PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC


MEXICO - Hallan restos de un reducto prehispánico de resistencia a la conquista española

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 19:00
El basamento piramidal de lo que fue el Templo Mayor de Iztapalapa, uno de los principales bastiones de resistencia a la conquista española, que fue

  ElFuente: EFE/
  ElEl basamento piramidal de lo que fue el Templo Mayor de Iztapalapa, uno de los principales
bastiones de resistencia a la conquista española

 

Hace un mes, en el Jardín Cuitlahuac se construía un plaza pública cuando trabajadores encontraron un muro que supusieron era un vestigio prehispánico por lo que dieron aviso al Instituto Nacional de Antropología e Historia (INAH).

Tras varios días de excavaciones, los expertos hallaron el basamento piramidal del templo sagrado, señaló hoy Jesús Sánchez, responsable de los trabajos de rescate de la obra, de la que dijo 'tiene una connotación histórica profunda'.

Sánchez aseguró que Iztapalapa fue gobernada por Cuitlahuac, el único guerrero prehispánico que ganó una batalla a las huestes del conquistador español Hernán Cortés.

Por este hecho, dijo Sánchez, el conquistador odió a Cuitlahuac y cuando tomó el control de la gran Tenochtitlan, la capital azteca, lo primero que hizo fue arrasar Iztapalapa.

'Hasta el momento llevamos localizados 35 metros de largo y no se ha encontrado sus límites, lo que habla de una edificio de dimensiones considerables, que sólo podrían corresponder a un recinto sagrado', explicó.

El arqueólogo dijo que la estructura piramidal tiene cuatro etapas constructivas que están fechadas entre el 1200 (en que fue fundada Iztapalapa) y el 1500 de nuestra era.

Sánchez explicó que la cuarta y última etapa constructiva de la pirámide está a sólo cincuenta centímetros por debajo del nivel de la calle, cubierta por edificaciones posteriores.

Sobre la posibilidad de que la estructura quede expuesta al público, el arqueólogo señaló que 'sería difícil conservarla' por lo que preferiría que se vuelva a tapar hasta que se cuente con una tecnología apropiada de conservación'.

De acuerdo con Sánchez, por lo pronto se pueden hacer reconstrucciones virtuales para ver cómo era el recinto sagrado.

Sánchez dijo que hasta el momento se desconoce a qué deidad estaba dedicado el templo, lo que podría saberse cuando ocurran nuevos hallazgos.

Actualmente Iztapalapa es una amplia zona popular de la capital mexicana, con muchos barrios pobres.

 

http://actualidad.terra.es/cultura/articulo/hallan_restos_reducto_prehispanico_
resistencia_1754314.htm


TORROELLA DE MONTGRI - Declaren bé cultural nacional el mas Ral, l'únic que faltava dels set fortificats de Torroella

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:51


 

El mas Ral de Torroella, l'últim dels set fortificats del municipi a ser protegit./ Foto: A.V.

La protecció ha estat promoguda pel mateix propietari

ALBERT VILAR.
Torroella de Montgrí
La Generalitat ha decidit declarar el mas Ral, fortificat amb torre de defensa durant els segles XVI i XVII, bé cultural d'interès nacional. Era l'únic dels set fortificats que hi ha al municipi per defensar-se de la pirateria que encara no tenia aquesta qualificació de protecció. La iniciativa ha estat promoguda pel mateix propietari de la masia, Josep Sureda.


El propietari del mas té previst rehabilitar-lo, però preservant-ne els valors patrimonials i eliminant-ne els afegits fets els últims anys. «Cal destacar la iniciativa del propietari i encoratjar els altres», va explicar a aquest diari Antoni Roviras, director del centre cultural Can Quintana de Torroella i historiador.

Antoni Roviras va donar suport tècnic a Sureda a l'hora de demanar la declaració de BCIN del mas Ral. I també va fer el mateix Joan Badia, expert medievalista, que encara no entén que el mas Ral fos l'únic dels set que hi ha al municipi que no estigués considerat bé. «No hi ha dubte que l'absència és fruit d'un oblit o d'un error involuntari», diu Badia, i encara més quan «presenta un interès arquitectònic força superior a alguns dels altres».

