Pedra seca.Barraques i Cossiols. Ruta del Cister

39. Una arnera singular. Vista exterior del marge que amaga la gran arnera

Tot i que pugui semblar una barraca, és una part d'un gran marge.

Me’n havien parlat i explicat la particularitat d’aquesta construcció senzilla però feta amb enginy . He de reconèixer que no em va ser fàcil trobar-la, però va valdre la pena.

En el camí a Santes Creus, travessant per les torres d'alta tensió en la partida del Murò  ja en el terme  d’Aiguamúrcia però tocant al del Pla,  hi ha una marjada d’uns  cent metres amb una quantitat i diversitat increïble de construccions. Sembla ben bé un petit aparador. Hi trobarem  una barraca mitjana, però molt ben feta, una barraca a mig fer amb dues portes, cosa estranya,  un pou petit i l’arnera que descriurem.

A l’altre cantó del mateix marge hi trobem una excepcional barraca amb dues estances interiors plenes de detalls que descriuré en una propera publicació.

Aquesta marjada m’ha aportat molts elements per a poder mostrar en noves publicacions .

Totes les arneres que coneixia i les que tinc fotografiades, formen par de l’estructura exterior dels marges o de les pròpies barraques (veure la nº 19d'aquest bloc). 

 

Aquesta arnera és diferent, esta feta dins el marge. Té com unes deu passes de llargada i una amplada d’un metre , més o menys , al seu interior s’hi pot caminar dret.

 En aquesta foto és pot apreciar el detall de tres forats al peu del marge.

 

Interior de la cúpual de l'arnera acabada amb lloses planes. Un bon detall per apreciar la senzillesa i alhora grandesa de les construccions i de la tècnica de la pedra seca.

Amb aquesta manera de fer les arneres, suposo que el seu  constructors deurien pretendre en primer lloc amagar les arnes de la vista, resguardar-les de la pluja, tenir-les sempre a una temperatura molt constant i a l’hora de crestar-les i treure’n les bresques de la mel des de l’interior i amb poca llum, perquè les abelles no els piquessin gaire.

Des de l’exterior s’aprecia els detalls dels forats en la paret perquè i podessin entrar i sortir les abelles.

 

Vista de l' interior. El padris i la inclinació de les parets

Les parets del seu interior estan inclinades i es van tancat a mesura que s’enlairen,   la part alta de la cúpula  és tanca amb unes llosses planes d’un parell de pams.

A la paret sud hi puja el pedrís on s’hi col·locaven les arnes, davant de cadascun dels tretze forats a la paret que hi vaig contar.

 

38 construccions inacabades

Podem trobar per tot el terme, i en qualsevol racó, multitud de construccions inacabades que ens posen al descobert la magnitud, la dificultat de la construcció, la quantitat de pedres necessàries per a poder aixecar-les i fins i tot ens podem fer capaços del temps empleat per a fer-les.

Ara la majoria d’elles resten cobertes per la vegetació, amagades a les mirades i alienes a la seva admiració. Solament la casualitat o les indicacions dels propietaris dels terrenys que les acullen propicien que les poden recuperar visualment.

He de manifestar que la seva observació té un encant especial alhora que em desperta la imaginació.  

Aquest matí he experimentat l'admiració envers les construccions de pedra seca, d'una companya de feina. L'Esther  només coneixia les petites construccions.

Sota aquestes pedres s'amaga "la meravella de les meravelles" en pedra seca: El cossiol d'en Soleta, una construcció que deixa bocabadat a tothom que la veu. La podreu trobar descrita en tot detall en la web que estic construït a la webfàcil de tinet: pedra seca. barraques i cossiols.

El podeu admirar en el camí dels Montanyesos,  a la ruta de les barraques.

 

 

Quatre arcades que surten d'un troc central. Com quatre rames d'una palmera

 Els dies que el cossiol esta ple, a l'aigua s'hi reflexen les arcades.

