Pedra seca.Barraques i Cossiols. Ruta del Cister

97. Barraca de la plana del cal Corralnou

Tot i haver-hi passat pel seu costat mil vegades, mai havia pogut contemplar-la en la seva totalitat. Mercès a la tasca de la gent del Drac Verd, una altra vegada “els pedrasequeros” del Sitges, ho he pogut fer.

Desbrossada i neta de vegetació podem contemplar-la, te un perfil circular amb una portalada ben curiosa, donat que el seu arc de mitja punta està constituït per un fals arc de rastell i dues lloses inclinades contraposades, amb dos nivell d’altres lloses que formen una original i complicada arcada.

En el seu interior auster, sols la menjadora dona testimoni de la seva inicial utilitat. En aquest indret proliferen les barraques, gran, petites o de marge, la raó la trobarem en la necessitat dels pagesos de sopluig, de despedregar el pobre terreny i, per qè no, per fer la migdiada després dels àpats al tros . 

u Detall de l'original i complicada arcada de la porta

 El menjar pels àpats es transportaven en “el sarenatxos “ (no sé si ben escrit) una paraula que no he trobat al diccionari i que a la nostra comarca denominava a una bossa rígida de cuir, ovalada amb l’interior recobert generalment d’espart teixit, amb diferents compartiment per guardà els aliments, el botell de vi, el canut de la sal, l’oli, els llumins i d’altres petits estris. Tenien una tapa rígida amb una o dos sivelles. Tanmateix portava unes corretges per poder lligar-la a la barana del carro.

La Mª del Carme de cal cal Pagés, -o també de cal Corral-nou m’ha demanat la foto de la barraca. Codi a Wikipedra 4393.

Sempre que he publicat la foto d’aquesta barraca en les xarxes socials hi ha hagut una admiració pel seu tipus de portalada, feta amb una tècnica inusual.

La fotografia aèria ens ensenya la quantitat de barraques que hi ha en aquesta petita partió del terme de Les Planes

Dades gps: E 361747,5

N 4580711,2

96. La barraca de l’era

Aquesta barraca probablement sigui una de les més conegudes del terme del Pla, si més no està al tocar del pàrking de la Ruta de les Barraques, en l’anomenada ruta de la Capona.

És una de les poques barraques que en acull una era de batre. El batre era un vell i tradicional treball de la pagesia del camp, ara solament és recorda en la festa del segar i batre que cada any des de fa ja unes dècades celebra la veïna població de Cabra del Camp.

Les eres són els llocs on es realitzava la batuda, escampar les garbes dels cereals, trillar-les amb el trill, recollir la palla i el gra.

Ni ha de dos tipus, les enrajolades, amb rajoles vermelles, i les que tenen el terra empallat. Empallar l’era, una feina prèvia a la batuda, tenia lloc en els primer ruixats de l’estiu, els pagesos estenien una mica de palla que estampien damunt el terra.Si l’estiu era sec calia mullar-ho manualment, després calia escombrar-la  amb ramassos- una mena d’escombra feta amb aquest arbust molt resistent i tosc.

Aquesta tècnica evitava que s’aixequés la terra del sol, permitent recollir el gra i la palla sense massa pols.

Aquesta barraca va ser una de les primeres en aparèixer la seva foto en un mitjà de comunicació, a l’estiu de l’any 2000, en un excel·lent reportatge de la periodista vallenca Gemma Casalé sobre les construccions de pedra seca al Pla. 

L'era

Arquitectònicament la barraca te la cúpula coronada i una portalada amb arc de mig punt, amés conserva el paravent enfeixat. La seva gran era,  d’una vintena de passes de diàmetre, està perfectament limitada per les pedres verticals.

95 . Dins el bosc d’en Rubinat

El bosc d’en Rubinat està situat al sud del terme del Pla quasi tocant al camí d’Alió. Aquest bosc deu el seu nom a una de les grans cases pairals planenques del segles XVIII,  què per raons de matrimonis arriba al Pla, provinent de Ciutadilla. Posteriorment passa a mans del Marquesat de Vallgornera, un dels històrics i darreres grans terratinents del terme. Avui en dia la gran casa de cal Rubinat acull  una Residència per a la gent gran.

