Barraques enderrocades al Pla de la Capona (Pla de Santa Maria)

El meu amic a Ramon Ferré, pels planencs “el Ramon de la caixa”, m’ha ensenyat un marge que protegia una antiga canonada d’una mina d’aigua que proveïa a una sola família del Pla. Aquesta canonada tenia el seu origen a varis kilòmetres de la casa pairal de la família situada al carrer de la vila, avui carrer Major.

És una canonada feta de  ceràmica d’uns quinze centímetres de diàmetre,  ara en desús i plena de calç ,  protegida per un marge de pedra seca d’una cinquantena de metres amb moltes arcades, algunes descobertes i d’altres no,  que alleugerien el pes de les pedres del marge. Sorprèn l’existència d’aquest marge que fa sols de paret.   De ben segur que, els antics de la família, el deurien construir per protegir la fràgil canonada de ceràmica davant els corriments de terra i  les destrosses provocades pels aiguats que periòdicament sofreix el Pla. Al segle divuit, al Pla,  hi havia diferents famílies dedicades a la fabricació d’aiguardent i de rajoles per les que l’aigua era un element fonamental i al Pla en aquell temps, i fins no fa masses anys,  teníem un important dèficit  d’aquest element.

Gràcies per mostrar una interessant  referència de la històrica dependència de la població del Pla de l’aigua provinent del terme de Cabra del Camp.  

Vora el camí vell del Pla a  Santes Creus, hi trobem un vell mas-corral que a la seva llinda hi ha la data de 1709. A pocs metres hi ha aquesta barraca.

Les  barraques no tenen cap data gravada, diuen perquè eren construccions de pobres, en canvi les pallisses i masos si que en porten. Per construir un mas o un corral, de parets rectes i aplomades, feia falta un mestre d'obres, una professió retribuida.

Per tant, la propietat del mas o del corral tenia cura de deixar l' emprenta amb la data de la construcció.

 Em pregunto, si la barraca és anterior a la pallissa, de quin any deu de ser?

Els nous impulsos  donen més força  i milloren als actuals projectes de preservació i difusió de la pedra seca. Quasi sempre venent donats per la força de noves persones i de noves propostes.

He tingut l’oportunitat de gaudir de la companyia d’en Ruben Palomar, d’ensenyar-li  construccions que ell encara no coneixia, d’escoltar les seves experiències, dels seus projectes i sobretot aprendre d’ell.

M’ha ensenyar un cossiol que no coneixia, un tipus poc comú (com el cossiol del Mangol)

Aquest cossiol de mides no massa grans, és completament tancat, té la seva boca en la part més alta formada per una pedra tallada.

A la vora mateix hi ha un altre petit cossiol a cel obert , com un bassot, tallat al rocallís. De ben segur que deuen estar connectats l’un amb l’altre, però l’entorn ple de vegetació i una mica enrrunat no ho deixen  comprovar, almenys en aquesta improvisada visita.

 En Rubem Palomar inspeccionant l'entorn del cossiol

124. Disfressa a la pedra seca

Dins el bosc amagada , o millor dit disfressada per tanta vegetació, viva i morta, que l’envolta vaig aturar-me en una vella barraca. El pas del temps la transforma en una barraca viva per la força de la decadència que any darrera any hi afegeix un graó més de la seva perseverança destructiva.

El seu emplaçament imposibilita fer una foto completa de la barraca.

 Aquesta és una barraca bessona de cos cossos amb els interiors completament diferents,  l’un és quadrat i l’altre circular, com diferentes son les seves portalades. Aquesta característica la fa diferent a totes.

 Tanmateix és una de les poques barraques bessones on pel seu interior es comuniquen amb una petita porta de llinda plana, és a dir inicialment ja es van construir alhora. El seu interior, ja molt deteriorat i enrunat, ens mostra clarament l’ús diferent de cadascuna d’elles.

La que té la paret a l’oest, l’interior és quadrati la porta és de llinda plana,  era destinada a l' animal i s’hi conserva bé la menjadora, la de la paret a l’est, amb l’interior circular, la portalada és un esplèndid exemple d’arc de mig punt.

La portalada d'arc de mig punt

La porteta que uneix els dos cossos

L’entorn on es troba té una especial configuració estètica per la munió de soques velles d’ametllers que reposen al seu davant.

A Wikipedra la trobareu esplèndidament dibuixada per en Josep Pasqual, l’arquitecte dels Dracs Verds, que amb el seu Rotring i quatre ratlles amb un instant els seus hàbils dits en fa el croquis. Ref 901.

Tenim la gran sort que cada dia més es valora la riquesa cultural que suposa la conservació i la datació de les construccions de pedra seca – pedra amb pedra, sense cap altre element d’unió- .