Croquis i mides:

 Té una planta exterior quasi circular de 9,2 m. de diàmetre i de 28 m. de circumferència. El seu interior té forma de pentàgon irregular, les cares sumen un perímetre de 18 m. Les quatres arcades formen una creu, cada una d’ ella està orientada a un punt cardinal. Les arcades tenen una amplada de llum d’ entre 1.70 m. la més gran i de 1.30 metres la més petita. La alçada a la seva creu és de 1.05 m. la més alta, i de 0,70 m. la més baixa. El gruix de les arcades va des dels 60 cm. la més prima, fins als 85 cm. de la més gruixuda. Aquestes quatre arcades formen unes voltes que oscil·len entre els 2,3 m. i 1,35 m. d’alçada. Aquesta irregularitat es deu al perfil del rocallís que forma la base i que configura, per tant, la construcció interior del cossiol.

La resta de l’estructura exterior de la construcció presenta dues obertures que ens donen les mides del gruix de les parets i una entrada d’aigua. La primera obertura que anomenem “porta” orientada a Nord, és l’accés a l’interior del cossiol, amb dos llindars a diferents alçades: la paret de la dreta té una fondària de 1,8 m. i la de l’esquerra de 1,13 m., amb una alçada de 1,25m a la part més exterior i de 0.90 cm a la part més interior.

La segona obertura situada a 3,70 m. de la porta en direcció est, és molt més petita i de forma cònica acaba amb una boca de llum de 50 x 50 cms. aquesta finestra presenta tres llindars a diferents alçades. Aquesta segona obertura la vam trobar durant la reconstrucció, mentre la desenrunàvem per reconstruir-la des de la base. Entre les pedres enrunades hi vam trobar nombrosos brocs i trossos de cantis trencats, el que ens fa suposar que per aquella obertura s’omplien els cantis ja que coincideix amb la part més fonda de l’interior del cossiol i, per tant, on hi ha més aigua. De ben segur que els pagesos que omplien el canti, cansats de que al treure’l se’ls hi trenqués al topar amb les pedres, van decidir tapar l’obertura i utilitzar només la porta.

 

 Els artistes que van fer posible la recuperació:

Va ser tot un plaer contribuir a la seva recuperació. No podia deixar de referènciar- ho en aquest bloc

el Ramón, el Joan, el Jaume, el Pep i el Manel

 

 

36. La barraca del Cosinyola

Per a la sorprenent trobada amb en Siscu Ciuraneta, un vell company i amic que per sorpresa meva m’ha confessat que segueix el meu bloc de barraques.

Aquesta és una de les barraques més sorprenents del nostre terme. Sorprèn la seva mida, la seva construcció de dos cossos amb dues portalades orientades a diferent direcció, l’una al nord amb un paravents a l’entrada que amaga la portalada. Amb una  estança completament tancada i amb el sostre obert  formant una petita cúpula coronada i un clape al tocar d'una amplíssima paret.

En tota la construcció s'hi poden trobar diversos elements com: escales exteriors per accedir a la coberta, cocos i armaris a l'interior, menjadora per l'animal, una pared paravents.

És a dir una completa construcció de pedra seca feta amb grans pedres colocades verticalment i una filera amb rastell per a donar una major resistència.

 Les estances son petites i el sostres baixos,  les parets encara fan olor de fum. En comparació amb d’altres barraques de l’ entorn ( 34 ) aquesta podríem definir-la com una barraca molt massissa, robusta, amb molta pedra.

La podreu veure la dreta del camí del Pla a Santes Creus en mig d’una parada d’ametllers molt ben conreats, just al traspassar la rassa de la guineu i el corral del Majoral

Aquesta és la portalada amb el paravents, orientada al nord.

 

 

 

 

35. Les barraques d’en Salvadoret

El Salvadoret, renom d’en Josep Maria Montserrat, ha estat el darrer director- capatàs del taller de pedra seca fet a la comarca ara fa uns anys. En el seu tros de la partida del mas d’en Roig, ha fet una construcció nova i l’arranjament d’un cossiol, que formen un conjut ben bonicde visitar donat que hi trobarem el contrast d'una nova construcció amb una barraca antiga i ben conservada. La barraca antiga, que té la volta de rastell, volta adovellada. Una cosa molt curiosa és que hi ha fang entre les diferents pedres. Serà original? Li hauré de preguntar.

