Pedra seca.Barraques i Cossiols. Ruta del Cister

61. No tot sembla tan senzill de fer.

 

uan les coses es fan repetitives sembla com si les dificultats d’aprenentatge inicial desapareguessin, la rutina ens fa depreciar la dificultat i aquesta ofuscació esdevé menyspreu i risc.

És el que pot passar en visualitzar les construccions de pedra seca, al menys quasi totes les publicades en d’aquest bloc. La majoria són esplèndides, algunes monumentals, d’altres fins i tot genials. També ni han de ben senzilles.

Però de cop i volta ens podem trobar davant d’una nova construcció que ens fa retornar als inicis, ha valorar la dificultat i apreciar la tècnica que suposa construir només amb pedra seca. Fer-ho solament amb la força dels braços, amb la pròpia intuïció i amb l’experiència.  

         Detall del llinda trencat de la porta

Aquest ben bé podria ser el cas d’aquesta barraca que pateix  el que podríem anomenar un defecte de disseny en la construcció de la portalada. Una de les lloses planes del llinda, no ha resistit el pes. El seu constructor no va preveure cap fals arc de rastell per damunt de la porta per tal de repartir lateralment el pes de les pedres  des de  la porta fins a la cúpula.

També és cert que les lloses de les planes no són les pedres més resistents, un argument més per a fer una distribució acurada  del pes i de la pressió de les pedres.

El dia de Sant Joan, veia con les dues colles castelleres de Valls carregaven els seus castells de nou. En els castells  també s’ha de distribuir molt bé el pes i l'alcada dels castellers, pis a pis.

El principi d’aquesta tècnica és molt semblant a la de les construccions de pedra seca, per això en un castell han de disposar molt bé la pinya,  els baixos, les crosses, el forro i les manilles, si cal, per entrelligar i equilibrar-ho tot molt bé.

Fins hi tot mirant els castells vaig pensar amb la pedra seca. Em pregunto si m’haurà pujat la pedra al cap?