Un dels elements que han fet possible la difusió ha estat i és sense cap mena de dubta, l’aparició del portal a Internet de Wikipedra en el que es recull la major part de les barraques de pedra seca de Catalunya. Una iniciativa llargament lloada i enaltida en aquest bloc.

Em comenten que ben aviat a més de les barraques hi trobarem, i en podrem fe difusió els col·laboradors, d’altres construccions de pedra seca com els cossiols, els clapes o els marges monumentals escampats arreu del nostre territori.

Pretendre fer una classificació global de quina i de quines son les barraques més emblemàtiques sense tenir en conte les diferents tècniques de construcció ni de les característiques de cada territori és entrar, al meu parer, en un debat estèril, que no cal fomentar.

Dit això, ja vaig fer constar la meva discrepància (dins l’absolut respecte i reconeixement per la feina feta), a Wikipedra de la seva classificació publicada al desembre de 2013 i només amb les barraques selecionades del Pla de Santa Maria (les que més conec) i que quasi monopolitzaven la llista de les deu barraques més emblemàtiques. Però com van comentar amb els autors de la classificació, tenim la sort de que mercès a Wikipedra podem “discrepar” sobre les barraques.

 La barraca que il·lustra aquest comentari és un exemple de com es pot malmetre, i amb mal gust, una gran barraca afegint elements innecessaris a l’obra original. Aquesta barraca és al ben mig del bosc en el paratge del camí de Santes Creus, al Pla de Santa Maria

122. Caçadors de barraques

El temps de caça esdevé un bon motiu per conèixer noves construccions de pedra seca que encara no havies vist. Avui ha estat un d’aquest dies que “hem caçat noves barraques”.

No és que amb aquest encapçalament vulgui fer ombra al programa de TV3 “ Caçadors de bolets “ , què per cert al Camp de Tarragona ningú “ caça bolets “ si no que “pleguem bolets”, però ja se sap que el centralisme lingüístic barceloní va ple dret, o potser pel tort ?

Aquesta és una construcció curiosa pel fet de que el paravent en forma de L, és ben bé al mig d’una paret de pedra seca, com sí els seus constructor volguessin continuar l’obra. Per altre part la porta de llinda plana és a tocar de la paret , una característica no massa repetida a les nostres contrades, com tampoc el que hi hagin lliris plantats en la coberta de les barraques.

Un altre detall curiós és que en la part superior, just en la darrera filada de pedres en rastell en la volta de la coberta, hi ha un petit cucó exterior que sols el seu constructor deuria saber  perquè el va fer. És l’única barraca que  conec que el té d’aquesta manera.

Aquesta barraca es molt accessible i fàcil de trobar, just damunt del Mas Mahanaim, al camí d’Alió d' El Pla de Santa Maria

X: 358156 / Y: : 4578205
Codi: 4649 wikipedra

De vegades a l' ensenyar les construccions amagades dins els boscos, comento amb les amistats que les pedres parlen i només cal saber escoltar-les.

És el que em succeir amb aquesta bonica barraca, dins el bosc del Frai, en el moment en que un infant em va preguntar “ perquè hi era allà aquella barraca i qui la va construir dins un bosc”.

No se’m va ocórrer res més que dir: "aquella barraca havia esdevingut  una fortalesa dels Centaures que, temps endarrere, vivien en aquell bosc."

Per suposat , a continuació, vaig haver d’explicar-li el que era un Centaure, però va ser més fàcil del que m’imaginava ja que ell em va fer referència a una pel·lícula del Harry Potter,  llavors vaig ser jo qui va haver de preguntar per dissipar les meves dubtes sobre el gènere.

Tot plegat serveixi per presentar aquesta construcció, magnifica referència d’una construcció circular amb una preciosa portalada amb arc de mig punt, ben amagada dins el bosc del Frai, a les planes del Pla, a un centenar de metres al sud-oest del cossiol del Soleta dins la senyalitzada ruta de la Capona. Segur que som ben pocs els que  hem gaudit del plaer de contemplar-la.

120 – Una altre  RUTA DE LES BARRAQUES

Sovint se’m demana recomanar la visita a unes barraques determinades, o  com poder fer una ruta diferent a la, ja senyalitzada,  ruta de la Capona.

Donat que gaudim de tal quantitat i qualitat de construccions de pedra seca a les contrades d'El Pla de Santa Maria,  dono a conèixer la recomanació que  faig en privat.

Es tracta de la ruta de les barraques del camí

d’ Alio.

Aquesta ruta es pot fer a peu , en cotxe o en bici ja que el seu recorregut és molt planer i el camí en bon estat. Com a mínim es poden fer un parell de kilòmetres d’anada i de tornada. Les construccions son a banda i banda del camí principal, el Camí d’Alió.

