Josep Antoni Ramon, alcalde del municipi de Serinyà, va rebre ahir amb molta satisfacció l'anunci de la declaració de les coves com a bé cultural d'interès nacional. «La declaració contribuirà a una major difusió de les coves i això representarà probablement un increment del nombre de visitants», va dir Ramon. Per altra banda, Jordi Xargay, president del Consell Comarcal del Pla de l'Estany, que gestiona el parc, veu aquesta declaració com «un reconeixement a la feina que hi ha portat a terme el consell comarcal durant aquests dotze anys. Des de sempre ha estat un projecte en què hem confiat, tot i no disposar de gaires recursos per tirar-lo endavant».

El conjunt de coves, obert en un talús de roca travertínica, es va començar a excavar el segle XIX, per iniciativa del farmacèutic banyolí Pere Alsius (1839-1915). Després, altres investigadors com ara Josep Catà, Edouard Harlé, Josep Bosoms i Josep Maria Corominas van reprendre les excavacions a les coves en diferents períodes. Actualment estan obertes al públic les coves del Reclau, nucli del parc: la cova de l'Arbreda, la de Mollet, la d'en Pau i la del Reclau Viver. A més, al voltant del municipi de Serinyà hi ha altres coves, encara de propietat privada, i per això Ramon afirma que «un dels objectius que tenim per aquest any és ampliar el nombre de coves per visitar. Volem aconseguir la propietat de la cova de Bora Gran, on s'han realitzat els descobriments més importants». Xargay reconeix que aquesta nova declaració «aportarà recursos per tirar endavant projectes diversos que tenim pensats per al parc; ara el que cal és valorar quins són els que primer s'han de portar a terme». També subratlla que «les coves són un lloc únic i simbòlic per descobrir l'evolució humana des del neolític fins a l'home modern».

A Catalunya hi ha un total de 1.978 elements patrimonials –entre els quals hi ha 1.820 monuments històrics– declarats bé cultural d'interès nacional i altres 235 que es troben en procés de ser declarats.

 http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2709567

La Via Augusta, l'eix principal de l'arc mediterrani, que portava de Cadis a Roma en prop de 2.800 quilòmetres, és una de les grans empremtes que els romans, mestres de l'enginyeria, van deixar a Catalunya. Com es va construir, quan, amb quins materials i en quin context històric són algunes de les qüestions que troben resposta en el documental que ahir es va estrenar a la seu de l'ICAC, a Tarragona.

La Via Augusta a Catalunya és una producció d'Ars Livia, amb la col·laboració del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, la fundació I2cat, El Punt i la Xarxa de Televisions Locals, a través de la qual es difondrà el documental, segons va dir ahir Héctor González, un dels seus principals impulsors.

El film situa l'espectador en el marc històric i cultural en el qual va néixer aquesta important xarxa de comunicació impulsada per l'emperador August, mostrant-ne alguns dels trams, com el del Perelló, un dels pocs que es conserven. De fet, tal com va destacar Adam Manyé, director territorial de Cultura a Tarragona, la seva conservació és tan minsa precisament pel fet que «era tan perfecta, que s'ha aprofitat per construir-hi a sobre les carreteres actuals».

La pel·lícula també explica les tècniques i els materials emprats en la construcció d'aquestes vies que tenien una amplada aproximada d'entre 5 i 8 metres. «Si el terreny era pendent, s'anivellava, i si era pantanós es drenava», s'apunta al documental per mostrar la important tasca dels enginyers de l'època a l'hora de traçar la principal via de comunicació.

En el rodatge del documental hi han pres part els grups de reconstrucció històrica Iber Calafell i Legio I Germanica, especialitzats en la recreació rigorosa dels vestuaris, les tècniques militars i la vida quotidiana dels romans. A més, l'assessorament històric ha estat a càrrec de Gemma Hernández i Magí Miret.

En el film es poden veure diversos elements de Tàrraco i el seu entorn, com la pedrera del Mèdol, des d'on s'extreia la pedra per a les construccions de l'època. L'audiovisual es clausura amb una referència a la cuina de l'època romana, «base de la nostra gastronomia», segons Héctor González. El responsable del documental destaca el seu caràcter didàctic: «Està adreçat al públic general, per tal que s'hi enganxin», va dir ahir en la presentació del treball.

D'altra banda, isabel Rodà, directora de l'ICAC, va destacar que amb l'acte d'ahir s'estrenava la sala d'actes de l'institut per a usos culturals.

El director del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), Francesc Tarrats, va declinar ahir fer cap comentari sobre la decisió del ministre de Cultura, César Antonio Molina, de paralitzar el traspàs d'aquest equipament a la Generalitat de Catalunya: «No em toca a mi prendre posició; és des de l'espai polític que s'han fet les negociacions i des d'on s'han de fer les declaracions», va dir. Sí que es va pronunciar la regidora de Patrimoni de Tarragona, Rosa Rossell, que es va mostrar convençuda que el fre en el traspàs de la titularitat no suposarà cap entrebanc en el trasllat del MNAT des de la plaça del Rei fins al complex de la Tabacalera, tal com està previst. «Una cosa és independent de l'altra», va dir ahir la regidora, pocs minuts després d'haver-se posat en contacte telefònic amb el director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, Josep Maria Carreté, per demanar-li explicacions sobre les possibles conseqüències de la decisió del ministre. Per Rossell, «hi haurà un petit retard» en el canvi de lloc, però «continua existint el compromís del ministeri d'impulsar i finançar el trasllat del museu de la plaça del Rei a la Tabacalera». Tot i amb això, la regidora reconeix que «fins després de les eleccions [del 9 de març] és estèril parlar del trasllat» del MNAT. En aquests moments, el projecte urbanístic previst en el complex de la Tabacalera es troba en fase d'exposició pública i, segons Rossell, «d'aquí a uns vint dies l'antiga fàbrica de tabacs serà ja formalment propietat de l'Ajuntament».

D'altra banda, el candidat d'ERC per Tarragona a les eleccions generals, Lluís Aragonès, va qualificar la paralització del traspàs del MNAT «d'enèsima burla i incompliment de l'executiu de Zapatero amb Catalunya».