Erdrag

Democràcia... participativa?

erdrag | 18 Març, 2007 10:40

La democràcia participativa és aquella en que la societat participa en la gestió i el govern d'un país o d'una ciutat més enllà de dipositar el seu vot cada 4 anys. És aquella en que la societat civil, la societat organitzada, és consultada i tinguda en compte per a l’elaboració de projectes, de polítiques, de propostes i programes d’un àmbit determinat.

Aquests dies, degut a la proximitat de les eleccions als Parlaments del País Valencià i de les Illes, estan apareixent diverses iniciatives del que s’anomena societat civil per intentar canviar el color del govern o, com a mínim, la seva política agressiva. Sobta que la pràctica totalitat del teixit social i associatiu d’ambdós països estigui totalment en contra del govern actual.
I això? Què ha fet aquest govern? Que no ha tingut en compte a ningú? Que ni tan sols ha donat peixet a algú? Potser he de ser malpensat i creure que tan sols ha escoltat i donat als seus amics, és a dir, als empresaris rics i propers?

Comparant la situació amb la nostra, a Catalunya, tot i l’oposició que han tingut, i tenen, tots els governs, mai s’ha alçat la societat civil en pes contra un govern, serà perquè a Catalunya (o com a mínim els partits que governen o han governat), tenim una altra manera de fer les coses?

Espero que aquestes iniciatives, o d’altres que puguin sorgir, tinguin èxit i aconsegueixin canviar les maneres de fer política, sense entrar a parlar de colors.

Els vídeos que hi ha al principi:
1r: Plataforma: “Ja en tenim prou!” per un canvi polític al País Valencià. (trailer del vídeo)
2n: Campanya del GOB: Prou! Salvem Mallorca.

Les llengües a la République Française

erdrag | 13 Març, 2007 14:54

oleguer i la bressola Aquests dos jugadors de futbol: Oleguer i Thuram han presentat un manifest a favor de l'ensenyament en català, concretament a favor de la xarxa d'escoles La Bressola, única institució que garanteix l'ensenyament en català al nord el país.

D'altra banda, aquest dissabte es realitzarà a Besiers (Occitània) una manifestació a favor de l'ús social de la llengua occitana, una de les més amenaçades de totes les pròpies d'algun dels territoris de l'actual República Francesa. Com a republicà i defensor de tot allò que comporta el republicanisme i els seus valors, resumit en la famosa frase: llibertat, igualtat i fraternitat; no puc concebre com un estat que en fa bandera d'aquests valors, pugui passar-se'ls pel... (posa-hi el que vulguis) quan parlem de diversitat (lingüística, cultural, social, nacional, etc.).

La llengua occitana és oficial a tot el Principat de Catalunya i és reconeguda oficialment a Itàlia. En canvi, la République française ni tan sols s'ha adonat que existeixi. Això és la igualtat? haver de canviar de llengua quan els altres no ho han de fer? Això és la llibertat? de no poder viure en la teva llengua, això és la fraternitat?...
L'occità té realment seriosos problemes de supervivència, degut a la seva gran extensió territorial i la poca densitat de parlants. És per aquest motius que els polítics que creiem en els autèntics valors republicans hem de pressionar perquè des d'Europa s'aconsegueixi trencar aquesta supèrbia de l'estat francès i fer que respecti la legalitat internacional pel que fa a totes les llengües que es parlen al seu territori.

+ info al Diari de l'Escola.

Avancem mirant el retrovisor?

erdrag | 12 Març, 2007 19:01

Dissabte vaig tenir l'oportunitat de visitar l'exposició, que aquests dies s'està a Reus, sobre la Maternitat d'Elna.
Darrerament s'estan realitzant diversos actes, exposicions, llibres, pel·lícules, lleis i iniciatives diverses per a recordar aquells temps i evitar que un fet així, una barbàrie de tals característiques no torni a succeir mai més, que ningú més hagi de passar una situació on la vida humana no val absolutament res de res.
Està clar que tothom està d’acord amb aquest propòsit i no vol pas que res així torni a succeir. Tothom????? NO! Sembla que l’extrema-dreta espanyola (llegeixi’s PP i afins) està entossudida a mirar enrere (“tiempos pasados siempre fueron mejores”) i a portar a tot l’estat cap allà, cap aquell estat de crispació política i social total. Amb quin objectiu? Què volen???? No ho sabem pas.
Llavors els va sortir bé per a ells (i malament per la humanitat). I ara?

