Pedra seca.Barraques i Cossiols. Ruta del Cister

53 –  Per a tota la gent de “ El Món de RAC-1”

El món a RAC1 » Lluis Bassets “La setmana europea d’Obama no podia ...

El dia 3 d’abril vaig tenir una agradable sorpresa en escoltar a primera hora del matí, el nom d’aquest bloc que amb un bonic comentari van fer en el programa matinal de RAC-1 que dirigeix l’excel·lent periodista Jordi Basté. No cal dir que escoltar per una cadena nacional el teu nom, i els elogis al senzill bloc dedicat a la pedra seca, t’omple d’orgull.  Gràcies Basté en nom de tots els que ens batega el cor amb la pedra seca i amb els que estimem els elements senzills, de vegades poc valorats, que formen part de l’extraordinari patrimoni cultural de la nostra pàtria.

Per agrair aquest gest ensenyaré, a més a més d'una barraca, elements poc vistos i senzills que formen part del patrimoni  de la pedra seca en aquesta contrada.

El marge: És un element que té diferents finalitats,

a.    La més important de totes és la contenció de la terra de conreus quan són en zones de pendent. Al terme del Pla n’hi podem trobar de tres metres i mig d’alçada com el del Carpi de cal Torrossolla en plena zona de muntanya,  o a la torre d’en Rosell en zona de terra més plana i del que hi sobresurten unes esplèndides escales.

Marge de la torre d'en Rossell al cami del bosc

b.    El de contenció de la terres sobreposades en zones rocalloses o de poques terres, són terres pobres. La seva alçada és molt variable.

c.    Els que separen les finques. Aquests són molt freqüents a la partida de les planes donat què,  a més de separar,  emmagatzemen les pedres que hi sorgien.  Encara en surten de la terra cada vegada que se li clava l’arreu per conrear-la. Alguns sorprenen i amaguen autèntics amagatalls, coves, dipòsits o cossiols. Podem trobar finques completament enfaixades, diríem emmurallades. Hi varem fer un càlcul, per abstracció d’un terreny,  que ens donava un total de 300 kilometres de marge en aquesta zona i una  altra quantitat impressionant de pedres.

Els arrecers. No són massa freqüents i servien per cremar les rames de l’ esporgar els arbres o les sarments de les vinyes.

Arrecer al bosc del Manye.

Les arneres que generalment estan integrades en els marges o en les barraques.

( veure la nº     ) .

Els bassals. Són l’expressió simple o primària dels cossiols, són petites basses picades a la pedra.

Bassal al mas d'en Tosas.

53.1 La barraca de cal Faló

Aquesta barraca es visible des del camí del corral del Fortuny, dins la senyalada ruta de les barraques. Té una cúpula coronada ben conservada i en el seu darrera hi trobem una cisterna ben conservada i a la part del davant,  fent de paret d’ arraser del vent, una menjadora per a l’animal.

Detall de la porta. S'observa clarament el rocallís de la base de la barraca.

52 – Amb lliris blaus

En les nostres contrades no són massa freqüents les barraques, o d’altres construccions de pedra seca, en les que la seva cúpula exterior sigui quasi plana, això ve donat per que la volta és adovellada, les pedres estàn colocades de rastell, la qual cosa comportava una tècnica de construcció diferent a les cúpules coronades o de les construïdes amb les lloses planes i lloses de contrafort.

De totes maneres al Pla i a les planes de Santes Creus, encara que en tenim  poques, les que hi ha són magnifiques construccions d’aquest estil. La gran barraca de la Capona, dins la Ruta de les barraques del Pla, és la més representativa.

Detall de l'arcada  de la porta (de rastell o adovellada).

Moltes d’elles, com aquesta, al camí d'Alió,vallada i propietat de l’Incasol, tenen lliris blaus - lilosos plantats al damunt de la coberta, arrelen enmig del pedruscall de que està feta.

