ADEU ALS XIQUETS

29 Novembre, 2006 19:58
Publicat per josepro, General

El dilluns 4 de Desembre , el nostre poble estarà de festa per celebrar el dia de la nostra patrona Santa Bàrbara.

Farà 30 anys que aquesta jornada tenia un caire especial perquè s’estrenava la banda de Cornetes i Tabals Xiquets Grup Balmes.Un bon grapat de nois i noies , il·lusionats per vehicular la seua afecció per la música , incentivada per un grup de persones de les que no cal dir el nom perquè, al poble , tots sabem qui van ser.

Al decurs d’ aquests 30 anys ,molts han estat els nois i noies que han passat per la Banda , molts els homes i dones que han estat a la junta i diversos els professors o directors que s’ han encarregat al decurs de tres dècades ,de mantenir amb mes o menys calor, la flama de l ‘entitat.

Entitat que ens ha donat bons moments d’ alegria i satisfacció i que ens ha fet sentir orgullosos de que representessin amb tant d ‘èxit l ‘esperit cultural i competitiu del nostre poble.


En fi , no vull , ni puc , fer un text històric dels Xiquets, solament un modest i sincer reconeixement a la tasca que han fet al decurs de la seua història i lamentar que , precisament un dia que tindria que ser de joia , intueixo que serà un dia emotiu , trist i nostàlgic , perquè el diumenge 3 de Desembre , paradòjicament , la banda anunciarà que es dissol al finalitzar
l ‘actuació que tenen previst fer a la plaça major per celebrar els 30 anys

Xiquets i Xiquetes de la Banda de Cornetes i Tabals Grup Balmes , per molts anys ¡!! I gràcies per tot lo que heu fet per donar a conèixer el nostre poble.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

NO A LA VIOLENCIA...CONTRA LES PERSONES

27 Novembre, 2006 16:18
Publicat per josepro, General

Aquest passat cap de setmana , també a les Terres de l’ Ebre s’ han celebrat diversos actes per reivindicar el paper de la dona dins la societat i per protestar per l’ anomenada violència de gènere que pateix part del col·lectiu.

Les xifres que exposa la premsa son certament preocupants i fan necessària una profunda reflexió sobre que es lo que està passant.

Jo, com segurament la majoria ,per no dir tots , els homes que estan escoltant , em poso al costat de les dones i totes aquelles reivindicacions que han de servir , com deia no fa gaires dies, per parlar en igualtat de condicions, de drets i d’ obligacions però mes com a persones en genèric , que d’ homes i dones per separat.

No voldria que s’ em malinterpretés ,però crec que de vegades s’ en fa un poc massa de les coses i es llegeix solament el gran titular i no pas la lletra menuda. Es publica solament lo que te interès per vendre perquè es mes espectacular o senzillament perquè te mes morbo.

Entre les moltes notes que aquests dies m’ han arribat parlant dels actes a celebrar aquest cap de setmana en la jornada reivindicativa contra la violència de gènere , he trobat slogans com que també es violència de gènere la ridiculitzaria de la dona o l’ imposició de rols o de canons de bellesa, el cobrar menys o la discriminació..........però es que tots aquests mals solament el pateixen les dones ???

Quant homes son ridiculitzats pot ser al seu lloc de treball pels seus caps o pels companys de treball ??No hi ha dades sobre això ???

No son esclavitzats també els homes per les imposicions estètiques que la televisió o la publicitat ens imposa canons o actituds amb imatges d’ homes que ensenyen el cul per anunciar un refresc ( per posar un cas )

Voldríeu saber quants homes joves o no tan joves cobren menys de mil euros per feines que estan obligats a fer perquè no hi res mes i que no tenen res a veure amb el seu nivell formatiu.

Si ens posem a mirar el nostre entorn en criteri propi i no amb el que ens volen vendre, no trobaríem també tants i tants homes discriminats per la seua condició de raça ,religió ,tendència política o sexual o defecte físic ,per posar uns exemples ???

I evidentment ,si algun dia interessa vendre l ‘agressió física o pot ser la encara mes dolorosa agressió psicològica i moral que pateixen molts homes per dones dolentes , egoistes , dominants i altres adjectius , que també les hi ha , eh ! també les hi ha i tots sabeu que es cert.

