Pedra seca.Barraques i Cossiols. Ruta del Cister

67. La gran barraca del Muró

         

 el meu gust, aquesta és la barraca d’estil de tronc de piràmide de planta única més extraordinària . S’aixeca majestuosa, dominant a l’ inici del turonet que coneixem com “el Muró” i delimita físicament  les planes de Santes Creus, les planes del Pla i les planes del Pont.

 

La seva planta rectangular té 10 passes d'ampla i 8 passes de fons. Els angles d’inclinació dels quatre vèrtex són de 80º L’alçada de les parets fins la darrera filada en rastell és de 3,5  metres aproximadament.

En la seva paret de sol naixent, en construir -la, varen fer sobresortir, ascendint en diagonal, set lloses fent d’escala -amb els graons una mica massa alts- que arriben fins la cúpula.

 

 

D’ en peus a dalt de la cúpula hom pot gaudir de l' excel·lent panorama de la clotada  conreada del mas de la Capona, del seu perímetre envoltat de bosc, el castell de Salmella al cim de la muntanya i el del castell de Saburella en una fondalada.

 

Aquesta panoràmica ens ajuda entendre els orígens de la terra conreada a les clotades on s'hi acumula  el major gruix de terra i per tant permet el cultiu de la vinya o de les oliveres.  Són cultius que necessiten un bon gruix de terra per poder arrelar, al contrari que els ametllers, un arbre  que arrela  horitzontalment.

 

Aquesta barraca sembla fer de fortalesa que guarda la frontera entre les terres velles de les planes de Santes Creus, tanmateix pel seu voltant s’hi aixequen magnífiques i grandioses construccions, algunes per sort molt ben conservades – La barraca de l’Alegret, la del Nan, la del Manilles o el marge de l’arnera- ,totes elles a un cop de pedra les unes de les altres. També ni ha d’altres  en un estat lamentable.

 

És molt curiós  que les terres i “els trossos” d’aquesta part del terme estan tots envoltat per grans marges, alts i amples.

Aquets fet me’l va recordar les  explicacions del Sr. Josep Maria Foguet en la visita guiada per l’entorn del monestir de Santes Creus. Els grans murs que envolten al monestir eren per a protegir “la vinya closa”, és a dir encerclen les vinyes i no el monestirs. Curiós, no?

Qui sap si els que van aixecar els grans marges d’aquesta zona ho varen fer seguint les pautes o els hàbits que encara perduraven del Cister.

 

 

 

66 . El tipus de barraca d’estil de tronc de piràmide

quest cap  de setmana (25, 26 i 27 de setembre) són les jornades Europees del Patrimoni. En motiu d'aquesta celebració alguns municipis de les comarques que formen la Ruta del Cister  - hi col·laboren. A El Pla de Santa Maria hi ha organitzada una sortida a la Ruta de la Capona. Espero que tinguem una bona assistència de públic.

He rebut algun missatge demanant -me el perquè les construccions del meus bloc no hi són a la ruta. He de puntualitzar que sí, què hi ha diverses construccions de la ruta: el cossiol d'en Soleta, la de l’Augé, etc.

Des del primer dia ha volgut ensenyar altres construccions que no són les que hi ha a la ruta, és una manera de poder mostrar la gran riquesa del patrimoni.

Com aquesta preciosa barraca que per la seva ubicació, en un indret poc conegut, difícilment  serà visitada .

Es fàcil trobar barraques en el mig de les parades de conreus en lloc d’estar ala vora del camp. Les pedres de quasi totes aquestes construccions provenien de despedregar el camp, per això és construïa en el lloc més avinent des de qualsevol punt del camp.

Aquest tipus de barraca de forma de tronc piramidal és el que m’agrada més -tot va per gustos- les seves simetries denoten una construcció acurada.

Aquesta té una porta molt ampla,  amb un esplèndid arc adovellat o de rastrell i el seu interior és molt auster.

 

 

 

65 .Punts Febles. Barraca de doble cambra i contrafort interior

 

Aquesta barraca té en la seva construcció una aparença externa d’asimetria irregular. Presenta unes descompensacions en la seva estructura ( part dreta de la foto), que tot fa suposar són degudes a la construcció inicial.