El pedruscall dona estabilitat a les voltes adovellades ja que estampeix i fixa cada pedra rastrellada, aquesta tècnica també és fa servir per a construir els marges. El fet de plantar-hi lliris respon a la dita popular de que els lliris lliguen el pedruscall i perque necessiten molt poca aigua per viure.

51. En el bosc de cal Frai

Mentre que les de ca l’Entino són construccions estèticament impecables, ben construïdes, harmonioses, de línies clàssiques     ( si així es pot definir), les de cal Frai són anàrquiques, innovadores, amb detalls sorprenents. Llàstima que estiguin tan mal conservades.

Si hagués de fer un paral·lelisme amb estils arquitectònics ( quin atreviment per la meva part) diria que unes serien renaixentistes  i les altres modernistes.

Aquesta barraca té una portalada molt baixa amb porxo a diferent alçada però am molta profunditat, fins hi tot entrar-hi resulta poc còmode.

La cúpula és coronada i es consrva en bon estat.

En l’actualitat no s’endevina com podia ser originalment, fins hi tot la pròpia finalitat de la construcció queda en entredit ja que s’endevina més una estructura d’amagatall que de barraca.

El seu entorn és tanmateix confús, un gran munt de pedres sense estructura definida. Qui sap sí és inacabada o enrunada. De totes maneres, com s’observa, l’estructura és ben curiosa  i contrasta amb les que són a pocs metres.

 Detall de la porta de la construcció.

50. Una barraca amb història

om aquell qui no vol, ja he penjat 50 construccions de pedra seca en aquet bloc. Probablement moltes d’elles són les més espectaculars i les més especials.

Encara en falten moltes per ensenyar.

Tenia previst ensenyar per la que faria cinquanta, una de molt especial, una de les que més elogis arquitectònics ha despertat de l’August Bernat, però encara no en tinc cap fotografia. Per diverses circumstàncies no hi he pogut anar mai, m'hi han d’acompanyar donat que desconec el seu paratge, tot i que en diverses vegades he intentat trobar-la sense èxit. Ja l’ensenyaré més endavant.

Aquesta que us ensenyo, és la de la plana del Bajego o del Mixonet.

No té res d’especial excepte que és de la meva propietat i per ella va començar el meu interès per aquestes construccions - un bon dia en que vaig  arranjar una part malmesa per unes canalles, que jugant, jugant la van mig enrunar-. Les dues canalles eren en meu fill gran i un dels meus nebots . Els dos també em van ajudar a arranjar-la.

És una construcció tan senzilla, simple i austera que per a donar-hi un toc de distinció, vaig posar-hi una pedra de caramull damunt la porta, i no damunt de la cúpula com seria perceptiu.

Ara bé, hi he fet foc, he menjat dins ella, m'hi he aixoplugat i fins hi tot hi he fet una migdiada.

El veritablement sorprenent d’aquesta construcció, i us ho puc ben assegurar, és que quant plou no hi ha cap gotera, quan hi fas foc tot el fum surt per entre les pedres, com si transpirés i per molta calor que faci a l’estiu, a dins si està molt fresquet.

Detall de la pedra de caramull damunt la porta.

49- Un conjunt recuperat

En reconeixement al bloc: Patrimoni històric i artistic de Josep.m

En Pep és un dels més fidels i prolífics blocaires de Tinet,  quasi bé dia sí, dia també, publica en el seu bloc notícies i comentaris sobre arqueologia a nivell global. No ens coneixem personalment, però compartim l’afició per les pedres, ell d’una forma molt professional  amb fonaments molt amplis i jo de manera totalment amateur  i amb moltes limitacions, centrades sobre les construccions de pedra seca del meu poble.

Aquesta construcció ha estat durant molts anys amagada a la vista per una exuberant vegetació invasora de la que només han deixat un parell de pins. Els actuals propietaris han fet una feina de desbrossament lloable i d’alguna manera l’han convertit en un segona residencia on fer-hi la paella, la carn a la brasa o les calçotades.

