La Catalunya que volem
10 Setembre, 2010 19:35
Publicat per csala,
General
Si l’Onze de setembre sempre ha estat una diada reivindicativa aquest any la situació política provocada per la sentència del Tribunal constitucional contra l’Estatut ha obert un nou front en les relacions entre Catalunya i Espanya. No podem ignorar que la retallada del Constitucional afecta el que havia referendat a les urnes el poble de Catalunya desprès d’haver estat aprovat pel parlament i per les Corts espanyoles.
Es evident que cal replantejar les relacions catalano-espanyoles i un bon moment per fer sentir la nostra veu i el nostre enuig és es la Diada Nacional de Catalunya. Ara sembla que el tripartit vulgui passar de puntetes davant aquest fet i va ensenyant corre-cuita els últims traspassos aconseguits oblidant la seva inoperància per aconseguir majors nivells d’autogovern en tota la legislatura, 11 traspassos assolits davant de 40 noves competències que el propi Govern havia anunciat com objectiu. No és amb quatre traspassos testimonials com es redreça una bufetada com la donada pel Constitucional.
No val deixar-se ensarronar per aquesta política d’aparador d’última hora que practica el tripartit en els darrers dies. No és més que una fugida endavant i un intent desesperat de rentar la cara davant la seva “magra” obra de govern.
No hi ha que oblidar que si Catalunya no ha estat respectada en els últims anys, -la sentència del Constitucional n’és una proba-, ha estat per la feblesa del govern del president Montilla que ha estat incapaç d’oferir propostes davant la crisi econòmica i que no ha tingut en cap moment un projecte sòlid, clar i coherent davant els reptes polítics. El tripartit ha estat devorat per les ambicions internes del seus socis que han vetllat més pels interessos partidistes que pel interès del país.
No és debades que Catalunya hagi perdut pistonada en la seva capacitat innovadora, econòmica i emprenedora en els últims set anys. Difícilment es pot exercir el lideratge quan no és te una visió coherent, clara i definida del que es vol pel país. Difícilment pot haver un govern fort quan els objectius del socis són diferents quan no obertament discrepants.
Ara, davant els reptes que tenim plantejats, cal fer una aposta decidida perquè de les eleccions del 28 de novembre al Parlament de Catalunya en surti un govern cohesionat, amb capacitat de lideratge i amb una visió clara del que es vol pel futur de Catalunya. Aquestes condicions només les acompleix Convergència i Unió. La possibilitat de reeditar un nou tripartit només faria que enrederir el progrés del nostre país i alentir la sortida de la crisi econòmica que ha deixat a més de sis-cents mil catalans sense feina, del que seixanta mil són de les comarques tarragonines.
També cal saber que només des de la fortalesa i des de el lideratge econòmic Catalunya podrà reivindicar i aconseguir els objectius polítics que és proposi en la seva relació amb Espanya.
Sé que no són reptes fàcils però ningú ha dit que sigui fàcil assolir els reptes que ens plantegem i que volem per el nostre país. En qualsevol cas sabem que és des de la coherència, l’esforç, el rigor i el respecte com es construeix un país i això es el que oferim i proposem a tots els catalalans.