Una cosa són les idees: defensables totes, i l’altra les formes i el passar la frontera de l’ètica. Siusplau !

Reus de nit

erdrag | 10 Març, 2007 15:54

Fa uns dies El Punt parlava dels canvis que ha sofert l’oci nocturn reusenc, amb un augment considerable de bars i locals. Recordo que fa uns mesos el Diari de Tarragona també en va parlar.

Fa temps, eren molts els que defensaven, i alguns encara defensen, la necessitat d’un espai lúdic nocturn artificial i aïllat de la trama urbana de la ciutat (a l’estil del port esportiu de Tarragona). D’altres defensàvem un model diferent d’oci nocturn diferent al que estem acostumats en poblacions veïnes. Defensàvem un oci nocturn molt més vinculat al teixit urbà i social de la ciutat, defensàvem un model que s’integrés a la realitat ciutadana, que fos un model que ens aportés gent al centre de la ciutat, no només de dia per les botigues; un model respectuós, amb multitud d’ofertes diferents on tothom hi pugui trobar el seu lloc i on el principal objectiu sigui la convivència, contrarestant-ho amb el fet de crear un “gueto” lúdic nocturn per a un tipus concret de públic.
Ara estem anant per bon camí, Reus està creixent a marxes forçades pel que fa a oci nocturn. Ara tenim un gran repte al davant: cal que entre tots mantinguem aquest bon clima de relació entre les diferents activitats en un mateix espai: veïns, comerç i oci nocturn, ja que tan sols així podrem ser un model que aporti gent, recursos i diversitat d’oferta a la ciutat. Encara hi ha molt de camp per córrer, ja que això tot just ha començat, però és un bon inici, amb moltes coses per fer, i algunes de mal fetes, està clar, però anem pel bon camí.
Finalment, ara Reus necessita ampliar l’oferta horària més enllà de les 5 amb algun local proper per anar-hi a peu des del centre, però situat de forma que no es molesti als veïns. També convindria ampliar i diversificar una mica l’oferta de restauració.

Reus sempre s’ha destacat per ser una ciutat viva, canviant, amb un teixit social, amb unes relacions socials molt importants, amb una manera de fer molt més viva i fresca que moltes ciutats properes, per tant, ara estem veient com tot això es reflexa també en l’oci nocturn, potser un dels pocs sectors que no reflectien la vitalitat reusenca.

Més enllà de la paritat.

erdrag | 08 Març, 2007 00:01

Avui dijous, l’agenda em diu que és el dia de la dona. Jo em pregunto: i el dia de l’home, quan és? Això l’agenda no m’ho sap respondre.
Sovint, enfeinats en treballar per a eliminar la discriminació i el sexisme existent acabem practicant la discriminació positiva, és a dir: si la balança està decantada cap a un cantó, decantem-la cap a l’altre i llestos.
Darrerament està molt de moda el fet d’aplicar lleis per exigir presència de dones als lloc, per exemple a les llistes electorals, també a totes les organitzacions sorgeixen les àrees o secretaries de la dona, etc.
Sé que el que diré ara no és políticament correcte, però m’és igual: no hi estic d’acord amb tot això. Crec que cal fer polítiques per la igualtat de gèneres (que no de sexes), cal treballar per la igualtat real d’oportunitats, donant allà on calgui, suport al feble, sigui qui sigui, cal concebre les persones com a tals, i no aplicar-los unes polítiques determinades en funció del seu gènere.
Entenc que, de forma temporal, calgui regular l’accés a determinats indrets en funció del gènere, però entenc que la prioritat ara és conscienciar la societat que hi ha d’haver una paritat innata, i que la societat ha de rebutjar aquells comportaments que s’allunyin d’aquí, en tots els àmbits.
A tall d’exemple, no entenc aquells partits polítics que fan bandera del fet que la persona que encapçala la seva candidatura és una dona. I què passa si és una dona? Que no és una persona disposada a treballar per la ciutat? O és que potser suposen que els homes no estan disposats a treballar per la ciutat?

Hem de trencar d’una vegada aquesta concepció de que les polítiques per a la igualtat de gèneres només les saben fer les dones. Quina xorrada! A tot arreu hi ha de tot.

Repeteixo: sé que se’m pot criticar per no ser políticament correcte, però aquest no ha estat mai el meu objectiu.