De totes maneres no és fàcil veure-la a simple vista tot i que esta ubicada a tocar del camí del corral del Fortuny, just al pujar la costa del Socot a mà esquerra.

Aquesta és una de les moltes barraques que té un entorn amb diversos elements com la menjadora exterior, ara reconvertida per a fer-hi foc, i amb un claper on si amunteguen tones i tones de pedres.

Probablement la barraca, amb la portalada de llinda amb unes grans pedres plana horitzontals i amb la cúpula coronada, no és de les més espectaculars ni té grans elements destacables o remarcables, però el conjunt de la construcció sí que crida l’atenció. De ben segur ha estat fruit del treball de diferents generacions donat que la quantitat de pedres que la componen esborronen.

Desitjaria que els seus propietaris no la malmetessin incorporant elements nous i aliens a la pedra.

48- Una barraca pels animals

quest nou exemple de barraca, és el primer que presento al bloc destinat bàsicament a fer d’estable pes animals de treball que en la nostra comarca eren bàsicament, les mules, les matxos, els cavalls i els rucs o ases.

Com es por observar la porta és molt ampla i alta, en el seu interior i ha una gran menjadora.

Que es construís una barraca amb aquestes característiques vol dir que els conreus primitius d’aquesta propietat eren dels que  necessitaven, la major par de l'any la força de treball  només de l’home,  per tant els animals romanien tot el dia a l’estable una vegada eren desenganxats dels carros.

L’atractiu d’aquesta barraca és la seva porta, d’una simetria i arc adovellat notable. En l’actualitat es troba al mateix llinda del bosc i del camí,  tot fa suposar que en pocs anys  quedarà coberta per la vegetació.

47-L’enginy

De vegades en les coses més senzilles és quan es fa evident la capacitat i necessitat d’enginyar-se-les per a poder aprofitar al màxim els recursos, sobretot si són escassos.

En aqueta barraca es fa evident la necessitat d’aprofitar l’aigua, un bé tant escàs en aquestes terres del terme anomenades “les Planes “, cosa que ja n’he fet menció en d’altres escrits, sobretot al parlar dels cossiols.

Observareu la canalera  al descobert que recull l’aigua  de pluja fins a una petita cisterna al costat de la barraca, avui completament coberta per la vegetació, en deixar-se de conrear les terres i per tant convertint-se en un paratge oblidat.

Jo diria, que aquest arranjament per l'aprofitament de l'aigua ha estat fet posteriorment a la construcció original, donat que la seva cúpula coronada és plana.

La canalera vertical -que passa per la cara on hi ha la porta -, esta picada a la mateixa pedra,   aprofitant l’ inclinació de la paret.

46. Al bosc del mas d’en Roig.

El bosc que hi ha entre el mas d’en Roig i el camí dels Muntanyesos     amaga una barraca de grans dimensions, ara envoltada per tota mena de vegetació, la qual cosa que li dona un cert aire misteriós donat que al trobar- te- la de sobte, - tan majestuosa -, et quedes  sorprès alhora que et preguntes com pot ser que enmig d’aquell bosc tant espès i inpenetrable s'hi pugui trobar tal construcció.

La barraca té una gran portalada amb arcada de mig punt, una cúpula coronada, un marge- que feia d’ araser- amb menjadora, tot plegat d’unes mides considerables. El seu interior és auster.

Ara aquesta barraca es pot veure des de el Camí dels Muntanyesos, ja que una acció de desforestació i de neteja del bosc - per tal de prevenir els incendis- ha permès visualitzar-la, cosa que fins fa un parell d’anys era impossible.

Aquesta barraca es troba a uns cinc cents metres al sud del cossiol d’en Soleta.

Al darrera de la barraca hi ha un petit amagatall -orientat a l'oest- que desconec quina era realment la seva finalitat

( si era mig cossiol o per guardar-hi quatre portadores o estris), però amb una perfecta i menuda arcada adovellada. 