 

Aquestes descompensacions en l’estructura són degudes – segurament- a la manca de les suficients pedres planes de contrafort, les que en un moment donat, deurien provocar un perill d’ enfonsament de part de la cúpula . Per aquest motiu els constructors van fer un contrafort a l’interior, com una crossa.

 

 

Amb tot, aquesta barraca és una construcció complexa, amb dos cambres interiors. A la cambra secundaria s’hi accedeix mitjançant una petita obertura , un arc de mig punt de quatre pams d'alçada.

La portalada presenta un arc molt irregular i alhora descompensat en la base i pilar de la dreta.

 

 

 

 

El aquesta foto s’aprecia el contrafort ben a prop de la portalada

 

Trobar barraques amb uns punts febles dignifica a la resta de les construccions donat que posa en evidencia les dificultats d’aquesta tècnica, al menys en el tipus de construcció de la nostra zona molt diferent de la tècnica empleada en d’altres comarques - bàsicament perquè el tipus de pedra és diferent i requereix un altre tècnica.

 

 

 

64. De cal Cabreta, una sorpresa

 

 

agrada trobar sorpreses i maneres diferents de construir barraques amb pedra seca. Aquesta n’és una i té moltes singularitats.

La manera de com esta construïda la seva cúpula amb un pla inclinat exterior, sense guardar formes de simetria, la seva portalada és baixa quasi a ras de la cúpula, en aquest cas d’una falsa cúpula,  la gran menjadora i paret de contravent al costat dret de la foto, però sobre tot l’afegit que hi ha a l’esquerra de la portalada amb un foradot a ras de terra perfectament delimitat per tres pedres.

Com s’aprecia en la foto de detall de  l’afegit s’aprecia clarament, fins hi tot el seu angle d’inclinació és major (85º), respecta a l’inicial construcció (80º)

 

Detall de l’afegit i del foradot a ras de terra.

 

 

El constructor d’aquest afegit va d’haver de col·locar pedres de grans dimensions a l’angle, per tal d’evitar l’ esllavissada de les pedres de la part superior .

 

El foradot fa un metre i mig de fondo i una alçada de 30 cms, des de l’interior no hi ha accés. Quina finalitat tenia doncs sinó s’hi pot guardar res?

En aquets indret a més de la gran barraca descrita en la fitxa nº 11, en els marges de tot el voltant hi ha molts paranys i forats per caçar els conills.

( caldrà que un dia els descrigui i els afeixegui com la més simple de les construccions de pedra seca.). En aqueta zona hi abunden els caus de conills. No trobo cap més explicació a aquest foradot que la de ser un parany de caça.  

 

 

En el seu reduït interior hi trobarem un cocó, un armari i un forador enlairat molt original. Aquesta sorprenent construcció i el seu entorn, ara estan molt ben conservades a pesar de les destroces que en les seus pins va provoca els bufaruts de les nits de Tot Sants i de Sant Esteve en el passat 2008.

Tot el conjut d'aquesta barraca té l'aparença de ser un agefit darrera un altre i originalment de ben segur que la barraca era de mides petites, primer la menjadora, després  l'afegit...

 

La seva actual propietària, la Lluïsa , en té una bona cura.

 

 

 

 

 

 

63- A la plana d'en Palamites . O era de Cal Sussí?

 

 

 questa barraca és troba a la vora del camí de Sant Pere, al lloc que coneixem com la plana d’en Palamites, renom d’una antiga casa del Pla.

 Les particularitats de la construcció són que es pot descriure com del tipus de barraca que tenen un mur de protecció o de tancament a un part del seu voltant. En aquest cas, i no és la única d’aquest indret, el mur és a cara sud, davant de la porta. L’altre particularitat és l’estranya forma i situació de la pedra de caramull, en una vora de la cúpula, just al començament de la corona.

 

En aquesta portalada s’observa perfectament el fals arc de rastell damunt el llinda pla de la portalada que permet redistribuir el pes  de la cúpula.

S’observarà que l’estil de la construcció difereix molt de les línies clàssiques, de construcció acurada  com la de la fitxa nº 60, per exemple.  Aquesta diferència d' estil  vol dir que són construccions fetes en èpoques diverses.