Perquè no s’ en parla mai d’ això.???? Perquè no interessa mes que el mon del sexe dèbil ???....fixeu-vos que fins tot la denominació es espantosa “sexe “ i dèbil”. Jo torno a insistir i amb això acabo avui , que cal reivindicar , lluitar , parlar i propagar entre tots un no a qualsevol tipus de violència ,però NO solament contra les dones – que també- si no contra les persones....EN GENERAL Si no o fem així solament aconseguirem tapar un forat destapant-ne un altre o entrar en una inutil guerra de gossos i gats.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

TARDOR..............

26 Novembre, 2006 01:12
Publicat per josepro, General

Avançat el mes de novembre i encara les temperatures no ens senyalen que estem en plena tardor.

A passat l' època del raïm ,de la verema. De les castanyes i bolets. Les olives no acaben de madurar i verdegen encara tonalitzan els arbres de tradició mediterrània mil·lenària en un calidoscopi de colors maragdats.

Mentre tant les orenetes no saben prou be si emprendre o no el vol camí de retorn a l' estiueig africà i s' entremesclen amb els tords que , seguin l'impuls dels seu rellotge biològic , arriben puntuals a la seua cita amb les planes ebrenques enguany amb caçadors encara en mànigues de camisa.

Les fulles del cirerer de casa es resisteixen a caure , orfes enguany del vent de dalt alliberador de la servitud enramada, mentre els rosers ufanosos i incansables , despistats per la bonança atemperada d' un novembre desconegut , segueixen parin esclats de color ,perfum i espines.

La tardor es resisteix a arribar enguany i sortint a passejar , aturat per un moment , assegut al revolt del corriol que em mena a la fageda disfressada encara de foc o i or , em pregunto si a mi no m' esta passant també el mateix i confós i atemorit em nego la realitat que delaten els meus anys , les arrugues que em sento de tant en tant al cor i les que cada dia em veig ja a les mans. Amb aquests indisimulables cabells blancs que son la confirmació que em nego : he arribat a la meua tardor . I no puc, ni he de retardar el cicle .He de deixa enrera l' estiu i entra amb placidesa a la tardor de la meua vida.

..........Reprenc el camí cap a casa serpenteixan pel sender i concloc que , de no fer-ho així, el meu entorn serà tant confús com el que enguany viuen les orenetes, els tords ,les oliveres ,el cirerer o els rosers del meu jardí.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

LA FIRA : PUNTS DE VISTA

21 Novembre, 2006 09:03
Publicat per josepro, General

Acabada l' edició d' enguany de la Fira de l' Oli Novell , els cítrics i el comerç, pot ser es fa necessari un poc de reflexió.

Suposo que tot hom es fa la seua i que aquesta reflexió es queda mes o menys en el propi anonimat o com a molt en alguna conversa de cafè

Jo , ja que tinc la possibilitat i el risc de compartir-la amb aquells que la vulgueu llegir o escoltar , dons us la vaig a transmetre.

Primer dir que no hi ha dubtes de que ha estat un èxit. El bon temps hi ha ajudat molt i naturalment l 'esforç i treball de l' organització , personal , expositors i altres. La Fira a convocat segons l' informació oficial mes de 32.000 persones vingudes de totes comarques ebrenques i també del nord del País Valencià.

Deixant clar que la fira va, també hi ha que aportar pot ser els punts de vista mes crítics amb l' única intenció de aportar punts de vista personals , constructius i des de el positivisme, es a dir aspectes que segons qui escriu i parla es podrien millorar..

A mi em sembla primer que res que la fira s' ha de plantejar el canvi de denominació.

El cítrics ja fa temps que tenen una presencia testimonial per tan , sobra aquesta denominació .D' altra banda , reivindicar un cop mes que el comerç , present al títol de la fira , es tindria que implicar mes , participar d' una manera mes visible.

La fira , tret de determinats productes , entenc que no es un lloc on es fa un negoci directe. Es un parador on en dos dies hi passa molta gent i no es pretén vendre solament de manera individual. Jo crec que la aposta de l' organització es vendre poble i això possiblement no s' acabi d' entendre.

Si solament ens mirem el melic i valorem la fira des de el punt de vista del volum de negoci particular , no anem be....crec que cal mesurar-la des de el punt de vista col.lectiu.D' altra manera, pot ser temé l apel·latiu "del comerç" acabarà sobrant.

