ESCRIT DEL DIA .- LA FONT DEL PORTAL. FESTA MAJOR ENCARA
29 Juliol, 2008 18:10
Publicat per anforsa,
General
- POSTRES.- Seguint la nostra rua de encara festa, podria situar-me en el dia dels jubilats. La festa s’acabà el diumenge i no m’ha donat temps d’aclarir-ho tot. Hi havia molta bugada de llençols i mantes i no he fet net. No he anat al dia, tot hi havent fet servir els tres blocs. Soc lent i m’hi entretinc.
- Hauria deixat per l’últim les engalanadures dels carrers com a fi de festa però ahir al sortir al matí a les set de casa ja ens treien la font que a imitació de la que hi havia a aquesta plaça honrava el lloc amb sa presència.
- No sé el motiu, per que l’amo, el constructor de la imitació, molt bé per cert, la retirat. No crec que fes nosa, nosa, però si el senyor diu que a retiro doncs a retiro. Així veïns que no han estat a la festa per motius diversos, i persones que es personen al poble per qualsevol negoci no han tingut el goig de veure una cosa tant preciosa.
- Som dimarts i en els altres carrers engalanats encara hi veig penjarelles. Aquí,no. Com si hagués passat un flam de foc, tot a fora. No entenc el per què de tanta presa. Les cambreres fan una cosa molt bona retiren de la taula tot el sobrant que fa nosa i serveixen els postres. No heu anat mai a postres a casa d’algun amic? jo si. I si fem nosa per que els ajudantes puguin seguir el seu treball ens preparen una tauleta apart i ens posen el cafè, copa i el puro ( en aquells temps de feliç glòria ) i tots gaudíem.
- Contava la mare d’una broma que va tindre lloc a Horta de s, Juan, poble del meu pare. Es veu que a casa del meu besavi hi anava cada dia a les hores de dinar i de sopar un personatge d’aquells pesats, pesats, pesats. Li gastaren bromes de tota classe i ell tant panxo, no se’n feia., - clar allí sempre i queia alguna becada que s’enfonsava boca avall i dava consol al personatge -.El meu besavi que tenia una gràcia especial, li va proposar un dia una jugada.
- -Tu ets mol jove i saltes molt, més que jo.
- - Però vos aneu molt àgil .
- - Voldria que provéssim qui salta més des del brancal fins al carrer . Ja sé que tu el faràs més llarg el salt, jo ja sé perdre.
- - Doncs quan vulgueu ho provem.
- - Anem-hi
- S’atansen a la porta obrint la porta petita. Eren portes de dos fulles amb forrellat al mig i una porta practicable que es feia servir normalment, la gran era per sortir els animals, mules i rucs ensellats amb bast i sàrria o també el carro. Aquell dia, per la broma n’hi havia prou amb la petita. El meu besavi saltà al mig del carrer i retornar a l’entrada.
- - Au, ara et toca a tu. Tens avantatge i amb la teva picardia no et costarà guanyar-me.
- Amb la innocència i amb la picardia de quedar com un gran home – que direm?- va prendre carrera des de el fons i feu un salt que ni el campió olímpic fins donar-se de nassos amb la paret contrària del carrer.
- - Au, ja m’has guanyat.
- I tancà la porta deixant-lo fora. Ja mai més tornà a traspassar aquella porta.
- No sé si molts que venen quan ja han passat les festes es sentiran defraudats...
- Sols he pintat un succés que m’ha colpit. Avui en dia tots en tenim de pressa ...per arribar tard. Ja Joan Maragall en el Cant Espiritual diu,.... al qui no més sap dir atura’t si no al mateix moment que du la mort, jo no l’entenc, jo voldria aturar tants moments de la meva vida per fer-los eterns a dintre de mon cor...
- Veure’m la foto i la guardarem com un tresor, per que tots, - SI, TOTS -els que ens delectàreu amb el fet, mereixeu un reconeixement encara que no més sigui aquí en el post DEIXALLES.
- Clar que també posaré els altres carrers engalanats. Més faltaria. Anton.
