07 Abril, 2008 22:07
Publicat per anforsa,
General
- 44.- Costa pujar la pendent. Per arribar a dalt de la muntanya, a la carena, és necessari l’esforç, però quan arribem i plantem bandera veurem que allí no acaba el terrer. A dos vessants, els barrancs ens fan costat. Ens diuen el que costa trepitjar on som ara. Podem pensar que som allí peuant el cavalló del nostre hort on hi plantarem la nostra presència o, si ens repensem, podem assentar-hi el pí o alzina on, quan sigui gran, a la seva ombra estarem fresquets a l’estiu o tindrem reparo a l’hivern a la soca de l’arbriu. Tot un plaer. Però falta que l’arbre creixi i això és lent per gaudir-ne amb plenitud. Costa, costa...
- 45.- Rebre la mateixa educació no correspon a que s’hagi adquirit al peu de la lletra i assolit semblant grau. Pot ésser molt divergent quasi confusament contrari.
- 46.- Ningú movia la gran roca. Anys i anys la pedra s’anà fent pols i poc a poc fou escampada pel vent per tot lloc que abans era a l’abast de la seva mirada i en situ gaudir del que abans havia contemplat amb volença - des de el seu lloc de roca -.
- 47.- La felicitat no la busquis, està dins teu si plenament la desitges. Ara, si la maltractes, com vols que estigui amb tu.
Afegeix un comentari
