Comencen les llegendes... o no, potser és real!
Potser que us expliqui una miqueta del viatge que vaig fer aquest estiu a l'Índia. No he dit res, potser per falta de temps, potser per falta de ganes o potser perquè al ser el segon viatge que vaig fer a l'Índia, no hi ha tant per explicar...
Aquest és el títol del llibre que em van dur els reis. És un llibre d'aquests que es diuen d'auto reflexió i d'autoajuda, etc.
Doncs jo he de dir que m'ha deixat molt al·lucinada. D'altra banda, no diu res que ningú no sàpiga, però va bé per a reflexionar-hi i reciclar amb el tema, ja que a vegades ens desviem dels temes importants passant a donar importància a coses irrellevants.
Aquest llibre explica que les malalties te le provoques tu mateix. Quan no saps com sortir d'una situació que no t'agrada o t'és desagradable, ho enfoques de diferents maneres. Una d'elles és crear-te malalties. Hi crec completament. Sempre li he dit a la meva mare que els càncers ens els provoquem noslatres mateixos. És quan tens problemes o et sents decaigut, quan les malalties surten.
Una altra manera de matxacar-te quan la situació és difícil és creant situacions caòtiques. Jo crec que estic agafant aquest camí. Estic en una situació que em supera. No sé com enfocar-la. Doncs cada vegada s'embolica més o a mi m'ho sembla. També faig que ho vegin així els altres... I segons el llibre, només canviaré situacions d'aquestes amb pensaments positius. Potser que comenci ara mateix! Bé, segons el llibre he de dir: COMENÇO ara mateix! sempre afirmacions.
Jijijiji, ja us he dit que aquests llibres em porten a molta reflexió... Em sap greu el rotllo per aquells que m'heu llegit!
Primer de tot vull felicitar les festes a tothom! Aquest any no he penjat cap felicitació perquè no me n'ha sobrat cap i no vaig pensar en escanejar-la... Glups! ho sento.
L'any 2008 va acabar fantàsticament amb raïm i balls inclosos. Durant el dia, com era de mini vacances, vaig estar pasejant per paisatges molt macos. Dels que valen la pena. A la nit, vam fer un sopar extraordinari (bé, d'anar per casa, però mooolt bó).
L'any no podia començar de la millor manera. Però ara què? Avui som dia dos i jo com molta gent (suposo) treballo. A la mateixa feina que l'any 2008. I porto una vida com la del 2008. On és la vida nova? ah! És el propòsit pel nou any... Calla, calla, que com que no ho havia demanat mai... Ves si no! Cada any demanem canviar moltes coses per l'any que comença, i què? hi ha algun canvi?
A veure, siguem clars. A mi la vida l'any 2008 em va canviar i molt. Tenia una feina nova, una casa nova i fins i tot un xicot nou.
Ara la feina comença a tenir pegues. La casa, que no està acabada, comença a cansar-me que encara estigui en obres. I el xicot, no sé. Un any 2008 massa maco fa que vegis un 2009 regular...
Així són aquestes festes: per reflexionar!
Aquí recullo tot el que em passa pel cap...
