Ahir dia 25 - 7 - 08 va visitar-nos el preident de la Gen. de Catalunya el Hon. Sr. Montilla
Aqui el veiem acompanyat del sr. X. Borràs i de veins del poble encaminant-se al Centre Civic per fer la inauguracio. Foto de la meva neta Tamara de nou anys d'edat. Anton. CAFÉ I COPA.- Si la anècdota anterior no us ha convençut de que el Roget, Petit i Valent té converses amb mi que no s’adiuen als canons establerts entre màquina i humà, qui sap, si us en convenceu quan acabeu de llegir quin cúmul de casualitats que es poden donar i per més que les porguis, en el fons estan en uns raonaments que fem servir en altres casos i ens serveixen.
Es dona la certesa de que estan en marxa les eleccions municipals de l’any 2007. Toca. S’ha de canviar el consistori. Som el dia abans de les votacions. La propaganda de partits i candidats es cosa sabuda. Per carres, places, fins els entrants del poble hi ha pancartes i les fotos del caps de llista... No cal dir que s’han passat per les vivendes paperassa informativa del que pensa en particular cada grup.
És ineludible. Com cada dia em poso al volant del Roget i surto del poble. L’estol de propaganda és allí molt evident. El Petit i Valent em pregunta:
- Ja tens triat a qui votaràs, per que segons tu ens mani la pròxima ...
- Que també saps que hi ha eleccions?
- Crec que és evident. No soc cec. Aquí davant mateix en tens la mostra.
- Et podria preguntar jo també a qui consideres que em de votar. Em recordo del mal tràngol que em donares quan lo del Parlament. Crec que ets un noi tossut.
- Si, anem per aquí... Hauríem de tenir els mateixos drets que vosaltres, ja que la feina que us fem, ja em diràs.
- Creus que totes les màquines haurien d’ anar a les urnes?
- Clar. Nosaltres us obeíem com esclaus i hora seria que ens deixéssiu una engruna de poder. Has pensat si un dia tota la màquina es posa en vaga, però vaga efectiva. Tot...!! Parat... Què? Un caos. No us en sortiríeu. Pensa. Rellotges, mòbils, rentaplats, tractors i un llarg etc. ja em diràs que faries que jo no et portés on tu vols anar, per que ni això ens deixeu triar.
- Bé. Tu em prepares la Rebel·lió en la Granja com la de George Orwell.
- Que tinguis consciència que també tenim esperit nosaltres. Heu abandonat els animals o us en heu aprofitat fins subjugar-los, buscar el vostre profit d’ells i ara heu creat eix estol de servidors que cada dia van a més i podeu tenir un disgust. També tenim sentiments, amic meu.
- O sigui que em dius que vols votar també com em deies l’altre dia? Ja veus que no t’ho permetran. Recorda...
- Que ens posin en les llistes i acabem de fer l’indi.
- Així ho tens clar.
- No em diguis. T’ho demostro. Sí,sí. Ja pots dubtar. Tinc tres opcions. Mira el meu carnet d’identitat. Per la B hi tenim aquest noi jovenet que encara no ha trencat mai cap plat i que es diu BORRAS, si XAVI BORRAS., que et sembla? Bon començament...
- Però la continuïtat, je, je, que diu el Maragall, no la veig. Seria CONXI SOLË i aquí set acaba la història. Res un fracàs i gros.
- Et penses ser el rei... Jo tinc la M, de MARIANO, la filla de MARIANO. Qui és?
- Que sí, la CONXI... M’he enviscat. Però l’altra... TONI...
- PUJALS, sí, la P i ben marcada que la porto.
M’he apartat d’ell. He callat com un mussol. He reflexionat que amb el ROGET hi he d’estar bé, per que si he d’anar a peu, em fastiguejaré i m’hauré de quedar a casa. També penso que tot això que proposa és una revolució i abans d’aquesta revolució... Quantes coses hem d’arreglar els humans? Però hi ha una cosa positiva. Estem en CRISIS i si fessin vaga, l’estalvi d’electricitat i de petrolis, etc... potser valdria la pena.
Però, jo a peu, sense aigua fresca a la nevera.
DEIXEM-HO CÓRRER. HI SORTIM PERDENT....
Per que tots volem el mòbil al menys per conversar amb la parella, així quan retornem a casa podem callar i veure la tele fent una becaina.
---------------------------------------------------------------------------
