La Universitat Rovira i Virgili (URV) va investir ahir doctor honoris causa
l'hongarès Géza Alföldy, considerat el principal investigador en el
terreny de l'epigrafia clàssica llatina. Precisament Alföldy, que va
coordinar una de les obres cabdals en aquest camp, el Corpus Inscriptionum Latinarum,
n'està enllestint ara una segona edició, en què s'inclouran les 1.500
inscripcions que s'han localitzat a Tàrraco: «Tarragona té un nombre
d'inscripcions molt més gran que altres ciutats, com Mèrida, que en té
menys de la meitat», va destacar ahir moments abans de protagonitzar
l'acte d'investidura, al paranimf de la URV. Alföldy, però, va lamentar
també l'estat de degradació en què es troben algunes d'aquestes
inscripcions romanes localitzades a Tàrraco.
El rector de la URV, Francesc Xavier Grau, va elogiar ahir els
mèrits científics d'Alföldy i també la seva estreta relació amb la
ciutat de Tarragona, als vestigis romans de la qual ha dedicat quaranta
anys d'estudi: «És un especialista mundial en l'estudi de l'epigrafia
romana i ha portat el nom de Tàrraco al món», va destacar el rector. El
professor hongarès, per la seva banda, va confessar: «Des del primer
moment que vaig estar a Tarragona, fa quaranta anys, hi vaig perdre el
cor.»
Géza Alföldy està considerat l'estudiós més destacat de
l'epigrafia clàssica llatina i un dels principals especialistes en el
camp de la història social de Roma.
La Rovira i Virgili és la vuitena universitat del món que investeix honoris causa
Alföldy (i la segona catalana, després de la Universitat Autònoma de
Barcelona, que l'en va nomenar l'any 1988). Tel vegada per això
Francesc Xavier Grau va reconèixer: «Potser hem trigat massa a fer-li
aquest nomenament.»
El professor d'història antiga a la
Universitat de Heidelberg Géza Alföldy (Budapest, 1935) va ser
apadrinat pel director del departament d'història i història de l'art
de la URV, Amancio Isla, que ahir també va destacar la vàlua dels seus
estudis: «[Alföldy] és capaç d'escriure la història romana a partir de
les epigrafies.»
Entre la producció bibliogràfica de Géza Alföldy
destaca l'estudi més complet que s'ha fet mai sobre les inscripcions
romanes de la ciutat. Totes aquestes inscripcions es recolliran ara en
la segona edició del Corpus Inscriptionum Latinarum, l'obra cabdal que va coordinar i que ara actualitza.
1.500 inscripcions
Alföldy
va destacar que Tàrraco és una de les ciutats amb més inscripcions
clàssiques llatines. En té 1.500, quan en una ciutat com Mèrida se'n
coneixen menys de la meitat, unes 700. L'obra, que podria veure la llum
l'any que ve, inclourà les inscripcions localitzades a la ciutat en els
darrers anys, com la que es troba en un pedestal dedicat a Mart que es
va localitzar a la catedral de Tarragona o una inscripció funerària
d'un soldat romà del segle III. Cada epigrafia es contextualitzarà amb
una descripció del monument on es troba.
El nou honoris causa
de la URV va lamentar, però, l'estat de degradació en què es troben
moltes d'aquestes restes: «És una llàstima que hi hagi moltes
inscripcions encastades en carrers de la Part Alta de Tarragona i que
es vagin deteriorant a causa del clima, del trànsit de vehicles», va
dir. «Potser seria possible extreure algunes d'aquestes inscripcions
del lloc original i posar-les en un museu per tal que poguessin
conservar-se millor», va afegir l'investigador.