Un altra cosa i amb això acabo una primera entrega sobre el tema fira, es que a mi em sembla que es segueix apostant massa per omplir i no s' acaba de seleccionar amb que o com. Vull dir per exemple que ha determinats espais , com per exemple el que hi ha entre les carpes i els dos caps de futbol , no es tindria que deixar posar aquestes paradetes que res tenen a veure ni amb l' oli ,cítrics o comerç local.

L' únic que fan es entorpir el pas dels visitants ,representant un perill potencial en cas de tenir que efectuar una sortida d' emergència.

La fira pot tenir aquests complements per a un altre lloc. La meua sugerencia es a la zona dels carrers al voltant de l' institut , que s' habiliten com aparcament. Molta gent passa també per allí i no s' implicarien tant directament amb lo que es pròpiament la temàtica firal.

Jo crec que col·locats al lloc on os he dit , al costat de les carpes , no donen una bona imatge i son incòmodes per als visitants.

 (Segueix)

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

TORNA LA TRANSPLANES DEL MONTSIÀ EN BTT

15 Novembre, 2006 07:26
Publicat per josepro, General

Nota que ens envia la Unió Ciclista Santa Bàrbara

Com cada any per aquestes dates, la Unió Ciclista Santa Bàrbara organitza la ja clàssica Transplanes del Montsià (pujada a Casetes Velles en BTT). Enguany, en la seva novena edició es realitzarà el diumenge 19 de novembre, englobant-la així dins de la programació de la Fira de l'Oli de la mateixa localitat.

Per als que no la coneguen encara, la marxa consta de dos sectors ben diferenciats, tant de pujada com de baixada. El primer, va des de la sortida fins a l'entrada al camí on comença la pujada; aquest sector es fa en grup controlat pel vehicle que obre la marxa i és d'uns 15 quilòmetres. El segon sector és on els més forts poden demostrar el seu estat de forma, ja que és una pujada de 16 quilòmetres per pista forestal amb gairebé 1.000 metres de desnivell fins a l'arribada a l'Alt de Casetes Velles, on s'estableixen les classificacions en tres categories.

Com ja es fa fer en la darrera edició, l'esmorzar ofert als participants es donarà a l'esplanada de la Cova del Vidre (per reduir el temps d'espera dels primers classificats).

La baixada per la pista torna a ser lliure fins al lloc de reagrupament (mateix lloc que a la pujada), per a continuar tots en grup fins a Santa Bàrbara.

Les inscripcions s'han de fer el mateix dia 19 al Pavelló municipal a partir de les 7.30 del matí i fins a les 8.30; per poder sortir puntualment. El preu de la mateixa és de 15 euros (anticipadament 12€ a Fàbregues i l’Esplai Ciclista a Tortosa, Turisport a Amposta i Motocicles Llasat a Santa Bàrbara) i dóna dret a l'avituallament de la pujada, l'esmorzar a l'esplanada de la Cova del Vidre, obsequi conmemoratiu, diploma i alguna sorpresa més. També hi haurà premis per als millors classificats en les diferents categories.

L'arribada (sobre la una del migdia), l'entrega d'obsequis i de premis serà a l'entrada del recinte firal, on podran arrodonir el diumenge fent una passejada per la fira de l'oli novell, els cítrics i el comerç.

Per a més informació us podeu adreçar als telèfons 649.86.53.14 o al 627.57.34.00. o a ablanch@xtec.cat.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