 

En una fitxa anterior ( nº 57) comentava la llegenda dels xiulets que a  l’ hivern el vent  fa amb les pedres de caramull, de com aquest xiulets avisaven de l’arribada dels llops, o de com els llops, ja fa molt i molts anys, anaven als indrets on sentíen els xiulets.

 

M’agradaria comprovar quina mena de xiulet fa aquesta estranya pedra de caramull. En el propè hivern quan bufi el vent m’hi arribaré, si m ’han surto el gravaré.

 L’estranya pedra de caramull a un costat de la cúpula, amb una altre pedra col·locada de manera capritxosa, o no, com sí volés evitar el xiulet del vet?

 

Fa poc, i arrel del comentari fet sobre aquest tema, m’han explicat una llegenda de llops en un mas de les planes i que jo recordava haver escoltat quan era petit  en una lleugera diferent versió de boca de la padrina.

 

Com que la llegenda té un trist final, val més que l’expliqui en un altre moment. En els dies que faig aquets escrit les forces de la natura o d’imprudència humana, se’n ha emportat les vides d’uns bombers als Ports i a d’altres indrets dels país. Per a tots  ells un record.

 

 

 

 

 

 

62 - La barraca de la llegenda del pastor

El dia que vaig trobar-me amb aquesta petita i senzilla barraca vaig estar a punt de despreciar-la. Vaig pensar que era tan simple i senzilleta que no valia la pena fotografiar-la. Però vet aquí que la gosseta que m’acompanyava aquell matí, hi va entrar una i altre vegada com si em digues “Ajupat i entra-hi”. Em vaig ajupir era tan petita que just i cabrien dues persones sentades, a més era tan austera que ni tan sols hi havia un petit armari ni coco.

En fi, que la tenia completament arraconada i oblidada fins el dia en que la Dolors, en va fer arribar un conte que parlava d’un pastor i una barraca que va construir en una nit. Serà aquesta, qui sap?

Dins un entorn molt poc accesible, ple de vegetació hi ha una petita barraca. En aquest paratges les herbes són molt bones per les ovelles.

 

LA LLEGENDA: EL PASTOR DE LES SIS OVELLES

 

Es pot llegir a l’Amukan, que és el gran llibre de les fades, que hi havia una

vegada un pastor que vivia en un petit poblet, anomenat Santa Maria del Pla

( avui el Pla de santa Maria) , i que cada dia portava a pasturar les seves ovelles pels camins i pels boscos de la contrada.

En Magí, que era així com es deia el jove pastor, només tenia sis ovelles. Com

que amb això no podia ajudar gaire la seva família es guanyava uns calerons

prenent a pasturar també les ovelles dels veïns. Ell deia que tant hi feia

passejar-ne sis com un vintena. Tothom estava molt content amb ell.

S’estimava els animals i sempre els retornava sans i estalvis.

Cada dia, doncs, s’aixecava a trenc d’alba per tal de poder portar ben lluny el

seu ramat, allà on les pastures eren més verdes i fresques, abans que el sol

pogués fatigar-los i tornava a casa quan el sol es ponia per tal que el ramat no

patís calor.

Els veïns del poble sabien que en Magí marxava per què sentien el seus xiulets

allunyar-se de matinada i sabien que arribava quan els xiulets tornaven a

sentir-se en la llunyania. Però els pastor no xiulen per fer saber els veïns quan

marxen o quan arriben. Els pastor xiulen per tal que les ovelles els sentin i no

es perdin. I per això xiulava en Magí. Per això i per què sempre estava content.

En Magí no tenia por. Des que era ben petit que estava acostumat a anar tot

sol per la muntanya de dia i de nit, amb sol i amb pluja. El jove gaudia

caminant al costat del seu ramat i cap altra cosa li agradava més al món que

descobrir un nou indret per passar el dia contemplant el cel mentre les ovelles

menjaven a cor que vols. Li agradava ser pastor. Només volia ser pastor. Però

encara tenia poques ovelles. El seu somni era aconseguir una trentena

d’ovelles per tal que la seva mare pogués fer formatges per vendre al mercat. I

això somiava cada dia mentre contemplava el cel, estirat sobre l’herba fresca i

verda.