Aquesta gran barraca de cúpula coronada amb porta en arc de mig punt queda ben amagada per les ombres i penombres dels pins del bosc, com si la volgués preservar de les mirades de la gent, guardar-la només pels pocs essers que l’habiten .

El que més ens sorprèn d’ ella  a primer cop d’ull són els tres diferents nivells escalonats de la seva construcció.

Configuren tota la resta de la construcció el paravent - menjadora i l’estranya construcció quadrada iinacabada del  darrera el paravent, de la que només s’endevina una petita obertura a ras de terra ,i ens omple de desconcert en voler esbrinar el seu ús.

Detall del segon nivell de la cosntrucció

El segon nivell de la construcció fa de base a la cúpula coronada i dona la volta a tota la construcció com si fos un pas de ronda.

 Detall de la inacabada construcció quadrada

Malauradament una part de la construcció presenta un greu estat de conservació proper a l 'enrunament.

Aquesta construcció ha rebut totsels elogis del grup Drac Verd

Dades gps: 357584 E , 4576709 N

Vora  el camí de vell de Vila-rodona, hi trobarem aquesta magnífica construcció que té característiques diferenciades de les altres grans barraques del terme.

Segona estança: l'estable

En primer lloc, aquesta barraca és molt lineal, és a dir que les seves estances interior estan una darrera de l’altre, en el sentit de la porta, en un passadís en lloc de un cantó o a l’altre. La primer l’estança és gran,  destinada als estris, pel foc,o pedrissos per seure, al fons la segona , l’estable amb una menjadora. Tot plegat ben construït i força ben conservada.

La cara principal, on hi ha la portalada, és arrodonida, d’ampla curvatura.

L’interior té dues estances ja descrites més fondes que el nivell actual dels conreus i del camí que l’envolta. El dia que la visitarem el terra encara estava enfangat i humit per les passades pluges, un fet que em sorprengué molts, però ben a la vora hi ha d’altres barraques amb aquesta característica.

Aquesta par del terme és dedicat majoritariament al conreu de la sembradura,  les barraques s’havien de construir on manaven els rocallís i aquest estan a un nivell inferior de la terra fèrtil

He de suposar que en temps passat davant la porta de la barraca hi deuria d’haver un petit terraplè per desviar l’aigua del camí, evitant que en temps de pluja el interior quedés  enfangat i humit.

 Probablement aquesta sigui la barraca de grans mides més a prop de la població.

Primera estança : el foc i els pedrissos

La construcció principal té afegida una altre barraca més petita.

93-  A les Planes d’en Guardià, en el camí del Pla a Santes Creus, m’he trobat davant d’aquesta oblidada construcció, amagada pels matolls, sense poder admirar la seva petita  però bonica porta i cúpula d’arc de rastell.

A la vora, enganxada a la paret sud hi resta la cisterna amb una vella porta de fusta mig trencada que la manté fosca.

Una més de les nombroses barraques i construccions que resten en l’oblit amagades de la vista i que sols pots conèixer per l’ atzar .

En veure-la vaig recordar que no he sentit en aquesta campanya electoral al Parlament de Catalunya del 28N, cap argument en defensa del patrimoni de l’arquitectura rural ni cap plantejament obert e intel·ligent per la defensa real de la pagesia.

El sector primari de la nostra economia  deu ser com aquesta construcció, resta en l’oblit i  només l’atzar et fa recordar de la seva existència.

Dades GPS

 longitud 1º 20” 26,47

latitud 41º 20” 24,88

Porta de la cisterna

Cúpula de rastell

92. Diversitat

La gran diversitat de construccions que podem gaudir al llarg i ampla del terme del Pla i de les planes és extraordinaria. Probablement  el nostre patrimoni cultural de pedra seca és un dels més rics del país en la diversitat i en la majestuositat de les seves construccions.