És una llàstima que en la nova construcció no hagués seguit es cànons de construcció dominants en aquestes contrades tan riques en construccions de pedra seca, sobre tot per inclinació de les parets, que les va fer totalment verticals i la plantació de lliris a la teulada molt poc habitual en aquestes contrades.

De totes maneres ens hem de felicitar per tenir un nou exponent d'aquest tipus de construcció

El que no m’agrada trobar son aberracions que malmetin el nostre senzill patrimoni, com és el cas que us presento.

Aquesta és una de les barraques amb més personalitat, bàsicament per la doble arcada de la porta i per la seva estranya cúpula, en forma d’un barret de bruixa.

Les pressions urbanístiques i la poca sensibilitat d’un equip de govern municipal, capaç de destinar un pressupost per a promocionar la ruta de les barraques, de crear una oficina de turisme, de pagar les mensualitat d’una tècnica de turisme, però incapaç de defensar el patrimoni o de fer complir les normes urbanístiques existents, que diferencien sobre el paper que és un magatzem agrícola d’una encoberta vivenda amb piscina, galliner, plaques solars, garatge, etc, etc. No cal dir que la petita finca està vallada i no s'hi pot entrar.

Penós del tot! Una reprovació al equip de govern del Pla i pel regidor d'urbanisme que deixa fer-ho.

Sense el “magatzem agrícola” tindríem una postal per emmarcar: l’original barraca amb el coll de Cabra al fons. Per cert, que es perfila magníficament l’esquena de cabra que donà, en el seu dia, nom al coll de Cabra.

(Feu un clic a la foto petita per a fer-la gran)

 

 

33. La barraca de la plana d’en Grauet

 

He d’agrair la conversa d’aquest matí amb l’Elisabet i el Pep, perquè m’han recordat que feia masses dies que no complimentava aquest bloc.

 

 Més que una barraca, la barraca de la plana d’en Grauet, en podríem dir que és un conjunt de construccions de pedra seca al voltant d’una gran barraca. El conjunt el formen una barraca central de dos cossos amb una portalada de llinda pla, format per dues grans lloses planes i grans pedres angulars que configuren la seva base. En el seu interior hi trobarem armaris i cocos.

En total la façana té més d’una vintena llarga de passes.

La construcció, que es devia anant ampliant al llarg d’un període donat que no presenta una total uniformitat de construcció, presenta una paret paravents què alhora esdevenia menjadora per l’animal, unes parets rectes que formen una U, que aixoplugaven el carro i que ara presenta el sostre descobert. Generalment aquets sostres estaven cobert per pinetells, rames de pi o canyes.

La perspectiva de la fotografia no fa justícia a la majestuositat de la construcció que situada en mig d'una parada d’oliveres, en un paratge solitari i genuí de les planes, i envoltat de pins i d'ametllers.

S’accedeix a aquesta construcció pel camí del mas de la Fam.

Cal esmentar una vegada més que els seus actuals propietaris, en Josep Maria i l’Angelina, van ser un dels pioners en descobrir l’encant de les construccions de pedra seca i també uns dels qui mostrares les nostres construccions a l’Agust Bernat pel seu estudi i difusió.

32. Amagades pel bosc.

 

M’agradaria saber quantes sorpreses ens amaguen els nostres petits boscos, molt d’ells son antics conreus, ara improductius i vencuts pel bosc. Els que per alguna de les nostres dèries o aficions ens agrada passejar pels boscos ens trobem amb sorpreses, com aquesta barraca amb un llinda pla, amb una gran llosa plana de considerables mides i pes.

Moltes d’elles es conserven encara en un bon estat, però n’hi ha d’altres que no. He de confessar que el primer dia que vaig trobar-me amb aquesta barraca em va sorprendre, té un encant especial, unes formes ben boniques i austeres.

