Un punt de vista

Lo dimarts, després d’un dia esfereïdor i ple d’estres, d’una manera tonta i improvisada, vam anar a la recerca de quatre segells més al tapòdrom. Aquesta vegada, amb la presència d’una estrella invitada: El incombustible filòsof majoritàriament conegut com a “ El Maño “. Entre setmana no teniem d'havere-ho fet, però el dia ens hi va portar.

El meeting point va ser l’Efluvi de Vins, al costadet del mercat. Si us he de dir la veritat, va ser una desil·lusió de tapa. Una espècie d’estel, de pasta de full amb una miqueta molt minsa d’alguna mena de peix ( que ens van dir que era fet a la brasa però que no feia oloreta de fum ni res semblant ), al costat d’una culleradeta de las de cafè d’un puré de cigrons i al costat un bombó de xocolata farcit d’oli d’oliva sobre una cullera de tomaca crua. El maridatge era d’un vinet  blanc que no passa de normalet .

D’allí, cap al Lizarran. La atenció d’aquest establiment va ser força bona, però la tapa no em va semblar res de l’altre mon, amen de no assemblar-se en massa a la foto del tapòdrom. Sens dubte qualsevol dels pintxos que tenen a la barra superava de lluny la tapa del concurs. I el vinet, doncs amb la línia mitja_baixa. O més que baixa, sense cap mena de especialitat.

El maño ja començava a indicar que “ por seicientas pesetas podríamos ir a un sitio que nos pondrían una tapas como Dios manda”.  I es que un senyor com aquest, que ha viscut els bars de tapes de Saragossa en els seus millors temps, això li fa riure…

Amb la discussió aquesta vam arribar al carrer Martí D’Ardenya, al Rústic Restaurant. He de dir que la millor tapa de la segona jornada ens la van posar aquí. El títol ja és prou suggerent: Cómete el rabo. Una espècie de farcellet farcit d’una crema de carn reduïda amb vermut. BONÏSSIMA ¡!! I el maridatge, amb un vermut Miró que supera el Yzaguirre estàndard i es sembla molt  al Reserva. Tot un luxe per al paladar.

Ara, amb la barreja de vins i vermut ja anàvem lleugerets de cames, jejeje. Següent paradeta: Plaça de la Font per fer una birra fora de concurs, i rumbo al carrer Maragall  al restaurant de la ONCE. La tapa d’allí no es pot dir que aporti gaire cosa al mon culinari i de les tapes.  A Bonavista crec que m’han servit tapetes més selectes i sols demanant un “ quinto “. El detall de fer tapes amb baldana o “Morcilla de Burgos” o botifarra negra crec que no es diu massa per un concurs. Però és el que hi ha.

Al final, parada i fonda al Moto per fer un Chartreuse  i a dormir, que l’endemà no ens podrà llevar ningú.

Ah!, i puja sis pisos a peu perquè està espatllat l’ascensor  !! No volies anar de tapes, doncs ara les podràs pair tranquil·lament si el que vols és dormir al teu llit aquesta nit.

Queden dues marques més al tapòdrom per tal de poder votar. ( mínim 10 segells )

Seguirem informant...