Explica l’Amukan que hi va haver un hivern molt fred. Tant fred que els arbres

es gelaven durant les nits. Tan fred que la gent no podia treballar al camp per

què les mans s’aclivellaven. Tan fred que les famílies dormien al voltant d’un

foc per por a congelar-se. Tan fred que en Magí no podia trobar un bri d’herba

per les seves famolenques ovelles.

 

 

La senzilla i petita barraca que es va fer en una sola nit (?)

 

Va passar una setmana i el pastor no havia pogut portar el ramat a menjar

enlloc i la llet que donava era cada cop més escassa. Semblava que tot estava

perdut quan un matí van veure sortir el sol. Un sol esmorteït en un cel sense

núvols. En Magí no s’ho va pensar. Va agafar les seves sis ovelles i se’l va

sentir xiular mentre s’allunyava del poble. Va caminar i caminar sense aturar-se

i ja era ben entrada la tarda quan va trobar un racó arrecerat del vent on encara

hi havia prou herba per atipar el petit ramat. Va asseure’s pacient en una pedra

mentre els animals gaudien del banquet i el sol va desaparèixer per donar pas

a la nit. I la temperatura va baixar de sobte. I un vent gelat va fer tremolar el

jove pastor i el va fer conscient de que s’havia entretingut massa i que no

podria arribar a casa. Desesperat es va adonar que no hi havia lloc on refugiar-se

i que era impossible sobreviure a una d’aquelles nits despietades.

Sol, amb les seves mans, va començar a traginar pedres per fer un cercle al

voltant de les ovelles i va continuar traginant més i més pedres per amuntegar -les,

una sobre l’altra, fins aconseguir aixecar una paret que les protegís del

vent. Els animals s’agrupaven per escalfar els cossos d’aquell fred que tallava i

en Magí, esgotat, amb tot el cos gelat, continuava lluitant per alçar aquella

paret de pedra sabedor que era l’única possibilitat de salvar les pobres ovelles.

Quan el sol tímidament tornava a acariciar la terra, en Magí va obrir els ulls

envoltat del seu ramat, dins d’una construcció de pedra que els aïllava del món.

Va romandre estirat observant aquelles parets que no recordava haver aixecat i

aquell sostre impossible que semblava burlar la llei de la gravetat. No

s’explicava com havia pogut sobreviure a la nit més freda de tot l’hivern. Es va

mirar les mans torturades, va contemplar desconcertat les ovelles i va saber

que era viu gràcies a elles.

En algun moment de la trafegada nit, abatut i sense esperança, havia perdut el

coneixement. El ramat s’havia arraulit al seu voltant fent que el cos recuperés

l’escalfor perduda. En Magí no s’ho podia creure i va saber que volia més que

mai ser pastor d’ovelles. Es va aixecar, es va espolsar i va començar a xiular

per fer saber a tothom que tornava sà i estalvi acompanyat de les seves sis

ovelles.

Ningú recorda ja com va aparèixer aquella espectacular construcció de pedra

enmig d’aquella esplanada erma. Sembla però que, des d’aleshores, tothom

que tenia un tros de terra se’n va fer una per aixoplugar-se.

 

 

 

61. No tot sembla tan senzill de fer.

 

uan les coses es fan repetitives sembla com si les dificultats d’aprenentatge inicial desapareguessin, la rutina ens fa depreciar la dificultat i aquesta ofuscació esdevé menyspreu i risc.

És el que pot passar en visualitzar les construccions de pedra seca, al menys quasi totes les publicades en d’aquest bloc. La majoria són esplèndides, algunes monumentals, d’altres fins i tot genials. També ni han de ben senzilles.

Però de cop i volta ens podem trobar davant d’una nova construcció que ens fa retornar als inicis, ha valorar la dificultat i apreciar la tècnica que suposa construir només amb pedra seca. Fer-ho solament amb la força dels braços, amb la pròpia intuïció i amb l’experiència.  

         Detall del llinda trencat de la porta

Aquest ben bé podria ser el cas d’aquesta barraca que pateix  el que podríem anomenar un defecte de disseny en la construcció de la portalada. Una de les lloses planes del llinda, no ha resistit el pes. El seu constructor no va preveure cap fals arc de rastell per damunt de la porta per tal de repartir lateralment el pes de les pedres  des de  la porta fins a la cúpula.