45.  El cossiol  del “Txancarradet” a la plana d'en Faló

Aquest és un dels cossiols més ben fets que conec, amb un acabat  exquisit i d'un perímetre quasi circular. Hi trobarem uns petits detalls que denota el bon gust i la bona feina feta del, o dels, qui el varen  construir.

Cal destacar, en aquest cossiol, el caramull de pedruscall que cobreix la coberta, un pedruscall molt uniforme i d’una mida molt semblant totes les pedretes. La seva porta més ampla dels de la majoria. Podrien dir, de tot ell, que és un construcció d’ una mida mitjana. El rocallís en el que es fonamenta esta rebaixat en l'interior per a poder emmagatzemar més aigua de la pluja.

El paratge que amaga aquesta construcció esdevé tan poc freqüentat que el seu estat de conservació és extraordinari. Llàstima que les fulles de pi, herbes i d’altres elements impedeixin que l’aigua llisqui pel damunt del rocallís i es dipositi  dins seu, per la qual cosa resta vuit des de fa molts anys.

Són d'aquestes senzilles construccions per la seva mida, però grandioses expressions de la tenacitat i del sacrifici de la gent de la nostra terra.

44. A la Plana de cal Damià

A la vora mateix camí del corral d’en Fortuny, vora la propietat que dona nom al camí,  trobarem aquesta barraca de línies clàssiques i per tant podrien aventurar-nos  a datar-la com antiga. La inclinació de les parets es de 80º, les bases i les cantonades amb grans pedres i una par d’ella enfaixada amb un marge que reposa damunt un lluent rocallís.

Destaca la menjadora exterior per l’animal , allunyada de la portalada, que fa angle recta amb la porta de la barraca. En la majoria de barraques la menjadora està aprop de la porta. Aquest detall em recordà un comentari del meu pare que m’explicà que a un home  li havien pres la mula mentre feia la migdia, al tenir la menjadora lluny de la porta i no s'en adonar del furt. A l'exterior dos petits foradots servien per mantenir l'aigua del canti ben fresca.  Dins la barraca hi un bon nombre de detalls com  armaris,  cucós , foradots pel canti, fins i tot un amagatall per l'escopeta, que no descobrirem.

El seu exterior està envoltada d'un camp permanent de farigoles, que el propietari te cura en mantenir. És una gratificant experiència visitar-la quant estan florides. Les farigoles de les Planes tenen una olor molt intensa.

La barraca està coronada per una esplèndida pedra de caramull, com si lluïs permanentment una barretina.

Interior de la barraca

Aquesta barraca és de fàcil accés, a la mateixa vora del camí del corral del Fortuny, ara mal anomenat de la Vallesca.

43.- La incomparable barraca del Manilles, a les planes de Santes Creus.

Una característica molt diferencial d’aquesta barraca  radica en que en el seu interior  hi ha una cisterna, és a dir que de ben segur havia servit d’habitacle.

Els historiadors del monestir de Santes Creus, com és el cas de la historiadora Elisabet Baldor, detallen que en aquestes contrades s’hi referència l’ antic Mas de la Pedrera que pertanyia a la  comunitat del Cister , a prop de l’ ermita de Sant Pere,  i que més tard és dividí en dos altres masos, que bé podrien ser el Mas de la Capona i el mas de l’antiga família de la Maria Montserrat , la meva rererebesavia que esdevindrà en el segle XVII en el Mas d’en Tosas.

Detall de les escales per pujar a la cúpula

S’ aprecia la perfecció de la restauració i detall de la magnifica portalada.

El seu interior està fumat.

 Particularment sempre he pensat que aquesta macro construcció de pedra seca que avui coneixem com la barraca d’el Manilles, ben bé podria ser aquest mas descrit.

