Un punt de vista


Homenatge BILINGÜE a una amistat de les de sempre: MARIPILI ( Català + Castellano )

Amigos — Escrito por ebm @ 18:28

Once upon a time, a long time...

 

Posterior als pantalons curts i els genolls pelats, però  abans del 92.

Una nit...  

Un amic i una amiga...

Un 2CV...  

Una interrupció en una nit fosca que va tallar alguna cosa que no va arribar  a passar, i que podia haver passat...

 

Any 2011, després de moltes llunes plenes, dos amics que es retroben al Serrallo...

Unes cerveses...

Unes cerveses...

Unes cerveses...

Unes converses de posar-se al dia, o a l’any, o al segle fins i tot...

Una despedida "provocadora", amb petó al coll...

Segueix sense passar res...

 

Any 2013, continua una amistat; sana;  per damunt de tot.  MARIPILI  i BANDARRA societat d’amics....

 

Et ve al cap més o menys ??.

 

Avui, abans de que agafis aquest avió cap a la França, o cap a Alemanya, o cap on sigui que marxis,  et ratifico la meva amistat.  Aquí tens un amic que ha intentat estar al teu costat en aquestes difícils setmanes on has tingut de prendre unes decisions sèries,  de “Persona Gran”. On t’he vist plorar,lamentablement t'he vist plorar per veure’t obligada a prendre decisions racionals en comptes de fer-ho amb el cor. 

Has tingut a la teva ma una il·lusió de molts anys i no has pogut aprofitar-la. Et desitjo sort i que es pugui repetir properament i en unes altres circumstàncies més favorables, on el cor pugui anar per davant de la sensatesa. Tot i que, quina línia separa les dues opcions ? Si que voldria recomanar-te que intentis marxar sense odis ni rancúnies, ja que no et solucionarà res. T’ha tocat per viure un entorn força complex...

Saps ??, recordaré moltes coses, molts moments. No els puc exposar tots, però per exemple les copetes de cava al Perón, testic per excel·lència d’una tristesa,  d’unes penes...  Però també testic del ressorgir, de tornar a sortir a la superfície,  del retornar la rialla a la teva cara.

Recordaré al doc, bandarra també, per al seus comentaris moteros...

I recordaré especialment la abraçada al trenet. Sí, una abraçada sincera i emotiva. Una abraçada de dos amics que no està clar quan es tornaran a veure. Si es tornen a veure...

Mitjançant aquest escrit,  rendeixo homenatge a aquesta amistat que ens uneix.

Allà on sigui que aterris, pots tenir clar que aquí a Tarragona tens un amigatxo que estarà content si sap que tu estàs feliç, i que et desitja el millor.  A por ellos que son pocos y cobardes...

Em quedo amB la imatge de quAN ens hem Despedit Aquesta taRda.  Tenies fRed o A lo millor estaves emocionada ??

FOREVER

   

[;o)

 

 

Once upon a time, a long time...

 

Posterior a los pantalones cortos y rodillas rascadas, pero  antes del 92.

Una noche... 

Un amigo y una amiga...

Un 2CV... 

Una interrupción en una oscura noche,  que cortó alguna cosa que nunca llegó a ocurrir, pero que podía haber sucedido...

 

Año 2011, después de muchas lunas llenas, dos amigos que es re encuentran en el Serrallo...

Unas cervezas...

Otras cervezas...

Más cervezas...

Unas conversaciones  para ponerse al dia, o al año, o al siglo incluso...

Una despedida "provocadora", con beso en el cuello incluído...

Sigue sin pasar nada...

 

 

Año 2013, continua una amistad; sana por encima de todo.  MARIPILI  i BANDARRA sociedad de amigos....

 

Te viene a la cabeza más o menos ??.

Hoy, antes que cojas este avión hacia Francia, hacia Alemania o hacia donde sea que vayas, te ratifico mi sincera amistad.  Aquí tienes a un amigo que ha intentado estar a tu lado en estas difíciles semanas donde te has visto obligada a tomar decisiones muy series, de “Persona Mayor”.  Donde te he visto llorar. Sí, lamentablemente te he visto llorar por verte empujada a tomar decisiones racionales en vez de hacerlo con el corazón.

Has tenido en tus manos una ilusión de muchos años y no pudiste aprovecharla. Te deseo mucha suerte y que se pueda repetir próximamente, en otras  circunstancias más favorables, donde el corazón pueda ir por delante la sensatez.  Aunque, ¿ Qué línea es la que separa ambas opciones ?.

Sí que me gustaría recomendarte que intentes marchar sin odios ni rencores, ya que no te solucionará nada. Sabes que te tocó vivir en un entorno muy complejo...

¿Sabes?, recordaré muchas cosas, muchos momentos. No puedo exponerlos todos, pero por ejemplo,  las copas de cava en Toca Perón, testigo per excelencia de una tristeza,  de unas penas...  Pero también testigo del resurgir, del volver a salir a la superficie,  del retorno de la sonrisa en tu cara...

Recordaré al doc, bandarra también, por sus comentarios moteros...

I recordaré especialmente el abrazo en el tren turístico. Sí, un abrazo sincero i emotivo. Un abrazo de dos amigos que no está claro cuando se volverán a ver; si es que se vuelven a ver...

Mediante este escrito,  rindo homenaje a esta amistad que nos une.

Allí donde sea que aterrices, puedes tener claro que aquí en Tarragona tienes un amigo que estará contento si sabe que tú estás feliz, y que te desea lo mejor.  A por ellos que son pocos y cobardes...

Bien, me quedo con la imagen  d

Powered by LifeType