Part del darrera de la barraca amb una estranya petita cova adovellada de la que en desconèc el seu ús

Un cossiol diferent

31. La plana d’en Mangol

 

La plana d’en Mangol, és una petita i pedregosa propietat poc apta per l’explotació agrícola i en la que ja només hi resisteixen tres dotzenes d’ametllers. Ara forma part del mas d’en Tosas.

Aquest terreny presenta una diversitat de construccions de pedra seca que la fan remarcable. En primer lloc, hi ha un parell de barraques grans enfront l’una de l’altra, separades per solament una dotzena de passes. Aquesta disposició no és gens habitual i és la única que conec amb aquestes característiques. Les dues barraques estan quasi cobertes per esbarzers, i per tan difícils de fotografiar.

Ben a prop seu hi ha un coniller, un gran forat més o menys circular excavat a terra i dins del qual els pagesos criaven els conills, és gran i fondo. En l’actualitat aquest coniller s’ha convertit en cau de conills ple de pedres i envoltat per un grapats de lledoners.

En un petit bosquet rocallós,  hi trobem un cossiol molt original donat que la seva portella esta a la part superior què es totalment plana, enlloc d’un lateral com és l’habitual, i per on s’hi accedeix mitjançant unes escaletes. Aquest cossiol té una forma cilíndrica irregular, meitat rodo, meitat rectangular d’uns tres metres de diàmetre o de diagonal. La base del cossiol esta rebaixada per tal d’ampliar la capacitat d’emmagatzemar l’aigua. No conec cap altre construcció igual.

Just al seu costat i ha un altre cossiol a migs  construir i per la seva aparença sembla que hauria tingut la mateixa forma.

En el mateix bosquet hi trobarem encara dos cossiolets petits, amb una gran pedra picada per abeurar els animals (ara està partida en dues meitats) i una fila de pedres formant un perímetre, qui sap sí d’una era. Tota la propietat esta plena de marges i escurats de pedres.

 

És una llàstima que la vegetació cobreixi completament aquest petit paratge amagant aquestes construccions tant originals. La seva neteja i recuperació és una de les assignatures pendent.

 

Un petit parc temàtic de la pedra seca

Si de mi depengés, la propietat de la Cèlia Estrada, a la plana de "la Fesola" , tocant al bosc d’en Borràs, seria un petit parc temàtic de la pedra seca. La feina feta pel matrimoni format per en Joan i la Cèlia, ha convertit un tros de terra d’unes tres Ha. ermes, plena d’esbarzer, pins, alzines, argelagues i d’altres herbes (que el feien pràcticament impenetrable solament al abast dels conills, guineus, senglars i d’algun que altre agosarat caçador), en un jardí de secà amb farigoles, romaní, palitre, julivert, espígols, fonolls i tanta varietat de plantes de casa nostra que estaven ofegades per les plantes espinoses. Ara floreixen totes en mig d’un bosc net, esporgat i cuidat. Necessitaria moltes paraules i adjectius per descriure com era i com és ara: un exemple de bon gust i d’estima de les coses senzilles i nostres

El bosc amagava construccions de pedra seca: barraques, marges, pous i cisternes dignes de tots els elogis. La  feina per aquest matrimoni durant mesos, el seu esforç i el bon gust, mereix, com a mínim, el reconeixement dels qui sentim el batec de la pedra seca.

És un gran exemple per a tots, palesa en aquella dita tan nostra: - de qui ho ha vist i de qui ho veu!

Aquesta propietat està molt a prop del camí del mas d’en Roig i a uns centenars de metres de la nostra joia, el cossiol del Soleta.

Des de fa molt anys conec aquest lloc, de com estava de malmesa i tapada d’esbarzers la seva barraca principal, ara grandiosa i majestuosa presumint dels seus tres cossos, de les seves pedres de la base grandioses, quasi megalítiques.