Reus i els carrils bici.

erdrag | 07 Març, 2007 13:15

Llegeixo a la premsa local unes crítiques creuades entre les joventuts socialistes i els joves d’iniciativa de Reus sobre l’ús de la bici a la ciutat.
Crec que aquest és un dels temes on és molt fàcil ser hipòcrita, ser electoralista i fins i tot populista demanant carrils bici en determinats indrets de la ciutat. Tant el PSC com ICV estan (i porten temps) al govern local, per tant, podrien haver fet això que demanen sense cap mena de problema, però no ho han fet. I no ho han fet precisament per lògica, perquè no es pot fer un carril bici per arribar a la plaça del Mercadal, perquè Reus és una ciutat on hi ha poc ús de la bici i per tant, segons quin tipus d’infraestructures no s’entendrien per la població.
Això no vol dir que no s’hagi de fer res, sinó al contrari, primerament calen polítiques actives per a potenciar la bici, campanyes als instituts, a les facultats, en determinats llocs de treball (polígons, per exemple), etc. Ens hem de centrar en que la gent pugui substituir el cotxe per la bici, i per això cal que tothom pugui arribar als polígons industrials en bici, al campus Bellissens, a les urbanitzacions, etc. I que en aquests indrets pugui deixar la bici en un indret on no hi hagi perill de tornar i trobar-ne només la meitat.
Per tant, demano a aquestes dues formacions polítiques juvenils que deixin d’auto-promocionar-se i que es posin a treballar per la ciutat, si és que realment els interessa la política municipal més enllà de la campanya electoral.

Catalunya 1906-2050: panorama de la construcció nacional

erdrag | 07 Març, 2007 12:49

Sota aquest títol es celebra durant tota aquesta setmana al Mas Miarnau de la fundació URV a Reus el seminari que hem organitzat en motiu del centenari del Casal Foment.
Tot i les poques sessions que he tingut l’oportunitat d’assistir, puc afirmar que és un seminari molt interessant, ple de personalitats per analitzar i posar el termòmetre a l’estat actual de la construcció nacional del nostre país, mirant cap enrere per saber d’on venim i mirant cap endavant per saber cap on anem i on volem arribar.

La decisió de realitzar aquest seminari crec que ha estat molt encertada, ja que és una molt bona forma d’asseure’s a reflexionar, una bona forma de fer país i, especialment, de fer Casal Foment més enllà de l’activitat estrictament de partit.

Com a anècdota personal, que m’ha fet il·lusió, ha estat el fet de veure penjat el banner de publicitat del seminari, que vaig fer jo, a webs tan destacades com Racó català, Poliblocs o Tribuna Catalana.

Trobareu tota la informació del seminari aquí.

Tot és qüestió d’hores?

erdrag | 03 Març, 2007 17:12

L’altre dia vaig elaborar aquest quadre comparatiu. La columna blava forma part de l’esborrany de decret que està preparant la Generalitat, obligada per l’aplicació de la LOE (font: xtec).
El fet de posar les dades així, de costat, crec que és una bona forma de treure els falsos rumors sobre les hores, perquè, desgraciadament, tot el debat sobre l’aplicació de la LOE al nostre país acaba sent una qüestió d’hores.

Podem observar com s’ha resolt el famós problema de les 3 hores imposades de castellà. Es podia haver esperat a saber la resolució del Constitucional, es podia haver creat un problema, però la solució ha estat igualar el català. Tot i que entre línies podem llegir que el que s’ha fet és impartir en castellà l’estona d’estructures comunes i afegir temps al català.
També ens han intentat vendre que la LOE volia potenciar les instrumentals, i veiem com tan sols han augmentat 2 hores setmanals (0,33 h/s en total), que no és poc, però no tant com ens pretenen vendre.
També s’ha augmentat considerablement les hores d’anglès, correcte.
S’ha ajuntat les dues assignatures de medi i les dues d’educ. artística (motiu?).
S’ha retallat una mica d’aquí i d’allà per a que quadrés tot plegat.
I, s’ha creat una assignatura nova, només a cicle superior (5è?), per a parlar d’un tema que fins ara es considerava transversal, com crec que ha de ser. Calia reforçar-ho, cert, però voleu dir que la manera era creant una assignatura “maria” que tan sols es dóna en un curs de la primària? (un altre dia comentaré el que ha dit l’església sobre aquest tema).

Finalment, com sempre, el que més ha estat perjudicat de tot plegat, ha estat l’autonomia dels centres, reduint a gairebé la meitat la seva capacitat de decisió sobre les hores lectives. Cert, però, que ha estat gairebé exclusivament per a poder contrarestar l’atac de nacionalisme espanyol de l’administració educativa de l’estat, de forma totalment anticonstitucional.

Què en penseu?