TERRATRÈMOL A XILE
Avui estava mirant el telenotícies, i han donat un petit reportatge de la tragèdia que viuen a Xile.
Aquesta vegada la Terra els ha enviat un terratrèmol, de molta intensitat, durant força estona i amb un grapat de rèpliques.
Fins aquí, lo habitual en aquestes desgràcies. Molta destrucció per tot arreu i el que és irreparable: La pèrdua de moltes vides humanes.
Però el que m’ha fet reflexionar aquest cop no ha estat la magnitud de la tragèdia, si no la part humana de la desgràcia. Han entrevistat una persona (una de moltes en idèntica situació) a la que li han robat tota la botiga. Era una tenda d’aparells electrònics i no li han deixat un sol televisor !!. El més curiós és que al barri aquest no encara tenen llum d’ençà el terratrèmol. O sigui, que els lladres no podran fer ús del que han robat de moment.
I aquí arriba la reflexió. Com és la espècie humana per actuar d’aquesta manera ??
Mig es podria entendre que robessin menjar. Tot i amb això, no estaria massa d’acord donat que per damunt de tot s’ha de tindre respecte per lo aliè.
Com a atenuant, i repeteixo, sempre que es tractés d’aliments, podríem al·legar que quan l’estómac branda, cal donar-li quelcom per que s’entretingui. Però això fins i tot sols seria permès en el cas dels brivalls.
Inclús hi cabria la possibilitat que fos un instint, ja que l’home com a animal que és, te la necessitat innata d’alimentar-se, com fan tots els animals. Seria una exigència genètica potser. Però el fet d’aprofitar el caos que regne per apropiar-se d’objectes tangibles i superflus en temps de supervivència, no m’acaba d’entrar al cap.
Això és robar per robar. És pillatge, saqueig, rapinya.
Però, què porta les persones a actuar d’aquesta manera ??
Podríem parlar d’una manca d’educació, cultura i de principis ??
O per una falta de respecte als demés i les pautes socials??
També podria ser una malaltia si parléssim de cleptòmans.
I no ens podíem deixar la cobdícia entre les causes probables.
Al·leguem “Alienació mental transitòria” ??
El que està clar que en situacions com aquestes, hi ho vam poder veure també a Haití, l’home deix anar la part menys civilitzada que porta a l’interior i afloren les baixeses.
Sols prego perquè no arribem a viure una situació semblant per aquí : Una cosa es saber que la gent pot arribar a ser molt dolenta, i l’altra és tindre la possibilitat de comprovar-ho. En aquest cas, amb la teoria ja en tinc prou...
A mi també em va sobtar aquest reportatge, sobretot quan acabava de veure'n un altre de Haití on una cooperant informava que la situació al país no era la mateixa que veiem per televisió, que la gent s'havia unit i que els casos de pillatge eren mínims. Però el pillatge és molt més vendible per televisió. Jo així ho crec, i em nego a pensar que la gran majoria de gent siguin uns aprofitats.
Escrito por NúriA — 10 Mar 2010, 21:42
Yo siento que se saquen las cosas de contexto.
Escrito por MM — 10 Mar 2010, 06:05
Yo robaría alimentos para poder sobrevivir, pero enseres ??? no !!
Escrito por Angel — 10 Mar 2010, 00:02
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=692005&idseccio_PK=1007&h=
A medio artículo + ó -
Chile, año 2010 y en condiciones de paz.
Sigo sin poder aceptar los saqueos a tiendas y casas particulares por gente armada.
Sigo pensando que no es comida...
Lo siento.
Escrito por ebm — 09 Mar 2010, 21:44
Inglaterra, 1940, plena batalla de Inglaterra y Londres machacada por los bombarderos. Una de las necesidades más vitales de aquella industria era el hierro. Y puestos a sacar hierro de cualquier lado, los londinenses vieron cómo las vallas del parque de Battersea eran desmontadas y puestas a disposición de las autoridades para su fundición y para ser convertidas posteriormente en armas.
Es decir, en tiempo de guerra (literalmente) se utiliza cualquier recurso posible, y las prioridades son claras.
Escrito por MM — 09 Mar 2010, 18:43
La expresión " En tiempo de guerra cualquier agujero es trinchera " solamente la había oído para expresar, sexualmente hablando, cuando no se puede comer el plato deseado y hay que atacarle al plato del día.
En cuanto al segudo punto, yo tampoco dudaría también en robar COMIDA para saciar el hambre de mis hijos. No obstante, de hurtar un kilo de manzanas a robar un frigorífico o una lavadora, pues como que no veo como se le puede pasar el hambre a la criatura con un electrodoméstico. ( Si que con un microondas podemos calentar la comida y de este modo, en parte, podemos saciar el apetito, SIEMPRE QUE TENGAMOS ALGO QUE CALENTAR)
Escrito por ebm — 09 Mar 2010, 17:10
Siento discrepar con Vds. En tiempos de guerra, todo agujero es trinchera. Creo ser una persona justa,pero no dudaría ni un sólo instante en robar si con ello saciara el hambre de mi hijo (y exclusivamente para ese fin).
Desconocemos el motivo por el cual lo hicieron esas personas, entonces... no veo justa la crítica.
Un saludo.
Escrito por MM — 09 Mar 2010, 16:50
Sigo insistiendo, nos hemos transformados en Abogados del diablo. Para mí, la base de todo es,que hemos perdido el respecto hacía el otro.
Escrito por Angel — 09 Mar 2010, 00:05