Un punt de vista


EN CADIRA DE RODES ( Temporalment, suposo )

Barreres Arquitectòniques — Escrito por ebm @ 18:04

Quedi clar però que jo no pretenc criticar a ningú, sols necessito explicar la vivència d’un que, temporalment, es veu obligat a desplaçar-se en una cadira de rodes.

Un bon dissabte del mes de setembre, de bon matí, res no indicava que tingués de ser diferent de tants dissabtes com havia viscut fins aleshores, però un accident amb la meva XT600 contra un " guarda rail " em va canviar  la vida.

De moment conservo les dues cames, gràcies a Déu, però temporalment  em veig obligat a desplaçar-me en una cadira de rodes.

 Podia haver agafat una cadira elèctrica, tot i que per tal de fer exercici, vaig decidir que fos una cadira convencional.

- Ja aniràs " remant ", noi, vaig pensar.

I aquí es on comencen les penúries de tota la gent que no pot anar caminant amb les seves cames i necessita de les rampetes que hi ha a moltes voreres. I aquestes penúries sols les sap el que va " remant " en la cadira o, se m’acut també,  les persones  que les van empenyent, i que ara que m'hi fixo resulta que són molt abundants a la ciutat de Tarragona. Hi ha un gran nombre de gent gran que els treuen a passejar en una cadira de rodes.

 Concretament, el primer dia que vaig poder sortir al carrer, vaig pretendre anar a fer un gelat, i allí és on va començar la odissea, ja que sols vaig trobar una gelateria on la meva cadira i jo poguéssim entrar sense ajut de terceres persones. Encara dono tombs ara fent la “recerca de la gelateria perduda” ...    A la majoria dels establiments hi havia graons  insalvables per una persona discapacitada.

Però la anècdota del gelat sols era la primera: Per portar el mòbil a reparar, vaig tindre que fer senyes a la dependenta de la botiga per tal de que em sortigués a atendre al carrer, ja que el graó era de 22 cm!. Comprar un desodorant va implicar que quasi em bolquessin la cadira unes senyores molt amables però del tot inexpertes en el tema de pujar graons amb la cadira de rodes. Una molt bona també la vaig muntar per poder entrar a la oficina del Santander del carrer Apodaca: Sumatori de la forta baixada del carrer amb un graó considerable a la porta amen de la doble porta de seguretat anti-atracaments. ( Em pregunto si les càmeres de seguretat ho devien filmar. Segur que al repassar la gravació es devien partir el pit de riure...)

Però el sol fet de voler donar un tomb et permet observar que les voreres en si ja són una gimcama; hi ha trams a la Rambla Nova on a la part de la vorera hi ha rampeta però al voler pujar a la coca central et trobes un graó de pam d'alçada. Apa noi, fes mitja volta abans no es posi en verd el semàfor dels cotxes ... I un altre dia mira abans de creuar. Si miressis per on vols anar en comptes d’estar pendent de les noies ...

També he trobat alguna rampeta que arrenca des d’una claveguera on la reixeta permet que les rodes caiguin dintre de les obertures. En conseqüència, si la fas servir t’hi quedes.

Si que l’ajuntament hi està posant interès, intentant suprimir aquestes anomenades “Barreres Arquitectòniques“,  ja que a quasi tot arreu en podem trobar. Una altra cosa és com es troben, ja que hi ha pendents de aproximadament 30º, d’altres fan una vall amb la calçada i que acostuma a omplir-se d’aigua quan plou o reguen els carrers, etc, etc però en fi,  no et pots sensibilitzar el suficient com si resulta que tens que desplaçar-te  en una CADIRA DE RODES

Powered by LifeType