Grncharica (Macedonia), 14 may (EFE).-Arqueólogos macedonios de la ciudad oriental de Stip han descubierto el esqueleto de un antepasado neolítico, de más de 8.700 años de antigüedad, uno de los más antiguos encontrados en el sureste de Europa, que será mostrado en público por primera vez el 18 de mayo.

Según los últimos análisis efectuados en la escocesa Universidad de Glasgow y presentados la semana pasada en Macedonia, el esqueleto de un hombre, hallado por casualidad hace un año, data del año 6.745 antes de Cristo. El margen de error no supera los 35 años hacia arriba o abajo.

Los restos del hombre del Neolítico se guardan ahora en el Museo de la pequeña ciudad macedonia de Stip.

Los conservadores del museo han logrado juntar partes de restos óseos rotos del cráneo y lo harán ahora con la pelvis.

La historia del esqueleto del hombre neolítico de Stip comenzó un día primaveral, en marzo de 2008, cuando una compañía constructora excavaba en la zona un canal para el sistema hídrico local.

El trazado del canal debía pasar por 47 yacimientos arqueológicos.

En Macedonia, pequeño país balcánico con una larga historia, hay unos 10.000 sitios arqueológicos, 250 de ellos en la zona de Stip.

Debido a ese hecho, los especialistas tenían que sondear previamente la ruta del canal. El resultado fue el hallazgo de una nueva localidad del neolítico, Grncharica, y el día 18 de marzo de 2008, del esqueleto.

El mismo día le dieron el nombre de Slave Makedonski (Slave el Macedonio). Tras el importante hallazgo, el sistema hídrico de la zona tuvo que cambiar la ruta.

"Se acercaba la noche, el día parecía tan corto, y urgía excavar de inmediato" para sacar el esqueleto. "Alguien me pasó una caja de cartón que posiblemente recogimos en una tienda antes de llegar aquí. En la caja, estaba inscrito con un rotulador el nombre 'Slave'. Fue probablemente el nombre de un vendedor".

Así contó a Efe, entre risas, el arqueólogo Trajche Nacev, del Museo de Stip, cómo encontró al hombre del Neolítico y cómo nació la idea de darle ese nombre.

Las investigaciones demostraron que el hombre murió a los 45 años, que en aquel tiempo remoto se consideraba una edad muy avanzada.

Falleció de muerte natural, tenía los dientes muy sanos y los huesos duros como piedras, tras tantos siglos, explican en el Museo.

La localidad de Grncharica está a unos 120 kilómetros al sureste de Skopje, la capital macedonia. En sus cercanías está la diminuta aldea de Krupishte, en medio de la llanura de Ovce Pole (campo de las ovejas), a la que se puede acceder sólo o a pie o en un vehículo todoterreno.

"Aquí, en ese lugar, lo encontramos. A tan sólo 30 centímetros bajo la tierra reposaba nuestro abuelo Slave", indicó el arqueólogo Nacev, tras precisar que en el Neolítico la gente enterraba a sus muertos donde vivían, para que todos estuvieran juntos.

Asimismo explicó que en ese campo, la gente ha arado desde hace siglos y hasta la actualidad. Pero "la localidad neolítica ha quedado preservada de los arados con toda probabilidad gracias a que los surcos eran de poca profundidad", dijo Nacev.

"Posiblemente, la tierra que cubrió esa localidad no era de calidad ni buena para ararla en profundidad, y por eso ha quedado bien preservada, con todos los objetos que hemos hallado, junto con el esqueleto", indicó.

Los objetos encontrados muestran que la localidad data de más de 7.000 años a.C.

A comienzos de año, muestras de unos 2 ó 3 gramos de restos óseos del hombre neolítico fueron enviados a la Universidad de Glasgow, en Escocia, para establecer la antigüedad de Slave por el método radiológico de datación por carbono 14.

