CAL TENIR IL·LUSIONS PER SABER QUE SON ELS DESENGANYS
04 Maig, 2007 08:18
Publicat per josepro,
General
He après molt dels
llibres. Realment no se de qui he heretat el meu interès per la lectura però recordo aquesta avidesa lectora
des de molt jovenent ,quan , essent responsable
de la biblioteca el mateix José que ara a donat nom al centre de lectura local
, una tarda m’ hi vaig apropar i m’ hi vaig fer soci. Tindria 11 o 12 anys.
Parlo avui de la meua afecció
lectora perquè anit , abans d’ aclucar
els ulls , encara vaig aguantar vigília uns minuts per llegir unes pàgines del
llibre que tinc entre mans i una frase de les darreres que vaig llegir , em va
fer pensar. Deia que les persones no hem de tenir il·lusions , no hem de
concebre esperances per a no rebre desenganys ni decepcions.
Aquesta afirmació que podríem avaluar com a pragmàtica , m’ ha estat donant voltes encara aquest mati
pel cap , fins que he decidit disseccionar-la
i compartir aquesta autòpsia filosòfica amb els oients i lectors de” El Nostre
Mati.”
I és que sí , pot ser lo pràctic
per no banyar-se sia no sortir al carrer quant plou. Però si mai deixem que la pluja
caigui sobre nosaltres , com sabrem la sensació que produeix el contacte del líquid
amb la nostra pell. Com avaluarem si ens agrada o no la sensació salada o dolça
,amarga, o àcida dels aliments si no mengem ,si no o tastem i correm el risc
d’ equivocar-nos.. o no.
La cuirassa que ens
proposa la frase , no il·lusionar-se per no patir decepcions , em sembla senzillament
tan inhumana com una pedra del barranc ,que espera ser moguda solament quant la
corrent de la barrancada l’ empenyi...
o no.
Les persones em de tenir
il·lusions , projectes, esperances , perquè sense elles , sense aquesta
gasolina , el motor de la vida no va , no avança i si no avancem , vivint , estem
morts.
Pot ser per això acabo
concloent que prefereixo córrer el
risc d’ empassar-me decepcions i desenganys , caure en definitiva per tornar-me
aixecar , que no pas viure amb l ‘asèpsia de l’ immobilitat anímica.
Vull notar cada dia que
estic viu .Per això cada dia m’ il·lusiona tot lo que faig ,encara que se que al
final de la jornada moltes de les meues
esperances acabaran en desil·lusions ; però demà ,tinc la seguretat que serà un altre dia amb l’ oportunitat de poder
tornar-me a aixecar.
Josep Roig Cardona