EL VENDRELL - Un estudio del carlismo se lleva el premio Andreu Nin
por JMB |
MORA D'EBRE - Buiden la torre fusellera del castell abans de restituir-la completament
per a. caralt |
MONTBLANCH - Troben les possibles restes d'una torre prop del portal de Sant Jordi
A Montblanc s'han trobat les restes del que
podrien ser els fonaments d'una torre desapareguda prop del portal de
Sant Jordi. Un grup d'arqueòlegs treballa aquests dies a la zona per
esbrinar-ho. Si es confirma, l'equip de govern s'haurà de plantejar la
possibilitat de recuperar la torre.per núria riu |
Diversos
tècnics havien considerat sempre que a l'espai cantoner de la
fortificació medieval, prop del portal de Sant Jordi, hi havia
antigament un punt de guaita. Es tracta del xamfrà entre Sant Jordi i
Sant Francesc. Ara aquesta hipòtesi podria agafar força després que
s'han trobat les restes del que podrien ser els fonaments d'una torre.
La troballa s'ha fet arran del despreniment d'un bocí de muralla que es
va produir a mitjan octubre, i ara hi treballa un equip d'arqueòlegs.
Si els estudiosos ho confirmen, l'administració local haurà d'estudiar
la possibilitat de recuperar l'antic espai de vigilància. Així ho
afirmà l'alcalde de Montblanc, Josep Maria Campdepadrós: «si es dóna el
cas, haurem de considerar refer la torre».
GIRONA - Carbonell confirma la importància de les prospeccions al Turó de la Bateria
+ Carbonell (centre) amb Pluma i Palomo, mostra una de les
zones que s'investiguen. Foto: L.P.
Els resultats de la investigació serviran per enriquir la informació sobre el puig d'en Roca
LAURA PORTAL. Girona
Una de les màximes autoritats en arqueologia prehistòrica, Eudald Carbonell, va visitar ahir el Turó de la Bateria de Girona per confirmar, in situ, la rellevància de les prospeccions arqueològiques que s'hi estan realitzant. Carbonell va ser un dels que va alertar, després de l'Associació d'Arqueologia de Girona, que les obres que s'estaven fent a la zona podien afectar una àrea on es podien trobar restes. El científic va estar acompanyat en la visita del regidor d'Urbanisme gironí, Joan Pluma, qui va destacar la importància de seguir amb les tasques de recerca i va lamentar que no s'haguessin iniciat abans de les obres.
|
Guissona programa las excavaciones arqueológicas para todo este año
En relación a la campaña de excavaciones arqueológicas en el Parc de la antigua ciudad romana de Iesso, fundada hacia el año 116 a.c., se prevé continuar trabajando en los mismos sectores ya empezados en campañas anteriores, concretamente en la muralla norte y las termas públicas, considerando que insistir en estos puntos permitirá concluir su excavación y estudio para iniciar así su museización definitiva, destinada al gran público. En verano del 2006, la decimosexta campaña de excavaciones en el Parc Arqueològic de Iesso, que se llevó a cabo entre junio y setiembre bajo la dirección de la Universitat Autònoma de Barcelona y del mismo patronato, se centraron en la recuperación de las principales vías de la Guissona romana y en la zona de las termas.
SANT FELIU DE GUIXOLS - Excaven al monestir de Sant Feliu de Guíxols l'abocador del segle XIV
Foto: J.T. |
+ A dalt, els treballs dels arqueòlegs i, a baix, un secció on es veu el traçat de l'ascensor. Foto: J.T. |
JOAN TRILLAS. Sant Feliu de GuíxolsUn ascensor amb cabina de vidre permetrà tenir una visió única de l'antic abocador del monestir benedictí de Sant Feliu de Guíxols i, més concretament, d'un mur, el qual ara es vol datar amb concreció si formava part de la muralla o del fossà. Això serà, però, quan hagin acabat, en els pròxims dies, els treballs arqueològics que han començat aquesta setmana i que han de permetre acabar l'excavació que es va iniciar el 1998. L'antic abocador del monestir va funcionar entre el 1300 i el 1600.