El 18 de mayo, el esqueleto y otros objetos encontrados en Grncharica se exhibirán por primera vez en público y con exclusividad, en el Museo de Stip.

 http://ecodiario.eleconomista.es/cultura/noticias/1247118

/05/09/Hallan-en-Macedonia-el-cadaver-de-un-hombre-

neolitico-de-mas-de-8700-anos.html

 

FOTO: PERE TODA

Aunque éstos son los días de más ajetreo para el proyecto Phoenix, la entidad trabaja duro todo el año para preparar Tarraco Viva. La asociación cumple una década dedicada a la divulgación del periodo romano en Tarragona, realizada a golpe de reconstrucción fiel a la realidad. Lo que culmina en una réplica de la vida cotidiana romana, tiene detrás un sufrido proceso de documentación que incluye, por ejemplo, recorrerse Europa, Asia y África en busca del resto exacto que hay que reconstruir, como explica Enric Seritjol: «Hacemos un trabajo de campo brutal. Si tenemos que construir una mesa, a lo mejor nos vamos a Roma porque sabemos que allí hay una que nos interesa. Nos hemos recorrido todo el Imperio romano», bromea.

Alemania, Francia, Túnez, Egipto, Siria, Jordania, Austria o Bélgica han acogido a los responsables de Phoenix en su búsqueda incansable de inspiración. «Nos falta ir a Turquía, donde hay mucho material, y a Oriente Medio», comenta Enric. La investigación ‘in situ’ se mezcla con una formación en profundidad para conocer el más mínimo detalle que afectaba a la vida de los romanos: «Hacemos una gran labor de documentación basada en entrevistas, artículos, material de bibliotecas, museos… En estos años hemos hecho muchos contactos con arqueólogos, por ejemplo, y eso facilita bastante las cosas».

Tras la investigación, la información obtenida se aplica a la hora de construir los objetos en el taller. Horas y horas de carpintería, bricolaje y chapa y pintura acaban modelando el vestuario y el mobiliario de la cultura romana.

Cascos artesanos ingleses

Eso sí, la organización no asume la construcción de todo el material: «Lo que más cuesta es el casco del legionario. A veces los encargamos a un artesano inglés que tarda meses en hacerlos». Además, Phoenix combina los preparativos de Tarraco Viva con la divulgación romana por todo el mundo y la colaboración con museos o entidades: «Hemos estado en jornadas romanas en Soria o Segovia».

Por encima de todo, predomina la divulgación. «Somos el vínculo entre el conocimiento científico y la gente de la calle. La respuesta es fantástica. Es otra manera de ver la historia». La organización comenzó con 12 miembros y cuenta ahora con casi 60. El balance es muy positivo. «Durante estos años, hemos conocido a gente fantástica, con ganas de hacer cosas. Lo que nos une a todos es el tarragonisme, las ganas de hacer bandera de la ciudad». Y, de paso, desmitifican ciertas visiones: «Las películas americanas son nuestro gran enemigo. Son falsas. Menosprecian la cultura latina y presentan a los romanos como lujosos y esclavistas cuando, en aquella época, el esclavismo estaba en todas las sociedades».

 http://www.diaridetarragona.com/tarragona/030665/imperio/inspirarse

Coyhaique-. Un interesante hallazgo, que podría aportar datos invaluables relativos la pre-historia de la Patagonia Chilena, específicamente en la zona de Coyhaique, fue el que detectaron recientemente por un grupo de investigadores ligados al Centro de Investigación en Ecosistemas de la Patagonia, CIEP.

El descubrimiento, que se realizó en el marco del proyecto “Contextualización paleoecológica y poblacional de los sitios con pinturas rupestres de la cuenca del Río Aysén”, reveló la existencia de sitios con numerosas pinturas rupestres desconocidas para el área, los cuales aportan nuevos antecedentes respecto de las características de los primeros pueblos que habitaron la región.

Al respecto, el arqueólogo Kémel Sade, uno de los investigadores del proyecto señala que las pinturas poseen características especiales que podrían aportar antecedentes que permitirían realizar una reconstrucción del poblamiento que ha tenido la región, específicamente en la zona del bosque siempreverde de Aysén, donde podría haber habitado un grupo humano distinto de los pueblos canoeros o continentales, con sus propias prácticas de subsistencia en sus vidas cotidianas.