EL CONGRÉS

13 Novembre, 2006 15:17
Publicat per josepro, General

La ràdio Municipal s' ha tornat a reunir per debatre els seus reptes , les seues inquietuds de futur.
Els dies 10 i 11 de Novembre , la Federació de Ràdios Municipals de Catalunya ens va convocar un altre cop en un Congrés que volia buscar respostes davant el nou escenari que s' ens presenta en el mon de la comunicació de proximitat , i concretament a les emissores municipals catalanes .
Destacar en aquest escenari la frase que jo crec que marcarà el Congrés i que va pronunciar el conferenciant que l' inaugurava l 'escriptor i periodista Vicenç Villatoro : "les ràdios locals heu de crear la plaça major dels vostres pobles i ciutats" , es el que va dir Villatoro amb totes les connotacions que se li vulguin donar a l 'espai virtual i d' encontre que ha de ser la ràdio local que va proposar el conferenciant i que van utilitzar sovint els participants a les diferents taules rodones posteriors per refermar els continguts dels seus arguments .
No vull estendrem gaire , perquè en el seu moment, quant m'arribin, ja publicaré les conclusions a les que es va arribar en aquest encontre. Però si que vull dir que a mi em va fer
l' impressió que cal deixar de plorar i lluitar per avançar després de mes de 25 anys de ràdio local,.Alguns problemes son endèmics, com la precarietat tècnica o humana en la que viuen encara algunes emissores i sobre tot la falta de reconeiximent que tenim per part de "la mare" administració.
No puc entendre que el Consell de l' Audivisual de Catalunya ,ens consideri la segona ràdio mes escoltada al pais (les municipals en global ,s' enten) i en canvi no s 'ens dongui el mateix suport , o l' equivalent que la ràdio nacional de Catalunya reb.......si som un servei local públic !!!...
No podem estar debatent el futur , el nou escenari , l' importancia que tenim com eina de cohesió territorial o les noves possibilitats que ens obre Intenet, si professionals, usuaris i polítics no arriben a un enteniment per valorar conjuntament si aquesta ràdio de proximitat es necessària o no, perquè sembla que no tot hom o te clar...per diferents interessos ,es clar.
A la Federació demanar-los que siguin mes incisius , mes directes i si convé dràstics.Als oients o usuaris que fessin sentir també la seua veu , si cal , per que tots sapiguem si som necessaris o no com a servei públic i als polítics que sàpiguen que la ràdio mes propera al ciutadà ,cas de ser necessària , necessita també dels ajuts econòmics i morals que reben altres estaments públic de comunicació.
Josep Roig Cardona

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

EL PASTIS

10 Novembre, 2006 08:48
Publicat per josepro, General

L' infant es passejava una i altra vegada per davant de l 'aparador de la pastisseria.
El pastís de xocolata i crema estava allí, desafiant , regalimant un tot de sensacions que el vailet s' imaginava amb el nas pegat al vidre.
Tan prop i tan lluny. Solament uns mil·límetres de vidre el separaven de la cobdiciada llaminadura i en canvi no hi podia fer altra cosa que mirar-se-la , parlar-li ,acariciar-la amb les ulls i imaginar els mil gustos que tindria si li pogués clavar un mos .

Sabia que era impossible , perquè a casa mai li donarien els cèntims necessaris per poder-la posseir. Hi havia altres necessitats a casa, altres prioritats i allò era un luxe que no es podien permetre.

El noi o sabia ,però tot i això, un dia i un altre dia passava per davant la fleca i es repetia el ritual.
De vegades es feia el propòsit de no passar per aquell carrer.. Pot ser estava uns dies resistint la temptació ,però al final, el tou i tendre pastis el cridava i un altre cop, el xiquet ,amb l' il·lusió renovada es tornava a plantar davant l 'aparador dels seus pecats pensant que pot ser aquell dia seria el seu dia de la sort i podria aconseguir la moneda que li obriria l' aparador del seu sofriment . Però al final , tot acabava igual. El cap cot i cap a casa.

Un dia el noi va passar per l' aparador i va veure un home que es mirava també la pasta que li treia la son.. Es va arraulir al seu costat i l' home en veure la fixació amb que es mirava el dolç li va preguntar si li agradaria menjar-se'l .El xiquet s' el va mirar amb ulls de sorpresa i li va dir que, clar, que si , que era la seua il·lusió.
L' home el va mirar amb cara seria i li va proposar de comprar-li el pastis a canvi d' una prova. Tindria el pastis , però solament en podria tastar un bocinet cada dia , de manera que al cap de set dies ,tornaria un altre cop al mateix lloc i si comprovava que encara li quedava pastis ,si era capaç de resistir la temptació de menjar-se'l tot el primer dia , ell li donaria cada dia el dols que vulgues , perquè l' home en qüestió , resulta que era el pastisser.
El xiquet entusiasmat , va acceptar el tracte i tots dos va entrar a la pastisseria

No us explicaré el final de l' historia ,perquè la moralitat que s' en pot treure , pot ser tan diversa com oients o lectors pugueu escoltar o llegir això i per tan pot tenir tants altres finals com reaccions davant l' historia.

