POSTRES.- Anar a Reus de compres amb la famìlia, no és cap cosa sensacional, però si que poden passar coses que de quedar-te a casa no les hauria experimentat. Avui m’he deixat el politiquet barruntant les seves lliçons i he seguit a mestressa, filla i dos netes.
Molts homes s’avorreixen anant a tocar i emprovar-se draps les femelles, a mi no m’afecta massa, sols presència.
Cap aquí, cap allà, doncs a seguir la processó.—Molt bé, m’agrada molt, que bé t’està. Algunes frases complementàries que s’han de dir no massa fort, sí en moments adequats.
Jo a seguir i mirar. Els carrers semblen que hi hagi una estornellada volant. I com els moixons verdaders, no xoquen. Uns cap aquí, altres cap allà, però ni un rosec. .. Una botiga, un altra, al fi entrem i jo trobo un seient en una peanya que suporta tres maniquís, una quasi m’acaricia els pantalons, jo tranquil, no em moc, sols miro davant com una noia remena penja-robes fins que, zas, a terra un i fa el distret, camina per el rogle i quasi el xafa, però ajupir-se i plegar-lo,res, altres que passen se’l miren, salten pel damunt com si fos una tifa, qualsevol ho agafa, així més d’un quart d’hora. Una dependenta que rondava per allí arreglant coses a tingut la delicadesa de collir-lo, quasi un petó li ha fet el penja-robes, ella com si no li interessés fer actes amorosos amb un objecte com aquest, se la tret de les mans hi ha quedat com abans era amb els seus companys que portaven solament pantalonets curts per enamorar a les clientes.
Les meves dones no venien. Un aparador ensenyant títols de llibres volien que els mirés. Una parella de noies joves discutien que si llegien aquell exposat allí. L’has comprat? – No, me la deixat la Tere,- no sé qui és, deu existir .- Quan l’acabis ... He pensat, si val, el que val, sumant, el negoci del llibreter a fer aigües
Ara la processó continuaria. Calçat... No, aquest no! Ja en tenim.- Hem seguit. Els estornells volant.
Quantitat enorme. Que segueixes, ... Si, ja vinc, mira collarets i arracades per... Quantes rateres per les bosses dels estornells.
Me’n vaig a la llibreria. --Pren el mòbil . Serem per aquí. – Jo ho miraré als grans magatzems quan vosaltres buideu la bossa, així m’entretinc...
A la pròxima botiga... de roba he trobat un bon seient. Aquí és pot venir. Aneu fent. – A l’estona un nen de dos anys se m’acosta’t. – Que dius .- Dos anyets màxim com el net que ha quedat a cas. Això és francès. No ens entendre’m. Puja al banc, es planta i s’abalança al... –No, que cauries, no.- Ell, impertinent. – Vols un caramel ?- De la butxaca el trec. – És molt bo. No amb paper, no, desembolica’l, carnús. – Li cullo, bavós, li trec el paper, me’l agafa, té presa... Que bo...!!!- S’assegut. I, ta mère, ton germain... – S’ha perdut entre els estornells... Que fas Anton? – Dos noies rosses s’atansen.- Menys mal... Deuen ser...- Franceses, jo alguna paraula, elles moltes i Mercí, monsieur... Soms retruvée - ...
Ha passat el temps, les meves dones estimades contentes amb les bosses de roba i la bossa buida de calers, però contentes. Així rai. Anem a dinar.
Ja som als grans magatzems. També estornellada, pinsans, pardals, orenetes, caderneres, pastorelles... Aquí hi ha de tot. Fa impressió. Dus el mòbil ? – Si. Jo als llibres – No te’ls gastis que desprès no els llegeixes i el que portes potser ho necessitarem, que encara hem de comprar... – No, si jo, sols miro...Aneu, aneu... Mai en tenen prou, però qualsevol els ho diu a la cara.
A la primera estanteria he vist el llibre que la Jaka deia que havia llegit. L’he agafat amb ganes. Aquella sra. hi ha passat un bon ratet llegint... L’he obert. Bona lletra, llegible, com me’l empassaré...
Una noia d’uns trenta anys em diu jo l’he llegit, em va agradar, feu bona compra.—En tinc referències... Massa títols, ho compraria quasi tot... – No es pot. Jo a la biblioteca del poble els agafo. M’agrada llegir, i que us diré, faria falta un sobresou...—Jo vinc poc, soc de lluny. He vist un de l’Eduard Punset i potser deixaré aquest per aquell. ( Cara a cara con la vida, la mente i el universo.)—No us moqueu amb mitxa mànega. – Els llibres que fan pensar son els meus i sé d’aquest .. El vull per llegir-lo poc a poc. – És clar, això no és una novel·la...
Ens hem separat. Aquest autor el vaig conèixer de petit. Un noi rosset i cabell rissat com seva mare, cara rodona,un angelet en aquells temps quan el seu pare exercia la medicina a les Vilelles, alta i baixa, i he triat el seu llibre. A demés de lo que puc experimentar em farà recordar... Un llibre pot omplir de goig pagant un dineró. El meu germà deia que d’un llibre sols que hi puguis treure,, fins un bon record, ja et paga el diner que et costa.
Ja l’he començat hi he aprés més d’una cosa. La inversió amortitzada i em queda el record d’un home que vaig conèixer de menut.