“Dos de los sitios contienen conjuntos de pinturas en rojo de diseños de líneas paralelas y verticales, cuyo referente regional más cercano se encuentra en las cercanías de Lago Verde”, asegura el experto, precisando que por encontrarse  alejado de los nuevos hallazgos, “este podría tener alguna relación con los conjuntos filimorfos presentes en el alero Charcamata, Argentina, donde algunos investigadores plantean se trataría de una esquematización de formas humanas.”

“El otro sitio –agrega-, tiene un diseño abstracto que hasta el momento no encaja con los patrones de ocupación humana en el sector del bosque siempreverde de Aysén, pues más bien se asemeja a una pintura del paso las Llaves, al sur del Lago General Carrera, que se ha explicado como el primer paso para la realización de las figuras zoomorfas estáticas y de las que hay varios ejemplares en Aysén (la más conocida es la guanaca con cría.)”

A juicio del arqueólogo, existe la posibilidad de que los antecedentes recabados durante la investigación permitan retrotraer las manifestaciones pictóricas en el bosque siempreverde de Aysén a unos 5.000 años antes del presente, aunque para ello habrá que esperar el resultado de los análisis que hoy se están realizando en Chile y Estados Unidos.

Para Fabien Bourlon, director del Centro de Turismo Científico  del CIEP, estas investigaciones y los procesos análisis del conocimiento prehistórico de Aysén son de gran relevancia.

“Para nosotros es muy importante poder seguir avanzado en la divulgación del conocimiento, y en este sentido, trabajos como los de Kémel Sade y lo plasmado en su libro ‘Cazadores Extintos de Aysén Continental’, publicado durante el año pasado, son un valioso aporte para el desarrollo cultural, educacional y turístico de nuestra región.”

Arte Rupestre en Aysén

A partir del año 2005, se han descubierto pinturas rupestres en los sectores de Lago Póllux, El Salto y Lago Elizalde. En este último, hay antecedentes de huellas de niños y de adulto que podrían atribuirse a grupos sociales o unidades domésticas, lo que significa que se trata de zonas residencia.

“Estas pinturas, sumadas al gran tamaño de los sedimentos provocados por los estratos de los bosques, son dos argumentos básicos que nos permite suponer que la mayor parte de los elementos que nos permitirán reconstruir la vida de las poblaciones humanas ya extintas de la cuenca del Río Aysén están enterrados. Por lo tanto, cualquier obra que implique excavar a profundidad debiera contar con supervisión arqueológica”, asegura Kémel Sade.

El festival Tàrraco Viva mostra com va afrontar l'emperador August la crisi alimentària que va afectar la població

Recreació sobre l'Annona romana, ahir, a Caixafòrum. A la dreta,

Una de les aportacions més importants de l'emperador August a la construcció política de l'imperi romà va ser la creació de la prefectura de l'annona, un organisme que s'encarregava de proveir Roma dels productes alimentaris bàsics (cereals, oli i vi). Ahir, en el marc del festival Tàrraco Viva, l'associació Projecte Phoenix va presentar un espectacle que explicava el funcionament d'aquest ens, que «va esdevenir el més semblant a un ministeri d'economia». Era, segons Magí Seritjol, coordinador del festival, «el més semblant a un antecedent del modern estat del benestar». Tàrraco Viva continuarà avui amb altres recreacions històriques, com ara una que explicarà els rituals a la llar romana i una altra sobre el culte a la deessa Venus.

El muntatge que ahir va presentar l'Associació Projecte Phoenix a Caixafòrum Tarragona va servir per mostrar el paral·lelisme entre la crisi econòmica i alimentària que va viure la població romana fa dos mil anys i la que sacseja la societat actual. «Les comparances són odioses, però reflexionar sobre el passat ens ensenyarà el futur», segons va dir Magí Seritjol durant la presentació d'ahir. Com va afrontar l'emperador August aquella situació? Creant la prefectura de l'annona, un organisme que es va encarregar durant més de 300 anys de proveir Roma dels productes alimentaris bàsics (cereals, oli i vi). De retruc, però, aquesta organització va esdevenir el més semblant a un ministeri d'economia, ja que la seva actuació determinava, no només les distribucions gratuïtes del menjar, sinó també els preus d'aquests productes bàsics en el mercat lliure. El sistema annonari va constituir «el més semblant a un antecedent del modern estat del benestar».

