RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07

02 Abril, 2008 19:50
Publicat per anforsa, General

 charles chaplin poster film el pibe.

POSTRES.-  Als escacs, la partida acostuma acabar en MAT. -- En la part elèctrica  M.A.T. significa complicació important difícil de resoldre. Uns diuen Monti i els altres des-Monti.------------------------------------------------------------------------------------------------------------------                                     Els nets no anaven a l’escola, era dissabte i algú se’n havia de fer càrrec. La de dotze anys i la de deu jugaven als escacs. El iaio els hi ensenyava en un tauler, no en un programa de P.C. Ell deia que per competir havies de tocar les fitxes i saber el mal que fa perdre un peó, un alfil,etc. i el goig que suposa quan treus del combat una fitxa del contrincant. Es una lluita a mort i un ha de filar prim i el ull viu. Això, educa per el demà, deia el vell. La iaia feia el dinar, la jove a comprar i els dos menuts per la catifa rebolcant-se o fent pastelets amb material que la cuinera els dava. L’amo de la casa, el Maties era present en una reunió de pancarta en la plaça del poblat per defensar interessos propis i del veïnatge. La manifestació tindria lloc a les dotze i tot els mascles  hi serien presents. Segurament que les dones amb el senalló de la compra farien cap per donar caliu, per que també eren part de la queixa,.Era una guerra de tots.  Els bàndols sempre son dos: a favor o en contra i que per més que es busqui, sols poden trobar-se en punt mig, en la confluència entre les dos forces. Aquí no s’havia donat l’encontre i la iniciativa dels en contra si es feien forts podia acabar en aldarulls. Allí també i com a contribució a l’entesa o a que el riu no sortís de mare els guardians de l’ordre eren allí aspectants. De moment era tot quasi quietud fins que els dirigents donessin l’ordre en el temps consensuada per l’autoritat.La iaia crida a les netes grans per que l’ajudessin a pelar trumfes. El iaio anà al wàter per desfogar el suc de les olives, abans que l’eixidiu no aguantés. I els menuts al veure el camp lliure començaren a moure fitxes sense to ni so. Potser feien mèrits per un càstig. El menut de quatre anys – que quan està quiet sembla que no existeixi – fa un crit per que la neta de sis anys se’n adoni que la partida que juguen d’estranquis ha acabat per que ell que ho sent dir a les més grans i al iaio ho fan així : Mat, Mat, Mat, Maaaat...Baix a la plaça el xivarri augmenta de to i el soroll deixa entendre . Mat No, Mat No, Mat Nooo.Les que pelen trumfes deixen ganivet i venen a cerciorar-se dels fets. El iaio que atropelladament surt del wàter botonant-se la bragueta, mira el tauler i diu: - Doncs, sí, és MAT, aquest parell de menuts van per bon camí.- Les netes grans criden a la iaia que vingui, mentre al carrer . MAT   NO, MAT   NOOOO....La iaia arriba a la balconada: - Con tal que no es facin mal. Això de la MAT, Déu meu, Déu meu... La de deu anys diu: -Mira, la MAT i el MAT .- La de dotze anys expressa rellevant: -La pancarta ho diu ben clar, MAT NO... I la iaia que no pot més, nerviosa com un flam envestit per la cullera, - Que dius que no és la Mat, no és la Mat?, son el MAT i la MAT... erile... I els menuts, quan la senten es posen a ballar amb els reis a les mans...- Es MAT erile, rile ron xim pom. I llancen els reis d’escacs cap al tauler . – Hem fet MAT, hem fet MAT.................

Millor que els dos bàndols s’entenguin. Perdoneu les molèsties.

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari


Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Capital d'Espanya: