EXPRESSIÓ IDENTITARIA EN PERILL
07 Maig, 2007 07:27
Publicat per josepro,
General
Hi ha uns caps de setmana que donen mes peu que uns altres per a omplir aquestes línies del bloc o aquestes primeres paraules d’ aquesta hora confessional a “El Nostre Mati”.
Possiblement el fet d ‘estar-se celebrant les Jornades Culturals al nostre poble ,Sta. Bàrbara , sigui determinant en aquest sentit , per això i ja que aquesta setmana he tingut l’ oportunitat de viure alguns dels seus actes en primera persona , avui us vull parlar i escriure sobre les moltes activitats que s’ organitzen i la poca assistència que presideix aquestes manifestacions culturals que amb esforç i il·lusió preparen les diferents entitats del poble.
És cert i jo sóc el primer que em faig autocrítica, perquè de les 6 activitats que estaven programades de divendres a diumenge ,solament vaig assistir a dos. Per això parlaré d’ aquestes i no de les que no vaig veure i de les que per tant no tinc elements de judici.
El divendres vaig anar , havent sopat a veure la pel·lícula - resum que Guillermo Gaya havia preparat en motiu dels 10 anys de la Fira de l’ Oli. Pot ser érem unes 20 persones .Poc públic , molt poc públic tenint en compte la gran quantitat de gent que participa d’ aquest aconteiximent i a destacar també que em va cridar l’ atenció les absències molt concretes i vinculades estretament a la Fira.
La segona de les activitats a les que vaig
assistir va ser a l’ espectacle de dansa i música de les nostres terres que ens
van oferir el grup Saragatona , de grat record a les passades festes majors i que , diumenge , al Pavelló ens van tornar a fer vibrar amb
aquesta folklore identitari que ens van regalar i que va fer emocionar a mes d’
un dels poc mes de 150 assistents a tant destacat acte.
Vaig tenir vergonya aliena de veure tantes cadires buides i seients de les grades orfes d`espectadors.
Sí , va haver mes gent que a la projecció de Guillermo , però ni molt menys de la que ,segur , l’ organització ,la regidoria de cultura i el seu titular al capdavant , esperaven .Al menys per lo que és podia deduir pel desplegament de seients que com he dit es van quedar sense cul que els ocupes ni mans que aplaudís l’ actuació del grup ebrenc.
Enfi , un cop mes una estirada d’ orelles , i torno a dir , que per a mi la primera , pel poc suport que donem a aquestes expressions festives i culturals. No és nou aquest desinterès de la majoria de planers i planeres i també cal dir , aplaudir i destacar que hi ha una sèrie de persones que per contra , assisteixin i donen suport a gairebé tots els actes ..al menys , jo m’ hi fixo i les veig i suposo que com a mínim per elles val la pena tot l’ esforç organitzatiu d’ unes jornades que tot i les dificultats per convocar un públic mes nombrós i interessat han arribat enguany a la seua setzena edició.
Tan de bo que l ‘ànim, tant de les entitats i col·lectius que i participen , com dels nous responsables polítics no defalleixi i puguem seguir sumant edicions i jornades culturals ,perquè no dubteu que aquestes mostres culturals son el millor mesurador de la salut identitaria dels pobles i no podem deixar morir la del nostre .... no us sembla ?
Josep Roig Cardona