D'altra banda, l'Associació cultural Sant Fructuós va iniciar dijous a la nit, al claustre de la catedral de Tarragona, les representacions de l'espectacle In coemeterio, que recrea un enterrament paleocristià del segle V dC.

A través de diversos quadres plàstics, des de l'arranjament i exposició del cadàver, passant pel seguici fúnebre, fins a l'enterrament i la pregària pels difunts, s'explica com era un funeral cristià de l'època tardoromana. A més, el públic pot veure un audiovisual en què s'explica l'evolució i transformació del claustre de la Catedral (que va ser una zona cementirial en l'època tardoromana). Avui, a partir de tres quarts de deu i fins a un quarts de dotze de la nit, es tornaran a oferir visites en català i castellà, i tindran una durada d'uns 30 minuts, aproximadament, cadascuna.

Tàrraco Viva viurà avui i demà el seu primer cap de setmana, i els grups de reconstrucció històrica desplegaran les seves propostes per enguany. El grup Thaleia, per exemple, oferirà avui quatre espectacles diferents: Ars medica, sobre la medicina a l'antiga Roma; Sacra privata, sobre els rituals a la llar, Carmina canere, sobre el món de la música a l'antiga Roma, i Veneralia, que mostra el culte a la deessa Venus. A més, el grup Nemesis oferirà al Fòrum de la Colònia l'espectacle Captio, que recrea l'entrada als sacerdocis de Júpiter i Vesta. I el grup Legio I Germànica mostrarà com era el correu a l'antiga Roma, a les deu de la nit, a les muralles. A la mateixa hora, a la Casa Castellarnau, el grup Narradors Tarragonins farà un recorregut per la mitologia grecoromana.

El grup Thaleia va representar les obres al pretori romà

Representació d'Ars Medica Foto: DIMAS BALAGUER.

Diferents recreacions històriques van centrar ahir el primer dissabte del Tàrraco Viva d'enguany amb la interpretació d'obres com ara Ars medica, Sacra privata i Veneralia –novetat d'enguany– que el grup Thaleia va recrear dins el pretori romà. La resta del dia va estar marcat per altres recreacions, tallers, lectures de literatura romana, visites i conferències.

El festival romà de Tarragona va encetar ahir el primer cap de setmana d'aquesta 11a edició del Tàrraco Viva, que va centrar els actes del matí al pretori romà amb diferents interpretacions fetes pel grup de reconstrucció històrica Thaleia. L'obra la Sacra privata, que es va representar a la volta de la Tecleta, va aconseguir omplir el màxim d'aforament de què disposaven i va arribar a sobrepassar l'organització en alguns moments en què els turistes que entraven a visitar el pretori interferien en l'acte i no respectaven el silenci ni les zones intransitables durant l'espectacle.

El grup Thaleia representant Sacra Privata Foto: MARTA MARTÍNEZ.

L'obra, tot i aquestes dificultats, va distreure el públic amb una història que relatava els rituals habituals a les llars romanes. Es va interpretar el naixement d'un nou membre de la família, el pas de la infància a la maduresa, el casament i la maduresa d'una noia, que eren els principals actes d'una família fortament marcats per ritus i costums ancestrals. Aquest conjunt d'actors i actrius que recreen des d'una perspectiva dinàmica i divertida la vida en l'època romana, van interpretar també l'obra Ars medica, que representava el servei mèdic públic amb les contribucions que els romans van fer per la medicina com són ara els hospitals militars, el sanejament ambiental i la legislació de la pràctica i de l'ensenyança mèdica. Thaleia va continuar amb les seves activitats al pretori amb l'obra Carmina canere que incloïa certs instruments musicals de l'època; i a la nit, al circ romà, aquest grup d'actors i actrius van estrenar la novetat d'enguany, l'obra Veneralia, que recreava el dia que les dones veneraven la deessa Venus perquè els donés concòrdia i una vida mirada.

