Erdrag

Avui, 19 de juliol, és la festa nacional de Nicaragua (ara allà són les 3 de la tarda). És el dia en que la revolució sandinista va derrotar al dictador Somoza. És el dia en que TOT el país estava unit: les classes populars i la burgesia units contra el poder Somozista. És un gran dia d'afirmació nacional.

Avui, comentant amb diverses persones, ha sortit el tema de les similituds, pel que fa a reivindicacions nacionals entre ambdós països: Nicaragua i Catalunya. Tot i que Nicaragua és un país oficialment reconegut per tothom, des de fa molts i molts anys, els seus ciutadans tenen el mateix sentiment reivindicatiu que nosaltres, o fins i tot superior. Ells estan en contra de la dominació nord-americana (és a dir, dels EEUU), que contínuament actuen a Nicaragua com si fos el pati del darrera de casa seva, i que per tant, els pertanyés.

Aquest és un tema que tinc pendent: viure un “19 de julio” a Nicaragua, i que espero poder-ho complir un dia no gaire llunyà. Segons m’han explicat, aquest dia el país està totalment aturat. Tothom està a Managua, la capital, vivint la festa roig-i-negre (els colors sandinistes). Les línies d’autobús no funcionen durant uns dies pq s’han usat els busos per a traslladar gent a Managua. En això no s’assembla a Catalunya on, molta gent utilitza la diada per anar-se’n a la platja o dormir a casa. Quina pena !

Avui, a Esquerra, hem estat parlant de l’organització de la diada de l’11 a Reus, del nou espai reivindicatiu i commemoratiu de la ciutat: la plaça del Baluard, per on sembla que varen entrar les tropes de Felip V a la ciutat. Esperem aconseguir que la ciutadania, el teixit social, associatiu, cultural, etc, de la ciutat es faci seu un espai de la història i per al futur del país.

Per acabar, us deixo una cançoneta molt tranquil·la sobre les millores aconseguides per la revolució, que es titula, precisament: 19 de julio