PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC


TARRAGONA - La Generalitat invertirà 4,6 milions en obres al patrimoni de la demarcació


Es preveu la reconstrucció integral del pont romà de les Caixes de Constantí

 

 
El pont de les Caixes de Constantí serà reconstruït. Foto: J.F.

 

La Generalitat finançarà amb 4,69 milions un total de 39 actuacions de rehabilitació del patrimoni de la demarcació. Entre els 2,23 milions que es destinaran en els pròxims tres anys al Camp de Tarragona destaquen els 200.000 euros per a la quarta fase d'obres a la muralla de Tàrraco i 200.000 euros per a actuacions al nucli antic de la ciutat. A les Terres de l'Ebre, l'aportació més important són els 250.000 euros per a la pavimentació de carrers d'Alfara de Carles. Aquestes partides sorgeixen de l'1% de la inversió del Departament de Política Territorial i Obres Públiques que es destina a patrimoni.

Entre els projectes de la demarcació de Tarragona que es beneficiaran de l'1% cultural, des d'enguany i fins al 2011, també s'inclou la reconstrucció integral del pont de les Caixes de Constantí i la tercera fase d'obres al castell templer de Barberà de la Conca.

En l'àmbit general de Catalunya, el govern invertirà 25,38 milions els pròxims tres anys en 180 restauracions d'espais històrics d'arreu del país. Aquesta partida sorgeix de l'1% de la inversió del Departament de Política Territorial i Obres Públiques que es destina a patrimoni i que aquesta conselleria decideix preguntant a les demandes de Cultura. Al protocol signat ahir també s'estableix que els municipis contribuiran amb 20,93 milions d'euros.

Ahir, el conseller Tresserras felicitava la sensibilitat del Departament de Política Territorial ja que hi ha altres departaments que atorguen la inversió en obra pública sense consultar-los-la. El Departament de Cultura té tres mecanismes per sufragar millores al patrimoni: 7 milions anuals amb què finança el personal ordinari de la direcció general a més de les reformes dels monuments nacionals; uns 5 milions que s'aconsegueixen a través d'un conveni amb les caixes que estan enfocades a reformes de cellers i d'obres del romànic i els que pot gestionar a través de l'1%. Paral·lelament, també hi ha els diners que inverteix el Ministeri de Cultura en restauracions a Catalunya, que puja aproximadament uns cinc milions d'euros anuals. També es fan aportacions al patrimoni des d'altres departaments de la Generalitat que Cultura procura coordinar com és el cas de Política Territorial.

Els més de 46 milions d'euros d'inversions pel 2009-2011 superen en un 12% els 41,32 del quadrienni 2005-2008. Dels 25,38 milions aportats per la Generalitat, 20 sufragaran directament obres de millora de l'espai públic mentre que quasi 5 milions són per a la redacció de projectes.

El conseller Joan Manuel Tresserras agraïa la col·laboració amb el Departament de Política Territorial: «Per a ells és menor, però per a nosaltres és fonamental.» Per Tresserras, el patrimoni és un element que aporta riquesa al territori. El conseller Joaquim Nadal va celebrar que aquestes obres procurin aportar l'equilibri d'inversions, sovint dominada per les actuacions a Barcelona.

 

 

 http://www.elpunt.cat/tarragona/article/5/19-cultura/

15233-la-generalitat-invertira-46-milions-en-obres-a

-patrimoni-de-la-demarcacio.html

 



GIRONA - La Generalitat aporta 500.000 euros per acabar la restauració interior de l'església de Sant Feliu de Girona

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 20:50


 

 

Girona (ACN).- El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha anunciat aquest dilluns a Girona que la Generalitat destinarà una partida extra de 500.000 euros per acabar les obres de l'interior de la nau, aturades des de la passada tardor a causa de l'encariment de l'obra.