Hi trobem metres i metres de marges reconstruïts, rectes i ben alineats. La barraca arreglada amb destresa i delicadesa, un pou, foradot o cisterna al descobert del que hi va arrelar, fa anys, uns arbre que ara hi sobresurt, uns rocallisos, nets i faixats per uns petits marges, que ens descobreixen la pobresa d’aquestes terres pel seu conreu.

Tot plegat una gran exposició de construccions de pedra seca digna de les millors lloances, tan per aquells que les varen construir fa tants anys per necessitat com pel matrimoni que ho refet per voluntat i estima. Lamentablement ni les fotos, ni aquest text transmeten totes les sensacions que un sent al contemplar-ho

Enhorabona Joan, felicitats Cèlia.

29. Un gran cossiol

Una de les construccions més típiques que tenim al  nostre terme, sobretot a les planes de Santes Creus, són els cossiols per a recollir l’aigua de la pluja. Unes construccions que se’ns presenten en moltes formes i mides. Els més peculiars són el grandíssim cossiol del Soleta (del què estic preparant un document especial explicant com el varen recuperar una colla d’amics), el cossiol cobert de la plana del Mangol, el de la plana del Xancarradet i aquets a prop dels penjats de Santes Creus, del que no recordo el renom de la propietat

De segur que n’hi ha d’altres que encara no he vist

Aquest cossiol ben bé és podria definir com a cisterna, però la seva forma de construcció i la seva mida és la d’un cossiol. Al costat dret de la porta de fusta hi ha, a l’alçada de la cintura, una gran pedra picada en forma còncava per a abeurar la mula o el matxo.  El seu exterior, net i  de rocallís, afavoreix la recollida de l’aigua. Tot i que estèticament no és cap meravella, funcionalment és pot considerar  com un dels grans cossiols que tenim en aquesta contrada

Cada vegada què he estat en aquest cossiol, la seva porta estava tancada i per tant no puc descriure el seu interior. La porta resta sempre tancada (cal respectar-ho  perquè és la decisió del seu propietari) per conservar millor l’aigua, això demostra la importància que tenia pels pagesos en aquesta seca i eixuta terra

Sense cap ganes de semblar petulant, vull expressar la meva sorpresa en constatar les quasi 14.000 visites a aquest modestíssim bloc que va néixer, ara farà sis mesos, amb la sola pretensió de donar a conèixer les obres dels nostres avantpassats en el lloc de les Planes de Santes Creus i del terme del Pla, del esforç que els suposar aixecar i construir les modestes i les grandioses construccions de pedra seca amb finalitat agrícola o de vivenda, de la seva creativitat notòria i fins hi tot del seu bon gust, de l'art en les formes i de les seves peculiars geòmetres. Gràcies a tots per apreciar-ho.

    

Impressionat!

Aquesta barraca, millor dit aquest conjunt de construccions de pedra seca, tot i que estèticament no té una gran bellesa, impressiona en un doble sentit. En primer lloc per la seva monumentalitat, perquè constitueix un conjunt format per la barraca, un estable o corralet i unes parets rectangulars inacabades.

S’han de fer més de cent passes per recórrer els seu perímetre. En el seu interior sí troba una doble sola, amb cocos, armaris i d’altres elements característics. La primera sala és molt àmplia té encara les restes del fum dels focs encesos des de fa segles. En l’altra estància, més petita, s’accedeix per porteta d’una arcada estreta i alta que impressiona travessar-la.

Realment en el seu interior sí respira el profund respecte de l’obra feta pedra a pedra, amb l’esforç del treball físic fet amb les úniques eines de les mans nues d’aquelles persones humils i sofertes, que arrelades a les poques coses que posseïen,  seva feren la dita “que de les pedres en feien pans”.

 

Detall de la porta de la segona sala

Barraca amb volta de rastell o adovellada.

Al llarg i ampla del terme hi troben una sèrie de tipologies de construccions que es repeteixen, amb unes mides molt semblants, el mateix tipus de volta, de portalada, fins i tot de distribució i d'elements  del seu interior.

