Sant Antoni 1988
Sens dubte va ser una Castanyada una mica desinflada. Acostumats a celebracions amb gent i més gent, les castanyades paral·leles van deslluïr una mica la d'El Centre fins el punt que ni castanyes ni panellets surten a les fotos. Fora bromes, va ser una trobada afable, bona companyia... potser faltava que fes una mica de fred per notar el caliu de les castanyes (unes castanyes mal torrades pels estudiants a qui se les havia comprades) però compensat amb l'assortiment de panellets vinguts de moltes cases diferents, així com la reina del sopar, la paletilla que ens vam cruspir en un tres i no res de lo deliciosa que estava. Resumint, érem pocs però ben avinguts i bona taula.
Això i el fet que aquest segon semestre no hem fet cap dinar o sopar de fi d'estiu, cap cocada... serà simptomàtic o no del devenir de la societat? Ho haurem de veure en properes 'comilones', fins aleshores, a passar-ho bé.