Desconforme

Em sorprèn veure com extrapolem els nostres prejudicis socials a tots els àmbits. Les nostres regles, mesures, estadístiques,... perjudiquen no sols a nosaltres mateixos, cosa bastant acceptable tenint en compte que som els executors, sinó també a tots els éssers vius i no vius que ens envolten. Els humans ens creiem en el dret de jutjar i predir, com si fóssim deus, tenint en compte que ni els deus tenen la seva existència provada.

Soc d'aquelles persones, com moltes de les que per sort conec, que ens ho trobem tot: l'ocell que ha caigut del niu, el conill atordit, l'ànec abandonat, la cabreta perduda, el gos aviat, el gat negre prenyat, la guineu atropellada, l'esquirol quasi caçat,... sembla que tenim un iman per tots aquests fets. El problema ve quan hi volem posar remei.

L'ajuntament et remet a Salud Pública, o fan una remota referència a la protectora / trinxadora concertada, i d'allí als forestals. Primera i única pregunta del tot essencial:"es tracta d'una especie protegida?" Si per desgràcia l'animaló no ho és... com no comptis amb la simpatia i l'amabilitat dels forestals... estàs perdut.

Que cruel això de excloure a tota especie no protegida de l'ajud públic, no? I quan aquella especie ara abundant, per l'abandó continuat es converteixi en escassa, tornarà a ser atesa? Ah.... llavors sí! Son éssers de primera i de segona, els importants i els intocables, la resposta sense escrúpols és: "n'hi ha tants...!!" I d'humans quants n'hi ha? Quins son els protegits? Quins els prescindibles? Per desgràcia tots ho sabem !