També és cert que les lloses de les planes no són les pedres més resistents, un argument més per a fer una distribució acurada  del pes i de la pressió de les pedres.

El dia de Sant Joan, veia con les dues colles castelleres de Valls carregaven els seus castells de nou. En els castells  també s’ha de distribuir molt bé el pes i l'alcada dels castellers, pis a pis.

El principi d’aquesta tècnica és molt semblant a la de les construccions de pedra seca, per això en un castell han de disposar molt bé la pinya,  els baixos, les crosses, el forro i les manilles, si cal, per entrelligar i equilibrar-ho tot molt bé.

Fins hi tot mirant els castells vaig pensar amb la pedra seca. Em pregunto si m’haurà pujat la pedra al cap?

 

 

 

 

Avui, flors per l’obra d’en Vicenç Ferrer.

 Ell sí va saber fer de les pedres pans.

 

 

 

60 – Tant senzilla que em vaig quedar de pedra, mai millor dit.

A la vora del camí del corral del Fortuny.

Aquesta és la vista de la barraca des d' el camí del corral del Fortuny

 

oltes vegades es fa realitat aquella dita popular que diu “ Els arbres no deixen veure el bosc”, i és ben cert.

No sé quantes vegades he passat-potser milers- ben a la vora d’aquesta barraca de línies i proporcions tant perfectes, pel meu gust. Sempre havia girat el cap per mirar-la, però mai hi havia entrat a dins, ni donar-hi el tomb sencer al seu perímetre. El que m’havia perdut.

            Sí fos un expert en barraques, diria sense cap dubte que aquesta barraca seria l’ estereotip de barraca de les planes de Santes Creus, d’ el Pla o d’ el Pont. Observareu  els angles d’inclinació de les parets (80º) i la forma de la cúpula coronada, però a més la seva alçada no és massa alta, sinó més aviat baixeta, com la gent que la varen construir.

Detall de les grans pedres cantoneres.

Destacaria les grans pedres que formen els seus vèrtex, grans pedres cantoneres que estabilitzen  la construcció. La seva cara oest està formada per un gran marge que fa de paravents i menjadora al mateix costat de la portalada. Ja he explicat perquè la majoria de barraques de la vora dels camins no se les hi veu la porta?

La porta, estreta i petiteta té el llinda pla, sense complicacions i mira curiosament a cara nord, d'esquena al camí- així qualsevol que passi pel camí no veu que hi ha al seu interior. L’interior és auster.

És una llàstima que el terreny estigui completament abandonat i la cara nord és tapada per arbres i arbusts. 

És tan senzilla i perfecta que al veure-la em vaig quedar de pedra, mai millor dit.

Detall de l'areser i de la portalada

 

 

 

 

 

 

 

 

 

59 – Abans i després de l’arranjament.

Abans del seu arranjament.

 

asses vegades els esforços individuals no es veuen reconeguts, com cal, pel col·lectiu que en gaudeix. Aquest és el cas de l’arranjament de la barraca que els presento en aquesta fitxa, una de les barraques senyalitzades dins la Ruta de les Barraques de la Capona, del Pla de Santa Maria.

Després de l'arranjament la cara de la portalada  Destaca l'esbelta falsa cúpula coronada.

Atenen el que explicaré, no els estranyarà la reticència i negativa de molts propietaris de les monumentals barraques del terme en deixar que les situï en coordenades GPS en les fitxes d’ aquest senzill bloc.

La barraca de la plana de cal Augé (la mateixa família de la barraca 58), durant moltíssims anys va tenir una silueta oculta per la figuera i pels nombrosos esbarzers que en tapaven la meitat d'ella. En l’esclat de la pedra seca del Pla -arrel de l’arranjament del veí cossiol d’en Soleta- , també per la condició de jubilat del seu propietari, per la seva pròpia iniciativa i sense cap ajut van deixar la barraca i el seu entorn amb un aspecte esplèndid, encisador.

L'arranjament de l'entrada de la finca i detall de la barraca

La barraca ara llueix la bonica portalada, una falsa cúpula coronada, un pedrís, armaris i cocos i una renovada pedra de caramull i el seu entorn un cuidat marge.  

