ESCRIT DEL DIA
01 Juliol, 2008 19:24
Publicat per anforsa,
General
- POSTRES.— IMMORTALITAT ? --Avui l’he sorprès al hort donant compte d’una tomaca madura. Com menjucava. Devia aportar vitamines per que la clepsa no li fallés en ses cavil·lacions. Mireu, bé, escolteu... Ja ho encertaré, llegiu si no us fa mandra.
-------------------------------------------
- La IMMORTALITAT deu ser molt avorrida, pensem que olorar sempre roses o en tot cas fems, sense canvi.... Que estàs assegut o caminant sense canvi... Que un té singlot i que no es para mai.... Que sempre i per sempre contemplar el mateix... Per que el moviment de rotació o translació no existeix..., el temps passat, present o futur no existeix.
- Si t’agafa la IMMORTALITAT tip, sempre estaràs tip. I si amb set o gana, ja em diràs, quin sofriment.... Si quan t’agafa eixa malaltia ratlles els cinquanta anys, pobret, que mai arribaràs als cent, per que ni rellotges de sol, d’arena, de busques, digitals o els que els succeeixin no conten per a ell. Ell és IMMORTAL i res més. Una cosa així com es pensaven certs dictadors i polítics, sort que la Democràcia abolí en part la IMMORTALITAT que encara en queda i no està tipa o sigui que si hi tornem – que tot és possible, per molt que ens assegurin ... – ai,mareta meva, tots a la IMMORTALITAT PROTEGIDA - el nom del partit polític de futur immòbil per a la pobrissalla. Els ricatxos son IMMORTALS, però d’altra espècie, a ells els afecta que tenen parné i respiren tranquils encara i tot amb el puro o caliquenyo al llavi -.
- En la IMMORTALITAT eixa deu ser el rellotge digital que senyala amb el dit. – Tu aquest lloc, per que ... Tu, garrotada a l’esquena i abaixa el cap, fes anar les mans i...
- Ara, diu que estem, amb això de la DEMOS – GRÀCIAS, en l’estat pendular, ara dreta, ara centre, ara esquerra... Desprès d’aquesta s’intueix, es preveu que vingui la etapa del rellotge d’arena, sols es preveu, que ho colgarà tot d’aquest mineral i abans de poder girar-lo i quedar tots descolgats, arribarà la del déu Sol, aquell de la llum, calor i foc. Si comença pel foc, rai, per que ja ho veiem en lo dels boscos que mai es cremen tots i qui sap si nosaltres som beneficiaris, li seguiria la calor, però ara havent plogut, amb els recipients de ciment ben plens i les platges amb arenes netes i l’aigua salabrosa, serà no res i per fi vindrà – si és així – la LLUM., o sigui el gran BENESTAR per a tots – profecies ho diuen – la vertadera IMMORTALITAT QUE ESPEREM.- Jo ho he llegit i ho he sentit comentar..., que sí.
- Bé, si acaba així tot el desori, rai. Tot fa preveure que pot succeir. O si no, a les proves us remeto. Les caguetes eren de tots per que la nuvolada es negava a posar el pebre a l’arròs i ja veieu... Clar, ja ho deia aquell – Homens de poca fe...-
- Pensem que la CRISIS pot ser llarga, però no hi ha mal que duri cent anys. Bé, la guerra dels cent anys, diuen i d’altres que el capitalisme ens porta, però un, que la vida és quatre dies, no se’n recorda. Qui els viu cent anys?
-------------------------------------
- No sé que li passava al politiquet semblava un Ciceró, un Homer ,....amb tota aquesta bogeria. A llençat una tomaca a mig menjar com si volgués culpar a algú. S’ha torcat els llavis amb el mocador de lletres brodades i amb tisores i aixada s’ha encaminat a veure el seu estimat poble.
- -------------------------------------