Aquesta barraca, amagada dins el bocs, donades les seves característiques pot ser un exemple d’aquesta diversitat . Un reduït habitacle envoltat de paravents de dimensions considerables a cada banda.

La porta es força original, els laterals inclinats  sostenen un petit arc de mitja punta. Sens dubte els seus constructors van trobar la manera de reduir els esforços i entrebancs que comporta fer-la amb una llinda plana i pesada o amb un arc de dimensions considerables.

El pelat rocallís ens ensenya sobre quina mena de terreny esta construïda, De ben segur que en els seu orígens aquesta barraca donava aixopluc als pagesos que conreaven les terres del seu entorn actualment conquerit pel bosc de pins i d'alzines.

La podrem trobar a la partida del camí d’Alió si algun dia ens endinsem en el bosc per anar a  plegar bolets.

Per cert, en les nostres comarques pleguem bolets no els cacem com diuen a TV3.

91. Temps era temps

“Temps era temps”, una expressió  definida per aquesta imatge  de la barraca de pedra seca i de l'ametller sec que en temps passat tenien viva.

Era  un temps en el que la gent d’aquesta terra  sols podia refiar-se de la seva perseverança, treball, esforç i fe en les seves humils condicions i les justes pertinences.  Un temps ben diferent dels actuals, un temps en que els valors de les persones era el seu patrimoni més preuat.

Aquesta construcció a la vora del Camí d’Alió pertany avui al patrimoni d’Incasol, al que he d’agrair públicament la seva col·laboració per tal de poder catalogar totes les seves barraques del Pla.

Una barraca molt humil, en el seu interior una petita menjadora i un cocó ens descobreixen els seus usos.

90. Les barraques de l’oblit ( I)

 És ara a començaments de la tardo quan els passejos per les Planes del Pont se’m fan més freqüents. Any darrera any retrobo els conreus  abandonats i el bosc un pas més endavant.

Acostumen a haver-hi en cada un d’ells una barraca que també resta  en desús i oblidada, de la de que ja ni es recorda el nom o el renom del seu propietari i per tant no la podem anomenar com caldria i desitjaria.

 Aquesta barraca n’ és  un clar exemple. Tot i la majestuositat que confereixen les seves dos cúpules i la seva porta amb arc de mitja punta, resta impassible en l’abandó.

La construcció en forma piramidal presenta un acabat superior amb una filera de pedres rastellades molt elegant, com sí haguessin volgut acabar-la amb d’un adorn a l’ estil d’una cinta  que adorna els cabells d’una jove pubilla.

 Es veu clarament que li van afegir posteriorment un marge paravents de línea trencada.

Aquest paratge il·lustra l’oblit, l’abandó, al desinterès per les coses que hom té i no en sap mesurà el seu valor o sí més no, a l’esforç que comportà  als qui la van aixecar pedra a pedra.

89. Les barraques i els fets del 2 del  7bre de 1642 a Santa Maria del Pla.

En les dades que escric aquesta referència, segons els documents es compleixen 368 anys dels fets tràgics que tenyiren de sang els carrers de la vila on vaig néixer.

La tradició oral ens recorda que moltes de les famílies que vivien en “lo lloc de Santa Maria del Pla” s’amagaren per les barraques del terme fugint dels exercits i de la guerra.

 Van amagar-se al camp, al tros, on podien trobar aliments donat que a començaments de setembre la pagesia es preparava per recollir les collites d’ametlles, de figues,  d'avellanes o bé dels raïms primerencs com el macabeu, sense oblidar la possibilitat de la caça de conills amb els llaços o amb les trampes.

Els camps i conreus allunyats de la població o dels camins més transitats deurien ser un lloc més segur per escapolir-se dels abusos de les tropes franceses, què en teoria  havien de protegir a la població, o bé de la ira i violència de les tropes del rei borbó que els assetjaven.

