POSTRES.- Avui els diaris, revistes, ràdios, teles necessiten com a pa sucat amb mel els escrits noticiosos que porten els periodistes a les empreses del ram i no cal dir les fotos i reportatges. Ens fan creure que tot és la veritat pura i dura i exalten paraules i fets per que ens interessem en el que per ells és el jornalet i potser molt més i van excitant al ciutadà per que estigui atent i solti la mosca. Mantenint el vit enlaire i el mugronet tibant per que s’hi juguen la existència. És com una guerra sense canons, bombes..., però amb esgarrapades per que el mòbil traslladi la troballa... Deu ser una professió estressant que ara es porta bastant.
De sempre les notícies dolentes i bones han set reguer de pólvora encesa. Com sabríem que va passar al Paradís Terrenal, allò de la serp, Eva i Adam.. si no .per un periodista que ho va escriure a la Bíblia. Ho diuen dissimulat, però, qui sap si allí ja va ser el primer adulteri. Eren casats aquella parella per ma del Totpoderós i la serp ... en va fer de les seves – qui sap si ja usaven el butà que devia ser més baratet aleshores... Ho dic per posar una falqueta i recordar que diuen que aquest més s’abaixa el preu, fotuts, ara que qui més qui menys va de vaques i és passa calentejant la llet i fent ous ferrats allà a la platja, homens, homens, homens !!! -.
Avui el politiquet rememorava a un personatge de l’antigor. Ell que sempre té feina tenia agafat per la cua el record virtual de les contalles que la seva mare li feia i que a la mare li feia la seva mare... Cosa de generacions que en qüestions de noticies també muntaven les seves paradetes venent el producte a mans besades.
En aquell poble hi habitava el Iaio Bossetes. Bossetes, direu ? Sí, sí, Bossetes. Home ressec de cara, nasset com bec d’òliba, llavi estret com si estès cosit i tot el cos com si els ossos no tinguessin ni greix ni carn – no l’hi va caler fer mai dieta d’aprimament ja que era una pelleringa amb roba tapada per dissimular la estructura esprimatxada, allò de no facis cas de la pobresa, aquí el que hi ha és misèria -, però això no era òbit per que fos un periodista del poble, el més ben assabentat de tots els successos.
La seva política recollidora de notícies era extravagant. És col·locava passejant pel carrer més llarg del poble amb un sibader – bolsot gran – penjat al braç, dins hi portava un disbarat de bosses de roba de diversos colors amb un lligam per, estrenyent, lligar-les segures
Quan veia un parell de dones xerrant s’apropava amb gesticulacions màgiques amb una canya a la ma dreta i la bossa de color a l’esquerra i feia com un aquelarre. L’esparver engabiat que com motxilla el duia penjat a l’esquena retallava el quadre. L’ocellot no parava de xisclar i l’espectacle era una preciositat. Deixava la bosseta a la parella per que l’omplissin dels secrets o parlaments i quan les dones daven per acabat el monòleg o diàleg o conversa ell recollia la bossa, amb les cerimònies establertes.
I per això, les dones, no s’hi afanyaven més i a corre-cuita tot dit i apa cap un altre currillo o... No, es prenien el temps que calia per esbrinar, divagar, encertar i... calumniat si era precís, no s’estaven de brocs, res de beure a raig fi de pitxell, no, pel broc gros que aleshores plovia més que ara i no calia estalviar aquest líquid.
Aquelles bosses que segons el tipus de secret o badomeria eren classificades pels colors, - la destresa del Iaio en encertar quin color devia donar a cada grup era una prova del psicoanàlisis que l’home feia de les concursant i concurrents a fer entrar en les bosses les notícies... Tot un miracle! -
Desprès de fer-les hi mils benediccions i parlaments les portava a cal ferrer, fuster, baster... per que els homes que al tard i vespre anaven a fer la xarreta al obrir-les s’assabentessin de tot el que passava de bo i dolent pel poble.
Al arribar a casa marit i muller i components dei grup familiar venia la controvèrsia. Les discussions de si és així o aixà tal assumpte o tal xarreta, si tens pot fiar que qui ho ha dit... o això no és, ...posava en les llars un diríem la ràdio o tele engegades sense existir i la vetllada era ufanosa i a l’hora de dormir i apagar el llum de ganxo, encara la verborrea dels estadants de la casa vetllava més del compte i gaudia d’un cansament de llengua practicant l’idioma.
Els beneficis que tot això comportava i portava a la ciutadania era parangó al ensopiment en que ara els medis ràdio i tele ens aporta. Qui no dorm sentint les discussions on les veus dels contertulis de la caixa babau es barregen i per molt bona oïda que tinguem... Saraus en molts programes més vistos diuen, jo diria més dormits...
Haurem de dir-ho a Google i eixos programes captadors que ens repassin vista i orelles i anunciïn amb la seva veritat, quans dormen davant la tele i quants no... O sigui que el profit... Hem de comprar les revistes per assabentar-nos ... Clar, hem dormit i ara com ho discutim amb la veïna de l’escala..? .Negocis encoberts. Fer dormir per després – si te’n vols assabentar – comprar. És la roda del negoci, fills meus.
Ja ho diu el politiquet que la clepsa s’endarrereix i deu tenir raó.
Potser alguna empresa, jo no, que no tinc diners, podria fer retornar l’era del IAIO BOSSETES... Ara que la CRISIS la tenim prop, l’estalvi seria prudent. Per que, per què hem de dormir gastant ?Ens tirem pedres a la teulada i el dia que plogui, que ja tornarà, tot serà goteres. No ho deia per res, no !!!! Adeuuuu !!!!!
--------------------------------------------------
