Ha estat un Bluf !!!

17 Setembre, 2010 21:23
Publicat per csala, General

Amb el Parlament a punt de dissoldre’s, i encallats en una campanya feixuga i extremadament llarga, resulta obligatori  passar balanç del que ha fet aquest Govern.

Cadascú ho veurà a la seva manera, però ningú pot defugir que amb la crisi econòmica, la Sentència de l’Estatut, i la ineficàcia d’alguns gestors de l’Administració Pública Catalana els resultats de l’acció del Govern Tripartit-2 són francament molt pobres.

El pacte que va fer néixer el segon Govern de coalició format pel PSC, ERC i IC-EUA, va voler crear sensació de seriositat i grans expectatives. Amb la convicció que no podia repetir-se la trencadissa del Govern Maragall, i amb els “mecanismes” de decisió interns, suposadament pactats, per evitar tornar-se a instal·lar en un “Dragon-Khan”.

Però la legislatura acaba d’una forma ben diferent, amb un Govern desorientat, que gesticula fins a l’extrem sobre qualsevulla qüestió que li permeti defugir de la realitat.

El balanç a Tarragona i a les nostres comarques també cal fer-lo, però convé tenir-ne una visió general. Així, per exemple, de l’objectiu fixat pel propi Govern d’assumir 40 traspassos de noves competències, ens hem plantat a dos mesos de les eleccions, i tan  sols se n’han materialitzat 11 (i 5 d’elles de forma incomplerta). Ara a correcuita, el Govern “amic”, sembla que hi posarà un pedaç corrector.

Un altre exemple el constitueix el finançament. Ens vàrem passar dos anys parlant i negociant el model de finançament. Al final, assolit l’acord, molta gesticulació -d’ERC especialment- i grans adjectius i alabances, “finançament estratosfèric” deien alguns. El  propi alcalde de la ciutat de Tarragona ja veia totes les inversions pendents adjudicades. El resultat ?. Pobre, pobre, pobre, doncs de moment a l’any 2009 sembla que s’han rebut 1.500 milions d’euros menys dels que preveia el model. I les inversions ??. Així estan, pendents, sense finançament i sense executar. I ja no entro en detalls sobre el déficit de la gestió del propi pressupost de l’Administració catalana, ni el com el PSOE fa empassar al Govern català, com apliquen la clàusula addicional tercera de l’Estatut.

Tan sols apuntar-vos que mentre els ingressos no financers han augmentat un 66% entre el 2003 i el 2010, resulta que l’increment de la despesa, en els mateixos termes, supera el 105%. Això no és austeritat. En personal segur que tampoc s’han aplicat els termes adequats de la prudència. En set anys de Tripartit tenim 80.000 persones més treballant al sector públic català. En set anys de Tripartit, els alts càrrecs, han passat de 149 a 236, i el personal eventual (de confiança) ha passat de 227 a 294. I si parlem de polítiques socials?. Podem demostrar que els darrers anys ha baixat el pes percentual de les partides dedicades als més desfavorits, i pot acreditar-se el fracàs de l’aplicació de la Llei de la Dependència, o l’incompliment en la creació de places residencials públiques per a gent gran. O en educació, on en el curs recient estrenat, resulta que s’han doblat el número de barracons instal·lats al pais respecte l’any 2003.

La crisi és mundial sí, però en cap país desenvolupat l’atur juvenil arriba al 40% (la mitjana europea és del 19%).

Podria seguir posant exemples, però tinc intenció de poder desgranar personalment molts d’aquests capítols, per demostrar que no tot ha estat crisi. Que el país està avariat també per culpa dels mecànics i del Cap de Taller que ha tingut aquests darrers set anys.

L’herència per al proper Govern serà tremenda, una herència a la que no es pot renunciar, però si caldrà fer-ne l’inventari perquè afectarà de ben segur a l’actuació de qui li pertoqui governar.

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Comentaris

Afegeix un comentari


Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Despres de dijous ve: