ESCRIT DEL DIA.- FESTA MAJOR I ALTRES. PUJOL-- MONTILLA?
24 Juliol, 2008 15:07
Publicat per anforsa,
General
Cliqueu sobre la foto i us apareixerà més clara.
- CAFE I COPA.- Ja tenim la Festa Major de s. Jaume als nassos. Poso de capçalera la foto retallada d’un llibret que explica amb fotos i paraules el que som. També ens han passat un llibre programa del festiu, molt sucós. Aquests dies intentaré posar el porró per que gargamellegeu una mica. Records, avatars, etc. fer poble en definitiva. Mireu-ho, pot haver-hi alguna sorpresa pell que veig. Si no em cap aquí utilitzaré els altres blocs meus que tindreu enllaços aquí, son REBAIXES i ESCORRIALLES.
- Ens anuncien que vindrà l’actual president de la Generalitat. Aquí en diem Montilla, sense fer-nos mal les orelles. Això del tracte... ja, ja. I si m’equivoco?
- Parlem de presidents que han visitat el poblat ? Som-hi que deia aquell.
- Una senyora parladoreta, de les que tenen el llavi fàcil i l’ullet vivet, em parlava d’una anècdota de la visita del aleshores president PUJOL. ( Quan venen als pobles, regularment és per inauguracions o celebracions importants.) L’Honorable – ara m’ha sortit – crec que va venir a inaugurar el rec nou de goteig que suplia al que pels anys 56/57 es construí i que havia passat a la història per vell i desfasat i fent el favor i servei de regar a tesa o a manta els camps de la Torre.
- Com deia, l’Honorable va visitar el lloc on hi ha la bassa de recepció. Allí, veient una olivera recoberta de matoll, o sigui que havia passat aquell rodal a ser-ne bosc, preguntà el per què. UN atropello de veus es col·locaren a primer pla per explicar. Ell, home no solament polític si no també psicòleg amb la ma parà el desgavell de veus .
- – Potser que ho digués la senyora... -
- - Carme, per servir-lo...- La Carme va treure la millor veu i amb ulls clucs es desfeu en frases plenes de contingut.- Això, és erm per que els amos han mort sense descendència, i si aquí no s’hagués fet el rec nou tot acabaria com això, i la Torre de l’Oli es tornaria la Torre del Bosc...—
- - Molt, bé, molt bé... Aquella pedra de d’allà dalt...-.
- – És el TORMO, és alt allò. Es veuen les dos Mores, fins a Castelló, Aragó.... Et perds de vista. Jo de jove hi anava a d’ellà la serra. Vull dir darrera el TORMO. I el més important és que estàs en mirant el bo...-.
- – Com voleu dir ?-.
- – Mirant el bo, vol dir que esteu en el bosc, en el perdut com l’olivera i des de allí mireu la devesa, el conreu,la grandesa del treballat que ens produeix el pa de cada dia...-. La dona, la Carme, hauria seguit, però algú va fer veure que relliscava i la conversa va quedar tallada al saltar tots en ajuda del provocador...
- Després, l’Honorable i el seguici varen encaminar-se cap al poblat. Abans d’entrar a la sala d’actes per fer els parlaments. Va demanar que volia beure aigua del poble. Aigua d’N’Horta.
- Històrica font que alimenta el poblat. Ja els romans sabien d’ella per monedes i àmfores que es trobaren en el basal al netejar-la a fons. Aigua amb propietats curatives com saben tots els torredans.
- - Que sigui de la vostra font...-. – I tant, d’N`Horta – digué en Ricard Aleu, batlle aleshores.
- Com que era prop del succés se m’acudí aquesta poesieta en que l’ocellàs seria l’Honorable.
- L’home tenia el cos ple
- d’aigua per poder viure.
- Aigua neta, cristal·lina ...
- Son entorn la embrutaria ? (Em refereixo a la joia de tenir el reg nou )
- Va posar en marxa la manxa
- per proveir-se d’oxigen
- i l’aigua no s’embrutà
- de fals poder robant viures.
- I respirava tranquil
- i als ocells va fer somriure...( Pensava en el parlament que faria ell, l’ocellet menut al ocellàs. )
- Passà un ocell poderós
- cansat d’aigües movedisses
- i veient l’aigua tant neta
- acotà bec per descriure
- paladejos d’infinit
- que molts nans varen descriure.( Inaugurar, però primer...parlar amb tots )
- Com que n’era un ocellàs ( Clar que beuria aigua com tots...Seria com ells...)
- de plomall i bec de xiscle
- la sentència va donar:
- - Un got d’aigua em farà viure."
- Se l’engolí tot d’un glop
- i els menudets aplaudiren. ( I no solament aigua de la font, si no fruits i... de la terra que no seria bosc).
- No pensava que mai es publiqués aquest escrit que pertany a un grup que vaig batejar SOMRIURE . Aleshores ja hi havia en el meu cap ocellassos i ocellets menudet i que continuï
- Demà continuarem si no passa res..
- -----------------------------------------
- NOTA .- Si voleu podeu entrar a ESCORRIALLES, un bloc nou. Hi ha enllaços. La URL és.
- Escorrialles.blogspot.com