(Segueix)
MILLÁS-MADREMANYA - La creu de terme de Millàs, restaurada el 1973, apareix totalment destruïda
(Segueix)
ULLDECONA - La Torre Quadrada es museïtzarà per recrear la vida a l'edat mitjana
per m.millan |
L'obertura al públic aquest mes de febrer suposarà la culminació d'un llarg procés de recuperació, que es va iniciar amb la compra de tot el conjunt medieval, en estat ruïnós, l'any 1985. L'Ajuntament va pagar a la família propietària cinc milions de pessetes.
Des de l'any 1994 s'hi han dut a terme fins a cinc fases d'actuacions, amb un cost global de més de 700.000 euros, a càrrec del Ministeri de Foment, la Generalitat i el mateix Ajuntament. S'han restaurat la Torre Quadrada, la Torre Rodona, l'església, part de la muralla (amb bastions àrabs i cristians) i les estances que va ocupar l'orde de l'Hospital, de les quals es conserva part d'un forn i una cisterna.
LLAFRANCH - Una urna del segle III aC, principal troballa de les excavacions al jaciment ibèric de Sant Sebastià
+ El director de les excavacions, Antoni Rojas, indica on van trobar l'urna del segle III aC. Foto: L.P. La campanya arqueològica ha tingut una durada inusual de cinc mesosLAURA PORTAL.
Llafranc El jaciment ibèric de Sant Sebastià de la Guarda, a Llafranc, ha tornat a ser sotmès a una campanya d'excavacions arqueològiques de cinc mesos de durada, amb uns resultats excel·lents. La principal troballa ha estat una urna del segle III aC. Però no només és destacable la peça per si mateixa, sinó el lloc on va ser trobada, una de les habitacions excavades i en els nivells de mobilitat. És a dir, aquesta urna era al lloc exacte on l'havien deixada els darrers habitants del poblat. Els arqueòlegs del poblat iber de Sant Sebastià han trobat una urna sencera de trenta centímetres del segle III abans de Crist. El director de les excavacions, Antoni Rojas, ha explicat que el context de la troballa és gairebé tan destacable com la mateixa troballa, ja que és poc habitual. Les urnes, si són funeràries, normalment es troben en necròpolis, plenes d'ossos, i si tenen un altre ús, se solen trobar en sitges. Però en aquest cas es trobava al racó d'una de les habitacions, fet que probablement indica que es tractava d'una urna d'ús domèstic i que havia quedat situada al lloc habitual on estava quan hi vivien els ibers. Rojas va explicar que ara s'estudiarà el contingut de l'urna. L'urna, tot i ser sencera, té una part fragmentada. És de manufactura ibera i probablement havia estat fabricada al mateix poblat, com sol passar en el cas de la ceràmica d'ús domèstic.
|
OLERDOLA - L'església d'Olèrdola recuperarà el campanar d'espadanya
+ Estat actual de l'església, amb el campanar que es restituirà. En primer terme, tombes excavades recentment. Foto: R.M.
Els treballs de restauració de l'església preromànica i romànica de Sant Miquel d'Olèrdola (Alt Penedès), una de les més antigues de Catalunya, permetran la recuperació del característic campanar d'espadanya, esquerdat des de fa cent anys per un llamp. Les obres, que han començat aquest mes, està previst que durin poc més d'un any i permetran potenciar l'ús social del monument, tant per continuar-hi fent casaments com per a concerts i altres activitats divulgatives.
CATALUNYA - Els tècnics identifiquen uns dos milions de documents de catalans a l'Arxiu de Salamanca
La comissió mixta Ministeri de Cultura-Generalitat ha identificat a l'Arxiu de Salamanca uns dos milions de documents confiscats a associacions i particulars a Catalunya després de la Guerra Civil, que formaran part de la segona fase del retorn dels denominats papers de Salamanca.
Els treballs d'inventariat de la documentació d'ajuntaments i privats dipositada a l'Arxiu Nacional de la Guerra Civil han conclòs setmanes abans del primer aniversari del trasllat dels lligalls de la Generalitat republicana des de Salamanca.
