Un punt de vista

I no hi han dos sense tres. Per això, el passat dijous es va fer la tercera i darrera incursió al Dtapes.

Per aquest  tast vam decidir d’anar  al Serrallo, on hi havia un bon grapat de locals adscrits a l’edició d’engany.

El cert es que em vaig fotre una palissa de caminar, i per tant, vaig esperar la meva sòcia prenent-me una cervesa. Que em tingui que esperar no vol pas dir que tingui que passar sed. La Birra en qüestió la vaig fer al mateix lloc on després faríem la primera tapeta: El Donosti ( curiosament un local fundat i regentat per un madrilenyo ) La tapa, res a tindre en compte, ja que la típica “Morcilla de Burgos”, servida a un bar del Serrallo no s’escau. I el vi que l’acompanyava tampoc era res a tindre en compte. Em vaig prendre una bona desil·lusió.

Llavors, per fer passar el mal tràngol, vam anar al Carrer Espinac, a la pernileria/sidreria. La tapa: Mos de Morteruelo. A mi en va semblar força correcta i potser va ser la que més s’assemblava a la foto del tapòdrom. O sigui, que de la foto a l’original, no hi havia pas diferència. Pel meu gust, li hagués posat una miqueta de sal Maldon perquè la vaig trobar dolça. De fet, així li vaig dir al xef. I al vinet que maridava la tapa també em va semblar força arreglat. Aquesta la definiria com una autèntica tapeta de bar.

Ara  ja fèiem una altra careta. Se’ns havia passat desil·lusió del primer xiringuito. Llavors, escoltant el que es transmetia per l’aire en forma de tènues comentaris, vam seguir la sabiduria popular  per anar directament a la que per mi va ser la tapa estrella del Serrallo: Plum Cake de bacallà, broqueta de rap amb arrossejat i esfera de crema catalana manufacturat i servit al Restaurant Marisqueria La Botiga. Això si que va ser una tapa digna del Serrallo … Pocs comentaris puc fer, ja que ho he dit tot al respecte. I el vinet també em va agradar força. La crema catalana la vaig menjar doblada per un assumpte de sucres, jejeje.

Ara ja, amb una alegria poc amagable, vam decidir d’anar al Racó del Pescador, un local amb una il·luminació gens comercial i una decoració senzilla on les hagi.  La tapa, Broqueta de popet a l'all cremat, la podria catalogar com a típicament pescadora. A mi em va semblar justeta per un concurs, però, com a mig coneixedor que crec ser dels menjars pescadors, avui penso que era prou bona.  Clar que,  si tenim en compte d’on veníem, en primera instància em va semblar molt fluixeta.

I aquí es on va acabar la tercera i darrera incursió al DTAPES  V3.0.

Em quedo amb les ganes d’haver anat a tastar les d’alguns locals que he sentit anomenar, com per exemple el Xamfrà, brillant guanyador del darrer any, i algun més que em quedo per a mi.

Voldria agrair a la meva  “partenaire” i gestora del tapòdrom la seva paciència . De fet, ara aprofitaré per llençar a l’aire algun dels draps bruts: VA ESTAR TAPEJANT AL SERRALLO BEBENT AIGUA. Amb lo que m’ha costat tindre la fama perquè ara la perdi ràpidament en que algú em trobi amb companyia d’hídrics o derivats .

Ara, a pensar en la quarta edició. Espero que augmenti el nivell de les tapetes i no sigui merament una competició de a veure qui ven més i fa més calés, tal i com m’ha donat  la sensació enguany. Els restauradors han d’estar contents de la gran quantitat de gent que ha anat a la recerca del segell al tapòdrom. I, al igual que el darrer any, m’ha agradat el trobar-nos a gent que no coneixies de res però que resulta que coincideixes als mateixos locals, on van amb les mateixes intencions, cartolina en ma.

La propera, més i millor !!!