Lamentablement el mal ús d’alguns visitants i dels conductors de vehicles “Quats” han malmès el seu entorn.

Tan difícil és respectar el que no és teu i a més t’ho deixen gaudir sense cap més requisit que el respecte? Si ni tan sols respectem la senzilla pedra seca, com hem de respectar tot el patrimoni rural que representa?

 

 

 

 

 

58. La força de la natura. La barraca de cal Pere Anton o de cal Augé.

a força de la natura és descomunal, com ja ha demostrat que no té límits, i ho demostrarà moltes i moltes més vegades .

La barraca de cal Pere Anton ( veieu la fitxa nº 24 "La barraca del pi gros") té una bellesa singular i una construcció grandiosa, solemne. Però el que realment impressionava del seu entorn era l’ombra d’ un gran, grandiós pi. Uns dels més monumentals del terme.

La ventada del 25 de gener del 2009 el va tombar sobre la barraca a la que hi venia donant ombra des de qui sap quants anys. Si hem d’atendre al seu diàmetre aproximat de 1,25 m haurem de suposar que de 300 anys. Ens podem preguntar qui va ser primer, la barraca o el pi?

En aquesta foto es pot apreciar el gruix del tronc del pi en comparació amb la figura de l'autor del bloc. 

Com podeu observar en les fotos, el problema que té el matrimoni de cal Augé, és què fer amb el pi?. De moment la Cristina i el seu marit han hagut de reforçar amb ciment el cantó de la barraca  que ha sofert la caiguda del gran arbre. Tot fa pensar que la barraca no corre el perill d’enfonsar-se.

 

Vista posterior de la barraca, amb les arrels enlaire. S'observa tanmateix que les arrels estaven escampades per damunt del rocallís. Les arrels dels pins són superficials i no profondes, van caure molts pins grossos en la ventada.

57- Al mas d’en Roig

ada vegada que passo pel costat d’aquesta barraca em bé a la memòria la mateixa imatge: un grup d’escolars asseguts  en rotllana escoltant les explicacions de la seva professora. D’això ja fa uns quants anys.

Els escolars eren del CEIP Sant Ramon, del Pla de Santa Maria, la professora a qui escoltaven amb atenció era la senyora Josefina Solé, mestre del Pla, planenca de soca a rel i una gran admiradora de les construccions de pedra seca i de tot el patrimoni planenc. Al cap d’uns mesos a aquesta classe els varen distingir amb el premi Baldiri Reixac per un treball referent a les construccions de pedra seca del terme del Pla.  De segur que tots ells continuen tenint respecte i admiració per les nostres barraques, pel nostre patrimoni.

 Vista des del camí

Aquesta barraca té molts elements en el seu interior: cocos i armari,  a l'exterior una menjadora i un paravent.adrada

La seva planta és quadrada amb lleugera inclinació de les seves parets en forma de tronc de piràmide. Tot el conjunt no destaca estèticament, però forma un exemple típic de barraca amb menjadora exterior i paret paravent a cara nord.

 La portalada és orientada al sud i forma un arc de rastell o adovellat, no massa vistós. Des del camí de la vora – el camí del mas d’en Roig - queda en un lleuger plano inferior amb la qual cosa es té una perspectiva clara de la coberta on hi sobresurt, un parell de pams bons, una vistosa pedra de caramull.

Vista de la portalada

Fa poc em varen contar una rondalla que diu que algunes d’aquestes pedres de caramull - al damunt de les barraques-, en els dies d’hivern quan el vent bufava fort i fred, emetien un xiulet característic que els pagesos i pastors, de fa segles, en sentir-lo corrien, cametes ajudeu-me, a tancar els remats o els animals al corral o bé anar-se’n de presa a casa o als masos, donat que el vent els avisava que els llops de hi havia als derruïts castells de Salmella i de Saburella baixaven cap a les planes.

Particularment jo no l’he sentit mai el xiulet, però us ben asseguro que si un dia el sento tocaré el dos, no fos cas.