 En aquesta ruta hi predominen les grans construccions, moltes d’elles, unes 25, són propietat d’INCASOLque es distingeixen perquè estan encerclades per una xarxa metàl·lica de color verd. En total hi ha un centenar llarg de construccions, però no recomano pas que es vulguin visitar totes en una sola jornada.

Si accedeix des d’ el polígon industrial d'El Pla, o directament des del camí que surt de la rotonda, on hi ha una reproducció d’una barraca.

Fent aquest recorregut, passareu a uns metres dels aiguamolls, una altre visita eco- turística recomanable.

Annexo les referències marcades a Wikipedra per tal de que s'hi pugui donar un cop d’ull a les diferents construccions al vostre abanst.

El paper i valor de les xarxes socials en la difusió d’ idees, esdeveniments i de tot tipus de coneixements és un fet irrefutable ,- alhora de difícil control-, la qual cosa ens permet accedir a uns nivells de coneixements que  fa sols unes dècades eren inimaginables.

A Facebook existeixen diferents pàgines relacionades amb la Pedra Seca, no sols a casa nostra, ni ha a la resta de la península ibèrica, en els diferents països de  l’arc mediterrani i a Irlanda. Enumerar-los tots els que conec pot donar peu a deixar-ne alguns sense relacionar i no em sembla just.

El més encoratjador d’aquesta història és la ratificació per l’admiració creixent d’aquestes construccions, sense limitar-ho a la grandesa o a la senzillesa de cadascuna.

En ve de gust documentar aquest comentari amb la fotografia d’una de les barraques del Socot, a les planes del Pla. Ara bé cal fixar-se en les altres barraques que estan en un segon terme, almenys se’n veuen  quatre. Un exemple més de la quantitat de construccions que tenim el plaer -  i la responsabilitat – de gaudir.

Aquesta barraca en concret, té damunt la coberta, unes dels pedres de caramull més notables que es poden veure. Aquestes pedres, ja ho he explicat en fitxes anteriors, tenen un inicial sentit estètic però també com símbols isostèrics d’antigues creences per espantar els mals esperits i propiciar  abundants collites en els camps de les seves rodalies.

La descripció i ubicació la trobareu a la fitxa 1049 de Wikipedra

 Dins els nombrosos oficis que s’ha desenvolupat, al llarg de la història i de la cultura popular, deu de  figurar-hi el de constructor de barraques.

Ofici que el temps, els hàbits, les tecnologies i un grapat més de qüestions l’ han diluït, deixant-ne sols les obres i els records.

Amb totes les barraques i construccions de pedra seca que conec podrien fer  una classificació dels seus estils. Sens dubte podríem arribar a la conclusió que hi havia  uns estils particulars i diferenciats de fer les barraques, per tant unes escoles de barraquers. 

Desconec sí pertanyen a unes èpoques concretes en el temps - com va esdevenir en els estils arquitectònic -.

El tipus de barraca que particularment considero més estètic és com l’exemple d’aquesta construcció de doble estança i doble cúpula, a les planes del Pont d’Armentera (T.m de C. Camp) .

Realment espectacular, situada en mig d’un petit camp erm, emergeix majestuosa, quasi senyorial mostrant-se com una construcció especial per les seves dimensions, elegància de les seves línies i pulcritud del seu acabat.

Dins un radi no massa gran de la seva ubicació en trobarem una bona representació d’aquet estil. Totes responen al mateixos paràmetres: Tronc piramidal, planta rectangular, porta ampla amb arc de mig punt i una cornisa amb pedres de rastell en tot el perímetre superior de la barraca.

Aquesta concentració d’un mateix estil et porta a la conclusió que sí totes elles estan construïdes sota els mateixos  paràmetres i mateixa tècnica perfectament identificada, deu ser perquè existia una “escola de barraquers” o un mestre barraquer que va ensenyar a d’altres la seva meravellosa manera de construir amb pedra seca.

 D’ aquí se’n pot deduir que aquest ofici, com tants altres, dona nom a un cognom: Barraquer

(Aquest cognom em dona peu explicar el meu compromís per ensenyar properament,una mostra d’ aquestes construccions i la meravellosa església romànica del Pla a una part de la junta, i d’altres col·legiats,  del Col·legi de Metges de Barcelona.)

 Wikipedra :fitxa 877

M’havia compromès per ensenyar les barraques més representatives de les nostres contrades a uns amics, del meus amics, barcelonins ells que la majoria desconeixien aquestes construccions.

 Una selecció  gens fàcil de fer donada la diversitat i quantitat  que tenim el goig de poder gaudir al Pla i pobles veïns.