Les barraques de la plana del Socot haurien pogut ser un d’aquests llocs, ja que estan situades en un turó que configura la costa de l’ Arnet, en direcció al Pont d’Armentera. Des del lloc es divisa perfectament tota la plana del Pla i per tant és un bon observatori.

Aquestes dues barraques juntes, una més grossa que l’altra amb un ample arc de mig punt que sobresurt de la barraca i la petita amb una llinda plana.

A pocs metres hi trobarem dos cossiols, l’un també més gran que l’altre. El més petit té una estructura realment ben plantada.

Les noves tecnologies han afavorit la creació de formes de comunicació inesperades i sorprenents, si més no les xarxes socials han democratitzat, d’alguna manera, la comunicació, posant a l’abast de qualsevol la manera de cercar i divulgar els pensaments propis i els al·lilens, tanmateix ha afavorit noves maneres de fer amistats.

Si encara gaudíssim de la ploma del gran Josep Pla probablement hagués afegit un nou concepte de classificació de les persones amb qui hom té relació. Així doncs a la seva coneguda classificació “ d’amics, coneguts i saludats” hi hauríem de incorporar el concepte de “Feisbucats” per a definir a aquelles persones que sols coneixem per compartir amistat al Facebook.

  Barraca i cisterna coberta. Al fons la barran barraca del Pepet Cabnret

He tingut l’ocasió de conèixer en persona a la Laia i al seu marit , en Jaume, de Girona. Amb ella compartim cognom i val a dir que va ser la meva primera amiga a la xarxa, amb ell compartim una afició que en ell és passió.

La nostra trobada quasi és deu a la pedra seca, doncs la Laia va descobrir-la mitjançant aquest bloc. Aquí va començar la seva admiració per les nostres construccions, sobretot pel cossiol d’en Soleta.

 Una calorosa tarda d’estiu varem visitar una selecció de les grans construccions properes al mas d’en Tosas.

  Foradot que amaga l'entrada a una petita cova excavada sota el rocallís.

Una d’elles va ser el conjunt de les barraques de la plana d’en Cabreta, que apart de la gran barraca – fitxa 11-,  té d’altres construccions agrupades al seu entorn molt interessant.

La Laia devant la portalada d'una barraca

Del bon regust d’aquella tarda i de l’amistat iniciada amb el matrimoni Estapé-Tosas, bé val deixar-ne una petita referència.

87. L’èxtasi de la pedra seca

  El plaer de posseir una obra d’art ha de ser molt superior al plaer de mirar-la, poder determinar quan i com gaudir-ne permet omplir a l’esperit de totes aquelles petites engrunes, de milers de sensacions, que ens produeix a la fi la felicitat i ens encamina al camí de l`èxtasi.

La barraca a la partida de la plana del Roberto, és una obra d’art.

 Vista des de l'exterior descuidat

Aquesta barraca esta magníficament descrita en paràmetres d’arquitectura per l’amic August Bernat en el seu bloc “ El racó de l’August Bernat”, que per cert ell anomena”la barraca d’en Xantus”, una nominació desconeguda per la gent de Pla, perquè és un renom de la veína població d'Alió..

“Ens dóna la benvinguda un gran arc dovellat i penjat a 2’50 m. d’alçada, amb una amplada de 2’57’—m. que dóna accés a un vestíbul capaç d’aixoplugar un carro amb vela inclosa. L’entrada és rectangular de 2’70 x 3’67 m. coberta amb una falsa cúpula que tanca amb una curiosa i ben travada filera de pedres posades de cantell a 3’22 m. d’alçada.”

Aquesta estança, deixant a part la capacitat de contenir un carro amb vela, presenta com a únic element funcional, el que sembla haver estat un petit cossiol (espai cobert i habilitat per a la recollida d’aigua) ara tapat de pedres. Un altre portal dovellat, aquest notablement més petit, tot i així amb una amplada de 1’30 m. ens permet l’accés a l’estança interior, de planta circular i pel que sembla totalment habilitada com a estable, amb una llarga menjadora situada frontalment al llarg de la paret del fons. Aquesta menjadora està obrada amb diverses lloses a una alçada de 0’70 m. o sigui apropiada per a ases .També aquesta cambra està coberta amb una falsa cúpula que tanca amb un complicat nus de pedres col·locades de cantell, a una alçada de 2’58 m.”