 

 

56- La Barraca d'en Ramón de cal Llúcia

ndinsar-se per un bosc a la recerca de bolets o de espàrrecs de marge, pot suposar trobar-se amb una construcció de pedra seca que et deix bocabadat

 

Aquest és el cas de la barraca de cal Llúcia – pot ser que el nom no sigui correcte- però és el nom pel que jo el conec. En l’actualitat són molt sovint els canvis de propietat de les finques, sobre tot en aquesta part del terme, per tan pot suposar confusions en els seus noms que corregirem per una millor identificació mentre no incorpori les coordenades per GPS.

Com es pot observar en la foto la coberta plana esta plena de vegetació: atzavares,  lliris i fins i tot un pinetell. En la part esquerra de la foto s’observa la petita rampa per accedir a la coberta.  

 

Vista de l'interior.

Aquesta colossal barraca té unes característiques ben determinades que voldria destacar: dues estances interiors i amb un  amagatall impressionant on si amagaven part de les collites, el seu entorn - ara dins un bosc- és realment espectacular, a la seva vora trobarem un cisterna, un claper i una altre barraca desgraciadament malmesa pel seu propietari.

Vista del forat de l'amagatall

 

  Vista de l'interior de l'amagatall

 

 

 

55- Barraca de marge amb cisterna.

 

 

n les contrades de les planes els elements de pedra seca més habituals són els marges, n’hi ha per a tota arreu: de baixos, d’alts, d’amples, d’estrets, que enfaixen camins o que tanquen completament les parades els que amaguen arneres,  amagatalls, cossiolets, etc, etc.

Coneixia a un vell pagès, que sempre em deia: “amb totes les pedres que hi ha a les planes es podrien tornar a construir totes les catedrals de Catalunya”

Molts marges formen par d’una barraca, o una barraca forma part del marge?. Aquest n’és un bon exemple.

Aquesta barraca, en la que una de les seves parets forma part del marge, té el disseny típic de les antigues construccions: la forma de tronc de piràmide amb els vèrtexs inclinats d’uns 80º i la cúpula plana. A més, la seva porta ampla té un arc de rastell o adovellat, a dreta i esquerra s’hi aprecia un pedrís amb grans pedres.

En la foto s’aprecia, a costat i altre, l’alt marge del que forma part,  a més hi podem observar la cisterna al mateix costat de la barraca, un fet no massa habitual.

 

 

Ahir el meu fill gran, en Marc i la noieta que és la seva parella,la Ioli ens van fer saber que volen oficialitzar la seva convivència.  Desprès de casi quatre anys de conviure, ho decideixen lliurament fer-ho.

D’aquesta manera exerceixen un dels bens més preuats que tenim les persones: la llibertat de decidir, cosa que hi ha qui no ho accepta, ni ho deixa exercí.

Per aquets motiu he triat una barraca de dos cossos diferents, però que formen una sola construcció.

54 .- En qualsevol racó de les planes

La riquesa de construccions de barraques és tan notòria en les planes de Santes Creus. Caminant per entre els trossos – els camps- erms  per la poca productivitat dels conreus podrem trobar en qualsevol racó una preciositat de barraca tot i que pot estar amagada pels esbarzers, figueres, pins o alzines .

És una pena que la qualitat de les meves fotografies no puguin transmetre tota la grandiositat d’aquestes construccions.

Aquesta barraca amaga una particular construcció. Té dos cossos separats amb dues portalades d’estil constructiu diferent una d’arc de rastell i l’altre amb un llinda pla  amb una gran llosa que sosté un fals arc de rastell o adovellat. El seu perímetre descriu una forma trencada d’angle recta poc usual en d’altres contrades però que en aquesta part de les planes en podem trobar més d’una. Una barraca presenta una bonica cúpula coronada. Tot fa pensar que no son barraques afegides sinó que és una construcció única i uniforme i que cada part era destinada a un fi diferent…

Trobar aquesta barraca no és senzill, com la majoria de les construccions que he anat ensenyant en aquest bloc,  per tan serà necessari que en aquesta primavera o en l’estiu que ve detallem la seva ubicació amb les dades del GPS. Tanmateix va ser un compromís amb l’editorial Piolet, que per sorpresa meva són seguidors d’aquest bloc.

Aquesta editorial em va enviar una bona part de la seva magnífica edició de mapes i llibres descriptius del millors indrets del nostre petit país, i tan aviat com em sigui possible complimentaré  el meu compromís.

.

.