De les moltes que es varen quedar fora del recorregut, de tres hores en un dia ventós, ventós, és aquesta magnifica i original barraca amb esglaons, que els mostraré en una altre visita.

Té un perímetre circular, alhora que irregular, amb tres cercles esglaonats que li donen una aparença que recorda – salvant totes les comparacions- a la famosa construcció de la piràmide esglaonada de Saqqara, o pot ser m’ho sembla a mi.

No crec que al constructor d’aquesta barraca hagués sentit parlar o vist mai aquella antiquíssima piràmide.

La tècnica d’esglaons els deuria facilitar molt el transport i col·locació dels cabassos de pedres, cada passa una mica més amunt.

Tot plegat amb el seu paravents i porta de llinda plana,  configuren un conjunt  del tot recomanable conèixer.

Mides i ubicació: Fitxa 953 de Wikipedra. cat

Uns dels 30  nous amics barcelonis que visitaren les construccions de pedra secael dia ventós de la Candelera del 2013

116- Dracs verds en acció. Una nova troballa

Fa unes setmanes vaig trobar unes barraques per a mi desconegudes fins les hores, naturalment una d’elles  la vaig introduir al Wikipedra.

Coneixedor del interès que suposaria pel grup del Drac Verd de Sitges, “pedrasequerus”  de primera divisió. No es va fer esperar la seva trucada per saber-ne més i amb un posterior correu on es relacionaven una dotzena de possibles noves construccions en aquella zona. Unes noves barraques que, tard o d’hora, s’haurien de catalogar.

La cita, el dissabte abans del Nadal.

Els tres DV en acció

Treballar un matí amb ells és un exercici de mètode, de coordinació de saber el que cal fer en cada moment. Aquell matí ells només eren tres i jo semblava el D’Artagnan.

Vaig poder comprovar novament amb quina facilitat en Josep fa anat el llapis per fer els croquis, com anota les mides que va dictant en Ramon, mentre l’Andreu va d’ aquí cap allà, que sí dos espàrrecs que sí un fredolic. Tretze anys catalogant construccions de pedra seca arreu del país dona per molt. És un plaer gaudir del saber fer i escoltar els seus comentaris en cada detall de la construcció.

Detalls de la pulcritud del treball. En Josep pren nota i en Ramon dona les mides

Una de les barraques que varem catalogar té una aparença descuidada,  malmesa per l’acció de la vegetació i dels animals del camp: senglars, guineus i conills.

L’exterior destaca només la porta de llinda plana, però  el seu interior amaga uns detalls cuidats amb les pedres perfectament col·locades per la menjadora, els armaris, o les cocos arran de terra  amb una magnifica pedra tallada, que sens dubta no era del lloc.

Tan aviat en Ramon la introdueixi al Wikipedra, donaré les coordenades.

Aquesta barraca està ben amagada a l'interior del bosc, difícil de trobar.

En una sola tarda he tingut la triple satisfacció de trobar-me davant de tres barraques que en desconeixia la seva existència. Tres més que he engreixat la ja de per sí voluminosa Wikipedra.

Aquesta que us presento té un punt d’espectacularitat, sobre tot  el seu exterior tremendament atractiu, amb una part que sobresurt circular i el troc piramidal de la resta de la construcció.

En veure-la ja s’endevina que el conjunt ha de ser de les que fan goig. Així és,  la formidable porta és de les que et deixa encisat, d’una perfecció insultant, ni tant sols vaig gosar trencar els arbustos que impedeixen veure-la sencera, em va fer l’ afecta que la preservaven, que guardaven amb gelosia la perfecció arquitectònica d’aquella porta.

La barraca es troba en mig d’un bosc i sols es deixa veure si estàs a la vora.

 Coordinades X 358845

                     Y4576698

      És  una construcció aparentment simple, situada  pocs metres i en el mateix boscs que la de la fitxa 114.

Pareu atenció en el llinda de la porta plana i en tota la portalada en sí, construïda en una part per roques de considerables dimensions i pes. El detall destacable  el trobem en la mida de la pedra plana de la llinda , un xic petita i que va suposar que el constructor fes sobresortir més del normal la llosa plana que l’aguanta  -a la part dreta de la foto- , obligant a fer un arc fals damunt seu.

En sí mateixa no és una construcció atractiva, però té el seu punt d’interès. Com s’aprecia, la col·locació de les pedres no està feta de la manera més pulcre i amb més traça.

Detall de la porta . dos llindes diferents, al exterior una plana i a l'interior en forma d'àngle. És una raresa

Llastimosament el seu sostre en part està ja enrunat i l’interior és ple de forats i caus de conills que poden ser causa de nous enderrocs.

      GPS :    X 358862   Y 4576798
P

c