 



MATACÀ I GÀRGOLES


La fortificació, força ben conservada, es concreta en una torre cilíndrica, que manté els merlets, el matacà i les voltes cupulars. A més, té gàrgoles en què hi ha representats animals ferotges.

Tampoc no es pot oblidar el mas, amb un gran portal adovellat i les finestres amb marcs de pedra. «Sembla que podria ser la torre més antiga de les set que hi ha», va assenyalar Roviras.

Els altres masos fortificats són la torre Gran, la torre Begura, la torre Martina, la Quintaneta, la torre Ferrana i la torre Ponça.

La majoria de torres són dels segles XVI i XVII per defensar-se dels atacs dels pirates i, sobretot, són al llarg de la plana agrícola entre els nuclis de Torroella i l'Estartit.

A part d'incorporar el mas Ral en el catàleg de monuments de la Generalitat, Badia qüestiona la presència d'un edifici, la torre Forana, ja que no existeix. I en aquest sentit, demana que el número que té actualment aquest edifici inexistent passi al setè mas fortificat.

 

 http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2502589



CAMBRILS - La vil·la romana de la Llosa de Cambrils organitza un taller «per a joves aprenents d'arqueòlegs»

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 11:01

EL PUNT. Cambrils

L'any passat l'Ajuntament i el Museu d'Història de Cambrils van proposar la realització d'un taller d'estiu per a adolescents titulat Romans vora el mar a la vil·la romana de la Llosa. De fet, a principis dels anys 80, quan la vil·la va ser descoberta, ja s'havia sol·licitat la col·laboració de gent jove i infants de Cambrils per tal que participessin en els treballs d'excavació del jaciment. Posteriorment, a partir dels anys 90 es van reprendre les excavacions gràcies als camps de treball impulsats per la Generalitat de Catalunya, «que van convertir les restes romanes en un indret ideal per donar a conèixer el patrimoni de manera didàctica». Tot i això, segons els organitzadors, des d'aquelles campanyes inicials, a la Llosa no s'havia pogut organitzar cap més campanya amb la participació dels joves cambrilencs interessats a conèixer directament les restes romanes de la seva ciutat. Els resultats de l'estiu passat van ser tan positius que enguany, una vegada finalitzats els camps de treball internacional, ara els joves cambrilencs de 14 a 17 anys agafen el relleu. El taller Romans vora el mar s'integra dins les activitats culturals i esportives d'estiu, on un grup de dotze joves que s'han inscrit al curs per la primera quinzena d'agost combinaran l'excavació del jaciment amb activitats lúdiques a les instal·lacions esportives de la platja de l'Horta de Santa Maria. La vessant didàctica serà a càrrec d'un equip de monitors especialitzats, tant al jaciment de la Llosa com a la mateixa platja.

Davant de l'èxit del l'estiu passat, quan per exemple es va localitzar un tresoret de 15 monedes del segle III dC, enguany la proposta s'amplia a la segona quinzena d'agost (encara resten algunes places lliures). El taller començarà a les nou del matí amb el treball arqueològic a la vil·la en el sector nord, on actualment s'excava un edifici romà alt-imperial. «L'indret és ideal per poder conèixer i aprendre les tècniques pròpies de l'arqueologia, a la vegada que es viu en directe com avança el coneixement científic del jaciment», segons els organitzadors. Per potenciar aquesta vessant pràctica, es realitzaran també xerrades teòriques a peu de jaciment on es donarà a conèixer amb més profunditat l'entorn històric de l'època romana. Un arqueòleg i un monitor d'arqueologia de l'empresa Còdex seran els encarregats d'aquesta tasca. A més, a les dotze del migdia s'iniciarà l'activitat més lúdica a la platja de l'Horta de Santa Maria, on els membres del taller practicaran activitats relacionades amb el mar fins a les 13h. Els responsables del taller indiquen que tot el projecte «pretén donar a conèixer l'entorn històric i natural, a la vegada que permet gaudir de manera diferent dels dies festius que el calendari escolar concedeix als joves aprenents d'arqueòlegs».

