PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC

El propietari del mas té previst rehabilitar-lo, però preservant-ne els valors patrimonials i eliminant-ne els afegits fets els últims anys. «Cal destacar la iniciativa del propietari i encoratjar els altres», va explicar a aquest diari Antoni Roviras, director del centre cultural Can Quintana de Torroella i historiador.

Antoni Roviras va donar suport tècnic a Sureda a l'hora de demanar la declaració de BCIN del mas Ral. I també va fer el mateix Joan Badia, expert medievalista, que encara no entén que el mas Ral fos l'únic dels set que hi ha al municipi que no estigués considerat bé. «No hi ha dubte que l'absència és fruit d'un oblit o d'un error involuntari», diu Badia, i encara més quan «presenta un interès arquitectònic força superior a alguns dels altres».

MATACÀ I GÀRGOLES

La fortificació, força ben conservada, es concreta en una torre cilíndrica, que manté els merlets, el matacà i les voltes cupulars. A més, té gàrgoles en què hi ha representats animals ferotges.

Tampoc no es pot oblidar el mas, amb un gran portal adovellat i les finestres amb marcs de pedra. «Sembla que podria ser la torre més antiga de les set que hi ha», va assenyalar Roviras.

Els altres masos fortificats són la torre Gran, la torre Begura, la torre Martina, la Quintaneta, la torre Ferrana i la torre Ponça.

La majoria de torres són dels segles XVI i XVII per defensar-se dels atacs dels pirates i, sobretot, són al llarg de la plana agrícola entre els nuclis de Torroella i l'Estartit.

A part d'incorporar el mas Ral en el catàleg de monuments de la Generalitat, Badia qüestiona la presència d'un edifici, la torre Forana, ja que no existeix. I en aquest sentit, demana que el número que té actualment aquest edifici inexistent passi al setè mas fortificat.

 http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2502589

L'any passat l'Ajuntament i el Museu d'Història de Cambrils van proposar la realització d'un taller d'estiu per a adolescents titulat Romans vora el mar a la vil·la romana de la Llosa. De fet, a principis dels anys 80, quan la vil·la va ser descoberta, ja s'havia sol·licitat la col·laboració de gent jove i infants de Cambrils per tal que participessin en els treballs d'excavació del jaciment. Posteriorment, a partir dels anys 90 es van reprendre les excavacions gràcies als camps de treball impulsats per la Generalitat de Catalunya, «que van convertir les restes romanes en un indret ideal per donar a conèixer el patrimoni de manera didàctica». Tot i això, segons els organitzadors, des d'aquelles campanyes inicials, a la Llosa no s'havia pogut organitzar cap més campanya amb la participació dels joves cambrilencs interessats a conèixer directament les restes romanes de la seva ciutat. Els resultats de l'estiu passat van ser tan positius que enguany, una vegada finalitzats els camps de treball internacional, ara els joves cambrilencs de 14 a 17 anys agafen el relleu. El taller Romans vora el mar s'integra dins les activitats culturals i esportives d'estiu, on un grup de dotze joves que s'han inscrit al curs per la primera quinzena d'agost combinaran l'excavació del jaciment amb activitats lúdiques a les instal·lacions esportives de la platja de l'Horta de Santa Maria. La vessant didàctica serà a càrrec d'un equip de monitors especialitzats, tant al jaciment de la Llosa com a la mateixa platja.

Davant de l'èxit del l'estiu passat, quan per exemple es va localitzar un tresoret de 15 monedes del segle III dC, enguany la proposta s'amplia a la segona quinzena d'agost (encara resten algunes places lliures). El taller començarà a les nou del matí amb el treball arqueològic a la vil·la en el sector nord, on actualment s'excava un edifici romà alt-imperial. «L'indret és ideal per poder conèixer i aprendre les tècniques pròpies de l'arqueologia, a la vegada que es viu en directe com avança el coneixement científic del jaciment», segons els organitzadors. Per potenciar aquesta vessant pràctica, es realitzaran també xerrades teòriques a peu de jaciment on es donarà a conèixer amb més profunditat l'entorn històric de l'època romana. Un arqueòleg i un monitor d'arqueologia de l'empresa Còdex seran els encarregats d'aquesta tasca. A més, a les dotze del migdia s'iniciarà l'activitat més lúdica a la platja de l'Horta de Santa Maria, on els membres del taller practicaran activitats relacionades amb el mar fins a les 13h. Els responsables del taller indiquen que tot el projecte «pretén donar a conèixer l'entorn històric i natural, a la vegada que permet gaudir de manera diferent dels dies festius que el calendari escolar concedeix als joves aprenents d'arqueòlegs».

L'excavació en extensió a la zona del mercat Central s'ha dut a terme de manera «que no afecti l'activitat comercial dels paradistes, que sigui compatible amb la vida normal del mercat però que pugui possibilitar al màxim el coneixement arqueològic de la zona», segons el consistori tarragoní.

De fet, en aquesta primera fase només s'ha excavat un tant per cent molt petit que correspon al carrer Governador González, just en un dels laterals de l'edifici del mercat. Més endavant i de manera progressiva es podran excavar zones més àmplies, quan Espimsa (Empresa de Serveis i Promocions d'Iniciatives Municipals) cobreixi la part de carrer aixecada i pugui tornar a passar-hi el trànsit rodat. Aleshores, segons el consistori, s'obrirà l'altra part simètrica del carrer per continuar treballant.

Durant aquesta primera intervenció han localitzat una depressió natural de la roca, però almenys en un dels seus costats ha estat modificada antròpicament, és a dir, per la mà de l'home. Aquesta depressió es va regularitzar intencionadament per tal de construir-hi damunt seu, on s'han descobert dos murs de contenció, que seguien direcció nord-sud i que no estan relacionats entre ells. També es va descobrir una petita evidència d'un paviment que funcionaria amb un d'aquests murs. L'última prova seria la «culmatació», és a dir, la inutilització d'aquestes estructures evidenciades per un estrat de gran potència que de moment –a falta d'un estudi més exhaustiu– datarien al segle IV dC.

Els arqueòlegs confien que l'obertura de la segona fase «ens pugui aproximar a la funcionalitat d'aquestes estructures, que es troben a extramurs de la muralla romana, ben a prop de la Via Augusta (cal tenir en compte que a la plaça Ponent hi havia un portal d'accés a l'interior de les muralles de la ciutat per on passava la Via Augusta)». Per tant, aquestes estructures es relacionen amb possibles habitatges o àrees de treball que encara resten per definir. La presència de la roca ha condicionat el fet de trobar poques restes i, a més, en un estat de conservació molt baix.