Berlín per gamberros – part 1 

Quan jo de petit era com un iman, no va en broma. Els problemes eren el pol negatiu i jo era el pol positiu, ens atrèiem amb tanta força que cada dos per tres algú em renyava. En qualsevol situació, ja fos a classe o pel carrer, sempre em buscava algun problema, inclús una vegada em van castigar sense haver fet res, simplement el professor sabia que d’alguna manera jo tenia una espècie de connexió mística amb tot plegat. Amb el temps un acaba a la universitat i escrivint  cartes des de Berlín pels amics del Centre (o hauria de dir el Centru?) Però l’essència sempre queda, un sempre necessita aquella descàrrega d’adrenalina que suposa saber que estàs fent quelcom malament però que senzillament no ho pots evitar, perquè com si d’un drogoaddicte el tractessis,  vols la teva dosi i la vols ara. 

 

Benvinguts doncs, a Berlín per gamberros! Ara fora conya, el que avui proposo no fa mal a ningú, no trenques res ni molestes a la gent, simplement és una petita excursió a un lloc on senzillament no hi has de ser, es tracta d’un parc d’atraccions abandonat.

Per arribar a Luna Park, la ruta és senzilla, s’ha de caminar pel costat de Treptower Park – un parc força maco on hi ha un monument mastodòntic al soldat soviètic - en direcció a sud seguint el riu fins a veure la noria, un cop allí saltes la tanca i ja hi ets. Suposo que pel fet de que hi ha vigilància el parc d’atraccions no està destruït i a mi em fa molta gràcia perquè senzillament està tot igual que ho van deixar, hi ha el tren, la noria, el vaixell pirata, figures de dinosaures, muntanyes russes, ho tens tot i la veritat és que curiós de veure. Doncs ja està, us imagineu el parque Bush senzillament abandonat? I veure drac kahn rovellat? les botigues tancades, els trens aturats, però res trencat, simplement, envellit, degradat, rovellat. Sense cap mena de dubte, una estampa curiosa. 

La virtut del Luna Park és que encara hi ha les bombetes a les faroles, amb això vull dir que tot està excel·lentment conservat perquè senzillament, cap dels visitants no grats – que per cert en varem trobar – ha trencat res. Si et guarda et veu, el gos bordarà i et farà fora de males maneres – un amic meu que el van enxampar es pensava que ja trucaven a la policia però res més lluny que quatre crits - jo hi vaig anar cap al vespre ja sabeu, amb nocturnitat, premeditació i traïdoria, com a bon gamberro que sóc.