L'Institut Català del Sòl ha adjudicat les obres de la tercera fase de la restauració de l'antic monestir de Sant Quirze de Colera, a Rabós d'Empordà. Aquesta reforma fa part de l'acord de col·laboració entre el Departament de Política Territorial i Obres Públiques i el de Cultura i Mitjans de Comunicació per frenar el deteriorament dels entorns monumentals de Catalunya. Aquesta obra, d'un pressupost de 315.893,30 euros, té un termini d'execució de nou mesos i s'ha adjudicat a les empreses Obycall SA i AGL Girona SA.

El conjunt monumental del monestir de Sant Quirze de Colera està declarat bé d'interès nacional. En la primera i la segona fases de la restauració es va consolidar l'estructura de l'església i es van restaurar les cobertes, les pintures, els tancaments i els paviments de l'edifici. També s'hi van fer excavacions arqueològiques. En la tercera fase està previst restaurar el claustre i el refectori. La intervenció projectada definirà el pati central amb un sistema de rampes. També es restaurarà la coberta de la galeria nord, adossada a l'església, i la coberta d'enllosat de pedra del refectori.

 http://www.elpunt.cat/tarragona/article/5/19-cultura

/16487-adjudiquen-les-obres-per-restaurar-el-mone

stir-de-sant-quirze-de-colera.html

S'ha conservat part de l'estructura de l'antic forn (hi falta la cúpula) que s'utilitzava per fer objectes de ceràmica. / Foto: A.P.
 

A l'espai, situat a la part de ponent del municipi, s'hi ha trobat un antic forn de ceràmica

19/03/09 02:00 - Salou - a.p

Les obres d'urbanització a la banda de ponent de Salou han permès posar al descobert les restes d'una antiga vil·la d'època romana que se situa, segons les primeres dades, al segle I després de Crist. Una de les troballes estel·lars fetes en aquest punt, on ja s'han finalitzat els treballs d'investigació arqueològica, és un forn que es destinava a la fabricació d'elements de ceràmica, com ara àmfores, que es feien servir després per emmagatzemar productes de l'explotació agrària de la zona. Els terrenys on s'han trobat les restes estan pendents de condicionament, però de moment ja se n'ha garantit la seguretat amb una tanca perimetral.

Les restes han estat batejades com a vil·la romana de Barenys, ja que l'antiga casa s'alçava a prop del barranc del mateix nom que desemboca a la platja de Ponent de Salou. L'edificació es va construir en un punt elevat de terreny, per tal de mantenir-la distanciada dels aiguamolls que, durant l'època de domini romà, ocupaven la major part del terme municipal de l'actual Salou.

De l'antiga vil·la, l'element que millor ha sobreviscut al pas del temps és un forn del segle I després de Crist del qual es conserva l'orifici per on s'introduïa i cremava la llenya i la plataforma on es col·locaven els objectes de ceràmica per tal que es poguessin coure. El que sí que s'ha perdut és la cúpula que originalment cobria l'estructura.

A tocar de la troballa d'aquest forn, s'han pogut desenterrar les restes de la cimentació d'uns magatzems, que segurament es feien servir per guardar els productes que la vila agrícola generava. Així, s'hi han trobat indicis de l'existència d'un molí d'oli, producte que els propietaris de la vil·la romana podria ser que guardessin en els recipients de ceràmica que fabricaven al forn de la mateixa vil·la.

A més, a prop dels terrenys on s'ha descobert l'antic forn, també s'han localitzat restes d'un aqüeducte que permetia abastir el molí amb l'aigua procedent del barranc de Barenys.

Condicionar l'espai

Els terrenys del jaciment arqueològic, amb una extensió aproximada d'una hectàrea, han estat tancats dins de les obres d'urbanització del sector on s'ubiquen. L'Ajuntament de Salou està pendent dels permisos necessaris del Departament de Cultura de la Generalitat per tal de poder condicionar l'espai, i desenvolupar-hi algun projecte de museïtzació encara per concretar.

La vil·la descoberta a Salou s'afegeix a les restes de diverses cases de camp d'època romana localitzades a l'entorn de Tarragona, conegut com a ager tarraconensis.

 http://www.elpunt.cat/tarragona/article/5/19-cultura/

16019-localitzen-a-salou-restes-duna-vilmla-agricola

-romana-datada-al-segie-i.html

Pereira es una de las zonas más ricas a nivel arqueológico en el país y se  encuentra entre las más destacadas en Suramérica. Y paradójicamente es también una de las más saqueadas.

A esta situación se añade que son pocas las constructoras que cumplen con la  licencia arqueológica que determina que cuando se realicen excavaciones en  nuevas construcciones esté presente un arqueólogo para identificar hallazgos valiosos.
Una preocupación que les asiste a los arqueólogos Alexander Franco Enciso y Carlos Alberto Restrepo Restrepo, del Laboratorio de Arqueología ubicado en el  Centro Cultural Lucy Tejada es que ni las curadurías, ni Control Físico, ni la  Secretaría de Gobierno, lo exigen y a excepción de algunas -y entre ellas se puede mencionar a Autopistas del Café-, son pocas  las que cumplen.
Por eso el llamado de parte de estos profesionales, que en el Laboratorio de  Arqueología trabajan con las uñas y hasta baldes deben ubicar para proteger a  los hallazgos de las goteras, se encaminan a que las Secretarías de Planeación  tanto de los Municipios como del Departamento y las curadurías, ejecuten lo que  la ley les obliga en materia de salvaguarda, recuperación, y protección del  patrimonio arqueológico.
Pero aquí hay un rezago en la materia.

Nuevos hallazgos
Mediante análisis radiocarbónicos realizados en Italia, el Laboratorio de  Arqueología del Instituto de Arqueología del Instituto de Cultura de Pereira, fueron reportados dos nuevos hallazgos para el Área Metropolitana.

El primero de ellos fue un campamento de recolectores-cazadores fechado para 7.470 años antes del presente, el cual se halló en la Ciudadela Villa Verde de Pereira.

En el sitio en mención se hallaron varios golpeadores y una azada.

Por su parte en el sector de La Romelia y sobre la margen derecha de la quebrada La Chillona, realizando las tareas arqueológicas concernientes a la apertura de la vía para la construcción del proyecto vial Autopistas del Café, fueron excavadas varias estructuras funerarias correspondientes a entierros primarios, donde se depositaba el cuerpo, y secundarios, donde se depositaban los huesos.

Según las investigaciones en la construcción de la tumba se vio involucrada la mano de obra de niños familiares del fallecido. Lo anterior se sustenta en el hecho de que el pozo y la estructura fueron muy pequeños y  no hubo posibilidad de intervención de personas adultas.

 http://www.latarde.com/local/per/7669-nuevos-

hallazgos-arqueologicos.html