 Detall de la primera estança i l'entrada a la segona. Al fons la menjadora.A l'esquerra el cossiolet

Feia molt de temps que la buscava, encara no hi havia estat mai al seu interior, tenia el compromís “ d’en Salvadoret”- “el mestre pedrasequero del Pla”, que me l’ensenyaria i jo ni ensenyaria a canvi, d’altres que ell desconeix.

Però una distesa conversa amb en “ Josep Mª de cal Grauet”,-ell i la seva esposa ja han estat esmentats en altres ocasions com uns dels precursors en despertar el interès envers la pedra seca-  em va indicar la seva ubicació.

Aquella barraca feia temps que m’esperava tot i que havia estat molt a prop  d’ella, a la seva esquena.

 Porta amb arc de mig punt de rastellde la segona estança pels animals. Provablement aquesta va ser la construcció original, després ampliada per la màgnifica primera estança.

L’ ansietat de comprovar les seves excel·lències tècniques en la construcció de les dues cúpules de  i la gran alçada de la cúpula d’entrada en aquelles hores matinals que trenca l’alba d’un dia ennuvolat, en varen incrementar l’ansietat i no vaig poder d’estar-me uns instants llargs admirant-la, de repassar pedra a pedra, aquella construcció meravellosa.

 Una construcció que des de l’exterior  aparenta una massa de pedres, però en el seu interior hi va quedar reflectida tota la grandesa de la construcció i de la tècnica de les barraques de pedra seca.

Quina pena que el seu entorn estigui tant abandonat, fins hi tot si ha llançat a “la tum tum “ una remolcada de pedres just davant la portalada.

  Vista des de l'interior de la segona estança.

Vaig pensar que el propietari deu tenir poca sensibilitat, com si en el seu despatx tingués una pintura d’en Miró o Picasso coberta de pols, de revistes velles i mig tapats de draps bruts. Quina llàstima que no senti la crida de la pedra seca, que no sàpiga apreciar el què posseeix.

En fi, sempre he sentit dir què com més es té, menys es valora el què es té.

Detall del tancament de la cúpul. La dificultat i maestria per a fer aquets tipus de tancament tan perfecte.

La bibliografia i publicacions sobre la pedra seca comença a ser molt extensa, però l’Editorial Piolet és un cas apart. Aquesta editorial publica, apart dels llibres de rutes o itineraris del nostre país, mapes del territori. Ara té la intenció  de senyalar en els mapes les construccions de pedra seca i m’ha demanat la col·laboració que he fet extensiva a la gent de Drac Verd de Sitges. Cal felicitar a l’editorial PIOLET per aquesta iniciativa i reconeixement a les construccions de pedra seca.

Situació GPS

E 359315.8  N 4576061.4

ED 50 UTM 31 N

Long. 1º 19' 4.476"

Lat    41º 19' 18.86"

86.- La barraca d'en  Pep Cinquero

En Pep Cinquero era un personatge molt peculiar, d’aquells que donaven identitat de poble, allò que en diem un tipisme.

El Pep era tartamut, guerxo, mal agarbat i bona persona si no el feies enrabiar. Anava sempre enfaixat amb faixa negra i gruixuda. Com era molt prim la faixa era la peça de roba que més destacava de la seva vestimenta, calçava espardenyes estiu i hivern. Feia sempre olor a tabac i la seva pipa o era als llavis o era a la faixa, però sempre anaven plegats. La compartia  amb els caliquenyos recargolats que fumava habitualment i que molts veíns li obsequiaven de tant en tant.

Era d’una condició molt humil, vivia amb la seva germana que era "un xic especial", en una casa petita i estreta del carrer Pujolet, sovint, aquesta parella de germans, protagonitzaven unes picabaralles al mig del carrer, uns aldarulls dels que se n’ parlava durant dies.