 

Segons ha indicat Nadal, el 26 de març el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) publicarà la licitació, a través de l'Institut Català del Sòl, de les obres de restauració de la resta de la nau, en total sis voltes més fins arribar al presbiteri. Els càlculs del Govern és que l'obra s'adjudiqui el 15 de maig i que el primer de juny comencin les obres, que estarien acabades per Sant Narcís.

 

 

http://www.vilaweb.cat/www/acn/noticia?id=3556980


JORDANIA - Expertos hallan en Jordania acueducto romano

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 00:11

 


La obra de ingeniería fue tallada durante 120 años a lo largo de 106 kilómetros y arqueólogos consideran que se trata del acueducto de mayor antigüedad

El Universal
Berlín Domingo 08 de marzo de 2009
08:32 Un equipo de arqueólogos alemanes ha descubierto al norte de Jordania un acueducto romano subterráneo de 106 kilómetros de largo, considerado el mayor de la antigüedad y que supone una increíble obra de ingeniería para la época, al ser tallado en la roca a lo largo de 120 años.

El acueducto tiene un recorrido total de 170 kilómetros, 64 de ellos en superficie, y une las antiguas ciudades de Dille, hoy en Siria, y Gadara, al norte de Jordania y cerca de la frontera con Israel, revela el semanario "Der Spiegel" en su próxima edición.

La colosal obra de hidroingeniería ha sido hallada por el profesor de Hidromecánica de la Universidad de Darmstadt, Matthias Döring, que ha logrado con su equipo de estudiantes reconstruir el recorrido del acueducto.

Este es calificado por los habitantes de la zona como "Qanat Firaun", el canal de los faraones, aunque se construcción se inició en el año 90 de nuestra era cuando en Roma reinaba el emperador Domiciano y el Imperio se encontraba en pleno esplendor.

Döring calcula que los obreros de la antigüedad, probablemente legionarios, picaron mas de 600.000 toneladas de roca, la cuarta parte del volumen de la pirámide de Keops para hacer el acueducto subterráneo, más de cinco veces mas largo que el que tenía hasta ahora el récord, el de Boloña, con 19 kilómetros.

El acueducto permitía llevar agua a las diez localidades que formaban la "Decópolis" y que tenía como capital a Gadara, una ciudad en la que habitaban entonces 50.000 personas y donde, según los evangelios, Jesucristo espantó a los demonios y los echó a una piara de cerdos.

Según la reconstrucción de Döring, las obras se iniciaron en Dille, donde se desvió un río para alimentar un acueducto construido con el llamado cemento romano hasta la localidad de Adraa y de allí hasta rebasar la actual frontera jordana, para poco después introducirse en la montaña.

Es en ese momento cuando la obra adquiere dimensiones increíbles, ya que no existía el compás para orientarse y un recorrido de mas de 100 kilómetros bajo tierra para realizar un túnel con una media de 2,5 metros de altura y 1,5 metros de anchura a un ritmo de 10 centímetros de excavación diaria era una misión imposible.

"Todo parece indicar que los ingenieros romanos marcaron primero en la superficie el recorrido del túnel y luego cavaron cada 20 a 200 metros bocas de acceso al mismo desde la superficie", explica el experto alemán, quien comenta que de esa manera se garantizaba su ventilación y se podía atacar la roca desde muchos puntos a la vez.

Mas de 300 túneles de acceso al acueducto subterráneo ha descubierto hasta ahora el equipo de Döring, aunque la mayoría de ellos fueron tapiados en la antigüedad para evitar accidentes y muchos otros se llenaron de tierra y escombros con el paso del tiempo y por el desuso.

"En los primeros 60 kilómetros, el túnel muestra una inclinación de 30 centímetros por kilómetro. Un valor fantásticamente bajo", señala el arqueólogo alemán, quien no acaba de explicarse la gran precisión de la obra.

Cuando fue terminado, por el acueducto fluían entre 300 y 700 litros de agua por segundo, señala Döring, quien destaca que la monumental obra entró en desuso cuando se secó la fuente que la alimentaba.

 


cvtp

 

http://www.eluniversal.com.mx/notas/582008.html


Powered by LifeType