Els actes de la resta del dia es van centrar en diferents llocs de la ciutat com ara el claustre de la catedral, on l'Associació Sant Fructuós va fer representacions d'un enterrament paleocristià del segle V dC. També hi va haver lectures de literatura romana i altres històries teatralitzades.

Avui, a les muralles

La jornada d'avui diumenge del Tàrraco Viva centra totes les seves activitats al passeig Arqueològic i les Muralles. Allí hi tindran cabuda diferents recreacions i narracions històriques, tallers, xerrades, jocs d'estratègia i lectures romanes fins ben arribat el vespre. Diferents grups i associacions duran a terme aquestes activitats al llarg del passeig Arqueològic i l'entrada per al públic, avui, és lliure.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/40914-

histories-romanes-centren-la-nova-jornada-del-tarraco-viva.html

L'organització fidelitza el públic de fora de Tarragona i vol obrir-se a nous horitzons europeus en els propers anys

Foto: MARTA MARTÍNEZ.

El festival romà del Tàrraco Viva va viure ahir amb màxima esplendor el primer cap de setmana i superant les edicions passades. L'organització va afirmar ahir que ja han arribat a consolidar un públic fidel i ampli de fora de la demarcació i és moment ara d'obrir-se cap a Europa per atreure els aficionats al món romà que ja s'han interessat pel festival.

Foto: MARTA MARTÍNEZ.

«Estem espantats de l'afluència de gent que hem arribat a veure aquest cap de setmana», afirmava ahir Magí Seritjol, coordinador del Tàrraco Viva. Seritjol va explicar que aquest primer cap de setmana, que normalment és el més fluix del festival, ha estat tan fort com els segons caps de setmana de les edicions passades. El coordinador va afirmar que el que pretén l'organització no és pas batre rècords sinó fidelitzar el públic perquè hi torni cada any. A més, creu que aquest serà l'any que el Tàrraco Viva consolidarà el públic de fora de Tarragona. «Han vingut moltes famílies de Barcelona, però també de la comunitat d'Aragó i València», va dir Seritjol.

Foto: MARTA MARTÍNEZ.

 El nou repte ara és el públic europeu que s'està començant a interessar per aquest festival. L'organització va explicar ahir que, gràcies als vols de baix cost que connecten la terminal de Reus amb altres destinacions europees, «és el moment de replantejar-nos cap a nous horitzons i promocionar el festival cap a un públic europeu», continuava explicant Seritjol.

Més d'una trentena d'activitats i recreacions històriques van omplir les Muralles. Foto: MARTA MARTÍNEZ.

Roma a les Muralles

El pater familias, l'esposa, els fills, la gran matrona, els clients i els esclaus. Tots els membres de la tradicional família romana, del grup Thaleia, van explicar ahir en una recreació històrica al passeig Arqueològic de les Muralles com s'estructurava la vida familiar i política a l'imperi Romà, sota l'expectació de milers de persones que s'hi van passejar durant tot el matí i bona part del migdia.

Foto: MARTA MARTÍNEZ.

l passeig va centrar ahir totes les activitats de la nova jornada del festival, amb diferents recreacions històriques, i en tot moment els jardins de les Muralles van estar plens de gom a gom. A més del grup Thaleia, altres com ara Legio i Germanica, Nemesis, Ludi Scaenici o l'Aula de Teatre de la URV van interpretar les seves recreacions. També hi van tenir cabuda narracions històriques, xerrades, tallers, lectures de literatura romana i un seguit de jocs d'estratègia sobre l'antiguitat.

Foto: MARTA MARTÍNEZ.

Darrera actualització ( Dilluns, 25 de maig del 2009 02:00 )

Se trata de centros ceremoniales, tumbas, cerros y quebradas que están en la ruta del Camino Inca, trazada por el INC,

que conduce al principal santuario del imperio incaico en Machu Picchu. EFE/Archivo

Un total de 43 monumentos arqueológicos prehispánicos, ubicados en cinco regiones de Perú, fueron declarados hoy patrimonio cultural de la Nación por estar dentro del circuito del Camino Inca, que atraviesa todo el país suramericano.