Per la seva espectacularitat, no hi dubte que les construccions amb volta de rastell o adovellada son les que criden més l’atenció.

Una particularitat d’aquestes construccions la troben en la manera com fan les unions les parets verticals del fons amb l’arcada de la volta. Tanmateix sembla que no existeixi cap pedra entrelligada amb les diferents parets, com si fossin dues construccions diferents:la paret del fons i la volta.

En aquesta barraca, situada a la partida del Vedat a tocar del terme de Vila-rodona, té molta semblança amb algunes construccions de les planes de Santes Creus.

Les barraques que tenen la volta de rastell o adovellada, tenen la seva par superior quasi plana, amb poca pedra i pedruscall, per tant la volta no ha de suportar massa pes. Moltes d’elles hi tenen plantats lliris blaus, que al final de l'hivern les hi donen més vistositat i color

Poden observar que la portalada té una mida molt considerable i just al entrar, a ma dreta, hi ha una altra estança amb portalada de volta.

Cal esmentar que en aquesta contrada hi trobarem moltes barraques amb la mateixa tipologia, algunes molt espectaculars que intentaren ensenyar properament...

En la següent fotografia s'aprecia l'espectacularitat de la volta de rastell o adovellada, les pedres del sostre semblen ben bé penjades d'un fil , com si anessin  a caure d'un moment a l'altre.

Barraca de ca l’Alegret

Aquesta és una bona demostració de la feina feta per els propietaris de construccions de pedra seca emblemàtiques. Per fortuna son molts els propietaris d’aquestes construccions que les han recuperat, mantenint i netejant tot l’entorn.  Per pioners cal esmentar el matrimoni de cal Grauet, el Josep Mª  i l’Angelina, per l’extraordinària feina feta, els de cal Casals, en Joan i la Cèlia, i d’altres que ja que formen  una llarga llista i que esmentaré més endavant.

Aquest és el cas de l’Alegret, veí de el Pla però fill del Pont, qui ha conservat i recuperat una barraca emblemàtica de la seva propietat, de la que sobresurt, per la seva magnitud, la magnífica cúpula coronada i la portalada d’arc de rastell o adovellat.

Tota la construcció és molt harmoniosa, ben acabada, que és complementa amb una cisterna i una cova excavada. L’aportació del  treball del seu propietari en la conservació d’aquesta construcció és notòria, a més d’ ampliant l’entorn amb d’altres petites construccions  de pedra per l’oci familiar.

El  paratge de la seva ubicació és el típic de les planes de Santes Creus, conreu d’ametllers, d’oliveres i bosquets de pins i alzines.

Cal destacar que en aquest paratge, les propietats, els trossos que diem els nadius , estan envoltats d’alts i majestuosos marges  de pedres com sí volessin emmurallar-los per guardar les collites.

Aquest és l'interior de la barraca, compareu la  alçada de la cúpula coronada amb les dues escales.

En reconeixement al Dr. Manel Sans i Segarra.

La barraca de la plana d'en Fortuny. Cúpula coronada.

Aquesta postal és de la barraca de la plana d’en Fortuny, una magnifica construcció en tots els seus aspectes, estètica, monumentalitat, conservació, paratge, etc. A l'estar a la vora del camí de la ruta de les barraques del Pla és probablement  una de les més conegudes visualment. A prop seu hi ha un cossiol molt ben conservat tot i què actualment està quasi cobert per la vegetació i al  mig del bosc proper hi ha una barraca enrunada que conserva l’arcada de la portalada, una arcada adovellada excepcional.

Amb el Dr. Manel Sans i la seva muller, varem compartir taula,  calçots i una amistat naixent  amb l' agraïment familiar que va més enllà de l’amistat. Els dos varen descobrir l’encant de la pedra seca, de la seva senzillesa i alhora grandesa. Al igual, nosaltres van descobrir en ells l’encant de les persones nobles, altruistes i senzilles per molt que en Manel Sans sigui, a demés, un excepcional i reconegut professional de la medicina.

Moltes gràcies per la vostra amistat.