El que vull dir es que a la vida , no tot sempre es fàcil d' aconseguir i si al final un dia "el pastis" acaba essent nostre, cal saber ben be que fer amb ell ,com dosificar-lo per a que la nostra vida , el nostre egoisme , la nostra ambició , passi la prova de la mesura , del seny , per poder tenir-ne mes d' un .Per poder tenir cada dia un d' aquests pastissos metafòrics que en endolcin un poquet l'existència.

Josep

Novembre 2006

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

ESTILS

07 Novembre, 2006 20:28
Publicat per josepro, General

Ahir ,en aquesta mateixa fresqueta salutació matinal ,us parlava d’ un amic que de tant en tant ens servirà les seues ocurrències perquè trenquin el gel a l’ hora de donar inici al nostre mati radiofònic.

Avui , em perdonareu que insisteixi en parlar d’ ell , ja que , si o recordeu , la presentar-lo deia que era una persona d’ aquelles amb les que es difícil enfadar-se perquè (entre-comillem ), sap dir les coses sense ofendre.

Al menys a mi em fa aquest efecte. Tot i que sovint no estem d’ acord en molts punts vista sobre les mes diverses temàtiques ,lo cert es que mai em acabat amb morros – em discutit ,em exposat i defensat amb arguments diferents una mateixa qüestió i ens em dit pot ser alguna cosa grossa...però mai ens em enfadat ,mai ens em dit paraules grolleres o malsonants ,mai ens em deixat de parlar , ans al contrari ,això pot ser a fet mes forta la nostra amistat i jo avui li dono tot el mèrit a aquest caràcter seu ,perquè pot ser si no haguera estat així si que haguérem tingut algun problema.

Dic tot això ,perquè si jo pogués tenir la recepta màgica per forjar caràcters com el del meu amic ,que no s’ amaga de dir lo que pensa ,que defensa els seus criteris o que discuteix amb qui sigui ,però això si ,sempre sense perdre el control i dient-te les coses amb un to que no et permet enfadar-te amb ell .Si jo tingués aquesta fórmula la regalaria gustosament a molts de personatges propers i llunyans a mi i m’ en faria un gotet per mi mateix , per aconseguir un clima mes relaxat i convivencial.

Perquè em sembla ,(pot ser una observació meva i pot ser compartida per alguns dels que esteu escoltant) , que lo que sentim i la manera com o sentim els darrers temps en boca de molts de personatges públics i també per personatges mes propers , es reflex d’ una falta total de sensibilitat , una perdua lamentable de l 'estil que altres personatges han tingut en èpoques no gaire llunyanes.

Ara sembla que tot val i el vocabulari , com mes groller , millor.

No vull posar cap exemple , pero segur que algun us vindrà al cap.

Josep

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

L' ART D' ESCOLTA PARLANT

03 Novembre, 2006 19:21
Publicat per josepro, General

ES UN DISSABTE A LA TARDA.

ES UN DISSABTE JA CALUROS DE PRINCIPIS D’ ESTIU.

ACABO DE POSAR AL PLAT GIRADISC UN TEMA DELS PET SHOP BOYS.

ESTEM A LA SEGONA MEITAT DELS 80 I JO M’ ENCARREGO D’ ANIMAR LES TARDES DE CAP DE SETMANA A AQUELLA EMISSORA QUE M’ HA DONAT L’ OPORTUNITAT DE REALITZAR LA MEUA VOCACIO RECENT DESCOBERTA : LA RADIO.

NO TINC AIRE CONDICIONAT I OBRIC LA FINESTRA QUE DONA AL RIU. EL RIU ENCARA ES VEU . LA VORACITAT URBANÍSTICA ENCARA NO A ENGOLIT EL BELL PAISATGE QUE DES DE LA PETITA FINESTRA DEL LOCUTORI, EM PERMET AGAFAR UN POC D’ AIRE FRESC.