Una resolución del Instituto Nacional de Cultura (INC) publicada hoy en el diario oficial El Peruano resolvió la declaratoria de patrimonio a los restos arqueológicos en las regiones de Áncash, Huánuco, Huancavelica, Junín y Pasco.

Se trata de centros ceremoniales, tumbas, cerros y quebradas que están en la ruta del Camino Inca, trazada por el INC, que conduce al principal santuario del imperio incaico en Machu Picchu, al sureste del país, en la región Cuzco, el más atractivo destino turístico de Perú.

Precisamente, las rutas del Camino Inca en el Cuzco están siendo afectadas en las últimas semanas por incendios for

Testimonios. La Gruta del Indio, en Rincón del Atuel (San Rafael),

posee en sus muros diversos símbolos hechos con pinturas elaboradas con tierras y resinas.

En muros de grutas o de inhóspitas quebradas, en laderas de cerros o sobre bloques de roca sueltos. Diversos escenarios naturales de la provincia –casi siempre a la par o a través de la cordillera– albergan varias decenas de petroglifos (grabados en piedra) y pinturas rupestres (sobre paredes o techos) que fueron ejecutados por manos y mentes prehistóricas.

Culturas que hace más –o mucho más– de 1.000 años habitaron lo que hoy es Mendoza dejaron esos artísticos indicios, en general en clave simbólica. Son obras que pese a su gran nivel de abstracción, se cree podrían reflejar creencias, rituales, costumbres, formas de subsistencia, maneras de relacionarse con el entorno y desarrollo tecnológico que poseyeron sus todavía anónimos autores. En otros términos, verdaderos documentos culturales e históricos del pasado prehispánico local y americano.

Los especialistas estiman que en todo Cuyo hay unos 100 sitios con petroglifos y pinturas rupestres. De esos, unos 20 en toda la región sobresalen por la calidad y el simbolismo de las ejecuciones, dice el arqueólogo Juan Schobinger. Mientras, sus colegas Horacio Chiavazza y Adolfo Gil calculan que sólo en la provincia hay unos 50 lugares (de diversos tamaños y con variable densidad de obras).

Enigmáticas cabezas con reminiscencias bestiales, huellas de choique, zig-zags, espirales, círculos concéntricos, trazos rectilíneos, figuras geométricas, dibujos abstractos y algunas pocas representaciones figurativas que dejan traslucir cuerpos humanos o animales forman parte de este antiquísimo patrimonio.

Pero pese a su importancia como evidencia histórica y potencial atractivo turístico–cultural, la mayoría de estos grabados y pinturas están desprotegidos, varios dañados intencionalmente o deteriorados naturalmente, la mayoría sin investigar y casi todos al margen de la mirada del público, sintetizan Chiavazza y Gil.

De hecho, el único conjunto de petroglifos sistematizado, custodiado y abierto a los visitantes es el cerro Tunduqueral (en Uspallata), y a las pinturas de la Gruta del Indio (San Rafael) se las puede ver gracias a la buena voluntad de los propietarios del terreno donde se encuentra, que las preservan y actúan de guías.

Entre tanto, el petroglifo de Santa Elena (Uspallata) hace años fue graffiteado con pintura roja y del que se encontraba en el campo San Ignacio (en Potrerillos) sólo queda una foto, ya que desapareció de su ubicación antes del llenado del dique, ejemplifica Chiavazza, quien añade que los efectos del clima también han hecho su parte sobre las representaciones.

Se suma que muchos sitios se mantienen como en secreto, precisamente porque al develarlos corren el riesgo de ser vandalizados o dañados no tanto por la mala intención sino por el desconocimiento, señala la artista visual Laura Hart, quien desde 1992 realiza un relevamiento fotográfico de este material para hacer lo que denomina “un rescate de urgencia” (ver aparte).

“Falta una política oficial de monitoreo y preservación”, sostiene Gil. Por su parte, Chiavazza descarta que el desconocimiento de la existencia de esas obras obedezca a “un secreto sistemático” y lo atribuye a que no hay política alguna con el arte rupestre en la provincia. “ Salvo alguna declaración patrimonial, pero nada de promoción y seguimiento de conservación y de deterioros naturales”, enumera. El estudioso asume que “falta investigación” por parte de los arqueólogos, lo que se evidencia en el poco material publicado” .

