QUINA SORT QUE TINC !!!
Em considero afortunat !!
Be, us deveu preguntar a que ve això. Ho explico:
És sabut que ara fa uns mesos vaig patir un accident i no vaig perdre ni la cama ni la vida. De fet, sense vida tampoc hi hauria cama…
Com a una part lògica de la evolució dels traumatismes, ara fa un parell de mesos vaig a fer RHB a un hospital públic (de la seguretat social).
En aquest centre, a mi en van començar a fer uns estiraments i mobilitzacions de les extremitats malmeses per l’accident. Hi vaig començar a anar, les tres primeres setmanes a les 13:00 aproximadament.
Ja aleshores la “Fisio” estava bastant pendent del PC entre exercici i exercici. He d’indicar que just entrar hi han dos ordinadors on el personal que treballa al centre consulta el que han de fer als pacients. I també tenen connexió a INTERNET.
Passades les setmanes inicials, vaig sol·licitar el canvi d’horari aprofitant que hi havia una alta mèdica a primera hora, i des de ençà que entro cap a les 8:30 del matí.
I aquí és on ja entre la meva sort i fortuna: Dec estar en un programa especial i innovador de RBH telemàtica, donat que la meva Fisio es passa quasi bé una hora davant del PC, a la web de la URV. Es deu tractar d’un nou sistema experimental ( ja que la resta de fisios estan pels pacients d’una manera física i no virtual).
He de dir que encara no noto grans millores, i no goso a preguntar quin tractament és el que em fan via Internet.
Els estiraments (aquestos presencials) me’ls fan unes noies venen de l’escola a fer pràctiques. De tant en tant ( aproximadament un dia de cada cinc), la innovadora Fisio s’aixeca del davant del PC i s’acosta dos minuts a mirar de més aprop el que fan les seves pupil.les.
Diu tenir una experiència de trenta i escaix anys en el mon de la RHB. És per això que ara deu estar en el programa de RHB telemàtica.
En fi, fora conyes.
Considero que això no és pas digne de professionals. Per a mi és una putada haver patit l'accident, i més encara, tenir que anar cada dia allí i veure que passen de tu.
Es comenta per RHB que al mes de juny anirà als Estats Units a donar alguna mena de curs durant un any. Suposo que allí no podrà estar pendent del PC ja que si li paguen un sou allí li exigiran que compleixi amb les tasques que tingui assignades. Si vol Internet, tindrà de ser fora d’hores de treball.
Aqui també tindria que ser així, però tot i que la supervisora la veu asseguda davant del PC enviant correus electrònics i navegant per internet, li permeten.
Si aquesta senyora vol anar al EUA, lo lògic seria que s’ho tramités fora de l’horari de feina. Li paguen per fer una tasca i ella aprofita per planificar-se afers personals.
No val de res tindre més de trenta anys d’experiència si no la apliques als pacients. En aquest cas, en som dos que no rebem el que tindríem que rebre, ja que el noi que hi ha abans que jo també pateix el que anomeno la “síndrome pre-USA”.(passar totalment del pacient per dedicar-se al PC)
Estic segur que el comportament d’aquesta senyora a un centre privat no el podria tenir.
Us preguntareu com és que no m’he queixat, doncs molt fàcilment us ho explico:
Sempre he sentit a dir que “Entre bueyes no hay cornadas“. Si sumem la meva experiència en la vida i el que em diu el sentit comú, el millor que puc fer és esperar a que la senyora faci les maletes i m’assignin un altre fisio.
També espero que aquest blog no sigui massa llegit, ja que tinc temor a possibles represàlies. El que passa és que necessitava explicar-ho per fer front a la impotència que se sent en patir aquesta mena d'abús
ACLARIMENT: Lo dels bous no voldria que es prengués com a que son “banyuts” . No he pretès fer cap comparació despectiva. Em refereixo a que allí tothom veu el comportament d’aquesta senyora, però ningú li diu res. Son companys de treball i, a més, treballen per la casa gran (són FUNCIONARIS)
Aquesta empresa, facin el que facin no anirà mai a norris. No farà mai un ERE. No tancarà pas les portes ni treuran la producció per portar-la cap a tercers països . TENEN EL PA ASSEGURAT FINS LA JUBILACIÓ.