MENTRE ELS PET SHOP BOYS ACABEN EL SEU “WEST END GIRLS” , JO FAIG UN ALTRA CALADA AL FORTUNA (ENCARA FUMO ,TOT I QUE NO TARDARÈ A DEIXARME’N) I EL RELLOTGE ANALÒGIC ESTÀ A PUNT DE CREUAR LA MANETA GROSSA A LES 12 I LA PETITA A LES 4 . PEL PREEESCOLTA ESTIC PENDENT DELS PITOS DE LES 4 PER A QUE SAPIGUEM QUE PASSA AL MON AQUELLA XAFOGOSA TARDA ESTIUENCA.

AL MOMENT DE FER LA CONNEXIÓ SONA EL TELÈFON. PENSO QUE ES UN ALTRA OIENT QUE VOL UNA CANÇO. EL PROGRAMA TRACTA D’ AIXÒ , DE COMPLAURE LES PETICIONS DELS OIENTS I D’ ANAR POSANT LA RÀDIO FÒRMULA MUSICAL QUE PROGRAMA LA DIRECCIÓ DE L ‘EMISSORA.

LA VEU EM SONA FRANCA , FRESCA ...JOVE . NO SE DE QUE PARLEM , SEGUR QUE DE COSES IMPERSONALS PERO LO CERT ES QUE HAN PASSAT ELS 5 MINUTS DE NOTICIES I ENCARA TINC LA OIENT AL TELEFON.

TINC QUE TORNAR A PARLAR PER A TOTS ,PERO AQUELLA VEU DIRECTA ,SENCILLA...AGRADABLE EM RETÈ A L’ AURICULAR.

A LA FI LI TREC LA CANÇO QUE VOL , DESPRES DE SALTAR-ME LES NORMES I MENTRES , SENSE PRESENTAR-LO GEORGE MICHAEL ENS XIUXIUEIGA L ‘ESTIMADA DEL BOIG , ENS DESPEDIM I PENJO EL TELEFON.

NO SE AMB QUI HE PARLAT , PERO TOT I QUE SOC NOVELL EN AQUESTA PROFESSIO SE QUE ÉS IMPORTANT PER A MOLTES PERSONES ,QUE EN L’ INTIMITAT DE LES SEUES CASES ,DELS SEUS TREBALLS ...DE LA SEUA SOLETAT , BUSQUEN EN LA RÀDIO ALGÚ QUE ELS ESCOLTE.

ES PARADOJIC ,PENSO , LA MEUA FEINA ES LA DE PARLAR , LA DE CONTAR COSES I EN CANVI , ES LA GENT LA QUE EM VOL EXPLICAR COSES , LA QUE TE NECESSITAT DE PARLAR ,PERQUE EN REALITAT , MOLTES VEGADES LES PERSONES QUE TENIM MES PROPERES NO SON CAPAÇOS D ‘ESCOLTAR-MOS TAL I COM NECESSITEM.

NO ES QUE NO ENS ESTIMEN . NO ES QUE NO ESTIGUEN PER NOSALTRES , SI NO QUE HI HA COSES QUE SOLAMENT LI POTS EXPLICAR A UN EXTRANY ... A UNA PERSONA ANÓNIMA...A UNA VEU... A ALGU QUE T ‘ESCOLTA

AL DECURS DE TOTA LA MEUA TRAJECTORIA PROFESIONAL – I PORTO JA 22 ANYS - HE APRÉS MOLTES COSES DE LA RÀDIO...PERO MOLTES MES DELS OIENTS QUE COM AQUELLA VEU ,D ‘AQUELL LLUNYA ESTIU DELS 80 EM VA OBRIR EL TRESOR DE LES SEUES INQUIETUTS , NEGUITS I ILUSIONS.

EM VA ENSENYAR QUE MASSA SOVINT ,ENCARA QUE ESTEM ENVOLTATS DE MOLTA GENT , EN EL FONS DE LA NOSTRA ÀNIMA , EN LA DUALITAT DE LES NOSTRES PERSONALITATS , ESTEM NECESSITATS D’ AQUETS BOIJOS QUE ENVIEN PETONS CADA COP QUE ENS ESCOLTEN , ENCARA QUE SIGUI PARLANT DES DE LA RADIO.

EN AQUETS 22 ANYS HE APRÉS QUE SOLAMENT PER AIXÒ , CADA DIA JA VAL LA PENA OBRIR EL MICRÒFON I ESCOLTAR MENTRES US PARLO

BENVINGUTS AL NOSTRE MATI

Josep - 2006-03-28

Comentaris | 0 RetroenllaçOs