Desconforme

Algunes vegades sentim renoms que no s’entén molt bé d’on venen, segurament pq es remunten a temps llunyans o pq no coneixem prou bé al portador del renom. Però avui.... fullejant Europa Press, a la portada, dins l’apartat de noticies de “Andalucía”, ha aparegut la noticia del Capullo de Jerez i... he vist la llum!!!

Aquest tio és un capullo integral i té un nom del tot adient al seu ésser. Mireu la noticia:

Link a l'article de Europa Press

Em sorprenc cada dia de que existeixi algun lloc en el món (tant proper), on personatges com aquest puguin tirar endavant. Investigant a la xarxa, l’individu té una discografia bastant extensa, és a dir... que algú compra aquests discs, fa concerts per tot el territori espanyol i té bona fama en “el mundillo”. Espero que la noticia surti a la llum i pateixi les conseqüències. Segons diu a les entrevistes, vol un disc d’or, si segueix així... ràpidament toparà amb uns bons barrots de ferro. Si hi ha justícia, és clar !

Sempre que parlem d’immigració, del món laboral per a les dones, de persones amb discapacitats, de la gent gran, d’orfes, ... hi relacionem directament el terme “discriminació”. La societat parla de donar ajuts i de fer accions socials per minvar aquesta indefensió davant la nostra societat ferotge. Però... de vegades, som massa complaents i creuem el límit per semblar més socials, i passem a una discriminació positiva que ens retorna a l’inici del cercle.

Si sols creem vivendes de protecció, que per la política social que s’aplica aniran a parar quasi íntegrament a immigrants, i ens oblidem dels altres ciutadans, estem fomentant la discriminació.

Si concedim més baixes maternals, assumptes propis o reducció de jornada laboral a les dones, els hi barrem més el pas en els contractes fixes.

Si obliguem a reformar les vies i els edificis pq siguin accessibles a discapacitats i no obliguem a que ho siguin tots els d’obra nova, tots els etiquetats de productes, tots els cartells informatius i tots els semàfors sonors, fomentem les reformes constants en un pla estúpid.

Creem més places a residències i no propiciem l’assistència a les famílies, aconseguim que les llars d’avis es converteixin en un lloc d’abandonament permès i legal.

Si deixem triar l’edat dels infants que volem adoptar, ens trobem en que tothom vol bebès i els nens d’edats més avançades no tenen cap mena de sortida, quedant exclosos de la possibilitat de gaudir d’una família.

No creieu que actualment estem fomentant l’ajuda social, més per la nostra pròpia satisfacció personal que per cobrir realment les necessitats de la societat? Pensem que la discriminació positiva no deix de ser discriminació: és l’excusa que tenien els lletrats, no fa pas gaire temps, per a aplicar atenuant directe pel simple fet de ser dona.

Sí, senyors i senyores estem al segle XXI !!! A l’era de la tecnologia, de la comunicació, del consumisme, de l’aparença estètica, dels luxes per a tots, de la cirurgia plàstica, dels restaurants cars, de vacances per a tothom i com més lluny millor, de les cases intel·ligents, dels multi crèdits i les maxi hipoteques, de les terceres residències, de l’avanç de la medicina amb l’extinció de malalties, de mínim dos vehicles per família, de tres televisors per casa,... Aquesta és la nostra era.

Tot i això.... quan arriba l’estiu, el més bàsic, el que més es troba a faltar: quan entrem a un transport públic, al supermercat, a les oficines, als restaurants, a les cafeteries, al carrer, a les botigues,... és l’aigua i el sabó !!!!

Com hem de patir aquestes pudors increïbles estiu rera estiu? Com pot la gent, a primera hora del matí, fer aquestes olors ràncies i penetrants? Com es possible que a ple carrer hagis de creuar l’acera pq l’olor et mareja?

Alguna cosa falla !!! Sembla aparentment que hem evolucionat molt però... hi ha gent que hauria de tornar a lo bàsic: la neteja. Pq... de què serveixen tots els luxes i totes les coqueteries i aparences del món si no se’t pot acostar ningú sense tirar-se enrera per la pudor?

Demano, prego, suplico... aigua i sabó !!!!!