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2501333

 



VALL-LLOBREGA - L'Ajuntament encarrega a la Diputació un projecte per rehabilitar l'església de Sant Mateu de Vall-llobrega

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 10:24

De l'església, del segle XI, en queden les parets. Foto: J.T.


JOAN TRILLAS. Vall-llobrega

L'Ajuntament de Vall-llobrega ha encarregat a tècnics de la Diputació de Girona la redacció d'un projecte de rehabilitació per a l'antiga església de Sant Mateu de Vall-llobrega, que data del segle XI, segons ha explicat l'alcalde, Rufino Guirado. La idea de l'Ajuntament és tenir un projecte clar per poder demanar subvencions i procedir a recuperar-la com a local municipal. De fet, aquest antic temple és propietat de l'Ajuntament. El projecte, tot i que ara per ara encara és molt embrionari, consisteix a ubicar-hi un petit centre d'interpretació de les Gavarres i de la història del municipi, a més d'una sala polivalent.

L'església de Sant Mateu de Vall-llobrega és un edifici romànic de dimensions considerables, format per una sola nau, un absis semicircular a llevant sense coberta, una porta que ha perdut les dovelles al mur de migdia i uns robusts contraforts. A l'interior de la nau es pot distingir l'arrencament de la volta i, al mur de tramuntana, es poden veure tres fornícules. A la rectoria, a ponent del temple, hi vivien els clergues, dels quals es té constància ja al principi del segle XIV. El 1584 es van unir les rectories de Vall-llobrega i Palamós, perquè amb una no n'hi havia prou perquè hi visqués un clergue. La vella església es va anar enrunant i, en lloc de restaurar-la, entre el 1669 i el 1671 se'n va construir una de nova al raval de baix. Actualment, de la vella església, només en queden les quatre parets, l'absis i els contraforts.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2501434



EGIPTO - IDENTIFICACIÓN DE MOMIAS A TRAVÉS DEL ADN

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 10:11
Relieve del faraón Tutmosis III
Relieve del faraón Tutmosis III
 
Después de Hatshepsut, Tutmosis I

Actualizado viernes 06/07/2007 12:48 (CET)
MENA | R. BARQUÍN

EL CAIRO | MADRID.- Las autoridades arqueológicas de Egipto han decidido averiguar mediante pruebas de ADN si una de las momias no identificadas que conservan es la de Tutmosis I.

Zahi Hawass, secretario general del Consejo Supremo de Antigüedades de Egipto, ha informado a los medios acerca del propósito del departamento que dirige de hacer pruebas de ADN a una momia no identificada, para averiguar si es la del faraón Tutmosis I.

Hasta ahora se creía tener localizada la momia de ese faraón. Sin embargo, Hawass ha señalado que recientes pruebas demuestran que, en realidad, la que se suponía como tal era la de un hombre mucho más joven que murió por una herida de flecha. No obstante, los arqueólogos egipcios tienen fundadas sospechas de que otra momia es la de aquel faraón.

Las pruebas compararán el ADN de esa momia con el de otras bien identificadas, como las de los monarcas Tutmosis II y Tutmosis III; así como con el de la reina Hatshepsut, hija de Tutmosis I, y que recientemente fue identificada por medio de otra prueba de ADN.

Tutmosis I fue el tercer faraón de la dinastía XVIII. Era hijo de la princesa Senseneb, esposa del anterior faraón, Amenofis I; aunque se ignora si realmente también era su hijo. Reinó desde 1504 adC hasta 1492 adC. Fue un faraón guerrero, que llevó las fronteras del país del Nilo más allá de la tercera catarata en el Sur, y hasta Siria y Mitanni en el Próximo Oriente. Fue sucedido por su hijo Tutmosis II. Su tumba fue la primera en instalarse en el Valle de los Reyes.

 

http://www.elmundo.es/elmundo/2007/07/06/ciencia/1183714238.html

Powered by LifeType