Un punt de vista

Avui estava mirant el telenotícies, i han donat un petit reportatge de la tragèdia que viuen a Xile.

Aquesta vegada la Terra els ha enviat un terratrèmol, de molta intensitat, durant força estona i amb un grapat de rèpliques.

Fins aquí, lo habitual en aquestes desgràcies. Molta destrucció per tot arreu i el que és irreparable: La pèrdua de moltes vides humanes.

Però el que m’ha fet reflexionar aquest cop no ha estat la magnitud de la tragèdia, si no la part humana de la desgràcia. Han entrevistat una persona (una de moltes  en idèntica situació) a la que li han robat tota la botiga. Era una tenda d’aparells electrònics i no li han deixat un sol televisor !!. El més curiós és que al barri aquest no encara tenen llum d’ençà el terratrèmol. O sigui, que els lladres no podran fer ús del que han robat de moment.

I aquí arriba la reflexió. Com és la espècie humana per actuar d’aquesta manera ??

Mig es podria entendre que robessin menjar. Tot i amb això, no estaria massa d’acord donat que per damunt de tot s’ha de tindre respecte per lo aliè.

Com a atenuant, i repeteixo, sempre que es tractés d’aliments, podríem al·legar que quan l’estómac branda, cal donar-li quelcom per que s’entretingui. Però això fins i tot sols seria permès en el cas dels brivalls.

Inclús hi cabria la possibilitat que fos un instint, ja que l’home com a animal que és, te la necessitat innata d’alimentar-se, com fan tots els animals. Seria una exigència genètica potser. Però el fet d’aprofitar el caos que regne per apropiar-se d’objectes tangibles i superflus en temps de supervivència, no m’acaba d’entrar al cap.

Això és robar per robar. És pillatge, saqueig, rapinya.

Però, què porta les  persones a actuar d’aquesta manera ??

Podríem parlar d’una  manca d’educació, cultura  i de principis ??

O per una falta de respecte als demés i les pautes socials??

També podria ser una  malaltia si parléssim de cleptòmans.

I no ens podíem deixar la cobdícia entre les causes probables.

Al·leguem “Alienació mental transitòria” ??

El que està clar que en situacions com aquestes, hi ho vam poder veure també a Haití, l’home deix anar la part menys civilitzada que porta a l’interior i afloren les baixeses.

Sols prego perquè no arribem a viure una situació semblant per aquí : Una cosa es saber que la gent pot arribar a ser molt dolenta, i l’altra és tindre la possibilitat de comprovar-ho.  En aquest cas, amb la teoria ja en tinc prou...