La imatge de la campanya: una àmfora Pascual 1, típica de
Catalunya, on es fabricaven entre el segle I a.C. i l'I d.C.

En la campanya SOS es coordinen vuit centres de recerca de l'arc mediterrani occidental

Tres centres de recerca arqueològica subaquàtica de l'Estat espanyol, i centres també de recerca o preservació d'aquest patrimoni de Portugal, França, Itàlia i Malta, van presentar ahir, de manera simultània, la primera edició conjunta de la campanya SOS, per a la protecció del patrimoni cultural subaquàtic. Aquesta campanya va néixer fa vuit anys al nostre país i va partir, concretament, del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, al barri de Pedret de Girona, dirigit per Xavier Nieto.

Pràcticament tot l'arc mediterrani occidental –menys Sicília i les Illes Balears– queda cobert per les àrees d'influència de la Divisió d'Arqueologia Nàutica i Subaquàtica (Portugal), dels centres d'arqueologia subaquàtica d'Andalusia, País Valencià i Catalunya (CASC), del Museu Nacional d'Arqueologia Subaquàtica Arqua de Múrcia, del Departament de Recerques Arqueològiques Subaquàtiques i Submarines de Marsella (França), de la Direcció General pels Béns Arqueològics del Ministeri de Cultura d'Itàlia i de la Superintendència pel Llegat Cultural de Malta. Aquests són els centres i països adherits per primera vegada a la campanya, a través del programa Archeomed, finançat amb fons Feder. La campanya consisteix en l'edició de fullets informatius, adhesius i cartells en què figuren els números de telèfon de tots aquests centres, als quals es poden adreçar els submarinistes, professionals o ocasionals, que creguin haver topat amb una mena de resta arqueològica dins l'aigua. Ahir, Dia Internacional del Mar, es va fer pública la campanya que, segons els seus promotors, vol ser de «sensibilització» respecte a la necessitat de preservar un patrimoni «destruït i espoliat», però que és «patrimoni de tots», segons va explicar ahir Nieto, acompanyat del director dels serveis territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació a Girona, Miquel Sitjar. Xavier Nieto, que assegura que cada vegada la conscienciació sobre la preservació del patrimoni és més gran, va explicar que l'adhesió a la campanya dels altres centres va sortir d'una trobada a Roses el gener, en una convenció de la Unesco sobre la protecció del patrimoni. Els centres es coordinen, transmeten una imatge i un missatge unitaris i, sobretot de cara a l'estiu, la idea és que qualsevol turista que hagi fet una troballa tingui a on recórrer i s'afebleixi la temptació d'endur-se la peça per al seu gaudi. A Catalunya, segons explica Nieto, aquesta campanya ha tingut resultats satisfactoris en els anys anteriors i han rebut trucades que han permès fer troballes importants, a més d'altres avisos en què es denunciaven espolis de jaciments subaquàtics.

Ahir es va començar a muntar la bastida a una meitat

del pont del Diable. Foto: JUDIT FERNÀNDEZ.

És la primera recuperació integral del monument i el projecte també preveu fer passar una làmina d'aigua pel canal

- Tarragona - CARINA FILELLA

És la primera rehabilitació integral del pont del Diable. Ahir mateix es va començar a instal·lar la gran bastida en aquest monument de Tàrraco que, durant 26 mesos, serà recuperat pam a pam. El projecte també preveu fer passar una làmina d'aigua contínua pel canal, per mostrar tal com funcionava originàriament l'aqüeducte. A més, l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, dirigit per Eudald Carbonell, farà un estudi dels materials constructius «per entendre com i quan es va construir», segons l'arquitecte Joan Albert Adell. L'empresa adjudicatària és Estudio Métodos de la Restauración i el pressupost és de dos milions d'euros, que finançaran el Ministeri de Foment, a través de l'1% cultural, i l'Ajuntament de Tarragona.

