Pedra seca.Barraques i Cossiols. Ruta del Cister

67. La gran barraca del Muró

         

 el meu gust, aquesta és la barraca d’estil de tronc de piràmide de planta única més extraordinària . S’aixeca majestuosa, dominant a l’ inici del turonet que coneixem com “el Muró” i delimita físicament  les planes de Santes Creus, les planes del Pla i les planes del Pont.

 

La seva planta rectangular té 10 passes d'ampla i 8 passes de fons. Els angles d’inclinació dels quatre vèrtex són de 80º L’alçada de les parets fins la darrera filada en rastell és de 3,5  metres aproximadament.

En la seva paret de sol naixent, en construir -la, varen fer sobresortir, ascendint en diagonal, set lloses fent d’escala -amb els graons una mica massa alts- que arriben fins la cúpula.

 

 

D’ en peus a dalt de la cúpula hom pot gaudir de l' excel·lent panorama de la clotada  conreada del mas de la Capona, del seu perímetre envoltat de bosc, el castell de Salmella al cim de la muntanya i el del castell de Saburella en una fondalada.

 

Aquesta panoràmica ens ajuda entendre els orígens de la terra conreada a les clotades on s'hi acumula  el major gruix de terra i per tant permet el cultiu de la vinya o de les oliveres.  Són cultius que necessiten un bon gruix de terra per poder arrelar, al contrari que els ametllers, un arbre  que arrela  horitzontalment.

 

Aquesta barraca sembla fer de fortalesa que guarda la frontera entre les terres velles de les planes de Santes Creus, tanmateix pel seu voltant s’hi aixequen magnífiques i grandioses construccions, algunes per sort molt ben conservades – La barraca de l’Alegret, la del Nan, la del Manilles o el marge de l’arnera- ,totes elles a un cop de pedra les unes de les altres. També ni ha d’altres  en un estat lamentable.

 

És molt curiós  que les terres i “els trossos” d’aquesta part del terme estan tots envoltat per grans marges, alts i amples.

Aquets fet me’l va recordar les  explicacions del Sr. Josep Maria Foguet en la visita guiada per l’entorn del monestir de Santes Creus. Els grans murs que envolten al monestir eren per a protegir “la vinya closa”, és a dir encerclen les vinyes i no el monestirs. Curiós, no?

Qui sap si els que van aixecar els grans marges d’aquesta zona ho varen fer seguint les pautes o els hàbits que encara perduraven del Cister.