La barraca d’en Manilles es va restaurà fa uns anys en rebre una subvenció de la Fundació Territori i Paisatge,  de l'obra Social de Caixa de Catalunya i gràcies això, avui llueix un aspecte que impressiona.  Aquesta construcció esta molt ben detallada en “el racó de l’August Bernat” i  mercès al seu iterés i a la predisposició del seu actual propietari “ El Manilles del Pont”  es va poder reconstruir.

A pocs metres hi trobareu les barraques i construccions descrites en les fitxes 40 i 39  en un paratge ple d’aquestes construccions .

42. Al bosc de ca l’ Antino

M’agradaria poder veure a vista d’ocell quantes barraques s’amaguen dins els nostres boscos, de segur  que quedaríem tots ben sorpresos.

Al bosc de l’Entino hi trobarem aquesta petita joia, per  la seva tipologia, i pel tamany dels arbres del propi bosc, s’endevina ben antiga.

Aquesta barraca és sòbria i austera sense masses detalls. Hi recordo haver-hi vist una petita pica de pedra per poder abeurar l’animal, però ja no hi és! o era en una altre?

Haver perdut la llibreteta on hi tenia tantes anotacions, m'esdevé un mal de cap.

Aquest bosc de pi i alzines amaga diverses construccions i s’ajunta amb el bosc del Frai , també amb varies barraques i cossiols que ja descriurem.

41. En el ben mig d’un bosc

En aquest temps de bolets,  aquesta tardor escassos, quan intentes plegar-ne alguns i t’endinses per uns dels nombrosos camis estrets que travessen  petits boscos de pins i alzines, et pots trobar amb una joia de barraca.

Aquesta barraca, és al bosc que anomenen “del Mariano”, al ben mig de les planes del Pla, certament un indret amagat i difícil de trobar. Aquesta construcció, d’ una seixantena de passes de perímetre exterior, té un bon nombre d’elements característics de les barraques i en el seu interior  podem trobar armari i cocos, en l’exterior un gran pedrís de cara al sud i una menjadora molt gran per a l’animal.

Que hi fa una barraca en mig del bosc? Es podeu preguntar. És ben senzill, fa menys de dues generacions que aquest bosc era terreny conreat, de fet encara hi ha rebrots d’oliveres i  troncs d’ametllers secs.

Davant de la barraca, es pot apreciar  el perímetre circular de l’era, una gran era que en lloc de palla i gra ara hi té farigoles i romaní, esbarzers i argelagues, pins i alzines. La vegetació  del seu entorn ha canviat i la que deuria ser un aixopluc pels pagesos esdevé acollidora d’algun  cau de conill.

40. Per treure’ns el barret

Sí teniu la fortuna de poder visitar aquesta colossal construcció de pedra seca a les planes de Santes Creus,  en el mateix indret de l’arnera (nº 39) de segur que em donareu la raó i que difícilment cercareu un qualificatiu apropiat per a descriure-la .

Aquesta imponent barraca té dos estances interiors d’una perfecció de construcció digna de ser signada per un mestre de la pedra seca. Les dues cúpules son coronades i molt ben acabades.

Foto des de  la segona estança interior

Destaca la volta que uneix les dues estances, acabada en llossa plana, al igual que l’arnera descrita en la fitxa anterior, i l’arcada de la menjadora. Tot el conjunt està integrat en un gran marge i des de la seva portalada es veu la  gran barraca d’en Manilles ( que ja descriuré però que podeu trobar detallada a “el racó de l’August Bernat”).

Aquest és un paratge de tanta riquesa en construccions de pedra seca que en pocs minuts  es pot  gaudir d’unes construccions esplèndides, alhora de que sí coincidiu amb el toc de les campanes del proper  monestir de Santes Creus, el immaculat silenci del paratge, només trencat  pel so de les campanes, us pot transportar a un preuat clímax cistercenc.

Per contra l’explotació agrícola és simple i basada en els conreus d’ametllers, oliveres i vinyes de la senzilla varietat de parellada.