El mes passat ja es va començar a netejar la vegetació de l'entorn i a posar tanques per tot el perímetre del pont del Diable, i ahir es van iniciar els treballs d'instal·lació de la bastida al monument. Per evitar que l'aqüeducte quedi totalment cobert durant més de dos anys (el termini d'obres previst és de 26 mesos), la bastida es muntarà en una meitat del pont deixant lliure la resta: «finalment s'ha arribat a la solució de restaurar una meitat a banda i banda i després l'altra, fet que no impedirà als turistes visitar i fotografiar el pont, sempre a través de les tanques de seguretat», segons va dir ahir la regidora de Patrimoni, Rosa Rossell, que va destacar també que aquesta restauració integral del monument (la primera que s'hi duu a terme) «representa deixar el pont en condicions òptimes perquè pugui durar 2.000 anys més; ja que mai s'havia fet un condicionament d'aquestes característiques i això s'engloba en tota l'actuació del recinte, com la neteja del bosc, la recuperació dels jardins romàntics i els treballs de l'Escola Puig i Valls».

L'arquitecte encarregat de fer el projecte de restauració, Joan Albert Adell, va explicar ahir a peu del monument que se substituiran alguns carreus malmesos pel pas del temps o per l'acció de l'home, però que «no es farà res que no sigui estrictament necessari per a la restauració». També es faran estudis biològics i geològics del material original, ja que «per construir el pont es van portar pedres de 22 pedreres de l'entorn de Tàrraco», segons Adell.

A més, per donar a conèixer quina era la funció dels aqüeductes romans, «es farà passar una làmina d'aigua contínua, per poder visitar el pont tal com funcionava originàriament, ja que és l'únic aqüeducte visitable a través del seu canal». A més, es reconstruirà un tram d'uns trenta metres de l'specus (el canal de l'aqüeducte). També es preveu restaurar una part del canal que es troba a l'avinguda Catalunya.

El pressupost del projecte és de 2 milions d'euros, finançat en un 75% pel Ministeri de Foment, a través de l'1% cultural, i la resta a càrrec de l'Ajuntament. Les obres, que tenen una durada prevista de 26 mesos, van a càrrec de l'empresa especialitzada en restauracions d'edificis històrics Estudio Métodos de la Restauración.

Presentació del catàleg, ahir, a l'Ajuntament. Foto: J.F.

La historiadora i arxivera Isabel Companys ha tingut cura de l'edició del catàleg que recull la col·lecció de pergamins de l'Ajuntament de Tarragona dipositats a l'Arxiu Històric de la ciutat. El volum, que l'historiador i exalcalde Josep Maria Recasens va presentar ahir al mateix ajuntament, esdevé el número 12 de la col·lecció Documents del Fons Municipal de Tarragona.

L'obra recull la catalogació de 655 pergamins municipals, és a dir, documents el suport del qual és pell tractada d'animals mitjançant diferents procediments. La informació que contenen, predominantment en llatí, va des del segle XI fins al segle XVIII. Destaca, entre d'altres, el pergamí de 1118 mitjançant el qual el comte Ramon Berenguer III dóna la ciutat i el terme de Tarragona al bisbe Oleguer, per tal que hi restauri la seu arquebisbal i repobli el territori. I, per les seves dimensions, un pergamí de l'any 1304 que té 2.835 mm de llarg per 610 mm d'ample.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/

39720-un-cataleg-recull-els-655-pergamins-de-lajuntament

-de-tarragona.html

Tarragona (ACN).- La restauració del Pont del Diable de Tarragona permetrà ensenyar l'antiga funcionalitat d'aquest aqüeducte fent passar una petita làmina d'aigua pel seu damunt. Es crearà un gran dipòsit d'aigua que, a banda de ser d'utilitat en cas d'incendi forestal, permetrà crear un circuit tancat d'aigua que passarà per l'aqüeducte i que els visitants podran veure sota els seus peus. La restauració d'aquest monument Patrimoni de la Humanitat ha començat aquest dimecres, uns treballs que, amb un pressupost de 2'5 milions d'euros, consistiran en consolidar l'aqüeducte romà i els seus carreus i eliminar les maleses que afectin la seva estructura.