Fonts del Ministeri de Cultura han assenyalat a EFE que «hi ha pendent una última reunió de la comissió tècnica que aprovi definitivament aquest inventari, condició obligatòria abans que es realitzi la digitalització dels documents i es dipositi una còpia autentificada a l'Arxiu de Salamanca», fet que, com la primera fase, finança la Generalitat.
ARBECA - Medio millón de euros para finalizar la excavación de los Vilars de Arbeca
Por su parte, el senador de ERC, Josep Maria Esquerda, explicó que con la aportación del Ministerio “se podrá dar un empuje muy grande al proyecto”. Esquerda dijo que la subvención de Cultura irá dedicada a la restauración del yacimiento, un proyecto que se tendrá que licitar y adjudicar durante este 2007.
Entre otros proyectos que contempla el Pla Director del Vilars se prevé la construcción de un centro de interpretación, un aparcamiento y otras zonas dedicadas a los visitantes, aparte de cerrar el recinto con rejas. En este sentido, el Ayuntamiento de Arbeca está estudiando la viabilidad de estas infraestructuras y la forma de financiarlas.
CELRA - Reprenen les excavacions arqueològiques al castell de Mabarrera de Celrà
+ Un dels arqueòlegs, treballant al castell, dimecres. / Foto: L.P. |
Els arqueòlegs han reprès els treballs al jaciment del castell medieval de Mabarrera, a Celrà. Durant nou setmanes hi estaran treballant tres persones, encapçalades per Ferran Codina, amb l'objectiu d'anar consolidant les zones ja excavades i continuar la investigació a les àrees pendents. Actualment, les tasques es concentren a la cambra noble. El castell, també conegut com del Palagret, és a dalt d'un turó situat entre Celrà i Juià. Està documentat almenys des del segle X i va estar en funcionament fins a final del segle XV. L'edifici formava part d'un seguit de castells, entre els quals hi havia el de Juià, el de Celrà i el de Barbavella, que pertanyien al bisbat de Girona.
La iniciativa és municipal i les tasques de desenrunament i excavació arqueològica es van iniciar el 2002. Des d'aleshores, cada any, s'hi ha fet com a mínim una campanya de recerca. Segons va explicar el regidor Albert Planas, es tracta d'un projecte de gran abast. De fet, un cop estigui acabada la restauració del castell de Mabarrera, l'Ajuntament vol que es comenci la del castell de Barbavella, també dins el terme.
Paral·lelament, a les excavacions estrictament científiques, des del consistori s'organitzen cada estiu camps de treball adreçats als joves de Celrà, com una manera de conscienciar la població sobre el seu patrimoni.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2248935SALT - Recopilen l'inventari del patrimoni cultural dels 208 quilòmetres del Ter
LAURA PORTAL. Salt
El consorci Alba-Ter va iniciar un projecte l'any 2004 que abastava els 208 quilòmetres del riu Ter i del Freser, des del naixement fins a la desembocadura. Aquest projecte va començar amb un inventari, a càrrec dels arqueòlegs Jordi Merino i Joan Llinàs, de tot el patrimoni cultural vinculat al riu. Aquest treball va durar fins l'any passat i els dos científics van recollir 546 elements. Ara el projecte es tradueix en un informe i en l'inici de diferents rutes relacionades amb el riu. Es preveu organitzar una ruta literària, una de gastronòmica, una de patrimoni natural, una de patrimoni cultural i una altra sobre les empremtes de les inundacions.
Foto: C.A.T. |
Foto: C.A.T. |
L'inventari del patrimoni cultural vinculat als usos de l'aigua dels rius Ter i Freser es distribueix en sis grans àrees. En primer lloc, els elements relatius a la distribució i emmagatzematge, en què s'inclouen els aqüeductes, els canals, les preses i les rescloses. En segon lloc hi ha els elements relacionats amb la producció energètica, amb les centrals. En tercer, les colònies industrials, en què es distingeix entre colònia i semicolònia. En quart terme s'hi troben els elements d'ús domèstic, amb els embarcadors, els llocs de bany i els safarejos o rentadors. En cinquè, hi ha les instal·lacions industrials, que són les fàbriques, els fargues i els molins. Finalment, hi ha els relatius a les comunicacions, que inclouen els guals, les palanques, les passeres i els ponts.