare amb Alzheimer, la hipoteca que s'enfila- i, a sobre, els toca carregar amb les preocupacions col·lectives. I és veritat que, en aquesta legislatura, n'hi haurà mitja dotzena més que fotran mà a la caixa i una bona colla que oblidaran les promeses fetes en campanya, però la immensa majoria dedicaran els millors anys de la seva vida a pensar en el progrés del seu municipi, que també és el nostre.
I, a canvi, es troben que en els últims anys han perdut bona part de la consideració social de què gaudien abans. Han entrat a formar part d'allò que es diu la classe política, el col·lectiu més insultat i ridiculitzat d'aquest país. Als alcaldes se'ls caricaturitza com uns depredadors del medi ambient, que només volen arribar al poder per requalificar terrenys i omplir-se les butxaques de comissions il·legals. Per això, trobo admirable que, enmig d'aquest clima hostil on tots són posats al sac dels ineptes i corruptes, encara hi hagi 9.000 homes i dones de bona fe que estiguin disposats a treballar pel seu municipi.
No es tracta de començar un procés de canonització de tots els polítics locals. No són sants ni màrtirs, ni ningú no els obliga a dedicar-se a això. Però sí que es tracta d'evitar que a les properes eleccions municipals no només estiguin mig buides les urnes, sinó que també es quedin a mig omplir les llistes electorals. Als ajuntaments acabarà passant com al meu bloc de pisos: que ningú vol ser president d'escala i cada any es va quedant el mateix. Potser no és el més ben preparat per al càrrec. Però és l'únic que ho vol fer.