Pedra seca.Barraques i Cossiols. Ruta del Cister

64. De cal Cabreta, una sorpresa

 

 

agrada trobar sorpreses i maneres diferents de construir barraques amb pedra seca. Aquesta n’és una i té moltes singularitats.

La manera de com esta construïda la seva cúpula amb un pla inclinat exterior, sense guardar formes de simetria, la seva portalada és baixa quasi a ras de la cúpula, en aquest cas d’una falsa cúpula,  la gran menjadora i paret de contravent al costat dret de la foto, però sobre tot l’afegit que hi ha a l’esquerra de la portalada amb un foradot a ras de terra perfectament delimitat per tres pedres.

Com s’aprecia en la foto de detall de  l’afegit s’aprecia clarament, fins hi tot el seu angle d’inclinació és major (85º), respecta a l’inicial construcció (80º)

 

Detall de l’afegit i del foradot a ras de terra.

 

 

El constructor d’aquest afegit va d’haver de col·locar pedres de grans dimensions a l’angle, per tal d’evitar l’ esllavissada de les pedres de la part superior .

 

El foradot fa un metre i mig de fondo i una alçada de 30 cms, des de l’interior no hi ha accés. Quina finalitat tenia doncs sinó s’hi pot guardar res?

En aquets indret a més de la gran barraca descrita en la fitxa nº 11, en els marges de tot el voltant hi ha molts paranys i forats per caçar els conills.

( caldrà que un dia els descrigui i els afeixegui com la més simple de les construccions de pedra seca.). En aqueta zona hi abunden els caus de conills. No trobo cap més explicació a aquest foradot que la de ser un parany de caça.  

 

 

En el seu reduït interior hi trobarem un cocó, un armari i un forador enlairat molt original. Aquesta sorprenent construcció i el seu entorn, ara estan molt ben conservades a pesar de les destroces que en les seus pins va provoca els bufaruts de les nits de Tot Sants i de Sant Esteve en el passat 2008.

Tot el conjut d'aquesta barraca té l'aparença de ser un agefit darrera un altre i originalment de ben segur que la barraca era de mides petites, primer la menjadora, després  l'afegit...

 

La seva actual propietària, la Lluïsa , en té una bona cura.