ESCRIT DEL DIA -- EL COSTELLA.- LA SORT.
19 Juliol, 2008 22:32
Publicat per anforsa,
General
- POSTRES.- El COSTELLA començaria a fer-se amb el bagatge de la fama i si a demés el diner s’arrecera cap a tu... Va emprendre aquell acte de la juguesca i triomf amb la serenitat d’un expert. Parlà amb la vídua del seu contrincant i la va tranquil·litzar ipso facto. – Mireu, senyora, jo sols agafaré com a guanyat en l’aposta el carro i els animals que el vostre difunt marit conduïa -.
- La dona quasi se li tira als coll. No sabia com agrair. Tots els que ho sentiren quedaren corpresos.
- No volia el profit impropi. A pesar de tot era noble. Ell sols perdia, en el mal cas, aquests elements i no agafaria ni un cèntim més. Ja en tenia prou, venia de quasi res i la primera jugada important li duia un guany inqüestionable.
- El cas li feia recordar pèrdues escoltades per la popular dita que significaven aberracions dels humans quan el cervell no discerneix del joc i la realitat pròpia. Sabia de qui en festes major de pobles propers era com norma anar a jugar el diner que un duia, el sopar ja els amics o qualsevol del poble se’n feia càrrec i el ball pels forasters era gratis.
- Cas conegut. Un jove jugador que havent perdut en el joc la bossa, se’n retornava a casa a quatre o cinc quilòmetres i jugar de nou, perdre i posar-se els peus al coll i fer el camí al poble per omplir butxaques i a les primeres de canvi en el retorn perdre... aleshores si hi era a temps posar-se a ballar fins que la claror del dia anunciava que era la festa del dia a la seva fi i encaminar-se al seu poble amb tot perdut i sols el consol d’alguna trepitjada de noia.
- Eren temps en que el joc formava part de la vida. Un cas flagrant. Un home que anà a buscar les escriptures de les hisendes i cases, havent abans perdut animals, carros i arreus i pensant recuperar el deixat en el tapet verd, s’imposava un acte que acabaria amb la pèrdua de totes les propietats.
- Això contrastava amb el joc que les dones per distreure’s feien en la casa de reunió. Allí, pèsols, llenties, fesols, cigrons... eren el que acostumaven a jugar-se per guanyar o perdre.
- Si que un cas de persona boja, es conegué arreu. Havent ho perdut tot es jugà la canalla i la dona. Hi havia moltes versions de l’acte final amb fracàs del postor, i cap de bona, ja que no hi podia ser.
- M’he excedit amb la contalla.
- El COSTELLA amb els dos carros i animals retornà cap a casa. Podria fer-ho donar al seu pare els que conduïa i podia que haver perdut. La sort, quina sort més angoixosa, li havia set favorable. Segurament que seria el començament d’una nova vida. Era llest, però, sense negar mèrits, la sort havia estat amb ell i que continués. La lliçó era important per deixar-la abandonada.
- La sort la busquem. En la Loto, Loteria, travessa... La il·lusió que hi posem en l’acte de compra sembla donar el pas cap a la realitat, però pot resultar fantasia o irrealitat, mentre esperem el moment que arribi entrem en el somni i fins ens creiem que pot ser veritat que la sort, tornem-hi, ens sigui favorable.
- Recordo que en un treball de fa uns vint anys, érem uns cinc o sis treballadors que compartíem totes les hores. Un personatge s’il·lusionava tant que comprava els dècims de Nadal com si fossin passaports per entrar en el regne dels afortunats al premi. No calia que li demanessis participació, ja que es negava,era per ell i no més per ell. Marxava de vacances amb l’eufòria als núvols. Era massa. El premi no era per ell i...Quan retornava passades les dates de premi, festes, etc, i tenia que posar-se el vestit de feina el mal humor el tenia a flor de pell i es passava les hores mut, callat, amb cara de desgraciat.
- La sort, és la sort, naturalment, podem tenir il·lusió, estar-ne contents amb la possibilitat, però la realitat ens deu acompanyar i no sols per l’acte de tenir el dècim o el corresponent, no és prou per que el premi vingui a deixar-nos la seva agradable tifa que pot ser una botifarra real o una deixalla que un gos ha deixat en el seu camí.