La seva condició era molt humil, veure’l amb el carro i la mula petita i prima era una d’aquelles imatges d’infantesa que et queden per sempre.

Ell va ser el primer brossaire i dos o tre dies per setmana passava per les cases a recollir la brossa. Encara el sento renegar d’aquella manera tant especial que feia tartamodeixant  “ Cacacacccccagunnnnndennnnnaa poooooooosseeeeeeuuuu lalalaaaa broooooosssssa eennn uuuuuunnna gaaaaagallellelledaaaaaa boboboooooonnnnna!

Sempre parlava cridant, era més sort que una soca  tot i portar un audiòfon a l’orella que anava amb una pila i mai se’n recordava de canviar .

Tenia en el seu petit  tros de terra del camí d'Alió una barraca, avui pertany a Incasol, que feia per la seva manera de ser. La barraca té un paravent que crida l’atenció per la seva mida i de lluny confereix una imatge a la barraca que res té que veure quan t’hi apropes. En l’actualitat un gran lledoner la sobrepassa per tot arreu. 

85.b.

La  Diputació de Tarragona ha organitzat una atractiva exposició de les construccions de pedra seca existents en les comarques de Tarragona, exposada amb tot luxe de mitjans en el pati interior de la seva seu.

Aquesta mostra, del patrimoni cultural tarragoní, ens ensenya els estris, les diferents tècniques i molts dels diferents tipus de construccions que s’apleguen d’ est a oest de les comarques de Tarragona -de la Terra Alta fins la Conca de Barbera passant pel Priorat, per tot el Camp de Tarragona i el Penedès.

Particularment em mancaven més coses, però pels profans a la pedra seca  és una excel·lent manera de captivar-los, mostrant les tècniques, estris i una mostra de les belles construccions existents en uns plafons didàctics.

Com si fos el joc de l’oca, “ d’ institució a institució i tiro perquè em toca” ,  la barraca amb la figuera d'aquesta fitxa, pertany a Incasol.

Situada en les seves propietats del Pla, al camí d’Alió,  és perfectament visible des del camí.

És una construcció austera, que a l’ hivern la figuera despullada de fulles  deix veure el seu perfil de tronc piramidal acabat amb molta cura.

A par de l’excel·lent portada d’arc de mig punt, té una cisterna enganxada a la seva cara de ponent amb un paravent.

Encara no podem descriure el seu interior donat que no disposem de les claus de la porta metàl·lica de la malla. Em varem prometre que aviat me les lliuraran, amb la qual cosa podrem cartografiar-les amb l'ajut amb la bona gent dels “pedrasequeros” del Drac Verd de Sitges.

84. La climatologia afecta a les construccions de pedra seca.

Són moltes les construccions de pedra seca  que, per una o altre circumstancia, sofreixen deterioraments.

El passat hivern la climatologia ha fet estralls en les barraques que presentaven deficiències en les seves estructures, sobre tot les que posseeixen una coberta poc consistent on les lloses planes no estan ben fixades amb el pedruscall.

Les glaçades i la neu han fet de la seva i els esllavissaments s’han multiplicat.

La llàstima és que moltes d’aquestes construccions malmeses es troben en terreny erms i abandonats, per tan  aquestes construccions es quedaran sense cap tipus de conservació.

En aquest racó de les planes de Santes Creus, existeixenen  un bé  de  Déu de construccions de pedra seca que responen a les expectatives més agosarades.

Aquesta construcció és un bon exemple. Al primer cop d’ull ens sorprenen  les dues portalades amb arcs de mig punt inacabat.

La barraca té dos cossos en angle recta  que per meten l’entrada a les respectius estances de volta adovellada  o de rastell,  com totes aquestes voltes ens deixen bocabadats.

El tipus de portalada amb la meitat de l’arc és molt poc usual, probablement el què menys, potser perquè estèticament dona la sensació d’incabat o de ” mal catxapat”  ( aquesta expressió pròpia del Pla vol dir mal fet) .

 Detall de la volta de rastell